diumenge, 12 de març de 2017

EL COMITÈ DE VENÈCIA NO AVALA LA REFORMA ESPANYOLA DEL TC.

Coincidim bastant amb l' article de Vicent Partal ahir a Vilaweb sobre la resposta del Comitè de Venècia del Consell d' Europa. Ja sabem que qualsevol posició de qualsevol organisme internacional té una interpretació àmplia i que moltes vegades cada part agafa la part del text que més li convé i amaga l' altra.
El Govern espanyol pot dir el que vulgui per acontentar els seus votants, però el cert és que els advertiments sobre el funcionament del TC i les reformes que n' ha fet el Govern espanyol deixen poc dubtes.
I més quan serà aquest TC qui deixarà el referèndum inhabilitat i un càrrec actiu de diputada del Parlament de Catalunya inactiu (Irene Rigau).
Sentirem moltes interpretacions, especialment de la part espanyola, però la complicitat de la UE amb les estrategies espanyoles no hi és i això és bon senyal. Us deixem el text de l' article perque també hi ha un enllaç amb el text original en anglès que és la millor manera de fer una lectura correcta:

  La notícia que acabem de saber és d’aquelles que marquen un abans i un després. El Comitè de Venècia, del Consell d’Europa, ha adoptat un dur informe contra la reforma del Tribunal Constitucional espanyol que li atribueix el poder d’inhabilitar càrrecs públics, reforma que com tots sabem és pensada per al cas català. Amb això, Europa deixa clar, per primera vegada, que Espanya ha travessat una línia vermella que no s’ha de tolerar. (Ací teniu la nota oficial, en anglès, del Consell d’Europa)
Tot i que la intervenció de l’estat espanyol en les darreres hores sembla que ha aconseguit de rebaixar el to inicial del document, les crítiques del redactat final són tan encertades com dures i impossibles de dissimular. L’informe diu que no hi ha estàndards europeus sobre la matèria, argument al qual s’agafarà Espanya com a un clau roent, però al mateix temps remarca que l’actuació espanyola és excepcionalment única. Que el Constitucional execute les seues pròpies sentències va en contra del que es fa a Europa i només es pot comparar amb el model d’Albània, Armènia, Moldàvia i Ucraïna. Més gràfic, impossible.
Per això, la Comissió de Venècia demana a Espanya que reconsidere l’atribució d’aquests poders al Tribunal Constitucional, i li adverteix que no fer-ho afectarà greument la percepció del tribunal com a àrbitre de la constitució. És especialment important que l’informe deixe clar que el fet que el Tribunal Constitucional espanyol puga aplicar mesures de multa o inhabilitació contra parlamentaris afecta el mandat democràtic que els ha atribuït la sobirania popular. Argument que és la base lògica de la defensa del parlament de Catalunya i que ara troba un eco ja constatable en les altes instàncies europees.
És evident que, als efectes del consum intern, Espanya manipularà això tant com vulga. Però que l’organisme del Consell d’Europa que ha de vetllar pel compliment dels afers constitucionals li demane de ‘reconsiderar’ això que fa no es pot interpretar sinó com un advertiment en tota la regla. Per quina raó Espanya hauria de reconsiderar res si allò que fa fos correcte? Quan algú et demana que reconsideres una cosa, el que fa és advertir-te de les conseqüències de no fer-ho. I això, Europa, per primera vegada, ho ha posat en negre sobre blanc. I confirma, per cert, que denunciar el comportament autoritari i demofòbic de l’estat espanyol com a causant i responsable de la crisi entre Catalunya i Espanya és el camí més encertat possible.
(Anècdota: l’ordre del dia de la Comissió de Venècia incloïa l’anàlisi d’actuacions irregulars de Turquia, Hongria, Armènia, Geòrgia, Casaquistan, Moldàvia, Polònia i Espanya. Una llista que, per si sola, ja ho diu tot.)

dissabte, 4 de març de 2017

L' OPINIÓ DEL CONSELL DE GARANTIES NO INVALIDA EL REFERÈNDUM.

L' alegria dels Ciudadanos, el PP i els PSc ha estat poc dissimulada amb l' opinió del Consell de Garanties estatutaries. Però això no és més que agafar-se al que poden per veure si poden fer trontollar el procés independentista. Tothom ho sap. Res més.
Per això potser cal recordar que suposa exactament aquesta opinió del Consell, a Vilaweb ens ho recordaven ahir de manera clara:

 Per què l’opinió del Consell de Garanties no invalida el referèndum?

La disposició addicional 31ena no forma part de l'articulat central del pressupost, sinó que, ras i curt, és una informació addicional que acompanya les partides pels processos electorals

Avui el Consell de Garanties Estatutàries ha publicat un dictamen –sol·licitat pel PP, Ciutadans i el PSC– que considera inconstitucional la disposició addicional 31ena del projecte de pressupost del 2017. Sorprenentment però, no considera inconstitucional cap de les partides pressupostàries que fan referència a processos electorals i consultes populars. El dictamen no les invalida ja que segons diu, troben empara en l’estatut i no són contràries a la constitució espanyola.
La disposició addicional 31ena no forma part de l’articulat central del pressupost, sinó que, ras i curt, és una informació addicional que acompanya les partides pels processos electorals. Així ho ha expressat Puigdemont: ‘Les partides estan perfectament avalades. Per tant el referèndum es farà’.  

Si ens fixem en el text de la disposició, aquest especifica el govern ha d’habilitar una partida pressupostària pel referèndum ‘en el marc de la legislació vigent en el moment de la seva convocatòria’. Aquesta última frase té un caire interpretatiu, ja que segons els plans del govern, la ‘legislació vigent’ en el moment de la convocatòria no serà l’espanyola, sinó la catalana, que entraria en vigor a través de l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica prevista pel juny.

Sense valor ‘vinculant’
L’Estatut de Catalunya no atorga al Consell de Garanties resolucions vinculants. Així ho diu el text de l’estatut: ‘El dictamen no té valor vinculant i pot fer recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar les normes que consideri incompatibles’.
Irònicament, el caràcter no vinculant de les resolucions del CGE es deu a la sentència de l’Estatut de l’any 2010. Aleshores, el TC va derogar el caràcter vinculant de les resolucions de l’òrgan, que des de llavors és només consultiu i pot emetre recomanacions al parlament o al govern.

dilluns, 20 de febrer de 2017

"NINGU ENS ATURARÀ", BON MISSATGE DE LA ISABEL.CLARA SIMÓ EN RECOLLIR EL PREMI.

Enhorabona a la premi d' honor de les lletres catalanes Isabel-Clara Simó i al seu discurs de rebuda del premi.

(de Vilaweb). L’escriptora Isabel-Clara Simó ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Ha dit que se sentia rescabalada pel guardó i ha fet un discurs carregat d’energia. Ha reivindicat el talent que amaguen els Països Catalans. Repassant tota mena de disciplines, ha esmentat Joan Francesc Mira, Jaume Plensa, Ferran Adrià… ‘Tenim molt de talent’, ha exclamat.
Així mateix, ha animat a canviar l’estat de les coses amb l’horitzó de la independència, com va passar amb el sufragi femení i el servei militar obligatori, perquè malgrat les traves i les prohibicions, el canvi es va acabar imposant. L’escriptora ha intercalat bromes en el discurs. Per exemple, s’ha referit a la constitució espanyola dient que era ‘el llibre que Moisès va baixar del mont Sinaí’.
Però l’actitud ha canviat quan ha fet esment al futur del país i els dubtes que suscita. ‘I si estem mentalment, inconscientment, colonitzats? –s’ha preguntat–. Estem segurs de nosaltres mateixos?. Per explicar la situació ha fet servir una metàfora d’Alícia en terra de meravelles, quan Alícia demana al gat com se surt del laberint, i el gat li respon: ‘Això depèn d’on vulguis anar.’
‘Si n’estem convençuts, no hi haurà ningú que ens pugui aturar’, ha cridat. ‘Ningú no ens posarà barreres, ni res podrà vèncer la voluntat de la gent’, ha dit. ‘Els entrebancs els superarem amb el nostre afany de llibertat.’ Simó ha demanat al públic, com si parlés amb cada un dels assistents: ‘Tenim una consigna indestrutible, sapere aude’ (‘atreveix-te a saber’). Ha reclamat que tothom fes un pas endavant per pensar, investigar i ser actiu.
Amb el públic encès i aplaudint, l’escriptora ha acabat dient: ‘Visca els Països Catalans!’

diumenge, 12 de febrer de 2017

ENTREVISTA A JOAN AMORÓS AL VOLTANT DEL CORREDOR MEDITERRANI.

Va bé llegir l' entrevista a Joan Amorós, president de Ferrmed, que va sortir ahir a Vilaweb. Aclareix moltes coses:

El corredor mediterrani s’endarrereix i el govern espanyol no té voluntat política de construir-lo. Mentrestant, va prioritzant inversions en infrastructures que formen part d’un fals corredor mediterrani, el que passa per Madrid. Per això, tant els governs com les principals associacions d’empresaris del Principat i del País Valencià han dit prou. Demà hi haurà una trobada d’associacions empresarials a Tarragona, on s’exigiran les inversions necessàries per a impulsar el corredor. Hi serà present també Joan Amorós, president de Ferrmed, l’associació que més força ha fet en favor d’aquest gran eix ferroviari. En aquesta entrevista, Amorós es manifesta indignat pel paper del govern espanyol i, en una opinió que expressa a títol estrictament personal, avisa: ‘Si aconseguim la independència, que l’aconseguirem, seran ells que tindran un problema, i ben gruixut.’
—Ara resulta que els fons prevists per al corredor mediterrani també serviran per a pagar la connexió de Barajas amb l’AVE.
—Mira, recordo perfectament a final dels vuitanta una reunió a Madrid amb Albert Vilalta, del gestor d’infrastructures predecessor d’Adif, on li vaig dir que suposava que farien passar l’alta velocitat per l’aeroport del Prat. I des del seu despatx em va dir: ‘Veus tota aquesta munió de gent que hi ha aquí? Doncs, tots s’hi oposen. Si no us espavileu vosaltres, aquest tren no passarà pel Prat.’ Ara ells el tindran a Barajas, i nosaltres amb un pam de nas, com sempre. El dia que menys ens ho pensem ens trobarem que tots aquests trànsits passaran per Madrid i evitaran la costa.
Com pot ser això?
—L’única cosa que la Comissió Europea va acordar amb els estats membres era que totes les reformes que s’havien de fer en aquests corredors havien d’haver-se acabat el 2030. Però es tracta que la part més urgent es faci ara i la que no ho és tant es deixi per al final. I fan això. Aquesta gent són molt vius, i nosaltres ens deixem prendre el número. La Comissió Europea va escollir uns quants corredors prioritaris –segons Ferrmed, massa corredors– i va ser quan els de Madrid van agafar el subterfugi de fer passar el corredor central també per corredor mediterrani, fent-lo passar per Madrid. I així, diuen que inverteixen en el corredor mediterrani però inverteixen a Madrid.
I així fan veure que destinen diners al corredor mediterrani.
—El ministre de Foment acaba de dir que el 79% de la inversió del corredor mediterrani ja s’ha fet. Com es pot arribar a dir una cosa així? I diu que el corredor mediterrani, la versió actual, requereix una inversió aproximada de 17.000 milions d’euros, dels quals se n’han executat 13.500. Els únics que van fer un pressupost realista del corredor mediterrani van ser els del govern del PSOE. I l’estudi deia que calien 56.000 milions.
Molts més diners!
—És clar, perquè al corredor mediterrani no hi ha res fet. Si et fixes en el corredor ‘madriterrani’, des de Tarragona fins a Andalusia ja hi ha dues línies, quatre vies. Perquè hi ha la de l’alta velocitat i la línia convencional. Si agafes la branca del corredor mediterrani de veritat, tens una via única entre Tarragona i Vandellòs, i entre Vandellòs i València només n’hi ha dues, dues més anant cap a Madrid, i la branca que va cap al sud, cap a Alacant, una sola via que passa per Alacant i va fins a Múrcia i Cartagena. I entre Múrcia i Almeria no hi ha ni via.
I en canvi en el corredor mediterrani ‘real’ no s’hi prioritzen inversions.
—És una vergonya que no posin la línia d’alta velocitat entre València i Tarragona, per exemple. Per què no la fan? Perquè no n’hi ha voluntat política. I, a més, treballen pel sud del corredor i no pel nord, per connectar amb l’estat francès i cap al nord. A Tarragona esperen que els arribi l’amplada de via internacional, i la BASF no fa cap inversió esperant que arribi aquesta ampliació. Però no tan solament això: els de Seat no estan connectats, el polígon del Baix Llobregat no està connectat… La línia nova que va a la frontera no té cap terminal connectada, fora del port de Barcelona. Com volen que hi hagi trànsit? La fallida de TP Ferro sembla que hagi estat intencionada. Si no han connectat res amb amplada internacional… El port de Barcelona està mal connectat, el de Tarragona no ho està, el polígon petroquímic tampoc, el de València tampoc, és clar. No hi ha res de res connectat.
Això és una condemna per a l’economia del país.
—És gravíssim, sí.
I quin marge de maniobra hi ha?
—Fa dos mesos que tenim demanada una entrevista amb el ministre i encara no ens ha respost. Volem dir-li, d’acord amb un grup d’empresaris potents, que nosaltres estem tips de promeses. La ministra Pastor va dir públicament el 2013 que l’amplada internacional a final del 2015 arribaria a València, i que el 2016 hauria arribat a Alacant. I encara no han començat a fer res. Som al 2017. I els hem de dir que això és un continu de mentides, de coses que diuen que faran i que incompleixen. Els demanarem un programa creïble a curt termini perquè hi hagi l’amplada de via internacional fins a Almeria, en dues vies. I que això sigui per al 2018-2019. I que volem un estudi per al mateix termini per a l’alta velocitat entre València i Tarragona. Un estudi acabat, amb la Sagrera acabada i les connexions amb els ports. I si no ho fan, mobilitzarem tothom.
Què vol dir això?
—Pot voler dir moltes coses que m’estimo més de no dir ara.
Però jugarem fort, perquè arriba un punt en què dius que ja està bé. Això no hi ha qui ho entengui.
Si fins ara no hi ha hagut voluntat política del govern espanyol, amb el procés independentista en marxa encara n’hi haurà menys.
—Us dono la meva opinió personal, no pas la de Ferrmed, que quedi clar. Si aconseguim la independència, que jo crec que l’aconseguirem, pobres d’ells. El problema el tindran ells, i gruixut. Perquè d’on trauran els diners per fer tot això? Ara ho tenen molt fàcil, amb els 16.000 milions que surten de Catalunya cada any poden tirar milles. Però després s’haurà acabat: d’on sortiran aquests milions? Nosaltres, si convé, als nostres amics valencians els podem fer un préstec perquè ho facin, si no ho volen fer des de Madrid. El problema no el tindrem nosaltres, el tindran ells. Ja ho saben, això. Ho tenen clar, i estan –per dir una paraula pintoresca nostra– escagarrinats, malgrat la fatxenderia que gasten.

Si fossin hàbils, haurien mirat d’utilitzar les inversions en infrastructures i en el corredor mediterrani per dir ‘veieu com us donem raons per no haver de marxar d’Espanya?’. Però sembla tot el contrari.
—Perquè tenen una concepció d’estat i de nació espanyola en què nosaltres no cabem. Ells tenen claríssim que Madrid és Madrid. I el problema greu que tenen és que no s’han pogut empassar Barcelona. Això que l’estat espanyol sigui bicèfal és inconcebible. A la rodalia de Barcelona, hi viuen cinc milions de persones. Als anys trenta n’hi havia un i mig. No han fet ni una línia nova de rodalia. Bé, han fet el tros que va de l’estació de Sants a la T-2, ja fa molts anys. Compara-ho amb els centenars de quilòmetres que han fet a Madrid. Amb el temps que nosaltres hem tingut empantanegada l’estació de la Sagrera, ells han fet la nova d’Atocha i l’han ampliada. Això és així. Però aquí hi ha gent mesella i no ho entén. El tracte és tan discriminatori que no té nom.

divendres, 10 de febrer de 2017

DESVIACIO DE FONS DEL CORREDOR MEDITTERRANI CAP A MADRID.

Ahir Vilaweb ens assabentava d' una altra notícia patètica del Govern espanyol desviant fons europeus que havien d' anar al Corredor del Mediterrani i que ara aniran a Madrid a millorar la seva xarxa.
Continuen fent trampes, com sempre, però sempre en contra nostra:

El secretari valencià d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Josep Vicent Boira, ha explicat en un contundent fil de piulets que el govern espanyol destina fons del corredor mediterrani a potenciar el corredor central a través de Madrid. Boira ha explicat a VilaWeb que les obres que connecten les estacions d’Atocha i Chamartín formen part d’una infrastructura més àmplia que té per objectiu connectar el nord i el sud de la península i que es paguen amb un fons europeu que s’havia de destinar al corredor mediterrani, que va des d’Algesires fins a la frontera amb l’estat francès pel litoral.
 
"Esta obra forma parte de la conexión por túnel Atocha-Chamartin pagada con fondos del Corredor Mediterráneo".

Notícies del dia
Final del formulario

El túnel a què fa referència Boira forma part d’una infrastructura que unirà l’estació d’Atocha amb Torrejón de Velasco, un municipi de la comunitat de Madrid d’uns 5.000 habitants. El túnel permetrà una connexió directa en tren de gran velocitat entre les estacions d’Atocha i Chamartín, a Madrid, que actualment no es connecten. La construcció de dues noves vies en el tram Atocha-Torrejón de Velasco i del túnel entre Atocha i Chamartín costen 935 milions d’euros.

diumenge, 5 de febrer de 2017

JUDICI AL 9-N

L’ex-president de la Generalitat Artur Mas, l’ex-vice-presidenta del govern Joana Ortega i l’ex-consellera d’Ensenyament Irene Rigau seran jutjats des de dilluns, 6 de febrer, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, acusats de desobediència i prevaricació administrativa per haver organitzat el procés participatiu del 9 de novembre de 2014, en què van participar més de 2,3 milions de ciutadans.
Aquest fet insòlit ha mobilitzat les entitats sobiranistes, que han convocat una gran concentració davant la seu del TSJC per a donar suport a Mas, Ortega i Rigau.
Lloc i hora de la concentració
La concentració serà al passeig de Lluís Companys de Barcelona. L’ANC, Òmnium, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipishan convocat els manifestants a les 8.15 davant el TSJC. És previst que Mas, Ortega i Rigau hi arribaran a les 8.45.
A part l’espai de davant de l’entrada del jutjat, hi haurà un altre punt d’interès, a tocar de l’Arc de Triomf, on s’instal·larà un escenari per a la interpretació d’una coral i més actuacions que els organitzadors detallaran durant aquesta setmana.
Declaració de Puigdemont
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, farà una declaració institucional dilluns a primera hora del matí abans d’acompanyar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a la porta del jutjat. Parlarà a la Sala Gòtica de la Generalitat a les 8.00, i a les 8.15 sortirà amb tots tres del palau. Hi haurà també el vice-president, Oriol Junqueras, la resta del govern i la presidenta del parlament, Carme Forcadell. Aquesta declaració serà emesa en directe per VilaWeb.
Comitiva fins el jutjat
Després de la declaració institucional els tres acusats, el president Puigdemont i tot el govern, diputats i batlles sortiran a peu del Palau de la Generalitat per arribar caminant fins al Passeig de Lluís Companys, passant pel Born.
Inscripcions
Les entitats convocants han obert un formulari d’inscripció per a tenir una idea de la magnitud de la concentració. Ara per ara (diumenge 5 de febrer, a la tarda), segons que ha informat l’ANC, s’han superat els 50.000 inscrits i ja hi ha una 157 autocars llogats per les entitats per a traslladar manifestants al passeig de Lluís Companys.
Com arribar-hi
Es demana la utilització preferent de transport públic i en concret en el cas del metro es convida a la gent a fer ús de les estacions de plaça Urquinaona (L1 i L4), de Barceloneta i Jaume I ( L4), de plaça Tetuan (L2), per evitar aglomeracions en l’estació d’Arc del Triomf.
Quines penes demanen?
La fiscalia demana deu anys d’inhabilitació per a Mas i nou per a Ortega i Rigau, després de retirar els càrrecs pel delicte de malversació de fons públics, que podia implicar pena de presó. L’acusació popular, encapçalada per dos sindicats de la policia espanyola, va demanar sis anys de presó i vint-i-dos d’inhabilitació per a tots tres perquè sí que incloïen el delicte de malversació, però el TSJC no ho va acceptar.
Qui els jutjarà?
El president del TSJC, Jesús María Barrientos, el magistrat de la sala civil i penal Carlos Ramos i Eduardo Rodríguez Laplaza, magistrat de la sala contenciosa administrativa del tribunal, seran els qui jutjaran Mas, Ortega i Rigau. Barrientos serà el ponent del tribunal i, per tant, qui redactarà la sentència.

Quant durarà el judici?
Les previsions del judici són que durarà fins dijous. Les declaracions dels tres encausats seran dilluns, dimarts compareixeran bàsicament els testimonis de l’acusació i dimecres i dijous els de la defensa.

dimecres, 1 de febrer de 2017

EL COS CONSULAR I EL GOVERN CATALÀ

Veiem encertada la política exterior del Govern de Catalunya, ja ho vam dir el dia de l' acte a Brussel.les i ho tornem a dir avui amb l' acte amb el cos consular a Barcelona.


  El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reunit aquest dimecres al Palau una seixantena de cònsols de diferents països acreditats com a cos diplomàtic a Barcelona. Davant seu, ha refermat la "voluntat" decidida del Govern de convocar i celebrar el referèndum d'independència "com a molt tard al setembre" d'aquest 2017, i ha garantit que "es farà bé, i amb totes les garanties jurídiques i democràtiques". El president ha volgut avisar els cònsols que la voluntat "del poble català" per exercir el dret a l'autodeterminació és "insubornable", i ha garantit també que això no canviarà malgrat "les dificultats que puguin venir" o "les amenaces" de l'Estat espanyol per impedir el referèndum.