dilluns, 20 de febrer de 2017

"NINGU ENS ATURARÀ", BON MISSATGE DE LA ISABEL.CLARA SIMÓ EN RECOLLIR EL PREMI.

Enhorabona a la premi d' honor de les lletres catalanes Isabel-Clara Simó i al seu discurs de rebuda del premi.

(de Vilaweb). L’escriptora Isabel-Clara Simó ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Ha dit que se sentia rescabalada pel guardó i ha fet un discurs carregat d’energia. Ha reivindicat el talent que amaguen els Països Catalans. Repassant tota mena de disciplines, ha esmentat Joan Francesc Mira, Jaume Plensa, Ferran Adrià… ‘Tenim molt de talent’, ha exclamat.
Així mateix, ha animat a canviar l’estat de les coses amb l’horitzó de la independència, com va passar amb el sufragi femení i el servei militar obligatori, perquè malgrat les traves i les prohibicions, el canvi es va acabar imposant. L’escriptora ha intercalat bromes en el discurs. Per exemple, s’ha referit a la constitució espanyola dient que era ‘el llibre que Moisès va baixar del mont Sinaí’.
Però l’actitud ha canviat quan ha fet esment al futur del país i els dubtes que suscita. ‘I si estem mentalment, inconscientment, colonitzats? –s’ha preguntat–. Estem segurs de nosaltres mateixos?. Per explicar la situació ha fet servir una metàfora d’Alícia en terra de meravelles, quan Alícia demana al gat com se surt del laberint, i el gat li respon: ‘Això depèn d’on vulguis anar.’
‘Si n’estem convençuts, no hi haurà ningú que ens pugui aturar’, ha cridat. ‘Ningú no ens posarà barreres, ni res podrà vèncer la voluntat de la gent’, ha dit. ‘Els entrebancs els superarem amb el nostre afany de llibertat.’ Simó ha demanat al públic, com si parlés amb cada un dels assistents: ‘Tenim una consigna indestrutible, sapere aude’ (‘atreveix-te a saber’). Ha reclamat que tothom fes un pas endavant per pensar, investigar i ser actiu.
Amb el públic encès i aplaudint, l’escriptora ha acabat dient: ‘Visca els Països Catalans!’

diumenge, 12 de febrer de 2017

ENTREVISTA A JOAN AMORÓS AL VOLTANT DEL CORREDOR MEDITERRANI.

Va bé llegir l' entrevista a Joan Amorós, president de Ferrmed, que va sortir ahir a Vilaweb. Aclareix moltes coses:

El corredor mediterrani s’endarrereix i el govern espanyol no té voluntat política de construir-lo. Mentrestant, va prioritzant inversions en infrastructures que formen part d’un fals corredor mediterrani, el que passa per Madrid. Per això, tant els governs com les principals associacions d’empresaris del Principat i del País Valencià han dit prou. Demà hi haurà una trobada d’associacions empresarials a Tarragona, on s’exigiran les inversions necessàries per a impulsar el corredor. Hi serà present també Joan Amorós, president de Ferrmed, l’associació que més força ha fet en favor d’aquest gran eix ferroviari. En aquesta entrevista, Amorós es manifesta indignat pel paper del govern espanyol i, en una opinió que expressa a títol estrictament personal, avisa: ‘Si aconseguim la independència, que l’aconseguirem, seran ells que tindran un problema, i ben gruixut.’
—Ara resulta que els fons prevists per al corredor mediterrani també serviran per a pagar la connexió de Barajas amb l’AVE.
—Mira, recordo perfectament a final dels vuitanta una reunió a Madrid amb Albert Vilalta, del gestor d’infrastructures predecessor d’Adif, on li vaig dir que suposava que farien passar l’alta velocitat per l’aeroport del Prat. I des del seu despatx em va dir: ‘Veus tota aquesta munió de gent que hi ha aquí? Doncs, tots s’hi oposen. Si no us espavileu vosaltres, aquest tren no passarà pel Prat.’ Ara ells el tindran a Barajas, i nosaltres amb un pam de nas, com sempre. El dia que menys ens ho pensem ens trobarem que tots aquests trànsits passaran per Madrid i evitaran la costa.
Com pot ser això?
—L’única cosa que la Comissió Europea va acordar amb els estats membres era que totes les reformes que s’havien de fer en aquests corredors havien d’haver-se acabat el 2030. Però es tracta que la part més urgent es faci ara i la que no ho és tant es deixi per al final. I fan això. Aquesta gent són molt vius, i nosaltres ens deixem prendre el número. La Comissió Europea va escollir uns quants corredors prioritaris –segons Ferrmed, massa corredors– i va ser quan els de Madrid van agafar el subterfugi de fer passar el corredor central també per corredor mediterrani, fent-lo passar per Madrid. I així, diuen que inverteixen en el corredor mediterrani però inverteixen a Madrid.
I així fan veure que destinen diners al corredor mediterrani.
—El ministre de Foment acaba de dir que el 79% de la inversió del corredor mediterrani ja s’ha fet. Com es pot arribar a dir una cosa així? I diu que el corredor mediterrani, la versió actual, requereix una inversió aproximada de 17.000 milions d’euros, dels quals se n’han executat 13.500. Els únics que van fer un pressupost realista del corredor mediterrani van ser els del govern del PSOE. I l’estudi deia que calien 56.000 milions.
Molts més diners!
—És clar, perquè al corredor mediterrani no hi ha res fet. Si et fixes en el corredor ‘madriterrani’, des de Tarragona fins a Andalusia ja hi ha dues línies, quatre vies. Perquè hi ha la de l’alta velocitat i la línia convencional. Si agafes la branca del corredor mediterrani de veritat, tens una via única entre Tarragona i Vandellòs, i entre Vandellòs i València només n’hi ha dues, dues més anant cap a Madrid, i la branca que va cap al sud, cap a Alacant, una sola via que passa per Alacant i va fins a Múrcia i Cartagena. I entre Múrcia i Almeria no hi ha ni via.
I en canvi en el corredor mediterrani ‘real’ no s’hi prioritzen inversions.
—És una vergonya que no posin la línia d’alta velocitat entre València i Tarragona, per exemple. Per què no la fan? Perquè no n’hi ha voluntat política. I, a més, treballen pel sud del corredor i no pel nord, per connectar amb l’estat francès i cap al nord. A Tarragona esperen que els arribi l’amplada de via internacional, i la BASF no fa cap inversió esperant que arribi aquesta ampliació. Però no tan solament això: els de Seat no estan connectats, el polígon del Baix Llobregat no està connectat… La línia nova que va a la frontera no té cap terminal connectada, fora del port de Barcelona. Com volen que hi hagi trànsit? La fallida de TP Ferro sembla que hagi estat intencionada. Si no han connectat res amb amplada internacional… El port de Barcelona està mal connectat, el de Tarragona no ho està, el polígon petroquímic tampoc, el de València tampoc, és clar. No hi ha res de res connectat.
Això és una condemna per a l’economia del país.
—És gravíssim, sí.
I quin marge de maniobra hi ha?
—Fa dos mesos que tenim demanada una entrevista amb el ministre i encara no ens ha respost. Volem dir-li, d’acord amb un grup d’empresaris potents, que nosaltres estem tips de promeses. La ministra Pastor va dir públicament el 2013 que l’amplada internacional a final del 2015 arribaria a València, i que el 2016 hauria arribat a Alacant. I encara no han començat a fer res. Som al 2017. I els hem de dir que això és un continu de mentides, de coses que diuen que faran i que incompleixen. Els demanarem un programa creïble a curt termini perquè hi hagi l’amplada de via internacional fins a Almeria, en dues vies. I que això sigui per al 2018-2019. I que volem un estudi per al mateix termini per a l’alta velocitat entre València i Tarragona. Un estudi acabat, amb la Sagrera acabada i les connexions amb els ports. I si no ho fan, mobilitzarem tothom.
Què vol dir això?
—Pot voler dir moltes coses que m’estimo més de no dir ara.
Però jugarem fort, perquè arriba un punt en què dius que ja està bé. Això no hi ha qui ho entengui.
Si fins ara no hi ha hagut voluntat política del govern espanyol, amb el procés independentista en marxa encara n’hi haurà menys.
—Us dono la meva opinió personal, no pas la de Ferrmed, que quedi clar. Si aconseguim la independència, que jo crec que l’aconseguirem, pobres d’ells. El problema el tindran ells, i gruixut. Perquè d’on trauran els diners per fer tot això? Ara ho tenen molt fàcil, amb els 16.000 milions que surten de Catalunya cada any poden tirar milles. Però després s’haurà acabat: d’on sortiran aquests milions? Nosaltres, si convé, als nostres amics valencians els podem fer un préstec perquè ho facin, si no ho volen fer des de Madrid. El problema no el tindrem nosaltres, el tindran ells. Ja ho saben, això. Ho tenen clar, i estan –per dir una paraula pintoresca nostra– escagarrinats, malgrat la fatxenderia que gasten.

Si fossin hàbils, haurien mirat d’utilitzar les inversions en infrastructures i en el corredor mediterrani per dir ‘veieu com us donem raons per no haver de marxar d’Espanya?’. Però sembla tot el contrari.
—Perquè tenen una concepció d’estat i de nació espanyola en què nosaltres no cabem. Ells tenen claríssim que Madrid és Madrid. I el problema greu que tenen és que no s’han pogut empassar Barcelona. Això que l’estat espanyol sigui bicèfal és inconcebible. A la rodalia de Barcelona, hi viuen cinc milions de persones. Als anys trenta n’hi havia un i mig. No han fet ni una línia nova de rodalia. Bé, han fet el tros que va de l’estació de Sants a la T-2, ja fa molts anys. Compara-ho amb els centenars de quilòmetres que han fet a Madrid. Amb el temps que nosaltres hem tingut empantanegada l’estació de la Sagrera, ells han fet la nova d’Atocha i l’han ampliada. Això és així. Però aquí hi ha gent mesella i no ho entén. El tracte és tan discriminatori que no té nom.

divendres, 10 de febrer de 2017

DESVIACIO DE FONS DEL CORREDOR MEDITTERRANI CAP A MADRID.

Ahir Vilaweb ens assabentava d' una altra notícia patètica del Govern espanyol desviant fons europeus que havien d' anar al Corredor del Mediterrani i que ara aniran a Madrid a millorar la seva xarxa.
Continuen fent trampes, com sempre, però sempre en contra nostra:

El secretari valencià d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Josep Vicent Boira, ha explicat en un contundent fil de piulets que el govern espanyol destina fons del corredor mediterrani a potenciar el corredor central a través de Madrid. Boira ha explicat a VilaWeb que les obres que connecten les estacions d’Atocha i Chamartín formen part d’una infrastructura més àmplia que té per objectiu connectar el nord i el sud de la península i que es paguen amb un fons europeu que s’havia de destinar al corredor mediterrani, que va des d’Algesires fins a la frontera amb l’estat francès pel litoral.
 
"Esta obra forma parte de la conexión por túnel Atocha-Chamartin pagada con fondos del Corredor Mediterráneo".

Notícies del dia
Final del formulario

El túnel a què fa referència Boira forma part d’una infrastructura que unirà l’estació d’Atocha amb Torrejón de Velasco, un municipi de la comunitat de Madrid d’uns 5.000 habitants. El túnel permetrà una connexió directa en tren de gran velocitat entre les estacions d’Atocha i Chamartín, a Madrid, que actualment no es connecten. La construcció de dues noves vies en el tram Atocha-Torrejón de Velasco i del túnel entre Atocha i Chamartín costen 935 milions d’euros.

diumenge, 5 de febrer de 2017

JUDICI AL 9-N

L’ex-president de la Generalitat Artur Mas, l’ex-vice-presidenta del govern Joana Ortega i l’ex-consellera d’Ensenyament Irene Rigau seran jutjats des de dilluns, 6 de febrer, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, acusats de desobediència i prevaricació administrativa per haver organitzat el procés participatiu del 9 de novembre de 2014, en què van participar més de 2,3 milions de ciutadans.
Aquest fet insòlit ha mobilitzat les entitats sobiranistes, que han convocat una gran concentració davant la seu del TSJC per a donar suport a Mas, Ortega i Rigau.
Lloc i hora de la concentració
La concentració serà al passeig de Lluís Companys de Barcelona. L’ANC, Òmnium, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipishan convocat els manifestants a les 8.15 davant el TSJC. És previst que Mas, Ortega i Rigau hi arribaran a les 8.45.
A part l’espai de davant de l’entrada del jutjat, hi haurà un altre punt d’interès, a tocar de l’Arc de Triomf, on s’instal·larà un escenari per a la interpretació d’una coral i més actuacions que els organitzadors detallaran durant aquesta setmana.
Declaració de Puigdemont
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, farà una declaració institucional dilluns a primera hora del matí abans d’acompanyar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a la porta del jutjat. Parlarà a la Sala Gòtica de la Generalitat a les 8.00, i a les 8.15 sortirà amb tots tres del palau. Hi haurà també el vice-president, Oriol Junqueras, la resta del govern i la presidenta del parlament, Carme Forcadell. Aquesta declaració serà emesa en directe per VilaWeb.
Comitiva fins el jutjat
Després de la declaració institucional els tres acusats, el president Puigdemont i tot el govern, diputats i batlles sortiran a peu del Palau de la Generalitat per arribar caminant fins al Passeig de Lluís Companys, passant pel Born.
Inscripcions
Les entitats convocants han obert un formulari d’inscripció per a tenir una idea de la magnitud de la concentració. Ara per ara (diumenge 5 de febrer, a la tarda), segons que ha informat l’ANC, s’han superat els 50.000 inscrits i ja hi ha una 157 autocars llogats per les entitats per a traslladar manifestants al passeig de Lluís Companys.
Com arribar-hi
Es demana la utilització preferent de transport públic i en concret en el cas del metro es convida a la gent a fer ús de les estacions de plaça Urquinaona (L1 i L4), de Barceloneta i Jaume I ( L4), de plaça Tetuan (L2), per evitar aglomeracions en l’estació d’Arc del Triomf.
Quines penes demanen?
La fiscalia demana deu anys d’inhabilitació per a Mas i nou per a Ortega i Rigau, després de retirar els càrrecs pel delicte de malversació de fons públics, que podia implicar pena de presó. L’acusació popular, encapçalada per dos sindicats de la policia espanyola, va demanar sis anys de presó i vint-i-dos d’inhabilitació per a tots tres perquè sí que incloïen el delicte de malversació, però el TSJC no ho va acceptar.
Qui els jutjarà?
El president del TSJC, Jesús María Barrientos, el magistrat de la sala civil i penal Carlos Ramos i Eduardo Rodríguez Laplaza, magistrat de la sala contenciosa administrativa del tribunal, seran els qui jutjaran Mas, Ortega i Rigau. Barrientos serà el ponent del tribunal i, per tant, qui redactarà la sentència.

Quant durarà el judici?
Les previsions del judici són que durarà fins dijous. Les declaracions dels tres encausats seran dilluns, dimarts compareixeran bàsicament els testimonis de l’acusació i dimecres i dijous els de la defensa.

dimecres, 1 de febrer de 2017

EL COS CONSULAR I EL GOVERN CATALÀ

Veiem encertada la política exterior del Govern de Catalunya, ja ho vam dir el dia de l' acte a Brussel.les i ho tornem a dir avui amb l' acte amb el cos consular a Barcelona.


  El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reunit aquest dimecres al Palau una seixantena de cònsols de diferents països acreditats com a cos diplomàtic a Barcelona. Davant seu, ha refermat la "voluntat" decidida del Govern de convocar i celebrar el referèndum d'independència "com a molt tard al setembre" d'aquest 2017, i ha garantit que "es farà bé, i amb totes les garanties jurídiques i democràtiques". El president ha volgut avisar els cònsols que la voluntat "del poble català" per exercir el dret a l'autodeterminació és "insubornable", i ha garantit també que això no canviarà malgrat "les dificultats que puguin venir" o "les amenaces" de l'Estat espanyol per impedir el referèndum.

dissabte, 28 de gener de 2017

SUPORT A LA MARXA PAGESA.

Com que nosaltres no som els mitjans espanyols, la notícia d' aquests dies ha estat la Marxa Pagesa
que avui ha creuat Barcelona.
Suport total a la Marxa Pagesa i a la seva crida per la Dignitat.


                                          Foto dEl Món.

 Imatge inèdita la que s'ha vist aquest dissabte pels carrers de Barcelona,amb l'arribada a l'avinguda Maria Cristina, de més de 500 tractors. Així finalitzava l'anomenada Marxa Pagesa, que ha mobilitzat un miler de vehicles des de dijous per reclamar el reconeixement de l'activitat pagesa i ramadera per part de la societat i del món polític. Convocada pel sindicat Unió de Pagesos (UP), l'acció volia "renovar el contracte de la societat" amb el camp per al futur més immediat. A més, s'ha volgut denunciar des del sector la retallada de la renda agrària catalana, que acumula una davallada del 39%, en termes constants entre el 2001 i el 2015. La gestió dels espais naturals protegits i de la fauna salvatge és un altre dels aspectes que preocupa el sector tal com s'ha fet constar en el manifest, llegit per l'històric dirigent d'UP, Pep Riera

dilluns, 9 de gener de 2017

FER CAPITAL MADRID- 500 anys d' especulació i requalificacions.

Bon article de l' Albert Pont del C. Català de negocis:

Fer capital Madrid
Els Franco, afavorits per una tercera gran requalificació de terrenys a Madrid, ara per a fer un aeroport i un circuit de fórmula 1

És ben sabut que a final del segle XVI, sota el regnat de Felip II, la cort de Castella es va traslladar de Valladolid a Madrid. En aquella època les corts acostumaven a ser itinerants, per la qual cosa ningú no va considerar que el trasllat a Madrid fos definitiu. Però poca gent sap que uns trenta anys més tard la cort castellana es va tornar a traslladar a Valladolid. En efecte, l’any 1601 el valido de Felip III, Francisco de Sandoval y Rojas, més conegut per duc de Lerma, va convèncer el rei de Castella de tornar a traslladar la seva cort de Madrid a Valladolid. Un gest que hauria pogut passar desapercebut, per trivial, si no fos que poc abans el duc de Lerma i la seva camarilla de nobles cortesans es varen dedicar a adquirir nombroses propietats i finques del nucli urbà de Valladolid, dels ravals i dels marges del Pisuerga: des de palaus i cases nobles, fins a tavernes, hostals i finques de conreu i de cacera. Òbviament, les varen poder adquirir a un preu de saldo perquè el trasllat de la cort a Madrid, tres dècades abans, havia fet caure els preus d’aquells innombrables immobles que, fins aleshores, havien acollit la noblesa cortesana, les principals institucions de la corona i la munió de gent que s’aplegava a l’entorn. Una vegada reinstal·lada la cort a Valladolid, el duc de Lerma va revendre tots els immobles revalorats indecentment als mateixos cortesans a qui uns anys abans els havia adquirit per quatre rals.
Però es veu que el duc no en devia tenir prou. I va reinvertir part dels seus guanys substanciosos a comprar a preu de saldo totes les propietats que el trasllat de la cort havia deixat en sobtat desús a un Madrid en decadència. I, com no podia ser altrament, pocs anys després, el duc de Lerma va persuadir el rei de tornar a traslladar tota la cort a Madrid. En l’afer, també hi varen intervenir les autoritats locals de Madrid, que feia temps que conspiraven en secret per recuperar la capitalitat del regne. De manera que es varen avenir a recompensar econòmicament el duc perquè els fes la gestió i convencés el rei de la conveniència de tornar a traslladar-hi tota la Cort. El duc de Lerma mateix va organitzar el trasllat i va revendre les seves noves propietats, finques rústiques i palaus als antics propietaris a preus astronòmics, fins i tot al rei a qui amb tanta astúcia i lleialtat aconsellava. Així és com el primer duc de Lerma va esdevenir l’home més ric de tot l’imperi, amb una fortuna estimada de més de quaranta milions de ducats de l’època.
Aviat, l’interès d’estat i la desacomplexada corrupció del duc varen començar a córrer de boca en boca. Les seves gestes financeres omplien els debats de les places, les tertúlies de les tavernes, les festes dels tablaos, els tractes dels mercats i el safareig dels banys públics, fins que una nit de ball va arribar a palau i a oïda del rei. A fi d’evitar una dura condemna més que probable, el duc de Lerma va sol·licitar a l’Església d’ordenar-se de cardenal, perquè aleshores el clergat gaudia de plena immunitat. Aquest va ser l’origen d’una cobla satírica que feia: ‘…y para no morir ahorcado, el mayor ladrón de España se vistió de colorado.’ De resultes d’aquella experiència especuladora, els nobles cortesans i els alts funcionaris de la corona varen decidir de no tornar a traslladar mai més la cort i centralitzar a Madrid totes les institucions de l’estat. I així va ser com el 1606, fruit de la conspiració, la corrupció i l’especulació urbanística, Madrid va esdevenir la capital del país del costat, en un galdós auguri de tot allò que havia de venir.
Han passat els segles i els cortesans encara recorren als mateixos enginys per fer capital Madrid. A principi de la tardor del 1981, mig any després del cop d’estat del 23-F, la jove democràcia va saber recompensar la família Franco pels quaranta anys de desinteressat servei del seu cap. Es va començar a construir l’autovia A-5, que havia d’unir Madrid i Extremadura. El traçat penetra directament en la finca que els Franco tenen a Valdefuentes, entre Móstoles i Navalcarnero. Al vorals s’hi va poder aixecar l’exclusiva urbanització Parque Coímbra i un centre comercial amb un Corte Inglés i una pista d’esquí coberta. Al tombant de segle, fidels al seu model de negoci, els Franco varen repetir la proesa. Foment va projectar les R-5 i AP-41 –actualment fallides– per la mateixa propietat dels Franco per on dues dècades abans havien fet passar l’autovia A-5. De fet, l’AP-41 neix a la mateixa finca dels Franco. Normalment la construcció d’autopistes implica l’expropiació de 75 metres d’amplada. En el cas de les radials de Madrid, es varen expropiar 150 metres d’amplada de cap a cap de l’itinerari. I es varen pagar a 3.161 €/m2 per decisió judicial, malgrat que, inicialment, Foment les havia pagades a 28 €/m2. Els Franco, els Serrano Suñer i unes poques famílies més, les finques dels quals són convenientment situades als vorals de les autopistes radials, es varen repartir 1.800 milions d’euros en sobrecostos que va assumir l’estat. Tot dins la legalitat més escrupolosa.
El cas és que la construcció de la R-5 i l’AP-41 va permetre als Franco d’obtenir la requalificació de bona part dels terrenys de la seva finca, inclosos en un parc natural, on ara s’alcen tres mil nous habitatges d’alt nivell a la urbanització Valdeluz, a Arroyomolinos. Tanmateix, a hores d’ara només hi ha edificat un 40% del total d’habitatges projectats.
Però la història no s’acaba pas aquí. Actualment, la comunitat de Madrid planeja de construir un circuit de fórmula 1 en uns terrenys situats a Navalcarnero, just al llindar de la finca dels Franco. Dins la finca dels Franco es projectava de construir-hi un nou aeroport privat que havia de donar servei als VIP assistents al circuit, seguint l’infructuós model de l’aeroport de Ciudad Real. De moment, sembla un projecte congelat, tot esperant millors temps. Tanmateix, ja s’han començat a requalificar més de 13 milions de metres quadrats de la finca dels Franco, cosa que servirà per a construir un camp de golf, una zona d’oci amb hotels (un dels quals de set estrelles), un districte financer i un gran centre comercial. En total, una volta reactivat el sector immobiliari, es preveu que a la finca dels Franco hi acabaran vivint més de 300.000 persones.
Quan encara no s’havien construït les radials –avui en fallida– d’aquest nou projecte vinculat al circuit de fórmula 1 i a l’aeroport del sud-oest, es calculava que el valor del patrimoni dels Franco era de més de 600 milions d’euros. Abans de deu anys hauran triplicat aquesta quantitat. Per fer capital Madrid només calen bons contactes i un bon pla d’infrastructures públiques, encara que no siguin econòmicament viables i s’hagin d’acabar rescatant i ampliant les concessions de les autopistes de Foment a Catalunya amb trams amortitzats centenars de vegades.

Albert Pont
President del Cercle Català de Negocis