dissabte, 20 de maig de 2017

HUGUET I L' "ADOCTRINAMENT DELS LLIBRES DE TEXT A CATALUNYA"

Vilaweb ens oferia aquesta resposta de l' ex-Conseller Huguet sobre la polèmica "dels llibres de text".
Voliem fer un post en relació a l' adoctrinament que diuen els dirigents espanyols, dirigits per un sindicat que no té ni representació sindical (un altre producte de laboratori, com tants productes espanyols). Però la resposta de l' Huguet ens fa part de la feina i aquí l' exposem:

L’ex-conseller de la Generalitat de Catalunya Josep Huguet ha desmuntat les acusacions d’adoctrinament dels llibres de texts catalans que han arribat els darrers dies des de Madrid amb una sèrie de vint piulets. Huguet va formar part dels dos governs del tripartit, entre el 2004 i el 2010.
Precisament, aquesta setmana ha començat una ofensiva de l’estat espanyol contra els llibres de text catalans. Les intencions del govern espanyol van generar rebuig entre les institucions, les editorials i les principals entitats del sector.
Huguet ha fet un repàs de la història de l’estat espanyol i de com s’han emblanquinat els fets històrics a partir d’expressions eufemístiques i de la manipulació de la història per part de les institucions espanyoles.
1.#adoctrinar es hablar de España en la época prehistórica.O apropiarse d Iberia,cuando sólo se refiere a los ïberos(Ebro,Llenguadoc,P.Val)
2. #adoctrinar confundir concepto geográfico Hispania, con 1 político inexistente.Romanización fué sobre sustratos :íbero,tartésico, celta

3. #adoctrinar es situar la unidad d ES enlos visigodos,época con ni siquiera hubo fronteras definidas y influencias narbonense o bizantina
4. #adoctrinar es continuar hablando de invasión musulmana, cuando hubo conversiones masivas a partir del 800

5. #adoctrinar es priorizar el concepto de unificación desde el Principado de Asturias, minimizando la conexión carolingia dl origen d CAT
6. #adoctrinar es minimizar la independencia d Portugal q rompe el tópico del determininismo geogràfico dla unidad política d la península

7. #adoctrinar es minimizar la aportación universal dlos escritores,científicos medievales en catalán.Y el papel dAragón en el Mediterráneo
8. #adoctrinar es considerar 1 unión (Reyes Católicos) estrictamente dinástica q comprendía multitud d reinos europeos como el origen d ES

9. #adoctrinar es minimizar la represión en Canarias, Galicia, Andalucía la expulsión de judíos y musulmanes de la época del Tanto monta
10.#adoctrinar es ocultar la represión dla casta aristocrática sobre burguesías Castellanas,valenc,mallorqinas contra Comuneros/agermanados

11. #adoctrinar es ocultar la represión de la casta sobre conversos, erasmistas, iluminados,... España aún no existía pero la represión sí
12. #adoctrinar es minimizar que en la Corona de Aragón permanecen todas las instituciones como contrapoder al rey durante los Austrias.

13. #adoctrinar es no explicar que FelipeIV provocó tres guerras de secesión, de las cuales salieron Portugal y Holanda libres.Y CAT rebelde
14. #adoctrinar es esconder que el 1707-14 no fué sólo guerra dinástica en Reinos Aragón sinó de defensa de derechos y libertades civiles
15. #adoctrinar es no explicar el exilio, genocidio y represión masiva de catalanes, valencianos,baleares y aragoneses
16. #adoctrinar es presentar como patriotismo ES, lo que fueron revueltas populares de signo contradictorio contra Napoleón

17. #adoctrinar es obviar que cuando las Cortes de Cadiz, para algunos fundacionales dla Consti, Cataluña era provincia legalmente francesa
18. #adoctrinar es presentar como muestra de modernidad la reinstauración de Fernando VII, 1a restauración x las armas d 100.000 hijos SLuís

19. #adoctrinar es presentar las 5 guerras civiles SXIX,meros conflictos liberales absolutistas. Siendo lucha d clases y EScontra naciones

i20. #adoctrinar es no vincular la 2a restauración dAlfonso XII, la 3a d Juan Carlos con los apoyos de ejército y la casta contra pueblo.FIN

diumenge, 7 de maig de 2017

CASTOR: LA GRAN ESTAFA I ALTRES BREUS IMPORTANTS DE LA SETMANA.

Dimarts passat la tertúlia històrica de l' Ateneu Barcelonès sobre el llibre "Marcel.lí Perelló- Una vida perseverant per la independència" va ser molt seguida amb la sala Pompeu Fabra plena. Un bon llibre i una bona tertúlia per a tot independentista.
Ahir dissabte, una delegació catalana, encapçalada pel Conseller Raül Romeva, va participar en l' aniversari de l' Alliberament de Mauthausen.
Demà dilluns, hi ha una crida a fer costat als membres de la Mesa del Parlament que han d' anar a declarar. Podeu entrar a diverses pàgines web i blocs, també l' ANC i Òmnium.
I finalment, us volem recordar que aquesta nit la TV3 parla del cas Castor. Una veritable estafa (tant en quantitat de diners esmerçats en engreixar els amics del PP, com per l' ocultació d' informació que hauria fet inviable el projecte).
A continuació us posem un article sobre el projecte Castor i el que ens costa a tots i totes i després un altre article de quan el mateix estat espanyol va reconéixer la relació del projecte amb els sismes a la zona.
El projecte Castor costarà enguany gairebé 100 milions als consumidors (Vilaweb)
El manteniment de les instal·lacions hibernades torna a suposar una despesa anual de gairebé 16 milions, similar a la del magatzem Gaviota, que es troba en ple funcionament
Els consumidors de gas de l’estat espanyol hauran d’assumir amb les seves factures d’enguany el pagament de 96.383.024 euros per sufragar la indemnització a l’empresa promotora i el manteniment del fracassat projecte Castor. Amb les instal·lacions hibernades i a l’espera que el govern espanyol prengui una decisió previsiblement definitiva sobre els seu futur, el rebut del gas torna a incloure –després de la primera consignació el passat 2016- una partida milionària per retornar el crèdit bancari subscrit per Enagás a compte dels drets de cobrament al llarg de 30 anys després que l’executiu del PP aprovés per decret el pagament una indemnització de 1.350 milions d’euros a Escal UGS. La partida, que figura a l’ordre del Ministeri d’Energia publicada al BOE a finals de l’any passat establint els peatges i cànons del sistema gasista per enguany, ascendeix exactament a 80.664.725 euros. A aquesta xifra se li han de sumar els 15.781.229 euros que rebrà Enagàs Transporte per als ‘costos provisionals d’operació i manteniment’ de les instal·lacions hibernades aquest 2017. Una xifra molt pròxima als 17,70 milions que costa el manteniment de l’únic magatzem de gas submarí operatiu a l’estat espanyol, el de Gaviota, al País Basc.
Sota l’epígraf de l’article 7, ‘Reconeixement retribucions de conformitat amb el Reial Decret-llei de 13/2014 de 3 d’octubre’, i pràcticament sense fer cap referència explícita a la denominació ‘projecte Castor’ al llarg de tota l’ordre, el Ministeri d’Energia espanyol reconeix el pagament dels prop de 80,66 milions d’euros ‘als titulars del dret de cobrament amb càrrec al sistema gasista’. Darrere d’aquesta críptica presentació s’amaga l’aprovació de la segona anualitat per amortitzar el crèdit contret per Enagás amb Banc de Santader, Caixabank i Bankia que va permetre Escal UGS cobrar en poc més d’un més els 1.350 milions d’euros de la indemnització aprovada pel govern del PP l’octubre de 2014. La xifra consignada per aquest capítol al 2017 és exactament la mateixa que la de la primera anualitat de l’any passat: 80,66 milions d’euros.
Final del formulario
Juntament amb aquesta partida, i sempre d’acord amb el mateix decret, el Ministeri d’Energia reconeix com a ‘costos provisionals d’operació i manteniment’ per aquest 2017 un total de 15,72 milions d’euros a la societat Enagás Transporte, l’encarregada d’implementar aquestes tasques. Uns costos que, segons l’ordre, s’hauran de justificar ‘amb la corresponent auditoria i es determinaran amb caràcter definitiu per ordre del Ministeri’. La xifra és també clavada a l’aprovada pel passat 2016. Tot i que el govern espanyol havia deixat caure, després d’assumir 17 milions d’euros per a la hibernació de les instal·lacions, que el manteniment no resultaria tant costós, la xifra es manté gairebé en termes molts similars. El cost de mantenir tancat i hibernat el projecte Castor és, fins i tot, pràcticament equiparable al de l’únic magatzem de gas submarí en funcionament a l’estat espanyol, el de Gaviota, a la costa del País Basc. Segons consta a l’ordre publicada al BOE, el seu cost provisional de manteniment per a l’any 2017 serà de 17,70 milions d’euros. Els magatzems subterranis terrestres de Serrablo i Yela, suposaran 7,77 i 4 milions respectivament.
Així doncs, la xifra es força similar a la prevista en el primer any d’amortització del crèdit, el passat 2016, quan el llavors Ministeri d’Indústria va acordar destinar 101 milions d’euros per a la factura del gas a finançar el forat deixat per un projecte que va arribar causar més de 1.000 terratrèmols després de les proves d’injecció el setembre de 2013. La principal diferència, respecte el 2017, era la inclusió d’una partida de 4,56 milions d’euros a Escal UGS més pel manteniment de les instal·lacions entre octubre i novembre de 2014, quan Enagás es va fer càrrec de les instal·lacions. Segons va anunciar el mateix govern espanyol l’octubre de 2014, en el moment de l’aprovació del decret, el Castor tindria un cost d’uns 100 milions a l’any al llarg de tres dècades. L’Organització de Consumidors i Usuaris, OCU, va calcular, però, que en total, incloent l’operació financera i els corresponents interessos que podrien créixer a mesura que s’esgota el temps de l’amortització, el bony podria acabar superant de llarg els 4.700 milions d’euros. L’executiu del PP en cap moment ha detallat o refermat els seus càlculs inicials, com tampoc ha desmentit els projeccions de l’OCU.
A l’espera que el govern espanyol prengui una decisió sobre el futur del projecte Castor –el Massachusetts Institute of Technology havia de lliurar un informe al respecte a Enagás el passat mes de novembre però encara es desconeix si s’ha lliurat o el seu contingut- l’empresa que va promoure el magatzem de gas submarí, Escal UGS –en mans, majoritàriament, del grup ACS de Florentino Pérez- ha percebut ja més de 1.760 milions d’euros després de renunciar al projecte. A més dels 1.350 milions d’euros de la indemnització, i els 110 a compte que havia rebut fins 2012, el govern espanyol en funcions va autoritzar el pagament de 295 més per la retribució entre juliol d’aquest any i l’extinció de la concessió a finals de 2014 que va suposar l’extinció de la concessió, a banda dels 4,56 milions d’euros ja esmentats de 2014 en concepte de manteniment.
‘Vergonya’ en temps de pobresa energètica
‘Els únics als quals s’ha afavorit és a l’empresa responsable d’aquesta negligència’, subratlla la portaveu de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, Cristina Reverter. L’entitat, que ha denunciat la indemnització a les institucions europees –com ha fet la patronal Cecot o la mateixa Generalitat ha portat davant el Tribunal Suprem- considera una ‘vergonya’ la nova ordre de peatges i cànons del sistema gasista. Especialment, en un moment socialment delicat per a moltes persones. ‘Realment és molt injust és que moltes famílies, en ple hivern, estiguin en situació de pobresa energètica, que volen no poden pagar la llum, que se’ls talla el subministrament i se les desnona, i estiguem entaforant baix del mar molts milions d’euros. Molts representants polítics ho veuen com a normal, perquè és un sobrecost que s’ha de pagar ja que algú al seu dia va fer malament les coses. Però el pitjor és que ho considerin normal: això no pot passar en un estat democràtic, com ens omplim la boca’, ha argumentat Reverter.
Un projecte, recorden, ‘mal fet d’inici, ple d’erros i amb un impacte sense precedents’ al territori que els ciutadans continuen pagant, malgrat trobar-se inacabat, hibernat i no tenir utilitat. La similitud dels costos de manteniment amb el magatzem de Gaviota els resulta, en aquest sentit, flagrant. ‘A diferència de Gaviota, Castor no funciona ni presta cap servei als usuaris i, per tant, dubtem molt de l’aplicació d’una tarifa per un servei que no es presta. És un projecte hibernat, no funcional. No sabem fins a quin punt això és legalment és acceptable, perquè genera uns sobrecostos que els consumidors no van autoritzar amb les seves companyies de gas. Europa ja va dir va uns mesos que la seva gestió havia estat desastrosa. No és acceptable arribar al segle XXI pagant per un servei fantasma’, ha tancat Reverter.
També us afegim la noticia de quan el mateix Estat español va admetre la relació entre el dipòsit Castor i els sismes que s’ anaven produint a la zona de l’ Ebre-Sènia i les comarques del nord de Castelló.
L'Estat determina que els sismes a l'Ebre es deuen al magatzem del Castor (Nació Digital).
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/05/2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els sismes registrats al litoral del nord de Castelló durant l'estiu de l'any passat tenen una "relació directa" amb l'activitat al magatzem del gas Castor, segons conclou l'informe de l'Institut Geogràfic Nacional espanyol al que ha tingut accés Europa Press. Segons aquest document, l'origen de l'actual sèrie sísmica detectada té relació directa amb la injecció de gas del projecte Castor. Aquesta activitat, a més, ha accelerat un procés sismotectònic d'acumulació d'esforços que ja existia a la zona, tot i que no estava caracteritzada.

A final d'agost de 2013, la injecció de gas al magatzem de gas Castor, a uns vint quilòmetres de la costa just davant de Vinaròs, va coincidir amb una sèrie de sismes, un d'ells de 3,5 graus en l'escala Ritchter, que va motivar que a mitjan setembre, el ministeri espanyol d'Indústria paralitzés les activitats per comprovar si hi havia algun tipus de relació.



L'Institut Geogràfic espanyol va començar a detectar activitat sísmica el 5 de setembre de 2013 i va iniciar-ne un seguiment especial a causa de l'increment diari de l'activitat. Inicialment, la localització dels epicentres es va situar a l'entorn de la plataforma instal·lada per executar el projecte.

Ara, l'estudi exposa que, per determinar una possible relació, es va realitzar un anàlisi de comparació de forma d'ona i obtenció de la projecció estereogràfica de la polaritat de l'ona per discriminar l'origen dels sismes, tant dels registrats abans de la paralització de la injecció de gas, el 16 de setembre, com els produïts amb posterioritat. Els resultats conclouen que "tots els sismes registrats en la sèrie són d'origen tectònic, conseqüència probablement dels esforços emmagatzemats prèviament en una o diverses falles properes".


dimecres, 26 d’abril de 2017

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE MARCEL.LÍ PERELLÓ A L' ATENEU BARCELONÈS

Companys i companyes, el dimarts vinent dia 2 de maig a les 19:00 hores, a l' Ateneu Barcelonès (a la Sala Pompeu Fabra) es farà la presentació del llibre "Marcel.lí Perelló - Una vida perseverant per la independència".
No cal dir que us animem a anar a l' acte, ja que en Marcel.lí Perelló va ser Secretari General d' Estat Català i director del Diari de Barcelona en l' etapa de guerra del 1936-39 i un organitzador permanent d' activitats a l' exili català.
L' acte també comptarà amb la presència de la neta del protagonista. Us hi esperem.


dimarts, 18 d’abril de 2017

O REFERÈNDUM O INDEPENDÈNCIA

Coincidim amb en Sala i Martin en que no podem jugar amb les normes que imposa una de les parts (l' espanyola) perque saben que amb aquestes normes tenen la partida guanyada. No ens podem deixar arrossegar cap a normes constitucionals i judicials que ells tenen totalment controlades.
Destaquem aquest petit resum de l' article publicat per Vilaweb de la conversa Sala i Martin-Junqueras, dirigida per Xevi Xirgo:

David i Goliat i les regles de joc
Quan Xirgo ha dirigit la primera pregunta a l’economista de la 

Universitat de Columbia, ell ho ha aprofitat per parlar de la his-
tòria de David i Goliat. Sala i Martín ha explicat que la interpre-
tació que en fan els jueus és que Déu va a favor de l’estat d’Israel. 
També ha parlat de la interpretació més interessant que en fa el 
canadenc Malcolm Gladwell, que considera que no es valoren 
correctament les forces dels dos personatges: ni Goliat era tan fort,
 ni David era tan feble. I aprofitant l’anàlisi de Gladwell, es podria 
dir que Espanya no és un estat tan poderós i que està malalt perquè 
ha prostituït les seves institucions. En aquest sentit, diu que la força
 que dóna la gent que es mobilitza a Catalunya no s’ha de menys-
tenir. Amb tot, Sala i Martín té una interpretació del mite pròpia.
 Recorda que David refusa de posar-se el casc i l’escut perquè 
refusa de lluitar amb el llenguatge o les regles de joc de Goliat. 
‘Nosaltres hem de sortir de les seves regles de joc, que són la cons-
titució, els jutges…’, diu. Sala i Martín proposa de no caure en el 
parany de fer la batalla amb les armes de l’estat espanyol ni amb 
les seves normes.
En l’exposició d’aquesta teoria, Sala i Martín proposa dos camins. 
Per una banda, allò que ja fa el parlament i que ell ha definit com
 una guerra de guerrejar: aprovar lleis com la de les curses de braus 
o de la pobresa energètica que acaben topant amb un Tribunal Cons-
titucional polititzat. Segons ell, aquest relat ens va bé de cara al món
 perquè demostra que els catalans no podem prendre decisions dins
 l’estat espanyol i que tenim maneres diferents d’enfocar la vida. 
‘Tenir el comandament del relat’, en paraules de Sala i Martín, és la
 manera de poder fer la batalla sense haver d’acceptar les regles de 
joc de l’adversari. Per exemple, reivindica la victòria clara del sí a
 les eleccions plebiscitàries del 27-S. Es queixa que s’hagi acceptat 
el  relat imposat que no es va obtenir un resultat suficient. ‘Que el 
27-S no va guanyar el sí a la independència és mentida’, ha dit.
Al seu torn, Junqueras ha confirmat aquesta necessitat de no cedir a 
les regles del joc que vol imposar l’estat espanyol. En aquest sentit,
 el vice-president ha defensat que calia posar sempre davant el principi 
democràtic. ‘És la democràcia que ha de definir els marcs legals i no a
 la inversa’, ha dit Junqueras.

La pregunta de Sala i Martín que ha respost ell mateix
En un moment de la conversa, Sala i Martín ha demanat si podia fer

 una pregunta a Junqueras. I l’ha feta: ‘Què farà el govern l’endemà 
de la data del referèndum si per les raons que sigui no s’ha pogut fer?
’ Junqueras, amb l’estil que fa servir quan no vol respondre una pre-
gunta directa, ha dit que calia fer tant com fos possible perquè la gent 
pogués votar en un referèndum i que calia que hi hagués unitat i coor-
dinació perquè això donaria més seguretat a l’hora de votar. També ha
 dit que la mobilització seria decisiva perquè és on més força té l’inde-
pendentisme. Sala i Martín, que ha arribat a sospirar en veient les bran-
ques per on s’havia enfilat Junqueras, ha dit: ‘Diré la resposta que jo 
hauria donat si fos polític: si per atzars de la vida el referèndum no es
 pot fer, tindrem el dret de declarar unilateralment la independència 
d’acord amb el resultat del 27-S.’ Sala i Martín, que ha volgut recordar
 l’argumentació de Jefferson a la declaració d’independència nord-
americana, ha dit que davant la impossibilitat de fer un referèndum 
caldria fer valer el resultat del 27-S d’un 55% a favor de la indepen-
dència per un 45% en contra. ‘No podem deixar que l’estat imposi 
les seves eines ni les seves regles, com va fer Goliat. O hi ha referèn-
dum o hi ha independència.’ Afirmació que ha estat rebuda amb un 
aplaudiment que deu haver fet tremolar les restes de l’antic barri del
 Born.

dissabte, 8 d’abril de 2017

POLITIQUES ESPANYOLES A CATALUNYA FRACASSADES.

Aquesta setmana hem vist indicis clars de que a Espanya sobra la xuleria dels governants,
 l’ excés de manipulació política i que hi ha possibilitats nul.les d’ arribar a cap acord entre espanyols i catalans.
El dilluns va ser perillosa la entrada de la diputada valenciana Mònica Oltra en el contrast País Valencià-Catalunya. Oltra (diputada brillant en moltes ocasions) s’ equivoca d’ enemics  com els passa a tants d’ altres i així només es pot errar la diana.
El cap de setmana anterior les mentides del President del Govern espanyol, Sr. Rajoy, van ser penoses. Per una part, perquè va parlar d’ unes inversions a Catalunya que mai es compliran (i no és que nosaltres siguem futuròlegs), només cal mirar l’ augment del deute, les pensions o les promeses d’ inversions que ha fet a altres “comunitats” per veure que els números no “quadren” gens. I per una altra part la intervenció del Govern espanyol a Barcelona va ser penosa perquè dóna la impressió que ens tenen per molt poca cosa, ens venen a dir mentides i es queden tan amples.
Això sí, mentides  convenient difoses per El Periódico i La Vanguardia, com sempre.
Dos dies més tard d’ aquesta “campanya” a Catalunya, Montoro deia una altra versió molt diferent a Madrid, que no ha fet canviar de parer ni ha obert cap dubte a PSOE i Ciudadanos que van a la roda del que digui el Govern espanyol.
Entre mig, la “xuleria”.  La compareixença de l’ ex-Ministre Fernandez Diaz i l’ ex-cap antifrau De Alfonso a la Comissió del Congrès, va ser impresentable. Qualsevol persona que els va veure i va contemplar com els acusats deien que eren les víctimes, com responien altres coses diferents de les que demanaven els diputats, com menystenien els periodistes i les informacions aparegudes  o com marcaven ells (els acusats) el ritme i el joc de la compareixença, entendrem que mai ningú és culpable als governs espanyols, però a més a més parlen a les Comissions  amb una “xuleria” que no es veu en cap altre estat europeu.  
I la hipocresia de molts diputats espanyols afegida, criticant al diputat d’ ERC, Rufian, pel to de les preguntes i no fent cap crítica als acusats que volien “destrossar el sistema sanitari català” (es veu que això no té cap importància).     
El dijous vam poder llegir que a Norwegian Airlines el veten per operar els vols Barcelona-Tòquio perquè hi ha una acord del Govern espanyol i el rus, segons  diuen, i els vols han d’ aterrar a Madrid.  
No han faltat els nervis de personatges  procedents de l’ antiga CDC i d’ UDC que tenen por de la independència, només cal veure les “opinions” de personatges com Duran i Lleida, Roca o Fernandez Teixidó (aquest darrer creant un nou partit “centrista”). No fa por la independència el que fan por són ells des de fa molt temps.
Amb això hem arribat al cap de setmana. Divendres Patxi López, l’ alternativa a la Susana Diaz (la Susana volen que sigui la veu de la vella guàrdia Gonzalez-Guerra i el López l’ alternativa) va dir que a Catalunya hi havia una societat dividida i que això es veia al carrer. Alguns tertulians van riure preguntant “en quin carrer?”.
S’ han acostumat a dir tantes mentides que al final se les creuen ells i tot. I aquest és l’ alternativa de l’ altra. Cada vegada costa més saber si el que parla és del PP o del PSOE, diuen el mateix.
Només ens calia arribar avui dissabte i veure que l’ Assemblea Constituent els Comuns a Catalunya rebutgen l’ esmena sobre l’ independentisme i proposen una República Catalana dins d’ Espanya. El “colmo” del deliri. No sabem si per riure o per plorar. On s’ ha vist una república dins d’ una monarquia? I com la pensen fer? reformant la Constitució espanyola? Com pensen fer cabre una república dins d’ una monarquia i per majoria de 2/3 de diputats?
Per acabar-ho d’ adobar, llegim que congressistes nord-americans es reuniran amb el President Puigdemont. Tot normal. Però també es reuniran amb el delegat del Govern espanyol, Millo, tot normal perquè voldran saber les dues versions (que a hores d’ ara estan tant lluny com la nit i el dia), el més sobtant és que el Millo es farà acompanyar d’ un General de Divisió de la Guàrdia Civil i un Cap Regional d’ Operacions del C.N de Policia. Les representacions espanyoles ja ens diuen les possibilitats d’ entesa.
Diguin el que diguin, la tercera via es va enfonsar (per molt que Fdez. Teixidó intenti aixecar una bandereta), el PSOE, IC i Podemos no tenen cap alternativa, qualsevol reforma de la Constitució espanyola es inviable, i només queda “más de lo mismo” (un regionalisme encara més aigualit de la mà del PP i els ciudadanos) o el camí independentista amb la desconnexió i no hi ha més. I no hi ha cap proposta viable que es pugui posar damunt d’ una taula de negociació més que la independència de Catalunya.