NOVES POBLACIONS CATALANES QUE S´AFEGEIXEN A LES CONSULTES

Diferents noticies d´aquesta setmana sobre noves iniciatives per fer consultes independentistes a diferents llocs de Catalunya. Algunes d´elles a capitals de comarca. Aquesta dinàmica no s´atura i és molt positiu que el Pallars s´afegeixi amb tota l´empenta en aquesta dinàmica i les seves dues capitals també (Sort i Tremp).

L’Ajuntament de Sant Just dóna suport a la Consulta

Ahir dimecres 23 de desembre, el Ple de l’Ajuntament de Sant Just Desvern va aprovar la moció en suport a la Consulta sobre la Independència de Catalunya que la plataforma Sant Just Decideix! organitzarà el 25 d’abril de 2010 al municipi.

Van votar a favor de la moció els cinc regidors i regidores del grup de Convergència i Unió, els dos regidors d’ICV-EUiA i les dues regidores d’Esquerra. Van votar-hi en contra els set regidors i regidores del Partit dels Socialistes de Catalunya. La regidora del Partit Popular no estava present en el moment de la votació.

Sant Just Desvern se suma així als altres municipis del Baix Llobregat, com Esparreguera, Collbató, Begues o Molins de Rei, que també celebraran la Consulta sobre la Independència en les properes dates.


Valls, una altra capital de comarca que farà consulta

Valls es convertirà en la tercera capital de comarca de Tarragona i en la segona ciutat més gran de la demarcació, amb 24.710 habitants, que celebrarà una consulta sobre la independència. La plataforma Valls Decideix s’ha constituït aquesta setmana i ja compta amb vuitanta voluntaris i l’adhesió de trenta entitats representatives, com ara les dues colles castelleres, el Club de Bàsquet Valls, la Federació d’Associacions de Veïns o l’Institut d’Estudis Vallencs. Els seus promotors han acordat fer el referèndum el 25 d’abril, després que dues altres capitals de comarca de Tarragona, el Vendrell i Montblanc, hagin decidit cridar a les urnes els seus habitants el 28 de febrer.

La moció de suport a la consulta es debatrà en el ple municipal a finals de gener i s’aprovarà amb el suport dels deu regidors de CiU, els dos d’ERC i el que té la CUP. El 30 de novembre les tres formacions van fer una roda de premsa conjunta per deixar clar que donarien suport a la consulta i, d’aquesta manera, animar la societat civil a promoure-la. Joan Batet, un dels impulsors del referèndum, va explicar ahir que “intentarem que els set regidors del PSC s’abstinguin”. L’objectiu de la plataforma és superar el 30% de participació en una ciutat on les forces sobiranistes van aconseguir el 60% dels vots en les eleccions municipals. La convocatòria del referèndum a Valls vol ser l’estímul perquè altres pobles de la comarca s’hi afegeixin

BADALONA- L´exalcalde de Badalona Joan Blanch (PSC) vol una consulta sobiranista a la seva ciutat

S´implicarà amb Badalona Decideix. Qui va ser alcalde de Badalona entre 1983 i 1999, el socialista Joan Blanch, anima la societat civil badalonina a què celebri una consulta independentista com les que van tenir lloc diumenge a 166 poblacions d´arreu del país.

En aquest context, segons informa ABC, va ser quan l´històric alcalde socialista va explicar que a ell li agradaria que finalment es pogués celebrar i es va mostrar disposat a implicar-se en els treballs de promoció de la consulta si es crea la comissió promotora Badalona Decideix. També va confessar que actualment veu ´la independència de Catalunya com la millor opció possible´.

Es constitueix "Lo Pallars decideix"

Aquest diumenge s’ha celebrat al Comú de Particulars de La Pobla de Segur l’assemblea constituent de la plataforma ciutadana “Lo Pallars decideix”, amb l’objectiu de promoure l’organització de consultes sobre la independència als municipis del Pallars i oferir suport a les diferents comissions locals que es puguin crear.

Amb l’assistència de representants de diferents entitats i ciutadans de tota la comarca, inicialment s’han organitzat grups de treball a 8 municipis del Jussà : Conca de D’alt, Isona i Conca Dellà, La Pobla de Segur, La Torre de Capdella, Llimiana, Salàs de Pallars, Senterada i Tremp, i 2 del Sobirà : Farrera i Sort.

Els membres de la plataforma demanaran a la ciutadania, a totes les entitats i als partits polítics la seva adhesió i col•laboració, amb la intenció de fer les consultes el 25 d’abril, i també demanaran a tots els ajuntaments que es voti una moció a favor de suport a les consultes.

GUANYAR UN REFERÈNDUM SEGONS ELS CRITERIS DE LA U.E.

Guanyar com vol la UE.

Els resultats del 13-D no es poden extrapolar a la lleugera, això és evident. Només van votar unes desenes de ciutats i pobles i, encara que siguen molt representatives, no són un retrat prou cabal del país. Dit això, les dades definitives insinuen per primera vegada que podríem guanyar un referèndum en les condicions que exigeix la Unió Europea.

Les condicions per a reconèixer la independència, que la Unió Europea fixà llavors del referèndum de Montenegro, imposen una majoria qualificada, no una majoria simple. Una majoria qualificada definida per dos paràmetres: ha de votar, com a mínim, el 50% de la població, i el vot afirmatiu ha de ser, com a mínim, del 55%.

Doncs bé, en el cas de Montenegro, el resultat del referèndum fou acceptat per la UE amb un 47% del total dels votants en favor de la independència. Perquè (és important d'insistir-hi) la condició no és que vote en favor de la independència el 55% per cent del cens, sinó el 55% dels qui voten, sempre que la xifra de votants arribe al 50% del cens, com a mínim. I això és una barrera molt més baixa que no sembla. Per exemple: En cas de votar un 50% just dels electors censats (i amb això ja es compliria la primera condició), n'hi hauria prou que votàs en favor de la independència un 27,5% del total del cens electoral, perquè aquesta quantitat representaria el 55% dels sí necessaris per a complir la segona condició).

(Dit siga de passada, hi ha una xifra que no hauríem de menystenir tampoc: en els 166 municipis on hi hagué consulta el nombre total de votants en favor de la independència fou de 182.625. A Montenegro, en el referèndum de la independència, hi votaren favorablement 230.661 electors en total.)

Tornem-hi, tanmateix. D'entrada, el resultat final de diumenge indica que un 26,01% del total de votants empadronats optaren pel sí. Dit d'una altra manera: sabem que el 26,01% de tots els ciutadans de més de setze anys empadronats en els municipis on es feren les consultes van dir que sí a la independència. Però cal tenir en compte que el cens usat no era el cens que la Unió Europea acceptaria, sinó un cens més gran, ampliat amb els immigrats i els majors de setze anys. I l'anàlisi de les dades indica que, especialment entre la població immigrada, l'abstenció va ser molt alta, fet que rebaixa el pes que els vots afirmatius tindrien en un referèndum oficial.

És evident, doncs, que descartant el vot dels immigrats i dels joves de setze i disset anys el vot afirmatiu pujaria fàcilment per damunt del 30%. I això voldria dir, senzillament, que si haguera votat el 50% del cens, per comptes del 27,5%, fins i tot en el supòsit que tots els altres votants haguessen votat que no, el referèndum s'hauria guanyat, conformement a les condicions de la Unió Europea. Perquè, en el cas d'un 50% del vot, ho torne a dir, només cal que un 27,5% vote en favor de la independència per a guanyar el referèndum complint escrupolosament les condicions imposades per la Unió Europea.

El problema és, doncs, l'abstenció. Perquè per arribar al 50% de votants, imprescindibles si volem que la Unió Europea accepte els resultats, falten 23 punts. Aquests 23 punts s'aconseguirien si tres abstencionistes de cada deu, de diumenge, anassen a votar, cosa que no sembla precisament impossible. Diumenge no era una convocatòria oficial i el boicot dels partidaris del no era evident. S'atrevirien a mantenir el boicot en un referèndum oficial? Seria un risc molt alt per a ells...

Les dades són, sens dubte, insuficients i parcials. Però indiquen una cosa que és una novetat absoluta en la història política del nostre país: avui tenim indicis a bastament per a creure que al Principat guanyar un referèndum d'independència ja no és cap fantasia. Poca broma.

PAPER VERGONYÓS DEL GOVERN ESPANYOL EN EL TEMA DEL SÀHARA OCCIDENTAL

El Marroc com Rússia (Vicent Partal)
18.12.2009
Europa no s'atreveix a plantar cara a Rússia i, en nom de l'estabilitat, accepta totes les violacions imaginables dels drets humans. Ara sembla que amb el Marroc fa igual, amb un agreujant: els marroquins d'ací poden fer de guàrdia de corps.

Ja fa temps que és una evidència que la Unió Europea no es preocupa ni es preocuparà gaire per les llibertats de Rússia. El pes de la canonada de gas ofega tota ètica i el volum del mercat eclipsa les bones paraules. És un debat que, a nosaltres, ens toca un poc de lluny, però que a l'Europa ex-soviètica fa saltar la gent de polleguera.

Doncs bé, ara l'exemple sembla que es trasllada al sud. Europa russifica la relació amb el Marroc, un país també estratègic, com Rússia, i gens democràtic, com Rússia.

Ho vam viure ahir amb el cas Haidar, quan el parlament europeu es va menjar una resolució de condemna del regne del Marroc. Ho hem vist més de prop en el paperot fet pel govern espanyol i la seua ridícula apel•lació a 'l'interès comú'. Ho hem vist en el silenci sepulcral de la majoria dels nostres polítics, segurament preocupats per les conseqüències que el suport a aquella dona que els marroquins anomenen 'separatista' podria tenir en alguns dels nostres barris.

El fet és preocupant. Bàsicament perquè el Marroc no és una democràcia i, per tant, no hi ha possibilitat de mantenir un diàleg franc i real sobre tot plegat. Quan, fa uns quants dies, un grup de gent es manifestava a Lleida amb banderes saharianes va ser increpat i agredit per un grup de marroquins d'origen que reivindicaven la pertinença del territori de la República Àrab Sahariana Democràtica al regne del Marroc. En aquest país, amic del poble saharià des de fa dècades, la novetat del piquet alauita resulta colpidora. Especialment perquè sabem que no són manifestacions espontànies i que l'important aparell consular del rei mou els fils amb una facilitat que espanta.

A vegades els mou en favor dels uns i a vegades en favor dels altres, però sempre, i no és casualitat, contra nosaltres. Expliquen que el consolat marroquí de Barcelona, a instàncies del PSC, va acaçar els col•lectius marroquins que donaven suport al referèndum per la independència, a través dels imams principalment. Per exemple.

SOBRE LA PARTICIPACIÓ A LES CONSULTES INDEPENDENTISTES.

EL 27,5% DE PARTICIPACIÓ ES UN GRAN ÈXIT, DIR EL CONTRARI ES UNA GRAN MENTIRA.
NO ENS DEIXEM ENGANYAR:

Sabeu quin percentatge d'electors (sobre cens electoral) va treure el PSC: el 15,21%
Sabeu amb quin percentatge del cens electoral governa el Sr Montilla (Tripartit) el: 28,5%
Sabeu hores d'ara quin percentatge obtindria el PP sobre el cens electoral i Guanyaria quasi per majoria absoluta, el 24%

Després del terratrèmol de diumenge, s'han alçat moltes veus parlant de si un 15%, un 20% o un 30% és poc o molt. Sabeu quin és el percentatge del cens electoral que va obtenir el 2006 el PSC per poder governar a Catalunya?
Us imagineu quin percentatge del cens va votar Montilla? Doncs exactament un 15,21%. Sorpresos? És tan senzill com saber que el PSC va treure un 26,8% dels vots emesos sobre una participació total d'un 56,77%.
Potser el que sorprèn és que l'endemà d'unes votacions tothom s'atreveixi a opinar subjectivament sobre si un cert nombre de vots és molt o poc, però ningú sigui capaç de donar xifres que corroborin la seva opinió. Quant suma tot el tripartit sencer? Doncs PSC+ERC+ICV van sumar el 2006 ni més ni menys que un 28,54%. Poc o molt?

I ja que parlem de sobiranisme, potser una altra bona dada seria saber quin percentatge del cens va votar els partits considerats catalanistes. Doncs si sumem els vots de CIU i els d'ERC a les últimes catalanes el total de vots és d'un 25,82% del cens. Sorpresos un altre cop?

Potser ara que un 30% del cens on s'ha fet la consulta ha votat a favor de la independència ja no ens semblarà tan poca cosa i la gent podrà valorar-ho millor. Arribar a les xifres a què s'ha arribat amb els mitjans amb què s'ha fet és extraordinari.
De fet, qualsevol opció política catalana que hagués aconseguit que la votés un 30% del cens hauria assolit una única cosa: la majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

Escrit per Josep Comas i Font

JA DECIDIM. (Sobre el 13- D)

Com en una competició esportiva, ahir vam començar a jugar al joc que nosaltres volem i hem marcat el ritme del joc. Hem deixat de jugar a defensar-nos com podem i a jugar al joc dels contraris. Som nosaltres que dirigim el joc i, si en sabem prou, el nostre destí. És igual el que diguin les tertulies als mitjans de comunicació espanyols.
Us adjuntem un article d´en Vicent Partal, que creiem prou interessant per destacar la importància del que va succeir ahir.

Ja decidim
14.12.2009

Prop d'un trenta per cent de vots en favor de la independència vol dir que, quan arribe el referèndum final, ens trobarem en condicions de competir per guanyar-lo. Ara ja no es tracta de cap fantasia. Però no és pas l'única victòria: l'exemplar mobilització ciutadana ha enlluernat Europa i això ens fa més forts.

Aquells qui menystenen els resultats saben que ho fan com a part d'una activitat política. I tots sabem que, si haguera votat el noranta per cent de la població, cantarien un altra cançoneta, però continuarien negant la importància d'una jornada històrica com la que es va viure ahir. No hi perdem gaire temps, doncs. Nosaltres, a la nostra.

Nosaltres, a la nostra, que la jornada d'ahir ja ha demostrat no pas que podem decidir, sinó que ja decidim. Sense demanar permís a ningú. Ahir durant vint-i-quatre hores erigírem un petit estat independent capaç de gestionar, ni més ni menys, un procés electoral, una de les coses més complicades que els estats fan. I sense cap entrebanc ni un, els col·legis electorals van obrir les portes i la gent feia cues i s'identificava i els observadors es van acreditar mentre s'assegurava el dret de tothom de votar lliurement. Això és una proesa que deixà bocabadats observadors internacionals i periodistes estrangers i que diu molt en favor del nostre país i sobretot de les nostres capacitats.

Ahir es va tornar a demostrar que podem fer qualsevol cosa i que solament cal que ens la proposem.

"LLIÇÓ DE DEMOCRÀCIA DELS CATALANS", SEGONS ELS OBSERVADORS INTERNACIONALS.

Els observadors internacionals remarquen 'la lliçó de gran democràcia' dels catalans.

14.12.2009 ! 15.47h
Barcelona (ACN).- La delegació d'observadors internacionals, que van intervenir durant la jornada de votació sobre la independència de Catalunya, han destacat aquest dilluns que aquest diumenge es va donar una 'lliçó de democràcia' a Catalunya.

Així ho ha dit el líder del partit IRS (Independència República de Sardenya), Gavino Sale, qui ha declarat que 'el nucli fonamental i filosòfic del dret a l'autodeterminació no pressuposa cap autorització de l'estat central'.

Mentre, Daniel Turp, vicepresident del Partit Quebequés, ha ressaltat 'l'honestedat i el caràcter democràtic del referèndum'.

13-D VOTA PER LA INDEPENDÈNCIA DEL NOSTRE PAÍS.

A les nou d'aquest matí s'han obert els col•legis per les consultes independentistes.

Un total de 700.000 catalans de 166 municipis estan cridats a votar sobre la independència de Catalunya aquest diumenge 13 de desembre. Els votants tenen l'oportunitat de respondre a la pregunta 'Està d'acord que la nació catalana es converteixi en un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea?'. Les consultes tenen lloc en 29 comarques i Osona és la que concentra més pobles on es fan consultes, un total de 34. Sant Jaume de Frontanyà s'ha avançat a la resta de municipis i aquest dissabte ja ha celebrat la seva consulta en què la majoria dels veïns van apostar per la independència.
Els votants més matiners han estat els de Vic i Sant Cugat del Vallès. Ho han fet a les nou en punt. A Vic, el primer votant ha estat un jove de 18 anys, en David, que votava per segona vegada després de fer-ho a les anteriors eleccions europees. Ha dipositat la seva papereta a la mesa del Temple romà de Vic. Osona és la comarca que concentra més pobles on avui es fa la consulta amb 52 col•legis i 122 meses i un total de 117.932 persones amb dret a vot, que representen un 95% de la població de la comarca.

Per la seva banda, el municipi de Sant Cugat del Vallès, amb 60.000 habitants, és el més gran dels 166 municipis que estan cridats a les urnes per pronunciar-se sobre la independència de Catalunya.

De moment, no hi ha incidents als col•legis de Sant Cugat del Vallès i Vic i les votacions s'estan portant a terme amb tota normalitat en aquestes dues poblacions i també a la resta de municipis d'arreu de Catalunya

DRET DE VOT DELS IMMIGRANTS.

El dret de vot dels immigrats, una gran novetat de les consultes

Diumenge 700.000 votants podran manifestar a les urnes si donen suport a la independència o no. D'aquests, 125.000 no tenen ciutadania espanyola: són immigrats procedents de tot arreu, que per primera vegada tindran l'oportunitat de dipositar el vot.

Diumenge els referèndums sobre la independència mobilitzaran 20.000 voluntaris que atendran 500 meses electorals, repartides per tot el territori. Hi votaran tots els pobles, o quasi, de dues comarques, el Pla de l'Estany i Osona. El Pla de l'Estany és l'única comarca on tots els municipis votaran; s'hi instal·laran 23 meses on podran dipositar el vot prop de 30.000 persones. A Osona no s'ha aconseguit que votessin totes les poblacions, però sí 34 municipis, amb 118.000 possibles votants, que representen més del 90% de la comarca i la més gran concentració de votants d'aquesta tanda. En total, hi ha prop de 700.000 ciutadans de 170 poblacions cridats a votar.

El vot immigrat, la gran novetat
D'aquests 700.000 ciutadans que diumenge tindran dret de vot, 125.000 seran immigrats, nous catalans que veuran reconegut per primera vegada el dret d'exercir el vot. Les normes del referèndum deixen ben clar que poden votar tots els individus empadronats en una població, independentment de si tenen ciutadania espanyola o no. Per això aquests dies algunes associacions d'immigrats s'han organitzat per abonar els referèndums i la independència.

EL 13-D, VOTEU ¡

Bon article del V. Partal

VOTEU ¡¡¡

11.12.2009

Diumenge 700.000 persones tenen la possibilitat de votar en els 170 referèndums convocats. I diumenge n'hi haurà prou de votar. És així de senzill i d'indeturable, tot alhora. Perquè per a eixir de la dinàmica exhauria en què ens trobem i tornar la il·lusió a aquest país n'hi ha prou de ficar la papereta a l'urna.

Dos mesos després de l'històric referèndum d'Arenys de Munt les consultes sobre la independència poden esbossar diumenge un panorama nou. Un nombre elevat de votants corroboraria això que ja és una evidència en les converses i en els debats: que la centralitat del país s'ha mogut i que la independència ja no és vista com un objectiu maximalista, sinó precisament com l'únic possibilisme que pot assegurar que aquelles aspiracions de llibertat nascudes durant la nit franquista es mantinguen en els mínims necessaris i puguen créixer per adequar-se al segle en què vivim.

Hi ha moments de la història col·lectiva en què calen herois, persones que arrisquen, que se la juguen. Diumenge, no. Diumenge n'hi haurà prou d'eixir al carrer i votar. Amb il·lusió i amb fermesa. Sense dramatismes, però sense frivolitats. Ara no discutim el dret de decidir, l'exercim. I exercint-lo demostrem a Espanya i a Europa que les fórmules envellides ja no ens serveixen i que estem disposats a prendre el futur en les nostres mans.
Simplement, perquè és nostre.

EL CONCEPTE D´AUTODETERMINACIÓ, FA TREMOLAR ESPANYOLS I MARROQUINS.

Bon article de dimecres a Vilaweb.

Aminatou Haidar
09.12.2009
Ho diré sense embuts: el problema del cas Aminatou Haidar no és que el Marroc es negue a fer marxa enrere en la decisió d'expulsar per la força una ciutadana sense cap més motiu que l’adscripció política que professa. No. O que Espanya siga incapaç de fugir de les brases que li representa la tenacitat d'aquesta dona valenta i incorruptible. No. Com tampoc no ho és que la Unió Europea es desentenga d'una situació que considera un simple conflicte bilateral entre dos estats. No.

El problema real és que el Marroc, Espanya i la Unió Europea són els grans beneficiaris de l’statu quo actual de la regió gràcies als acords preferencials en matèries com immigració, pesca, agricultura o indústria que hi ha previst d'enfortir durant la presidència espanyola de la UE que s’estrenarà el mes vinent. I que els seus dirigents comparteixen la funesta idea que l’interès general de la pàtria, com ha afirmat Zapatero, passa per damunt de qualsevol respecte als drets més elementals d’uns territoris que continuen ocupats, esquarterats i espoliats. Una visió vergonyosa, aquesta, que deriva de la mentalitat despòtica que encara conserven el Marroc i Espanya i que es basa en la negació sistemàtica de cap altra identitat nacional que no siga la seua, amb una monarquia de sentinella, un exèrcit de garant i unes lleis especials que limiten i coarten la llibertat dels pobles que sotmet.

Ara potser em direu que les realitats d’aquests dos estats no són les mateixes i que la nostra situació és radicalment diferent de la dels qui es veuen abocats a sobreviure al desert per l’escandalosa passivitat internacional. I tindreu raó. Però no em negareu que els qui hem nascut amb el pes de la derrota històrica a l'esquena entenem perfectament allò que defensa, i representa, la figura resistent d’Aminatou Haidar: que el Marroc té un problema i que el continuarà tenint fins que no s’adone que mai no destruirà per la força la voluntat d'existir de tot un poble. Perquè el problema del Sàhara Occidental, com el nostre, té una solució: el referèndum. És a dir, l’autodeterminació. Per molt que, a alguns polítics d’ací i d’allà, aquesta paraula els faça tremolar de por.

LA DIGNITAT DE CATALUNYA TÉ UN NOM: INDEPENDÈNCIA.

'La dignitat de Catalunya només té un nom: la independència'

Diumenge pasat, a migdia, el Centre de Convencions de Barcelona, al Fòrum, es va omplir de gom a gom per posar en marxa la campanya de cara als referèndums de la independència que es faran el 13 de desembre en cent seixanta municipis. Hi va haver les intervencions de Miquel Calçada, Carles Móra, Jordi Fàbrega, Francesc Ribera 'Titot' i Josep Maria Terricabras durant l'acte, a més a més de les impressions d'uns quants assistents.
Calçada, que va obrir l'acte, va dir que 'la dignitat de Catalunya només té un nom: la independència' i que el nou estatut és l'últim intent de 'd'allò que alguns en diuen l'encaix amb Espanya'. Per Titot, que acompanyat per David Rosell va cantar cançons de Brams com 'Sóc d'un país' i 'Vull per demà', ambdues molt corejades pel públic, els cent seixanta-un referèdums del dia 13 de desembre 'són vinculants, perquè el futur de l'estat espanyol està més vinculat a la decisió popular del dia 13 que no pas al que pugui decidir el Tribunal Constitucional sobre l'estatut.'
La consulta en dependències muncipals, malgrat la prohibició
El batlle de Sant Pere de Torelló, per la seva banda, va reiterar la intenció d'utilitzar les dependències muncipals per a fer la consulta, malgrat la prohibicó de l'estat espanyol. 'Aquests espais són del poble, de tots els ciutadans, i pagats amb els seus impostos; no els ho puc negar de cap manera', va dir. Representants d'altres muncipis com Santa Coloma de Farners i Sant Jaume de Frontanyà (en aquest últim s'hi votarà el dia 12) també van dir públicament durant l'acte que cedirien els espais de l'ajuntament per a fer el referèndum.
La cloenda de l'acte anà a càrrec del filòsof Josep Maria Terricabras, que va agrair a Arenys de Munt haver ensenyat al país 'el que és la democràcia directa'. Terricabras va dir que 'el camí engegat ja no té aturador' i que d'aquesta manera 'els ciutadans recuperen l'autoestima i l'orgull'. 'Que tothom vagi a votar sense por, i que no es preocupin els que pensen que el cava català en quedarà mal parat: el dia de la independència tots en beurem el doble', va reblar Terricabras.

AMINETU HAIDAR: LA DIGNITAT DEL SAHARA OCCIDENTAL

Davant del xantatge del Govern marroquí que exigeix que l´Aminetu Haidar demani perdó al rei del Marroc per, a canvi, donar-li un passaport i davant del xantatge del Govern espanyol que la pressiona a ella en compte de fer complir el dret internacional. Ens veiem en l´obligació de publicar les seves declaracions d´abans d´ahir.
Hi ha periodistes que diuen que es pot dir més alt, però ja no es pot dir més clar. Qui ho vulgui entendre les declaracions son molt clares.

L´Aminetu no ha demanar perdó a cap rei il.legítim, milionari i repressor ni tampoc ha de cedir a les pressions del Moratinos de torn que fa mans i mànigues perque el Govern espanyol no vol fer el que ha de fer des de fa més de 30 anys.

NOTA DE L´AMINETU HAIDAR:

“Quiero solamente transmitir un mensaje claro al Señor Moratinos: que yo, Aminetu Haidar, nunca he estado bajo presión y nunca lo estaré, yo soy siempre independiente.
Son mis convicciones y mi conciencia quienes me dictan lo que tengo que hacer, ni la Plataforma, ni el Frente Polisario, ni Marruecos, ni Estados Unidos, ni Moratinos, ni nadie.

Soy muy consciente de lo que estoy haciendo, de esta batalla. Y punto.
Es una maniobra de parte del Gobierno español para dilatar el camino claro de lo que es una violación clara de los Derechos Humanos, del Derecho Internacional, del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos y, sobre todo, del artículo 12. Además, es una violación clara de la Ley española.
Entonces, la Plataforma está aquí apoyándome, como todo el mundo a nivel de España e internacionalmente, y no para presionarme.

Lo que está haciendo ahora el Gobierno español es, en vez de presionar a Marruecos, presionarme a mí. Está presionando a la Plataforma y al Frente Polisario, está haciendo chantaje a todo un pueblo, al Pueblo Saharaui”.

ELS REFERÈNDUMS CATALANS AL CONSELL EUROPEU.

La presidenta del subgrup parlamentari de l'Aliança Lliure Europea (ALE), la Jill Evans ha demanat al plenari del Parlament Europeu que els referèndums de Catalunya es debatin al Consell europeu del 10 i de l'11 de desembre.

L'eurodiputada del Plaid Cymru va signar la declaració dels diputats de l'ALE i del Sinn Féin en favor del dret de decidir dels ciutadans de Catalunya. Poc a poc, anem obrint camí en favor del reconeixement d'un dret fonamental com aquest. Esperem que, tard o d'hora, el dret a l'autodeterminació esdevingui un dret més reconegut internacionalment.
Els canvis són lents, però van calant.

LES CONSULTES I LA TV 3

CATALUNYA SÓM TOTS: VOTA!!!!!
13-D
Si teniu un minut...llegiu i si hi esteu d’acord, escriviu a TV3!!!!!!
I si voleu, envieu-ho als vostres contactes, ens hem de fer sentir!

Arran de la consulta popular d’Arenys de Munt del 13 de setembre
(13-D), la societat civil catalana, s’està organitzant per demanar al
Parlament Europeu el dret a poder fer una consulta democràtica sobre
la independència de Catalunya.

El proper 13 de desembre (13-D), mes de 150 municipis catalans, amb
les mateixes normes i criteris, faran la consulta, per poder sumar
tots plegats i expressar a la comunitat internacional, quina és la
voluntat d’aquest país.

Aquesta nova via neix de les Directrius europees, aprovades per tots
els estats que la composen, inclòs l’Estat espanyol.
Sens dubte estem iniciant el camí històric de fer realitat la nació
catalana com un estat de dret, independent, democràtic i social
integrat a la Unió Europea, si així ho decideix de manera democràtica
la ciutadania.
Els mitjans de comunicació escrita, en fan un ressò discret, però els
grans mitjans corporatius de ràdio i televisió, obvien aquests fets
per consignes que coarten la llibertat dels professionals dels mitjans
informatius.
PER QUÈ TV3 NO INFORMA als propis CATALANS que comencem a canviar el
rumb de la nostra història?

Si us plau, pregunteu:

a la Corporació Catalana: comunicacio@ccma.cat
o directament a TV3: premsa@tv3.cat o direccio@tv3.cat > o
politica@tv3.cat

Envieu un mail en aquests links i pregunteu: per què TV3 no informa a
la ciutadania de totes les activitats que s’estan fent arreu de
Catalunya a l’entorn de les consultes sobiranistes del 13-D?

(Redacteu-la si us plau amb les vostres pròpies paraules i
expressions. Es tracta de no voler ser ofensius, tant sols demanar que
ens ho aclareixin GRÀCIES...)
També us agrairíem que compartiu aquesta pregunta amb els vostres
amics i amigues de la xarxa.
GRÀCIES DE NOU...

"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble unit,
alegre i combatiu" Vicent Andrés Estellés

REFERÈNDUMS - PRESSIONS D´EDUCACIÓ I MITJANS ESPANYOLS SOBRE LA CONVERSA INFORMATIVA A TÀRREGA.

L'institut de Tàrrega anul·la la conversa informativa sobre les consultes per pressions d'Educació
L'exposició informativa dels referèndums sobre la independència, organitzada per l'Institut Alfons Costafreda de Tàrrega ha estat suspesa per la directora. S'havia de fer avui, però el Departament d'Educació li va fer arribar una 'recomanació' perquè, si de cas, la fes fora d'hores lectives, segons que ha explicat una de les portaveus de la coordinadora de les consultes, Anna Arqué. Fonts d'Educació atribueixen la carta a la inspecció de zona.

Fonts oficials del Departament d'Educació han explicat a VilaWeb que aquesta era la manera habitual d'actuar d'inspecció de zona: 'Com que l'activitat era organitzada per una associació, inspecció ha recomanat que es fes fora de l'horari lectiu, oimés que l'exposició no devia tenir res a veure amb el currículum.'

La carta i les pressions telefòniques dels mitjans espanyols, han decidit la directora. 'Havia de ser una conversa informativa, però s'ha polititzat molt. Han telefonat molts mitjans, alguns amb ganes de brega, quan la pretensió era simplement d'oferir informació als alumnes', explica Montse Minguell, coordinadora pedagògica de l'institut.

La coordinadora per la consulta sobre la independència presenta avui a l'institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega un crèdit acadèmic 'per a promoure el debat i perquè el jovent entengui les diferents opcions polítiques de govern que hi ha', segons que ha dit una de les portaveus, Anna Arqué, a VilaWeb. També ha dit que posaven aquest crèdit a disposició de tots els municipis que faran la consulta.

RÍDICUL DE LA VANGUARDIA.

Sobre la polèmica de les traduccions al Parlament i el ridícul del diari "català" (que no en català) La Vanguardia. A la foto el seu director José Antich.

El ridícul de La Vanguardia
La Vanguardia és l'excepció a Barcelona. És l'únic diari monolingüe castellà de la ciutat i la seua militància persistent en aquest sentit fa temps que crida notablement l'atenció. Però, malgrat això, el director, José Antich, es permetia ahir de donar lliçons de saviesa lingüística qualificant de 'ridícul' que el Parlament de Catalunya posara traductors de català a espanyol i viceversa per atendre degudament la visita d'una delegació nicarangüenca. La veritat és que el seu argument feia feredat.

El director de La Vanguardia diu, en la llengua en què escriu en públic cada dia, que 'no sembla la cosa més edificant' que els nicaragüencs escoltaren amb 'els auriculars posats' els discursos dels diputats catalans. No gosa dir-ho claret, però diu, i per això fa feredat, que el Parlament de Catalunya hauria d'haver renunciat a la llengua pròpia, no sé si en aquest cas o amb qualsevol excusa. No ho diu clar, però s'entén fàcilment que el senyor Antich vol dir que ell hauria desitjat que els diputats hagueren parlat directament en castellà, com fa el seu diari cada dia. Perquè, encara que no ho diga tampoc, interprete que el senyor Antich deu comptar que els nicaragüencs no entenen d'entrada el català, de manera que, havien de ser els diputats catalans els qui havien de canviar de llengua, per caure en el 'ridícul'.

Per sort, no ho van fer. Començant per David Minoves, secretari de Cooperació i Solidaritat del govern, que no va perdre gens de vista que les institucions també tenen obligacions envers la pròpia dignitat, perquè no són únicament una col•lecció d'individus, ans representen un país, amb les obligacions que això implica. Parlar en una seu parlamentària no és parlar en un bar, i això exigeix una correcció, un protocol i un respecte de les formes. Respecte que inclou, al Parlament de Catalunya i en qualsevol parlament del món, uns usos lingüístics també simbòlics; també. Que al cap i a la fi, és per això que el president Sarkozy no parla mai en anglès en una seu parlamentària i sí que ho fa, si cal, en una entrevista televisiva. O que la cancellera Merkel s'adreça sempre, en públic, en alemany al president Medvèdev, per més que parle molt bé el rus. O que Juan Carlos de Borbón parla en espanyol en les cimeres internacionals encara que els seus interlocutors sàpiguen tots anglès, llengua que, segons que diuen, practica a casa cada dia.

Vicent Partal director@vilaweb.cat

FRONT ESPANYOLISTA PP-PSOE: REUS NO, PERÒ GIRONA SÍ.

Les mocions i les votacions municipals han donat una imatge més precisa de com enten cada partit el nostre país. El PSOE ha caigut finalment en un front descaradament espanyolista en ciutats com Reus, Lleida o Tarragona. I les consultes a la població ara no son importants perquè aquestes "estan fora de la llei".
CiU ha apostat per la seva línia de sempre "cal ser català si cal (o si toca)" si no toca no cal ser català.
ERC i ICV en una línia molt tèbia però han estat allà en la votació, llàstima que no tinguessin aquesta "capacitat catalanista" quan es va presentar la proposta al Parlament.
Bé, tot plegat, i malgrat el PP, el PSOE, els ciudadanos, i alguns catalans i mitjans de la ciutat de Barcelona (com La Vanguardia). Malgrat tot, els referèndums sortiran endavant. I resumint, és el millor que està fent la societat catalana, des de fa temps.


Girona, la capital més gran que dóna suport a una consulta sobre la independència
La moció fou aprovada amb els vots favorables dels regidors de CiU, ERC i ICV • La comissió Girona Decideix organitzarà la consulta, que no es farà el 13-D
L'Ajuntament de Girona va aprovar ahir al vespre una moció de suport a la consulta independentista, promoguda per la comissió cívica Girona Decideix, que encara no té data fixada. Com era previst, els tretze regidors de CiU, ICV i ERC van votar-hi a favor; els deu del PSC (força majoritària) es van abstenir, i el del PP hi va votar contra (l'altra regidora popular, la portaveu, estava malalta). Girona és, doncs, la capital de comarca més gran que dóna suport al referèndum sobre la independència. La moció presentada per ERC demanava 'donar suport i facilitar' la consulta popular i defensava que, després de la demostració de 'maduresa política' que es va viure el passat 13 de setembre a Arenys de Munt (Maresme), calia estendre les consultes a altres municipis catalans.
La primera que va parlar en el ple d'ahir fou la portaveu d'ERC, Cristina Alsina, que abans d'entrar-hi s'havia sumat –amb els altres tres regidors dels grups- a la cinquantena de ciutadans que s'havien concentrat a les portes de l'ajuntament per estirar una estelada i defensar la consulta.

Alsina va defensar que es tracta d'una 'ocasió magnífica' per convertir Girona 'en la primera capital del Principat que fa una consulta' i va afirmar també que la defensa de la moció es feia, des d'ERC, 'sense partidismes i amb la voluntat de que s'hi sumi tothom'.

Després de l'exposició de la portaveu d'ERC, cada grup es va pronunciar en el sentit del seu vot; amb l'argument que en temps de crisi les preocupacions s'han de centrar en altres aspectes, el regidor del PP Joan Castel va defensar el vot contrari del seu grup. En aquesta ocasió, Castel es trobava sol perquè la portaveu del grup, Concepció Veray, no va assistir al ple perquè estava malalta.

Des d'ICV, el portaveu, Joan Olóriz, va dir que havia donat llibertat de vot als altres regidors que, finalment, també havien votat a favor de la moció. Olóriz va afegir que defensaven la moció 'per ser concreta, amb un objectiu clar i promoguda per un conjunt d'entitats amb una voluntat gens sectària'. 'Som lluny d'un referèndum per l'autodeterminació però a cap poble se li pot negar el dret de decidir', va declarar.

Des de CiU, Carles Puigdemont va declarar que la moció li suposava 'un gran respecte' i que, per això, hi votaven a favor. També va dir que la consulta sobre la independència serviria per interpel•lar directament els ciutadans 'sobre un tema de gran transcendència', que suposarà un 'exercici de mobilització ciutadana sense precedents' i que a més 'convida a la paraula i el diàleg'.

Abstenció del PSC

Per la seva banda, els deu regidors del PSC es van abstenir. La posició la va defensar el portaveu del grup, Joan Pluma, que va argumentar que no van votar contra la consulta perquè prové de la iniciativa ciutadana i va dir que sentien 'un profund respecte' per la iniciativa i la comissió.

Ara bé, Pluma va dir que voldrien que s'abordés l'opció de manera 'més ambiciosa' ja que hauria de ser el Parlament qui es pronunciés sobre el dret de decidir i el futur de Catalunya. 'Difícilment un moviment de baix a dalt tindrà èxit, si no prové d'unes bases més àmplies no pot suplir la funció del Parlament', va criticar Pluma, que també va lamentar que el moviment estigui vinculat, segons el PSC, 'a opcions partidistes molt clares'. 'Voldríem que Catalunya fos el Quebec però malauradament no és així i sentim que encara hi estem molt lluny', va reblar.

Per manca de temps, Girona Decideix, formada pel casal independentista el Forn, Òmnium Cultural i l'Ateneu d'Acció Cultural, no farà la consulta el dia 13 de desembre, a diferència de més d'un centenar de municipis catalans, però sí que en fixarà la data abans d'acabar l'any. Ara el propòsit és de sumar com més entitats i grups polítics de la ciutat millor.

EL GOVERN ESPANYOL ACTUARÀ CONTRA LES CONSULTES.

El govern espanyol actuarà contra les consultes sobre la independència com ja va fer amb Arenys
L'aliança PP-PSC tomba la moció de suport a la consulta sobre la independència a Reus • Se n'havien presentat tres: d'ERC, d'ICV i de la CUP
L'advocacia de l'estat recorrerà totes les consultes sobre la independència que s'organitzin als pobles del Principat, tal com va fer al setembre amb el referèndum d'Arenys de Munt, en cas que es vulguin en dependències municipals. Així ho han confirmat fonts del govern espanyol, que troben 'molt lògic' que l'estat no canvïi el criteri i actuï de la mateixa manera. Per al 13 de desembre ja hi ha programades consultes a cent trenta municipis.
L'aliança PP-PSC tomba la moció de suport a la consulta sobre la independència a Reus

PSC i PP han tombat a Reus les tres mocions presentades per ERC, ICV i la CUP de suport a una consulta sobre la independència a la capital del Baix Camp. El regidor del PSC, Eduard Ortiz, ha dit que segons la llei era 'impossible' que un ajuntament financés o donés suport a la consulta; i el portaveu del PP, Miquel Àngel López Mallol, ha apuntat que la majoria de la gent tenia problemes per culpa de la crisi mentre alguns es dedicaven a organitzar consultes.

El portaveu de la Coordinadora Reusenca Independent (CORI), Ariel Santamaria, ha estat l'únic regidor que ha votat a favor de les tres mocions presentades. Així, la moció presentada per la CUP ha rebut un vot a favor, onze abstencions i catorze vots en contra; la d'ICV, ha obtingut onze vots a favor, catorze en contra i una abstenció; i la d'Esquerra, deu a favor, catorze en contra i dos abstencions.

El portaveu d'ICV, Ernest París, ha defensat que la moció presentada pel seu grup requeia en el dret a l'autodeterminació com a pas previ per decidir quin havia de ser el futur de Catalunya. Per la seva banda, la regidora d'Esquerra, Empar Pont, ha dit que el seu partit defensava la consulta popular però sempre que es fes a partir d'una iniciativa popular, com en el cas d'Arenys, atès que l'ajuntament no podia donar-hi cobertura legal. Finalment, el portaveu del grup municipal de CiU, Carles Pellicer, ha defensat i donat el seu suport al 'dret a decidir'.

A IRLANDA TAMBÉ DONEN SUPORT ALS REFERÈNDUMS CATALANS.

El Sinn Féin dóna suport a les consultes populars sobre la independència de Catalunya
L'eurodiputada Bairbre de Brún qualifica el dret a l'autodeterminació com una eina de radicalitat democràtica i de modernitat.

La internacionalització de les consultes sobre la independència de Catalunya és un fet. Si el 23 d'abril en faran la majoria de casals catalans d'Europa i set eurodiputats de l'Aliança Lliure Europea (ALE) ja van mostrar el seus suport a les consultes, ara és l'eurodiputada del Sinn Féin Bairbre de Brún qui també s’ha mostrat partidària que els ciutadans de Catalunya puguin decidir a quin Estat volen pertànyer. La diputada nord-irlandesa ha donat suport als referèndums que la societat civil catalana està promovent en l’àmbit local. Per la seva banda, l’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, ha recordat que la forma més democràtica de construir el mapa polític europeu és precisament el dret a l’autodeterminació.
‘Els matrimonis o les guerres han estat, tradicionalment, la forma més habitual de configuració d’Europa, però a partir del segle XX hem començat un procés irreversible de democratització també d’aquestes decisions’, ha afirmat Junqueras. ‘Al principi del segle XX, per més sorprenent que sigui, Noruega i Irlanda ja van fer referèndums d’autodeterminació, mentre que als anys 90, països com Estònia, Letònia o Lituània també n’han convocat’, ha recordat.

L’eurodiputat republicà també ha recalcat que 'l'autodeterminació és, en realitat, un pas més cap a la democratització de la societat, tal com ho van ser, fa pocs segles, la llibertat de pensament, el dret al vot o la llibertat d'associació’.

Cal recordar que l’Acord del Divendres Sant de 1998, signat per la majoria dels partits republicans i unionistes, així com pels governs britànic i irlandès, reconeix el dret a l’autodeterminació del nord d’Irlanda.

MANIFESTACIÓ A PERPINYÀ- 7 NOVEMBRE 09

Manifestació a Perpinyà el 7 de novembre pels 350 anys del Tractat dels Pirineus.

La capital de la Catalunya Nord, Perpinyà, viurà el proper 7 de novembre una manifestació històrica per rememorar el 350è aniversari del Tractat dels Pirineus. La Comissió 350 anys vol aprofitar aquesta data per denunciar aquest acord entre Felip IV de Castella i Lluís XIV de França. La marxa, que tindrà per lema 350 anys de resistència. Esborrem el Tractat dels Pirineus, servirà també per posar punt i final als actes del Correllengua 2009 que se celebren arreu del país des de fa uns mesos. Pels organitzadors, la marxa “reivindicarà obertament la unitat de la nació catalana per damunt de fronteres imposades” per l'Estat espanyol i francès.

De fet, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) sempre acaba el Correllengua amb una manifestació a la capital nord-catalana. En aquest ocasió, però, s'ha volgut aprofitar el 350 aniversari del Tractat dels Pirineus per denunciar aquest tema específicament. Per facilitar l'assistència de gent a la manifestació, s'organitzaran busos des de tots els punts del territori.

Què és el Tractat dels Pirineus?

El Tractat dels Pirineus és un acord signat el 7 de novembre de 1659 per Felip IV de Castella i Lluís XIV de França als límits del País Basc del Nord. Va servir per posar fi a la Guerra dels Trenta Anys, i va acabar amb la cessió a l'Estat francès del comtat del Roselló i d'una part de la Cerdanya. Això va dividir en dues parts el territori català, i des d'aleshores es parla de la Catalunya Nord en referència a aquesta zona pertanyent a França. Felip IV va negociar aquest tractat sense ni tan sols consultar-ho a les Corts Catalanes i, de fet, ho va amagar durant anys.

PALESTINA, LA VERITAT ASSETJADA.

El Col.lectiu A les Trinxeres, de les comarques lleidatanes, ens ha fet arribar aquest llistat d´actes:

Ens plau convidar-vos als actes de presentació del documental Palestina,
la veritat assetjada.
Dades de la Pel.lícula: Barcelona, Catalunya/ 50´/ 2008/ anglès/ subt. en català
Directora: Helena Sala
Xarxa d´Enllaç amb Palestina


Una trentena d´homes i dones de diferents edats i de diferents territoris
de la Palestina històrica expliquen com l´ocupació afecta la seva vida
diària i reflexionen sobre sobre el seu futur incert. Els refugiats, el
mur, les colònies, els atacs o el bloqueig de Gaza són alguns dels
epígrafs d´aquesta història que explica allò que d´altres silencien.

-Entrada Lliure- ( Comptarem amb la presència d´algun dels autors del
documental )

Novembre - 09

ALMACELLES ( Segrià )
Dissabte dia 7, a les 17h
Al local “Matadero” Afores, s/n

BALAGUER ( La Noguera )
Divendres dia 13, a les 20h 30m
Al Lokalillo C/ del Pont, 11 -baixos-


Organitza: Col•lectiu A les Trinxeres
Colabora: Xarxa d´Enllaç amb Palestina, Silencio Tóxico, Lokalillo i
Sarna Social.




--
COL•LECTIU A LES TRINXERES
Polígon Industrial Campllong
-La Factoria del Ritme-
C/ Vallfogona, Parcel•la núm. 4
25600 BALAGUER
(La Noguera) PPCC

A les trinxeres de la lluita som molts, no se'ns escolta però existim.
Resistim i creem a partir de la nostra memòria, sense nostàlgia i amb un
immens desig de viure. Val la pena continuar, a pesar de tot.

MANRESA I ST. CUGAT TAMBÉ DECIDEIXEN A FAVOR DEL REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA

PLE A MANRESA. PLE A ST. CUGAT DEL VALLÈS
Manresa i Sant Cugat del Vallès voten en favor del referèndum sobre la independència
Els vots contraris, del PP i del PSC, no van poder imposar-se • Caamaño critica les consultes
Manresa i Sant Cugat del Vallès són les dues ciutats més grans que han aprovat sengles mocions de suport a una consulta popular sobre la independència. El ple de l'Ajuntament de Manresa va aprovar ahir la moció amb els vots favorables de CiU, ERC i la CUP i els vots contraris de PSC i PP . ICV i la PxC s'abstingueren. A Sant Cugat, la moció es va aprovar amb els vots favorables de CiU, ERC i ICV, el vot contrari del PP i l'abstenció del PSC.
La moció de Sant Cugat fou impulsada per la plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació i presentada al ple pels grups municipals de CiU, ICV-EUiA i ERC. El portaveu de CiU i del govern municipal, Joan Recasens, va dir que el l'ajuntament considera que s'ha de donar suport a qualsevol iniciativa d'aquestes característiques perquè contribueix a enriquir la societat.

A Manresa, Alexis Serra, cap del grup municipal de CiU, va explicar que el seu grup hi votava a favor perquè es tracta d'una qüestió de 'qualitat democràtica i de participació ciutadana', i va dir que costa d'entendre que algú s'hi pugui oposar. En la mateixa línia es van expressar Ignasi Perramon, cap del grup municipal d'ERC, i Adam Majó (bloc de MÉSVilaWeb), de la CUP, que van remarcar que la consulta havia de servir per 'aprofundir en les llibertats democràtiques'.

ICV, que va mantenir en secret el sentit del seu vot fins a l'últim moment, es va abstenir en la votació: 'més enllà del contingut de la proposta és impensable que ens hi oposem', va dir Núria Sensat, cap del grup municipal d'ICV. PxC també s'hi va abstenir perquè va considera que la consulta és un 'festival preelectoral' i el PP va justificar la seva oposió a la moció argüint que aquestes consultes desestabilitzen la societat i que no és feina dels municipis de promoure-les. Josep Lluís Irujo, portaveu del PSC, va explicar que el seu grup respectava la iniciativa però que el seu partit està 'més centrat' en la defensa de l'estatut. Les paraules d'Irujo van ser replicades per Majó, que va demanar al PSC que, si respectava la iniciativa, hi votés a favor i, en tot cas, fes campanya pel no.

Uns vuitanta representants d'aquestes entitats es van aplegar a la sala per seguir el que alguns van qualificar de 'moment històric'. Cal tenir present que Manresa, amb 76.000 habitants, és una de les ciutats més grans que aprova una moció de suport a les consultes. A més, és governada pel PSC en coalició amb ERC i ICV, la qual cosa va causar divisió de vot entre els tres partits de govern (PSC en contra, ERC a favor i ICV s'ha abstingut). Josep Camprubí, en representació de les entitats, va explicar que ara el més important era 'fer difusió' de la iniciativa i obrir-la a més entitats.

Caamaño critica les consultes

El ministre de justícia espanyol, Francisco Caamaño s'ha referit a les consultes sobre la independència. Concretament Caamaño considera que 'mai és bo jugar amb els mecanismes de participació democràtica' perquè existeix la possibilitat de convocar consultes 'i és així com s'ha de fer, no jugar a forçar les institucions'. Sobre quin paper adoptarà el govern espanyol, Caamaño ha dit que 'quan s'intenti vulnerar la llei, el govern reaccionarà'. El ministre considera que el sector independentista del país haurà de presentar-se a les eleccions, tenir les majories suficients i plantejar una reforma de la Constitució si vol fer sentir la seva veu. Caamaño ha afegit que 'la majoria dels ciutadans no comparteixen els sentiments independentistes'

GIRONA I VILAFRANCA DECIDEIXEN PEL REFERÈNDUM INDEPENDENTISTA

Girona farà una consulta independentista amb el suport de l'ajuntament
Es converteix en la primera capital del Principat en fer la consulta • Serà gràcies als vots de CiU, ERC i ICV
El ple de Girona del 10 de novembre aprovarà una moció per donar suport a la realització d'una consulta independentista. La consulta la promou la comissió cívica Girona Decideix que s'ha presentat aquest migdia. D'aquesta manera, Girona es convertirà en la primera capital del Principat de Catalunya que aprova per ple recolzar aquesta iniciativa. CiU, ICV i ERC –que sumen 13 regidors- ja han avançat que hi donaran suport.
La força majoritària, el PSC, ha dit que no es pronunciarà fins que tingui la moció. PSC i PP, que hi votarà en contra, sumen només 12 regidors. L'objectiu de la comissió és ara sumar quantes més adhesions millor d'entitats i grups polítics de la ciutat per fer la consulta a principis del 2010.

La consulta no es farà el 13 de desembre

Girona Decideix, de la qual són promotores Òmnium Cultural, l'Ateneu d'Acció Cultural i el Casal Independentista El Forn, ha fet el primer pas, la seva presentació en públic, per començar a partir d'ara a recollir suports per poder organitzar la consulta. De moment, la comissió té clar que la moció –que encara ha de redactar- anirà al ple del 10 de novembre i també que veuen massa justa la data del 13 de desembre per a celebrar la consulta independentista. 'No sabem encara quina serà la data escollida per fer-la', ha dit el representant de Girona Decideix, Biel de Montserrat. 'De moment volem fer una crida a les entitats perquè se sumin a la proposta i tingui un suport majoritari', ha manifestat.

Des dels partits, el portaveu del grup municipal de CiU a Girona, Carles Puigdemont, ja ha avançat que la seva formació hi donarà suport i ha dit que caldrà treballar perquè 'surti bé i tingui suport majoritari'. Des d'ERC, el regidor Miquel Poch també ha confirmat que la seva formació hi donarà 'ple suport'. Per la seva part, ICV, la número tres a l'ajuntament, Núria Terés, també ha dit que el vot de la seva formació serà positiu perquè 'és una proposta que prové de les entitats i que, a més, té una finalitat positiva'.

El PSC evita pronunciar-se

El PSC, el grup majoritari a l'ajuntament amb 10 regidors, vol esperar a veure la moció per pronunciar-se. El seu portaveu, Joan Pluma, ha criticat que les altres formacions hagin anunciat ja el seu suport quan encara no tenen el text a les mans i ha dit que 'en política cal ser més rigorosos'. 'Hem d'estudiar quin tipus de suport ens demanen abans de dir què votarem', ha manifestat. El PP hi votarà en contra.

L'equip de govern està format per PSC, ERC i ICV. En aquesta ocasió, l'aliança dels republicans i els ecologistes amb CiU, a l'oposició, permetrà que la moció prosperi. Aquesta conjugació de vots també es va repetir al setembre del 2008, quan ICV va donar suport a una moció presentada per CiU i ERC per penjar una estelada 'a un lloc destacat de la ciutat'. Va ser la primera vegada en 30 anys que el PSC no va poder tombar una moció.

La denominació de la consulta de Girona aporta novetats ja que es dirà: 'Consulta ciutadana per la independència de la nació catalana'. L'objectiu de l'entitat promotora, Girona Decideix, és donar-li així un caràcter cívic i poder aplegar el màxim d'entitats de la ciutat. Concretament la denominació 'consulta ciutadana' vol donar importància a la participació i no tant a la seva orientació. Pel que fa a la terminologia 'nació catalana', l'entitat l'ha utilitzat amb l'objectiu de poder incloure tot el país i no només el Principat de Catalunya.

Vilafranca també decideix

A Vilafranca del Penedès també s'ha creat una entitat per a promoure que l'Ajuntament doni suport a una consulta per la independència. La comissió ciutadana 'Vilafranca Decideix!' presentarà una moció en suport a la consulta popular sobre la independència al pròxim ple municipal, que se celebrarà dimarts vinent. A més, també demanarà que l'Ajuntament col•labori amb els recursos necessaris, tant materials com econòmics, per a la celebració de la consulta. Actualment la comissió està formada per divuit entitats entre les quals es troba ERC, CiU i la CUP. Avui, la plataforma ciutadana constituirà les diferents comissions de treball.

L´ESTAT ESPANYOL ÉS EL RESPONSABLE DE LES MANIFESTACIONS FEIXISTES A CATALUNYA.

La Comissió Europea diu que és l'estat espanyol qui ha d'actuar contra la Falange
Tremosa, Junqueras i Romeva i eurodiputats alemanys i italians van demanar a l'executiu comunitari que prohibís la simbologia feixista.

La Comissió Europea ha dit que no podia pas il•legalitzar la Falange ni prohibir les manifestacions ni la simbologia feixista, però recorda que són els governs estatals que tenen les competències per fer-ho. Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva van demanar i eurodiputats alemanys i italians van queixar-se que les institucions espanyoles permetessin a la Falange de manifestar-se a Arenys de Munt i van demanar que es prohibís l'exhibició d'aquesta simbologia.
La Comissió Europea encara no ha respost als eurodiputats –de fet, té sis setmanes de termini per fer-ho, fins el 3 de novembre–, però fonts pròximes al vicepresident i comissari de Justícia, Llibertat i Seguretat, Jacques Barrot, han recordat a l'ACN que 'la Carta dels Drets Fonamentals estableix que la UE està fundada en els valors indivisibles i universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat i que es basa en els principis de la democràcia i de l'estat de dret'. Brussel•les assegura que també 'el Tractat de la UE i els tractats comunitaris, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, les cartes socials adoptades per la Comunitat i pel Consell d'Europa, així com la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE i del Tribunal Europeu dels Drets Humans' garanteixen aquests valors i principis.

Però un portaveu de Barrot ha avançat que la Comissió no té poder per prohibir l'exhibició de simbologia feixista i previsiblement haurà de respondre a l'Eurocambra que 'les competències per actuar sobre la legalitat de partits o manifestacions recau en mans dels estats membres'. En la seva pregunta parlamentària, presentada el 22 de setembre, Tremosa, Junqueras i Romeva denuncien que el 13 de setembre la Falange es va manifestar a Arenys de Munt 'exhibint banderes i tot tipus de simbologia feixista i cantant l'himne oficial del franquisme, el Cara al sol'. 'La Falange és hereva directa del partit únic del règim franquista que va provocar centenars de milers de morts, desapareguts, exiliats i presoners polítics entre el 1936 i el 1975 i actualment defensa la instauració d'un estat totalitari nacionalsindicalista mitjançant la violència', adverteixen a la Comissió CiU, ERC i ICV

ITINERARIS DELS MAQUIS A BARCELONA.

SOLIDARITAT AMB OCCITÀNIA.

Totes a Carcassona!!!
Gran manifestació per la llengua oocitana, dissabte 24 d'octubre de 2009
19 d'octubre de 2009

ACTE DE SOLIDARITAT, DE GERMANOR I DE JUSTÍCIA. TOTS HI ESTEM INVOLUCRATS, ÉS UNA MATEIXA LLUITA.
ELS CATALANS NO HI PODEM FALTAR!!!
La preservació de la diversitat lingüística i cultural és un repte, particularment a l'estat francès, on la situació legal en aquesta qüestió és clarament desfavorable. Per aquest motiu, la llengua occitana està especialment amenaçada a causa de l'absència de polítiques destinades a la seva transmissió.
Per tant, és necessari crear un entorn favorable a l'ensenyament de la llengua, a la cultura occitana i en occità, a la presència de l'occità en els mitjans de comunicació audiovisuals i escrits, perquè el seu ús assoleixi la plena normalitat al carrer i a la vida pública i social.
Totes aquestes reivindicacions han de tenir ressò amb una presència massiva d'assistents a la manifestació de Carcassona, el 24 d’octubre de 2009 a les 14h00.
Des del CAOC hem organitzat un autocar per assistir-hi.
- Sortida des de Barcelona (Rda. Universitat, 17) a les 07h30
- Tornada des de Carcassona a les 19h30 (aprox.). Arribada a Bcn a les 23h30 (aprox.)
- Preu: 35 €

SUPORT A LA BRESSOLA (ESCOLES CATALANES A LA CATALUNYA DEL NORD)

Le Bihan: 'Volem que la Bressola tingui els recursos per a satisfer una demanda que ningú no s'imaginava'
El director de les escoles la Bressola va parlar amb els lectors de VilaWeb
Les cançons de 'Musiquetes per a la Bressola' se sentiran dijous a l'Auditori de Barcelona, en el concert de cloenda de la ronda. Aprofitant l'avinentesa, el director de les escoles la Bressola, Joan Pere Le Bihan, va conversar ahir amb els lectors de VilaWeb (conversa completa). 'Ara la Bressola necessita recursos per a satisfer la gran demanda de les famílies, una demanda que ningú no havia ni somiat', va dir (vegeu també l'entrevista vídeo).
Le Bihan va parlar del concert de dijous, en què s'interpretaran 'cançons tradicionals dels Països Catalans interpretades d'una manera moderna', i va explicar que hi seria present una delegació de 135 alumnes de la Bressola per cantar l'última cançó. El disc no és a la venda, però pot descarregar-se de musiquetes.cat, atès que totes les cançons tenen llicència Creative Commons. En aquest concert, hi actuaran la banda Fem Sonar les Musiquetes, més els artistes convidats que han participat en el disc: Miquel Gil, l'Esbart Sant Cugat i també les corals infantils de la Bressola i Clau de Lluna d'Arenys de Munt.

Les escoles de la Bressola tenen aquest curs set-cents alumnes i escaig, cinquanta més que no el curs anterior. Le Bihan va explicar que hi havia molta més demanda que no pas capacitat d'oferta i que, mitjançant l'Associació d'Amics de la Bressola de Barcelona, cercaven més ajuda per a obrir centres nous.

Sobre el professorat de les escoles, Le Bihan va dir que volien 'agumentar el nombre de nord-catalans que treballen a la Bressola, però sense renunciar a la vinguda de valencians, mallorquins o catalans del Principat... Donem preferència a la gent de Catalunya Nord, però també volem que siguin unes escoles dels Països Catalans.'

D'una altra banda, va reconèixer que no hi havia mitjans per a continuar estudiant en català 'més enllà de l'equivalent de tercer d'ESO', però que quan tinguin els recursos, 'evidentment, obrirem un institut de batxillerat'. I és que, segons ell: 'Una immersió lingüística exigent no perjudica el coneixement de la llengua de l'estat'.

En resposta a un lector que demanava sobre la llengua materna dels alumnes, Le Bihan va dir: 'Si esperéssim que els pares parlessin català, no matricularíem gairebé ningú! Justament, un dels objectius de la Bressola és de posar l'escola catalana a l'abast de totes les famílies, sigui quin sigui llur origen

LA VALÈNCIA FEIXISTA

Enric Morera del BLOC.

Ens sembla una bona anàlisi de la situació valenciana aquest article d´en Baeta. On destaca la hipocresia constant de la dreta espanyola que es queixa que escridassin als seus l´11 de setembre a Barcelona, mentre que als llocs on poden i tenen impunitat (com la ciutat de València)agredeixen físicament als valencianistes-catalanistes, republicans, gent d´esquerra, homosexuals, etc. etc.
Aquests col.lectius (no només el Bloc) s´han convertit en un sac de boxa en una "Comunitat Valenciana" que ells volen molt espanyola i feixista.

El sac de boxa
Un sac de boxa és aquell element que utilitzen els boxejadors per a entrenar-se. És un element estàtic que en rebre els cops perd momentàniament la verticalitat però que sempre torna a la seua posició inicial per a estar en disposició de continuar rebent. El valencianisme polític del BLOC ha esdevingut un sac de boxa. Un element amb el que s'entrenen i diverteixen els cadells de l'extrem ideològic explicitat en la Constitució de 1978 que en el seu article 2 sentència:
"La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles".
Aquest principi metafísic –el sistema solar podrà desaparèixer però Espanya subsistirà `indisoluble' per tota l'eternitat– és compartit i defensat per l'ample ventall dels espanyols que estan en nòmina per exercir com a tals. Des dels joves boxejadors que s'entrenen directament amb el sac de boxa, ja sabeu, com pel propietari i administradors que regenten el gimnàs on esdevé l'esport. És a dir des dels violents grup d'extrema dreta fins al Cap de l'Estat, el rei Juan Carlos, passant pels partits polítics dinàstics i ací, a la ciutat de València, pel guàrdia de seguretat del `gimnàs', el delegat del Govern el senyor Ricardo Peralta.
Ja l'any passat i per aquestes mateixes dates vaig escriure un article `La pedra i el vidre' (Levante-EMV 19 octubre 2008) amb motiu dels atacs a seus del BLOC i a l'agressió que una regidora de la Safor va patir. Enguany, el dia 9 d'octubre, un titular del mateix periòdic anunciava: "El Bloc irá al acto pese a las amenazas y los violentos" Aquesta notícia era la imatge ideal pels partits dinàstics espanyols: mostrar el valencianisme com un fet conflictiu. Tot el `ventall' va col•laborar i va fer el seu paper eixe dia. La patètica escena va quedar gravada per a la història: dos diputats del BLOC, Enric Morera i Josep Maria Pañella, i un grapat de joves valencianistes perseguits i agredits pel jovent alegre i combatiu de l'extrema dreta espanyola i amb unes forces de seguretat espanyoles que portaven als beneits valencianistes com per cagalló per sèquia pels carrers laterals per on passava la processó cívica del matí del 9 d'octubre.
Les lamentacions són inútils. Quan l'Estat de dret ho és per a uns i no ho és per a la resta, no cal escalfar-se el cap. No cal continuar enganyant ni estafant als valencians dient que en aquest Estat de dret cabem tots. És mentida i que ho afirma esdevé, malgrat les seues bones intencions, còmplice d'aquesta situació. En aquest `gimnàs' als valencianistes només els toca el paper del sac de boxa. Els que tinguen inclinacions masoquistes poden seguir participant d'aquest joc.
Amb nosaltres no compteu. Els sobiranistes valencians republicans, els demòcrates valencians –amb els de la resta de l'Estat i d'Europa– estem ja cercant un altre gimnàs, distint al que es va construir amb materials espuris i que es va inaugurar en 1978.
Ciutat de València, 11 d'octubre de 2009
Víctor Baeta Subias, de República Valenciana - partit valencianista europeu

12 D´OCTUBRE: RES A CELEBRAR

Que no ens tapin la boca els feixistes. Ni el 12 d´octubre ni mai.

MORIR A LA JONQUERA, ROBAR AL PALAU.

Morir a la Jonquera, robar al Palau (David Fernández).

Dissabte una treballadora sexual va morir envestida a la Jonquera. Fugint. Fugint en veient un cotxe patrulla que entrava al pàrquing on treballava per sobreviure. Fugia. Fugia de les sirenes. Fugia de quelcom més? S'escapolia de la por? De quina mena de por? Provava de desempallegar-se del clima enrarit, de persecució obscena, sorgit aquests darrers dies? Intentava d'esquivar l'atàvica mirada estràbica de la societat contra la prostitució? Quantes coses més volia deixar enrere? Fugia també del proxeneta que l'extorquia? D'un altre 'mascle alfa' potser? Mil preguntes per a cada història.
Com sempre. Meravelles del país de la hipocresia on la marededéu és negra, el goril•la blanc, tot rutlla al revés i tot és possible, dissabte, dissabte mateix, un Al Capone català ens confessava a 'prime time' el saqueig continu del Palau via epístola. Sí: Fèlix Millet admetia que el robatori permanent era una tautologia d'espoliació i que els bitllets liles s'engolien d'aperitiu. Dry martini i a continuar robant. Sense gens de por ni de pena i en nom de la pàtria. Gàngsters amb corbata, que es creuen que el país són ells, mil voltes encimbellats a l'elit social, a còpia de delinquir durant anys des de les altes esferes. Per a arribar lluny cal robar a l'engròs; per a no anar enlloc cal sobreviure a la Jonquera. Però la diferència neuràlgica és que Millet, home de la FAES, va escollir. Ella, dona sense nom encara, no.
Mai. L'aporia de tots dos fets (la fragilitat d'ella, la impunitat d'ell) palesen, una vegada més, la doble moral, el doble sedàs i la doble economia a casa nostra. Per més que ens havien ensenyat, en la primera escola pública recuperada a la dictadura, que l'autoritat es demostrava sempre amb els forts protegint els febles. Per això ens ensenyaven a cantussejar 'La cançó de les balances', oi? Per albirar si algun dia, ni que fos per una vegada, la por canviaria de bàndol. Per poder aprendre que esclafar el dèbil és ben fàcil. Però que disciplinar el fort requereix molta ètica i, segurament, una certa èpica en vist de tantíssimes dificultats i entrebancs. I és que, en aquestes hores, n'estem refotudament tips, tips i rebentats, que cada vegada que plantem cara a determinades desigualtats socials, els discursos estèrils de 'garrot i punt final' arrasin com Àtila. Discursos facilets, primaris i pre-polítics, empassables en digeribles píndoles, d'insadollable neteja social: més, en volem més! Que no en quedi ni una! Neteja social, hipocresia desbordada, o només jugar a fet i amagar? Tot sota la catifa, ben lluny dels ulls perquè no destorbin la vista i condensant l'estrenada política (criminal) de final de canonada: allò que fa mal de veure, a la bassa. Amb la mania consolidada, històricament comprovada, científicament verificada, que aquí només paguen la factura els sectors més indefensos, més desafavorits i més vulnerables
. Entestem-nos a entendre'ns: qui manega els fils del negoci i s'enriqueix amb la prostitució als Països Catalans (a part l'EXTREMA DRETA, és clar)? Qui dirigeix la màfia i quins advocats (posem per cas, FERNANDO MARTINEZ, dirigent del PP català) els defensen? Quins POLICIES corruptes i corruptors (cas Saratoga, cas Riviera) ho encobreixen? Amb quins BANCS I CAIXES operen i amb quina mena de dipòsits? Quant ingressen els GRANS MITJANS que més bramen contra la prostitució per les pàgines de publicitat on s'ofereix?
Si demanar mai no és ofendre, quines són les màfies de l'explotació sexual a casa nostra? Els qui les controlen, dormen en xalets o a la garjola? Fins on arriben els tentacles de la màfia en l'era del delicte global globalitzat? I és clar, de què serveix matar mosques amb canonades i disparar cartutxos de sal a uns responsables que només senten pessigolles i, per tant, només riuen?
Molta llei draconiana, ves; massa discursets recurrents de la mà dura que només esdevé covard clatellot a l'última baula de la cadena, bé; nou anunci de vells codis penals, oh; i totes les cíniques ordenances cíviques que vulgueu, sí. Però el negoci continua fent caixa. I la (in)justícia continua fent com la serp: solament mossega els descalços. Mentre la ciutat, ciutat-inquisició, continua a la deriva. No endebades, a 'Vida urbana i identitat cultural', Richard Sennet sosté que l'excés d'ordre i de seguretat que amenaça la nostra societat perilla, senzillament, d'exterminar-la. I per aquesta deriva traginem, amb la pornografia repressiva que només mira avall, mai a dalt, i on sempre perden les mateixes. Aquesta antagònica dualitat social, moderna llei de l'embut classista, recorda massa Martín Villa, un altre del club-dels-demòcrates-de-tota-la-vida, quan deia, a propòsit dels crims del terrorisme d'estat: 'finalment, això que fem nosaltres són errors, això que fan ells, crims".
En l'esfera econòmica passa avui exactament igual. Millet és un error, diuen; la dona sense nom de la Jonquera 'un accident'. Ahir o avui, perquè la història canvia poc. I la civilització, deia Voltaire, no elimina la barbàrie, únicament la perfecciona. Els Millet d’ abans, esclavistes del cotó a Guinea Equatorial, i els d’avui continuen enllaçant directament amb l’esclavitud d’ ara i sempre. Una dona sense nom. Un accident més. Dels que sempre passen desapercebuts, però que són finalment els que engreixen l'horror permanent en què vivim. Errada “accidental” que fa que per als exclosos, Walter Benjamin dixit, l'excepció sempre sigui la regla. El mateix Benjamin que va deixar escrit lúcidament: 'a la meva ciutat tant els rics com els pobres tenen igualment prohibit de dormir al carrer'. I és clar. És això que passa. Aporia ben sintètica: dissabte, una treballadora sexual, subsahariana, de vint-i-un any, va morir a la Jonquera
. En la crònica no escrita, no sabem encara ni com es diu. Hauria valgut la pena d'haver pogut sentir, per la ràdio pública, la història de la seva vida. Però ens van obligar a escoltar el cinisme d'ell recreat en serial radiofònic: encapçala la indústria del robatori i li cedim els micròfons perquè s'expliqui, com si encara es meresqués la condició de 'gentleman'. Ben curiós, aquest país. Un, en aquesta cruïlla, només vindica el mateix dret inalienable per a ella. I solament suggereixo que acostar-nos al dolorós viatge d'ella diria molt més, massa segurament, de la nostra qualitat democràtica, social i pedagògica, que no pas escoltar pels altaveus dels mass media si Millet pren vàlium o no. Si es penedeix del saqueig continuat (únicament quan l'han enxampat; que valent, el vailet!) o si en el fons continua fotent-se de tots nosaltres. ! Sí: preocupa molt més saber qui era ella que no pas com dorm Millet. Encara que també voldria saber quants més pateixen d'insomni, pendents d'allò que Millet calla sota la llei del xantatge del silenci. Quants Millets tenim? I quantes dones sense nom som? Víctimes, culpables, innocents? Qui és qui en el 'show' de la societat de l'espectacle? Tot un debat obert potser, al moll de l'os de la condició humana, però no cal ser cap savi per a esbrinar que hi ha moltíssima més dignitat acumulada quan fuges de les sirenes en una carretera de la Jonquera, que no pas en determinats despatxos d'alta volada delictiva de 'la crême de la crême' de la burgesia catalana. És la diferència radical entre morir sobrevivint a la Jonquera i prostituir la democràcia i el país saquejant el Palau. Tot és qüestió de perspectives, és clar. Però en un projecte compartit de país, em quedo un cop i mil més amb ella. Que la terra et sigui lleu, dona sense nom encara, i fins sempre. I fins mai, 'senyor' Millet. Fins mai.

REFERÈNDUMS PER LA INDEPENDÈNCIA.

El debat sobre la independència ha entrat als municipis i consistoris de moltes poblacions catalanes i illenques, no és poca cosa. Per fer-vos una idea aquí teniu el llistat i la situació de cada votació. També us adjuntem a la fotografia de damunt la vinyeta que va ser censurada en una revista espanyola coneguda.

Llistat de poblacions que volen realitzar consultes independentistes
• Arenys de Munt Consulta feta Primera consulta - 96% vota sí Enllaç a la notícia
• Tordera Aprovat pel ple El ple aprova la moció amb els vots de CiU, MAT i ERC Enllaç a la notícia
• Collbató Aprovat pel ple El ple aprova per unanimitat la moció Enllaç a la notícia
• Sant Pol de Mar Aprovat pel ple El ple aprova la moció Enllaç a la notícia
• Cabrera de Mar Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• El Masnou Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Premià de Mar Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Santa Susanna, Barcelona Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Tiana Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Vilassar de Mar, Barcelona Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Vilassar de Dalt Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Fonollosa Aprovat pel ple Per unanimitat
• Teià Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Moià Aprovat pel ple Es va aprovar la moció presentada per MAP-ERC i consensuada amb Convergència. El PSC hi va votar en contra, Unió es va abstenir.
• Navàs Aprovat pel ple El ple aprova la moció Enllaç a la notícia
• Arbeca Aprovat pel ple El ple aprova per majoria simple una moció de suport a la consulta popular per la independència presentada per l’Ateneu Popular Garriguenc. Vots a favor d’ERC i CiU, abstenció de PM (PSC).
• Puig-reig Aprovat pel ple El ple aprova la moció Enllaç a la notícia
• Solsona Aprovat pel ple El ple aprova la moció per unanimitat Enllaç a la notícia
• l'Arboç Aprovat pel ple El ple aprova la moció
• Linyola Aprovat pel ple El ple aprova la moció Enllaç a la notícia
• Ivars d'Urgell Aprovat pel ple El ple aprova la moció Enllaç a la notícia
• Bell-lloc d'Urgell Aprovat pel ple El ple aprova la moció Enllaç a la notícia
• Canet Aprovat pel ple S'aprova la moció al ple amb 12 vots a favor (6 de CiU, 3 de UMdC, 2 d'ERC i 1 regidor no adscrit) i 5 en contra ( 5 de PSC) Enllaç a la notícia
• Vilobí d'Onyar Aprovat pel ple El ple aprova la moció amb els vots favorables de CiU i dues llistes d'independents vinculades a ERC i PSC Enllaç a la notícia
• La Jonquera Aprovat pel ple Moció aprovada amb els vots a favor de CiU i ERC. El PP hi va votar en contra i el PSC es va abstenir Enllaç a la notícia
• L'Espluga de Francolí Aprovat pel ple Moció aprovada
• Vacarisses Aprovat pel ple El ple aprova la moció amb els vots a favor d'ERC, CiU, Independents i ICV-EPM. El PSC s'absté.
• Sant Sadurní d'Anoia Aprovat pel ple El ple aprova la moció amb els vots de PSC, ERC i Alternativa Municipal Independent. Els vots en contra de CiU i PP Enllaç a la notícia
• Balsareny Aprovat pel ple El ple aprova la moció
• Castellbell i el Vilar Aprovat pel ple Moció aprovada pel ple
• Sant Vicenç de Torelló Aprovat pel ple S'aprova la moció de la Comissió Onze de Setembre amb els vots de tots els partits Enllaç a la notícia
• Callús Aprovat pel ple Aprovada per unanimitat la moció de suport a la consulta (Moviment Alternatiu de Callús + ERC)
• Amposta Aprovat pel ple El ple dóna suport a una moció de suport a les consultes amb els vots a favor de CiU i ERC i l'abstenció del PSC
• Prats de Lluçanès Aprovat pel ple Aprovada la moció per unanimitat (CiU i ERC) Enllaç a la notícia
• Olost Aprovat pel ple Aprovada la moció al ple Enllaç a la notícia
• Calldetenes Aprovat pel ple Moció aprovada per unanimitat (ERC, CiU i Poble en marxa) Enllaç a la notícia
• Santa Eugènia de Berga Aprovat pel ple Aprovada la consulta per unanimitat (ERC, CiU i independents) Enllaç a la notícia
• Valls Aprovat pel ple El Consell Comarcal de l'Alt Camp, el primer en votar a favor de les consultes Enllaç a la notícia
• Blancafort Aprovat pel ple El ple aprova la moció per unanimitat Enllaç a la notícia
• Viladecavalls Aprovat pel ple El ple aprova la moció amb els vots a favor d'ERC i CiU. Un regidor de CiU i ICV s'abstenen. El PSC i un regidor independent voten en contra.
• Montblanc Aprovat pel ple Moció aprovada pel ple
• Cervera Aprovat pel ple Moció aprovada pel ple Enllaç a la notícia
• Caldes de Malavella Aprovat pel ple Caldes de Malavella va aprovar la moció per majoria absoluta, amb 10 vots a favor de la PIC (5), de CiU (3) i ERC (2) i 3 abstencions (una de la PIC a títol individual, PSC i ICV-EUiA
• Mieres Aprovat pel ple Govern i oposició voten una moció a favor de la consulta si alguna entitat l'impulsa Enllaç a la notícia
• La Vall d'en Bas Aprovat pel ple CiU i ERC, únics partits del poble, votaran a favor de la moció Enllaç a la notícia
• Vidreres Aprovat pel ple Moció aprovada al ple amb els vots de ERC, ICV, CiU i el GDP
• Vilanova del Vallès Aprovat pel ple Moció aprovada, hi voten a favor els 6 regidors d'Unitat per Vilanova i els 4 de CiU. En contra el regidor del PSC
• Ripoll Aprovat pel ple Aprovada la moció al consistori amb els vots d'ERC i CiU Enllaç a la notícia
• Arbúcies Aprovat pel ple El ple del consistori vota a favor de la moció (29/09). La consulta la tirarà endavant la Taula d'Entitats Cíviques d'Arbúcies (TECA) Enllaç a la notícia
• L'Esquirol, Catalunya Aprovat pel ple Aprovada per unanimitat
• Fornells de la Selva Aprovat pel ple El ple aprova la moció amb els vots d'ERC i CiU
• el Vendrell Aprovat pel ple Moció aprovada amb els vots contraris de CiU. ERC vota en contra després que CiU rebutgés la seva moció i en presentés una d'alternativa. Enllaç a la notícia
• Caldes de Montbui Aprovat pel ple ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' de consultes Enllaç a la notícia
• Calders Aprovat pel ple El ple aprova una moció per promoure una consulta, la iniciativa ja s'havia plantejat abans de la consulta d'Arenys de Munt Enllaç a la notícia
• Les Borges Blanques Aprovat pel ple ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' de consultes Enllaç a la notícia
• Alella Aprovat pel ple ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' Enllaç a la notícia
• Blanes Aprovat pel ple Blanes fa un 'simulacre' de consulta i es prepara una moció per presentar-la al ple Enllaç a la notícia
• Molins de Rei Aprovat pel ple Moció aprovada pel ple Enllaç a la notícia
• Lloret de Mar Aprovat pel ple El ple aprova la moció després de substituir el terme independència per autodeterminació
• l'Aldea Aprovat pel ple El ple de l'Ajuntament va votar la moció favorablement.
• Montblanc Aprovat pel ple ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' Enllaç a la notícia
• Cardedeu Aprovat pel ple El ple ha aprovat la moció. Amb els vots d'ERC, CiU i la CUP. El PP s'ha abstingut Enllaç a la notícia
• Santa Eulàlia de Riuprimer Aprovat pel ple El ple va aprovar la moció presentada per ERC per unanimitat amb els vots de CiU i d'ERC
• Taradell Aprovat pel ple El ple va aprovar la moció presentada per ERC per unanimitat (CiU i ERC)
• Muntanyola Aprovat pel ple Moció aprovada al ple (CiU, ERC i PSC) Enllaç a la notícia
• Vic Aprovat pel ple CiU, ERC i CUP pacten una moció de mínims
• Berga Aprovat pel ple El ple vota una moció per fer una consulta a la ciutat. S'aposta pel 13 de desembre com a data. Enllaç a la notícia
• Argentona Aprovat pel ple El ple vota una moció per fer una consulta al municipi. Enllaç a la notícia
• Mataró Rebutjat pel ple El ple rebutja la moció
• la Selva del Camp Rebutjat pel ple El ple rebutja la moció
• Montgat Rebutjat pel ple ERC es queda sola i la moció no prospera
• Mollet del Vallès Rebutjat pel ple PSC i PP rebutgen la moció d'ERC Enllaç a la notícia
• Granollers Rebutjat pel ple La majoria absoluta del PSC tomba la moció d'ERC. Tot i així, la ciutadania s'està organitzant per realitzar la consulta igualment. Enllaç a la notícia
• Tarragona Rebutjat pel ple El ple de Tarragona tomba la moció amb els vots a favor d'ERC i CiU, i els del PSC i PP en contra.
• Roses Rebutjat pel ple El ple rebutja la moció
• Balaguer Rebutjat pel ple Moció rebutjada Enllaç a la notícia
• Gavà Rebutjat pel ple Moció rebutjada Enllaç a la notícia
• Malgrat de Mar Rebutjat pel ple Mociò rebutjada Enllaç a la notícia
• Igualada Rebutjat pel ple ERC presenta una moció però PSC, PP i ICV la tomben. Enllaç a la notícia
• Sitges Rebutjat pel ple Es presenta una moció al ple però PSC, PP i ICV la tomben. Enllaç a la notícia
• Pineda de Mar Rebutjat pel ple Moció rebutjada pel ple Enllaç a la notícia
• el Prat de Llobregat Rebutjat pel ple Es presenta una moció que és rebutjada per PSC, PP i ICV, amb l'abstenció de CiU Enllaç a la notícia
• Lleida Rebutjat pel ple El ple rebutja la moció. Vots a favor d'ERC, CiU i ICV. PSC, PP i un regidor no adscrit voten en contra.
• Sant Sadurní de Mediona Rebutjat pel ple El ple aprova la moció per unanimitat amb els vots de PSC, ERC i CiU
• Vilanova i la Geltrú Rebutjat pel ple, però es farà Entitats es preparen per impulsar una consulta. Ja s'ha celebrat l'assemblea constituent de la comissió organitzadora tot i el rebuig de la moció al ple. Enllaç a la notícia
• Sant Andreu de Llavaneres Rebutjat pel ple, però es farà El ple ha rebutjat la moció per la divisió del vot de CiU Enllaç a la notícia
• Agullana Interessat ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' de consultes Enllaç a la notícia
• Artà Interessat Els regidors independents associats a ERC-Illes possiblement hi presentaran una moció en breu Enllaç a la notícia
• Son Servera Interessat Els regidors independents associats a ERC-Illes possiblement hi presentaran una moció en breu Enllaç a la notícia
• Seròs Interessat Primer poble en anunciar que se suma a la iniciativa de fer una consulta com la d'Arenys de Munt Enllaç a la notícia
• Puigpunyent Interessat Els regidors independents associats a ERC-Illes possiblement hi presentaran una moció en breu Enllaç a la notícia
• Hostalric Interessat ERC ha presentat una moció que serà votada dilluns, 5 d'octubre
• Almoster Interessat ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' Enllaç a la notícia
• Salt Interessat Ajornen la votació per al proper ple, es preveu que s'aprovi gràcies al suport de CiU, ERC i IPS-ICV Enllaç a la notícia
• Santpedor Interessat ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' de consultes Enllaç a la notícia
• Xerta Interessat ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' de consultes Enllaç a la notícia
• Felanitx Interessat ERC-Illes hi presentarà una moció en breu Enllaç a la notícia
• Tagamanent Interessat ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' Enllaç a la notícia
• Sóller Interessat Els regidors independents associats a ERC-Illes possiblement hi presentaran una moció en breu Enllaç a la notícia
• Binissalem Interessat ERC-Illes hi presentarà una moció en breu Enllaç a la notícia
• Bunyola Interessat ERC-Illes hi presentarà una moció en breu Enllaç a la notícia
• Sant Celoni Interessat ERC hi ha presentat una moció. La CUP en podria presentar una d'alternativa. Enllaç a la notícia
• Santa Maria d'Oló Interessat El ple ha de votar una moció
• Premià de Dalt Interessat La Societat Cultural Sant Jaume està interessada en organitzar una consulta Enllaç a la notícia
• Calella Interessat El ple ha de votar una moció presentada per ERC Enllaç a la notícia
• Sallent Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Montesquiu Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Vilafranca del Penedès Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Manresa Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Valls Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Capellades Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció. CiU i ERC han presentat sengles mocions. Enllaç a la notícia
• Sant Feliu de Llobregat Interessat El ple ha de votar una moció presentada per ERC. Dimarts 29 de setembre
• Viladamat Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Reus Interessat El ple ha de votar una moció el proper 8 d'octubre
• Castellfollit de Riubregós Interessat El ple vota una moció per fer una consulta sobiranista al municipi Enllaç a la notícia
• Sineu Interessat ERC-Illes hi presentarà una moció en breu Enllaç a la notícia
• Manacor Interessat ERC-Illes hi presentarà una moció en breu Enllaç a la notícia
• Sant Josep de sa Talaia Interessat ERC-Illes hi presentarà una moció en breu Enllaç a la notícia
• Llinars del Vallès Interessat Municipi interessat en fer una consulta
• Santa Coloma de Farners Interessat PSC, CiU i ERC presenten una moció Enllaç a la notícia
• Celrà Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Sant Pere de Torelló Interessat També es planteja fer una consulta.El seu alcalde, Jordi Fàbrega, és un dels impulsors de Decidim.cat.
• Arenys de Mar Interessat S'ha convocat una reunió al poble per preparar la consulta, ERC presentarà la moció, que possiblement serà aprovada
• Tona Interessat S'ha creat l'entitat 'Tona Decideix' per organitzar el poble i tirar endavant la consulta
• Pallejà Interessat La gent del municipi s'organitza a través del Facebook per tirar endavant una consulta Enllaç a la notícia
• Olot, Girona Interessat A Olot s'ha creat una plataforma per tirar endavant la consulta. Integrada per GREDA, Òmniun i altres entitats locals i partits polítics.
• Osona - Vic Interessat Municipis d'Osona organitzen consultes coordinadament en el marc d'Osona Decidei Enllaç a la notícia
• Torà Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
directe!cat > Consultes independentistes