SUPORT INDEPENDENTISTA A INICIATIVA INTERNACIONALISTA.

Militants de l'esquerra independentista catalana donen suport a Iniciativa Internacionalista
Són membres d’Endavant, de la CAJEI, de Maulets, del SEPC i de la CUP
En una conferència de premsa, avui a migdia a Barcelona, militants de l'esquerra independentista catalana han donat suport electoral a Iniciativa Internacionalista amb vista als comicis del 7 de juny. A la conferència, hi havia militants de les organitzacions Endavant, CAJEI, Maulets, SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans), CUP (Candidatura d'Unitat Popular), CCSI (Comitè Català de Solidaritat Internacionalista) i Terra i Llibertat.

En nom d'aquests militants independentistes, Joan Sebastià Colomer ha explicat les raons que els han portat a fer púbilc el suport a la candidatura.’És una candidatura popular, els candidats no són professionals de la política. Per exemple, el primer candidat català Josep Garganté, que ocupa el tercer lloc de la llista estatal, es juga el lloc de treball per defensa el que és just. La resta de candidats provenen dels moviments populars que lluiten contra el capitalisme i pels drets democràtics dels pobles’.

Colomer també ha explicat que hi donen suport ‘perquè Iniciativa Internacionalista representa en aquestes eleccions el projecte de l'esquerra independentista: un projecte socialista, compromès amb la defensa (amb fets i no paraules) del dret a l'autodeterminació, i contra l'opressió de gènere’.

Denuncia a la Llei de partits

A més, ha afegit que animen a votar II-SP per ‘denunciar les condicions antidemocràtiques que són la il·legalització d'organitzacions polítiques a través de la Llei de partits, el tancament de mitjans de comunicació, la repressió de la dissidència política, i els maltractaments i les tortures a les casernes’.

A la roda de premsa, com a estudiant de l'esquerra independentista, també hi ha participat Arnau Mallol. Primer ha recordat la lluita dels estudiants catalans aquest any, i ha afegit que ‘és imprescindible de fer arribar aquesta lluita a Europa’. Ha conclòs que Iniciativa Internacionalista ‘és l'unica candidatura que defensa amb fermesa i sinceritat una educació pública i de qualitat, i que creu decididament en l'autodeterminació dels Països Catalans’.

EL PP DE BCN ATACA L´INDEPENDENTISME.

Amb l´excusa de la xiulada de València a l´himne espanyol, al PP de Barcelona no se li va acudir res millor que fer una proposta per a deixar sense subvencions els grups independentistes de Barcelona. Quan no poden il.legalitzar intenten criminalitzar-ho tot.

L'Ajuntament de Barcelona ha rebutjat la proposta del PP de deixar sense subvencions a la Plataforma pro seleccions catalanes i "a altres grups nacionalistes i independentistes" (?) per la xiulada a l'himne espanyol a la final de la Copa del Rei
Agencias Agències
“La propuesta del PP, que también pedía que el Ayuntamiento de Barcelona expresase su respeto institucional por el himno de España, ha sido rechazada hoy en comisión por PSC, CiU, ICV-EUiA y ERC, que han coincidido en considerar que la pitada fue una manifestación espontánea de libertad de expresión legítima”.(textual).
La proposta del PP, que també demanava que l'Ajuntament de Barcelona va expressar el seu respecte institucional per l'himne d'Espanya, ha estat rebutjada avui en comissió per PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC, que han coincidit en considerar que la xiulada va ser una manifestació espontània de llibertat d'expressió legítima.
En l'argumentació de la proposta, admesa amb reticències en la comissió per les dubtes sobre l'àmbit en que havia de debatre, la regidora popular Àngels Esteller ha assegurat que la xiulada "no va ser espontània" i que aquestes organitzacions "dediquen les subvencions a comprar xiulets ".
El primer tinent d'alcalde, Carles Martí (PSC), ha assenyalat que el grup municipal socialista "no té res en contra d'Espanya, ni de l'himne d'Espanya, sinó tot el contrari", però ha votat en contra de la proposta popular per considerar un intent de "coacció a la llibertat d'associació".
Per la seva banda, el regidor de CiU Jaume Ciurana ha considerat que la proposta popular tenia "un punt d'oportunisme" i que defensar que s'està davant d'una "campanya orquestrada" pressuposa reconèixer "una capacitat de convocatòria i disciplina a unes organitzacions, que sincerament no tenen ".

Ciurana ha recordat que entre els articles de l'Estatut recorreguts davant el Tribunal Constitucional són els que fixen els símbols de Catalunya i que l'himne de Catalunya, "Els Segadors", també ha estat rebut amb xiulets en diversos esdeveniments esportius.
El regidor d'ERC Jordi Florensa ha defensat el "dret a riure quan et ve de gust", front a les acusacions vehements de "falta de lleialtat institucional", que li ha llançat la regidora Esteller per la seva actitud de fer-ho durante l´exposició de la proposta.

Florensa ha recordat que els fets no van passar "ni a Barcelona ni al Principat de Catalunya" i ha criticat que els populars considerin "llibertat d'expressió" els atacs contra els símbols de Catalunya i "facin 'casus belli'" quan són contra els d'Espanya, amb la qual cosa el PP "també tenen la culpa" que es produeixin aquestes "manifestacions espontànies".
-----------------------------------------------------------------------------------------------
Cal que el PP es pregunti :
D´on prové el dret d´Espanya per governar Catalunya? En què es basa? No pas en el desig del poble. Es tracta d´una vella conquesta, usurpació. Generalment no és pas acceptat que cap saltaparets que hagi furtat una propietat durant llarg temps sia el més indicat per continuar posseint-la. Segons la Convenció de Ginebra, el primer deure d'un presoner de guerra és fugir cap a la llibertat. I exactament això volem els catalans: complir amb la Convenció internacional de Ginebra.
Un violador no té dret a retenir la dona que ha segrestat ni a negociar un Estatut de mitges tintes.

PERSECUCIÓ CONTRA LA CANDIDATURA INICIATIVA INTERNACIONALISTA.

INICIATIVA INTERNACIONALISTA- CARTELL.
La solidaritat dels pobles d´Europa davant els estats.

SUPORT INTERNACIONAL A LA IL.LEGALITZADA CANDIDATURA "INICIATIVA iNTERNACIONALISTA"

.Crida a la Solidaritat/Apel a la Solidarite/call for solidarity MAXIMA URGENCIA er
PER LA DEMOCRÀCIA I LA PRESUMPCIÓ D´INNOCÈNCIA

Les persones i organitzacions sotasignants volem expressar amb la major contundència la nostra indignació i alarma davant el gravíssim atemptat contra les llibertats democràtiques i contra la presumpció d´innocència, fonament de l´Estat de Dret, que suposa la il.legalització de la candidatura a les eleccions europees Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles, i exigim la revocació de la corresponent sentència del Tribunal Suprem.
Volem denunciar també la vergonyosa campanya de desprestigi orquestrada pels grans mitjans al servei dels poders establerts, a la vegada que expressem la nostra solidaritat amb Alfonso Sastre i la resta de persones que s´ha intentat criminalitzar per la seva participació a Iniciativa Internacionalista



POUR LA DÉMOCRATIE ET LA PRESOMPTION D'INNOCENCE
Les organisations et individus soussignés, tenons à exprimer notre indignation et notre plus grande force de notre inquiétude face à la grave attaque contre les libertés démocratiques et de la présomption d'innocence, le fondement de la primauté du droit, qui implique l'interdiction de la candidature aux élections européennes de l'Initiative internationaliste - la solidarité entre les peuples, et nous exigeons l'abrogation de la décision de la Cour suprême.
Nous voulons dénoncer la honteuse campagne de dénigrement et de harcèlement orchestrées par les médias pour servir les pouvoirs en place, alors que nous exprimons notre solidarité avec Alfonso Sastre et les autres personnes qui ont tenté d'incriminer la participation à des initiatives internationales

FOR DEMOCRACY AND THE PRESUMPTION OF INNOCENCE
The undersigned organizations and individuals, wish to express our indignation and our greatest strength of our concern at the grave attacks against democratic freedoms and the presumption of innocence, the basis for the rule of law, which implies the prohibition of candidacy in the European elections of the International Initiative - solidarity between peoples, and we demand the repeal of the decision of the Supreme Court.
We condemn the shameful campaign of vilification and harassment orchestrated by the media to serve the powers that be, while we express our solidarity with Alfonso Sastre and others who have tried to criminalize participation in international initiatives

enviar a:
ccsi.ccsi@gmail.com


Carta abierta del Premio Nóbel de la Paz Adolfo Pérez Esquivel a José Luís Rodríguez Zapatero


"Representantes del hacer cultural, educativo, social y político vienen reclamando el derecho a la participación presentando la candidatura encabezada por Alfonso Sastre"

Sr. Presidente del Estado Español Don José Luís Rodríguez Zapatero

Reciba el fraterno saludo de Paz y Bien.

Me dirijo a Ud. a fin de solicitarle intervenir y evitar acciones antidemocráticas de cercenar el derecho del pueblo español a la información y libertad de expresión, de exponer sus ideas, incluso con aquellas que no compartimos.

Estamos frente a grandes desafíos y cambios cada vez más acelerados que vive la humanidad y cada uno de nuestros pueblos y necesitamos fortalecer las bases de diálogo y participación ciudadana.

Representantes del hacer cultural, educativo, social y político vienen reclamando el derecho a la participación presentando la candidatura encabezada por Alfonso Sastre, en las próximas elecciones al Parlamento Europeo, denominada ?Iniciativa Internacionalista - La Solidaridad entre los pueblos?, nacida de la convergencia de diversas corrientes dentro del marco de la ley y la democracia.

La única forma de fortalecer y avanzar en consolidar el Estado de Derecho y las libertades públicas es la participación social, el diálogo y el derecho de cada ciudadano y ciudadana en la construcción de nuevos paradigmas que permitan construir caminos de libertad y Paz.

Espero Señor Presidente que considere éste pedido. Le reitero el fraterno saludo deseándole mucha fuerza y esperanza.

Adolfo Pérez Esquivel | Premio Nóbel de la Paz, Buenos Aires, 14 de mayo del 2009

http://www.adolfoperezesquivel.com.ar/
-------------------------
CORSICA LIBERA
SOUTIEN À INITIATIVA INTERNATIONALISTA

Le groupe des élus indépendantistes, Corsica Libera, à l'Assemblée de Corse, s'insurge contre les man?uvres visant à empêcher la liste "INITIATIVA INTERNATIONALISTA" de présenter sa candidature aux élections européennes. Cette démarche s'inscrit dans le cadre d'une dérive du gouvernement espagnol ayant pour objectif de briser toute velléité de contestation de sa politique et d'affirmation des droits des communautés nationales maintenues sous domination espagnole. Cette dérive n'est d'ailleurs pas isolée puisque puissamment appuyée par la politique française visant les mêmes objectifs.
Nous réaffirmons solennellement que l'autoritarisme n'aura pas raison de la volonté populaire d'émancipation nationale et apportons notre solidarité fraternelle à "INITIATIVA INTERNATIONALISTA".

Pour le groupe Corsica Libera à l'Assemblée de Corse,
Jean-Guy Talamoni
-----------------------------
SARDIGNA NATZIONE INDEPENDENTZIA
AGLI ORGANI DI INFORMAZIONE
COMUNICATO STAMPA

ELEZIONI EUROPEE IN SPAGNA

SOLIDARIETA? ALLA LISTA ?INICIATIVA INTERNACIONALISTA?


Zapatero come Franco, anzi peggio perché dichiarandosi socialista agisce da fascista ed applica leggi limitative delle libertà politiche e vuole continuare con l?illegalizzazione di qualsiasi espressione politica che sia vicina alle rivendicazioni del popolo basco e degli altre nazioni senza stato che sono all?interno dello stato spagnolo.
Oggi il tribunale costituzionale spagnolo, prenderà la decisione, sulla richiesta, presentata dal governo Zapatero, sulla esclusione della lista di INICITIVA INTERNACIONALISTA dalle elezioni del parlamento europeo.
SNI ritiene l?iniziativa del governo spagnolo, assolutamente antidemocratica ed irresponsabile perché ancora una volta non vuole dare una risposta politica ad una questione politica e pretende di risolvere la questione basca, Catalana, Galiziana e delle Canarie con gli stessi metodi repressivi usati dal franchismo.
SNI è senza dubbi e con forza dalla parte di INICITIVA INTERNACIONALISTA e riconosce in essa molte caratteristiche della lista UNIDADE INDIPENDENTISTA della quale SNI e componente e coofondatrice nelle ultime elezioni regionali.

Il 22 maggio SNI sarà a Bruxelles di fronte alla sede del Parlamento Europeo per protestare contro la mancata scissione della circoscrizione europea Sardegna-Sicilia, non mancherà di portare in quella sede anche la protesta per le illegalizzazioni, del governo Zapatero, nei confronti di espressioni politiche pacifiche e popolari.
Ferma solidarietà di SNI ad INICITIVA INTERNACIONALISTA e disponibilità a mobilitarsi anche con delegazioni militanti da inviare in Spagna.




Cagliari 16/05/09 DIRETZIONE NATZIONALE
-----------------------------------------------------------------------------------------------------

CASTRACIÓ QUÍMICA CONTRA L´ESTATUT.

No calia ser gaire llest per veure que aquest estatut no serviria per a res. Però alguns han hagut d´esperar a veure publicades filtracions del Tribunal Constitucional espanyol per entendre que estan perdent el temps.

Ens sembla molt adequat aquest article publicat en un diari espanyol (sense cap sospita de catalanista) sobre el tema de la veritable castració química d´aquest text (l´Estatut) que està convertint l´Estatut en un text inútil.
era

Castración química para el 'Estatut'.

19.04.2009 El trabajo está ya hecho. Las posiciones están fijadas. Ya no queda casi nada sobre lo que seguir discutiendo en Derecho. Ahora, a lo que están los magistrados del Tribunal Constitucional (TC) es simplemente a negociar. ¿Y qué negocian sus señorías, una vez que tienen ya claro qué preceptos del Estatuto de Cataluña son abiertamente constitucionales y cuáles no? Negocian cómo decir lo que quieren decir sin que se note mucho lo que van a decir y se levanten ampollas. Negocian que la defensa del Estado y de la Constitución a la que están obligados -porque es el Constitucional el que, sentencia a sentencia, va haciendo la Constitución-, no acabe convirtiéndose en una bofetada múltiple con malas consecuencias políticas para casi todos y con claros beneficios, también políticos, para unos pocos que ni siquiera están ahora en el poder. Más claro: no se está deliberando sobre el contenido, sino sobre la forma que se le va a dar a ese contenido.

Tres años después, ¡santo cielo!, de que el PP presentara un recurso de inconstitucionalidad contra el Estatuto de Cataluña, refrendado por los catalanes con una participación tan débil que dejó el proyecto tambaleándose y hubo que recurrir al inmediato apuntalamiento de los entusiastas, resulta que ahora hay prisa por sacar la sentencia. Después de haber estado alargando el asunto hasta lo impresentable porque el «sector gubernamental» se consideraba entonces en minoría, ya está claro para todos, presidenta incluida, que mientras esta sentencia no se haga pública, el Constitucional no se va a renovar. Al Gobierno le interesa ya despejar este balón cuanto antes. Y a algunos magistrados del TC también, porque tienen otros planes para su futuro. De modo que en un mes o dos veremos bajar a Moisés del Sinaí llevando en la mano las tablas de la ley.

Lo que pasa es que este Moisés constitucional ya tiene por lo menos la mitad de los mandamientos escritos. Los tiene desde hace dos años, cuando en marzo de 2007 hizo público el fallo sobre la deuda histórica de Andalucía. Aquélla no fue una sentencia inocente. Al contrario. Se hizo con la clara intención de sentar las bases que permitieran abordar en el futuro el Estatuto de Cataluña, que ya estaba recurrido. Y allí fue donde el TC dejó claro que, en materia de financiación, que es la apuesta más importante del Estatut, el Estado es quien «tiene la competencia exclusiva para configurar el sistema de financiación de las comunidades que considere idóneo». Y que «dotar de carácter vinculante una voluntad autonómica» no sólo anularía esa potestad, sino que le privaría de ejercer otras, también exclusivas, «como la de coordinación y la de solidaridad» entre los distintos territorios de España.

Es inimaginable que los mismos magistrados que votaron esto se atrevan a cambiar su propia doctrina en el plazo de dos años.Y no lo van a hacer. Van a hacer otra cosa. Van a evitar publicar un fallo que esté lleno de preceptos declarados inconstitucionales y, en lugar de eso, van a intentar vaciar de fuerza jurídica esos mismos preceptos porque -dirá la sentencia- «no vinculan al Estado».

Un ejemplo: si el Estatut dice que corresponde al Parlament acordar cuánto va aporta Cataluña al Fondo de Solidaridad interterritorial, la sentencia del TC podría asegurar -no en el fallo, ojo, que esto es muy importante, sino en los fundamentos jurídicos- que, bien mirado, lo que el precepto quiere decir no es acordará, sino propondrá. Incluso podría afirmar que el tal precepto será constitucional siempre y cuando Cataluña proponga al Estado lo que el Parlament acuerde. Y, en lo tocante a la bilateralidad, lugar de decir que es inconstitucional la competencia de la Comisión Mixta para decidir cuánto aporta Cataluña, el TC va a decir que el precepto no es inconstitucional, pero que esa competencia corresponde al Estado. Y que mientras la Ley Orgánica de Financiación de las Comunidades Autónomas (Lofca) no se modifique en el mismo sentido que el Estatuto, el artículo en cuestión carecerá de eficacia. Lo mismo, pero mucho más claro, va a suceder con el título relativo al Poder Judicial, donde va a quedar sentado, pero bien envuelto, que la Justicia es una, y única, para toda España.

De esa manera, tan invisible pero tan efectiva como una castración química, podrán los magistrados ir sacando del fallo una larga retahíla de inconstitucionalidades flagrantes, de modo que se eviten unos cuantos efectos no deseados. El primero, que el Gobierno y el PSOE queden en gravísima evidencia por haber apoyado la aprobación en el Congreso de un Estatuto que, de la otra manera, aparecería abiertamente como inconstitucional. Eso sería una auténtica bofetada política y no es eso lo que se busca. El segundo, que una sentencia clara y cruda levante de indignación a los dirigentes nacionalistas catalanes, que ahora mismo son todos con la excepción de los del PP y de Ciutadans, lo cual desataría a su vez graves conflictos políticos en el seno del tripartito presidido por Montilla y complicaría definitivamente la supervivencia del Gobierno en el Congreso, demasiado ahogado ya en su soledad parlamentaria. Y el tercero, que el Partido Popular se declare plenamente victorioso y pasee el texto del TC por todo el Hemiciclo como quien pasea la Eurocopa mientras reprocha al PSOE su irresponsabilidad.Y tampoco eso conviene porque el tema es lo bastante trascendental como para que lo prudente sea dejar pocos heridos, y recuperables.

Pero que nadie piense tampoco que el Gobierno está soñando con una sentencia manifiestamente favorable, sobre todo en financiación, porque eso toca la médula de la Constitución y, por tanto, la del Estado. En realidad, no le convendría nada que se diera el placet a un Estatuto que consintió en aprobar en el Congreso con la secreta esperanza de que luego viniera el Constitucional a sacarle las castañas del fuego con la impagable ayuda del recurso planteado por el Partido Popular. Lo que en realidad querría, y es muy probable que obtenga, es un fallo que deje entero el envoltorio pero lo vacíe de sustancias nocivas. Una cosa así como lo que habría provocado este Estatut en la Constitución si el proyecto catalán se hubiera aprobado sin modificaciones y se aplicara en vivo. Es decir: lo mismo, pero al revés.

Que una sentencia del tipo de la que se apunta va a ser un foco permanente de conflictos no tiene duda. Asistiremos, si la previsión se cumple, a la enésima patada a ese balón autonómico que cada vez recorre menos trecho y que cada vez se enreda más en los zarzales. Pero, de momento, y para saber de verdad qué dice el Constitucional sobre el Estatuto de Cataluña, acepten un consejo: léanse primero los fundamentos jurídicos, porque ahí va a estar lo mollar de esta sentencia, pusilánime y política, sí, pero esperemos que no devastadora para los intereses de España. Y luego ya, léanse si quieren lo que dice el fallo.
Imprimir En tu móvil PásaloMSN Reporter
Victoria Prego
Madrid, en 1948

Periodista

Página personal

Escribir a Victoria Prego

LA INDEPENDÈNCIA DEPÈN NOMÉS DELS CATALANS I CATALANES.

Article interessant a partir d´unes declaracions de l´ex-president Pujol i l´anàlisi de l´Alfons López Tena.

Pujol i liquidar Catalunya
Alfons López Tena / Notari. President del Cercle d'Estudis Sobiranistes.

"Ells sempre ens han volgut liquidar, des del segle XVI, i ara tenen la sensació que ho poden fer. És feina nostra, un cop més, impedir-ho". Aquestes paraules del president Pujol a Elsingulardigital.cat palesen on ens han dut trenta anys de pertinença dels catalans a l'Estat espanyol democràtic: a la mateixa casella on érem amb Franco, Negrín, Primo de Rivera i tots els reis espanyols, la mera lluita per la supervivència: ells ens volen liquidar i ens toca a nosaltres, dècada rere dècada i segle rere segle, impedir-los-ho. De res han servit la democràcia ni l'autonomia, son on érem, els espanyols com a liquidadors i els catalans com a liquidats, i a veure qui se'n surt. Els darrers trenta anys s'han formulat tota mena de propostes d'encaix, al llarg de vint-i-tres anys fetes pel mateix president Pujol; totes les forces polítiques catalanes han col•laborat i contribuït a la seva governabilitat, totes han donat suport a uns governs espanyols o uns altres, i el balanç que treu el president Pujol no pot ser més angoixant i fosc: només dels catalans depèn que els espanyols no ens liquidin, perquè això és el que volen i tenen les eines per fer.

NOMÉS UNA COSA PERMET ALS ESPANYOLS dur a terme la seva voluntat d'aniquilar-nos: que pertanyem al seu Estat. La solució, la supervivència, salta als ulls: no pertànyer al seu Estat, tenir Estat propi. Quina altra hi ha, si no? Una autonomia escanyada i degradada a descentralització administrativa? Un Estatut i lleis que els governs espanyols incompleixen impunement? Un federalisme que a Espanya ningú no vol? Aquesta democràcia espanyola, aquesta autonomia, en trenta anys ens ha dut de tenir la renda per càpita més alta a baixar a la posició 11a entre 19, per sota de Melilla, i en només set anys, del 2000 al 2006, ens ha fet baixar de la posició 14a a la 18a a l'índex de desenvolupament humà de Nacions Unides, mentre Espanya (Catalunya inclosa) s'enlairava de la posició 21a a la 13a. La Catalunya que rebé el president Pujol pagava un 12% anual de la seva riquesa en impostos, i vivia del mercat espanyol proteccionista; ara paguem el 40% en impostos, però la Generalitat només en rep el 17%, i el 10% de la nostra riquesa se l'emporta cada any Espanya, més que mai, i no vivim del mercat espanyol, sinó de l'europeu i mundial, on venem més que a Espanya i comprem més del doble que a Espanya. No depenem d'ells econòmicament, ja no tenen ni moneda, ni capacitat per establir barreres comercials i no ens beneficia gens pertànyer al seu Estat perquè competim, allà i arreu, amb tots els productes i serveis d'un mercat únic europeu i un món globalitzat. 20.000 milions d'euros anuals, 3.000 euros per persona, és el que ens costa Espanya, sense cap contrapartida. A més, ens manen, ens menyspreen, ens insulten i ens volen liquidar. Algú troba cap raó per continuar a Espanya?

ÉS CERT, COM INDICA EL PRESIDENT Pujol, que alguns països, sense tenir Estat, tenen "més poder, més sobirania", com ara "un finançament com el de Navarra, les seleccions esportives com Gal•les i un model aeroportuari com el land de Baviera", però no els catalans, que a l'Estat dels espanyols no ho hem aconseguit en trenta anys ni ho aconseguirem mai, perquè els espanyols no volen: volen fixar, recaptar i gastar els seus impostos i els nostres; volen tenir seleccions esportives i que nosaltres no en tinguem; volen gestionar els seus aeroports i els nostres, per escanyar-los al seu servei i benefici. Volen manar-nos per liquidar-nos.

EL CERT ÉS QUE TOTS ELS ESTATS tenen seleccions esportives, gestionen els seus aeroports i recapten i gasten els seus impostos, i que molt pocs països sense Estat poden fer-ho. La pretensió catalana dels darrers trenta anys ha estat no tenir Estat però tenir allò que tenen els Estats, col•laborant amb Espanya i fent pedagogia, convencent els espanyols. S'havia d'intentar, però el balanç és el fracàs més rotund, ni tan sols hem aconseguit que no vulguin liquidar-nos. Podia haver sortit bé, encara que era l'opció més difícil, com qui per travessar el riu pretén aprendre a caminar sobre les aigües, en lloc de fer el més fàcil i assolible, aprendre a nedar. La lliçó és clara i dolorosa: si els catalans volem tenir el que tenen tots els Estats, hem de tenir un Estat propi; si continuem a l'Estat dels espanyols, res no tindrem més enllà de, a còpia d'esforços i sacrificis, una perpètua resistència a la liquidació, fins que guanyin i ens liquidin. Només una cosa hem aconseguit i consolidat, i és l'única que ens fa possible assolir un Estat propi per als catalans: la democràcia. Enguany complim setanta anys del darrer bombardeig de Barcelona per l'Estat espanyol, el període més llarg en tres segles, contra la llei inexorable que indicava Azaña: per mantenir Espanya unida, s'ha de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys. Els espanyols això ja no ho volen, i sobretot no ho poden fer perquè els costos per a ells són exorbitants, ja no es poden permetre la ruïna sèrbia i tornar a ser la Birmània d'Europa, una dictadura violenta, pobra i aïllada. Va ser la seva opció el 1923, i liquidaren la Mancomunitat; ho tornà a ser el 1936, i liquidaren la Generalitat, però el preu per a ells fou la dictadura i la pobresa, perquè no és possible simultàniament reprimir violentament els catalans i tenir llibertats i prosperitat per als espanyols.

CONTRA LA VOLUNTAT DEMOCRÀTICA majoritària i pacífica dels catalans, ara no hi ha violència espanyola que pugui prevaler. Si volem, podem: quan vulguem, podrem. Perduda per a Espanya l'opció de la repressió violenta dels catalans, consolidada una democràcia que ens permet votar, integrats en una Europa que garanteix la pau i les llibertats, i sense dependència econòmica, només dels catalans depèn optar per la continuïtat de les fórmules fracassades, la pertinença a una Espanya que ara i sempre només ens vol per liquidar-nos; o acabar per sempre amb aquesta història sinistra assolint un Estat propi, com han fet al món més de dos-cents països, tres quartes parts dels quals en els darrers seixanta anys. Tots ells tenen el que els catalans volem i necessitem, i ho tenen perquè s'han dotat del millor instrument que hi ha per als pobles, l'Estat propi, el que tenen els espanyols i els francesos i que no volen de cap manera perdre. Si és bo per a ells, també és bo per nosaltres; si ells hi tenen dret, nosaltres també.

DES DE L'ADMIRACIÓ PER LA VOSTRA ingent tasca, que ha contribuït com ningú a la supervivència dels catalans: president Pujol, quina opció viable proposeu per impedir que Espanya ens liquidi? Molts no en veiem d'altra que la independència.
I vós?

NOTA DE SOLIDARITAT AMB LA VAGA GENERAL CONVOCADA AL SUD D´EUSKAL HERRIA.

Aprofitant aquest Primer de Maig donem suport a la convocatòria de vaga al sud d´Euskal Herria, per part dels sindicats bascos.

I també aprofitem per adjuntar el comunicat del sindicat català COS:

Comunicat de suport i solidaritat amb el Poble Treballador Basc davant
la vaga general del 21 de Maig al sud d?Euskal Herria.*

Benvolgudes companyes i companys dels sindicats LAB, ESK, ELA i STEE-EILAS;

Des de la Coordinadora Obrera Sindical - COS, sindicat per
l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans,
volem fer-vos arribar la nostra més cordial i fraternal salutació,
solidaritat i suport per la vaga general i nacional que de forma tan
valenta heu convocat pel proper 21 de maig.



Dissortadament, als Països Catalans encara no hem assolit la massa
crítica mínima necessària, a cap dels nostres territoris, per poder
avançar en respostes combatives i de fort calat polític, com seria la
vaga general que heu convocat de forma unitària al vostre país.



Aquest fet, no només representa un exemple a conéixer bé, sinó que a
més, servirà per començar a marcar vies i pautes de lluita contra la
crisi i el capitalisme (bé regionalista, bé obertament espanyolista), no
només a Euskal Herria, sinó també als Països Catalans i a la resta dels
pobles oprimits i ocupats pels estats espanyol i francés.



Per tot plegat, des de la COS, des dels Països Catalans, esperem
honestament que la vostra convocatòria sigui tot un èxit, i una mostra
de combativitat i solidaritat davant d'aquesta salvatge crisi que com
sempre ens volen fer pagar a les persones treballadores, i que molt
especialment patirem els pobles perifèrics sense estat.

Així mateix, esperem de tot cor, que aquesta convocatòria de vaga
serveixi per començar a marcar una via rupturista unitària i en clau
social i nacional davant l'ocupació espanyola i francesa, i sobre tot,
davant l'actual onada antidemocràtica del govern "socialista" de
Zapatero, amb el suport dels feixistes del Pp, i que malgrat intentar
destruir qualsevol ombra de resistència i democràcia basca i socialista,
es trobin davant amb la resposta clara de tot el Poble Treballador
d'Euskal Herria!!

Contra la crisi, la resposta està al carrer, en la unitat, la
solidaritat i la lluita.
Salut i molta força!!


Endavant amb la solidaritat obrera i dels pobles!!


*València - Barcelona (Països Catalans) -