LA INDEPENDÈNCIA D´ESCÒCIA ÉS INEVITABLE.

AIXÒ ÉS EL DIU EL MINISTRE ESCOCÉS JIM MATHER, EN AQUESTA ENTREVISTA.

JIM MATHER MINISTRE D'EMPRESA, ENERGIA I TURISME D'ESCÒCIA
«La independència d'Escòcia és inevitable»
Com a ministre del govern del Partit Nacional Escocès, està convençut que la millor opció per al futur polític i econòmic del país és la independència. Defensa el dret dels escocesos a l'autogovern i assegura que qualsevol altra opció és una pèrdua de temps i de diner
Mather, que s'encarrega de dialogar amb el sector empresarial com a cap de la cartera d'Empresa, Energia i Turisme, assegura que qualsevol altra opció que no sigui la independència és una pèrdua de temps i de diners. De fet, el ministre critica la poca neutralitat de l'informe de Calman, que, a proposta dels partits no nacionalistes del Parlament d'Edimburg, recomana una ampliació de competències per al país però rebutja la independència. Cansat que es digui que Escòcia és incapaç de sortir-se'n sense la Gran Bretanya, Mather defensa el dret dels escocesos a decidir el futur i a gestionar els recursos naturals propis, especialment el petroli.

- La Calman Comission proposa una ampliació de competències per a Escòcia. És un pas endavant?
-«Sí, però hi ha una solució molt més elegant. La independència i la completa autonomia fiscal per a Escòcia. Qualsevol informe com el de Calman és complex i només retarda el que és inevitable: que Escòcia controli el propi destí, que sigui independent. El 2004 un altre informe suggeria el federalisme fiscal, però era una opció massa complexa i costosa. Nosaltres anem pel dret i som clars; volem controlar directament la nostra economia, per fer-la més eficient.»

-Tan malament va, l'economia escocesa?
-«Els números parlen per si mateixos. En els darrers trenta anys Escòcia ha crescut un 1,8 per cent de mitjana per any, mentre que la resta del Regne Unit ha crescut un 2,3 per cent; Noruega, un 3,1 per cent, i Irlanda, un 5,2 per cent. Hi ha hagut un període d'un creixement molt baix, mediocre. Algunes parts d'Escòcia han tingut registres encara pitjors, perquè l'1,8% de creixement anual inclou la revolució dels serveis financers, el descobriment del petroli o l'explosió de la indústria tecnològica. Moltes parts d'Escòcia no se n'han beneficiat.»

- Per què?
-«Hem tingut un creixement molt baix perquè el control de l'economia és a Londres. Juguem un partit desigual, perquè tots els recursos se'n van cap allà. El centre de decisió, els propietaris de les empreses, els beneficis, el capital, els nous talents..., tots marxen. Necessitem tenir el nostre poder de decisió en matèria econòmica per anivellar el partit. Volem fer Escòcia més competitiva, retenir la riquesa aquí.»

-Però hi ha qui assegura que una Escòcia independent és inviable econòmicament...
-«Diuen que Escòcia és massa petita, massa pobra i massa estúpida per ser independent. Que és massa ineficient per sortir-se'n tota sola. L'estupidesa és en aquests plantejaments. És clar que una Escòcia independent és possible.»
-En què s'equivoquen, doncs?
-«Un dels poc països del Primer Món amb recursos petroliers no és viable econòmicament? Tenim universitats prestigioses, aquí s'ha forjat la Il•lustració i el liberalisme econòmic d'Adam Smith, tenim 5,1 milions d'habitants que parlen anglès en l'era del coneixement. I no som viables? És impossible, tot són oportunitats.»

-De moment, però, la Calman Comission recomana que la gestió del petroli continuï a les mans del govern de Westminster, a Londres.
-«El petroli forma part dels recursos naturals d'Escòcia, i el volem gestionar directament des d'Escòcia. El problema de la Calman Comission és el de sempre: rebutjar l'oportunitat que gestionem els nostres recursos naturals, i a més, no considerar la independència com una opció de futur per al país.»

-Per què no ho fan?
-«Diuen que l'informe estaria polititzat si considerés la independència. Però està polititzat precisament perquè l'exclou. Si analitzes totes les opcions, fas un informe apolític, neutral, just, raonable; però si només mires alguna de les possibilitats i n'exclous d'altres, l'informe és injust. Això només pot passar a Escòcia, no té cap mena de sentit. Com poden dir que formen una comissió objectiva per examinar el futur d'Escòcia, si només examinen les opcions que més els interessen? És una actitud deshonrosa i vergonyant.»
-El lobby empresarial CBI diu que en plena crisi econòmica no és el moment de pensar en més competències econòmiques o en la independència...
-«Pel CBI, mai no el serà, el moment, perquè tenen una perspectiva molt britànica. Si volem optimitzar els resultats econòmics del país, com abans tinguem a les mans tots els mecanismes per fer-ho, com abans siguem independents, millor. Per què ho hauríem de retardar?

-Segons ells, perquè en el marc de la Gran Bretanya serà més fàcil per a Escòcia sortir de la crisi econòmica.
-«L'argument és d'una arrogància digna de les organitzacions centralistes de Londres, incloent-hi el govern de Westminster. El govern britànic ens diu: ?Us hem ficat en aquesta crisi, i per tant som els únics capaços de fer-vos-en sortir.' No m'ho crec.»

-No és veritat?
-«Si tinguéssim el control de les decisions polítiques i econòmiques a Edimburg, Escòcia seria molt més eficient. És més, fins i tot si heretéssim tota aquesta crisi que ells han provocat, estaríem molt més ben capacitats per sortir-ne, perquè tenim una visió exclusivament escocesa. Ja hem vist que si hem d'equilibrar els nostres interessos amb els de la Gran Bretanya, els resultats són mediocres.»

-En poques paraules, l'aspiració de la independència és per motius econòmics?
-«Els orígens del nacionalisme escocès tenien un vessant emocional per protegir els nostres drets històrics i la identitat de la nació. Tot i que la identitat continua sent molt important, encara ho és més l'argument econòmic.»

-Però primer han d'aprovar la llei de referèndums, i necessiten el suport de l'oposició. L'aconseguiran?
-«Hem ofert incloure en el referèndum una opció per a la independència i una altra que reculli les propostes de la Calman Comission, que defensa l'oposició. Ja s'ho faran, si finalment neguen al poble escocès el dret a decidir sobre el seu futur.»

-I què en pensen, els ciutadans?
-«Els petits comerciants, els treballadors, els pensionistes, tothom entén que és impossible millorar si l'únic que pots fer és gestionar un pressupost. Sense poder de decisió som un país gens òptim. El missatge ja és al carrer, la gent en parla, veu el potencial d'Escòcia, sobretot quan la comparen amb petites nacions independents com ara Noruega, Dinamarca i Finlàndia.»

-Se'ls veu molt decidits cap a la independència, més que els catalans...
-«A Catalunya es treballa de valent pels objectius catalans, i a Escòcia, pels escocesos. Plegades podem obtenir una combinació d'idees molt poderoses sobre què hauríem de fer o on hauríem de pressionar per aconseguir els objectius que busquem.»

-Compartir experiències?
-«Volem reconnectar Escòcia amb la gent de Catalunya, però també de Flandes i el Quebec. I és lògic, perquè afrontem reptes semblants. Hem de mantenir unes bones relacions amb les grans nacions del món, però també amb la gent que ens entén i que nosaltres entenem.»

-Potser el que no els entendria és l'Estat espanyol. Li sembla que en el cas d'una Escòcia independent Espanya la reconeixeria?
-«Espanya, com Anglaterra, és un estat bo i generós. Esperem rebre un suport pragmàtic i sensible de l'Estat espanyol cap a la condició d'Escòcia com a país independent.»

-Ara per ara no reconeix Kosova, per exemple...
-«Deu tenir arguments, però tinc molt clar que hi ha una tendència cap a països més petits, amb més autonomia i amb un control més directe de la política. Espanya haurà d'acceptar Escòcia com a país independent, i també qualsevol que vingui després, fins i tot si implica un canvi d'identitat dins de l'Estat espanyol mateix.»

CAL EL RETORN DEL PRESIDENT ELECTE D´HONDURAS I S´HA D´ACABAR LA DICTADURA.

El que està passant a Honduras és un exemple més de la hipocresia en la política internacional.
Hi ha dos aspectes que son claus per entendre la situació: el primer que el President electe és Manuel Zelaya i mentre no es canviïn les regles del joc d´aquestes "democràcies" en les quals estem vivint, el President és qui té més representació (unipartidista o en coalició amb altres)i legalment només hi ha un President del país que és Zelaya. S´han de superar els jocs de paraules dels mitjans de comnunicació que parlen "d´ex-president" (Zelaya) i de "president de facto" (Micheletti). Només hi ha un President i un dictador colpista.
Les normes del joc no es poden canviar quan a ells els sembla bé.

I qui son "ells" ?
Doncs a dintre d´Honduras està molt clar: l´oligarquia hondurenca, l´Exèrcit i els sectors indermediaris que han viscut bé de l´ajut nord-americà. A fora entenem que les paraules de Perez Esquivel (argentí, escriptor i Premi Nòbel de la Pau) estan en la direcció adequada: ell va dir aquesta setmana que el cop d´estat a Honduras no es podia fer sense saber-ho el Pentàgon, la CIA i el Departament d´estat dels Estats Units.
Potser no pretenien un cop d´estat d´aquesta magnitut, potser només volien assustar al President, potser volien marcar "territori" després del triomf clar de l´FMLN a El Salvador, potser ni l´Obama (en gira africana) n´estava assabentat de la situació. Però el que es cert és que almenys el Pentàgon i la CIA estaven assabentats del tema.
La segona qüestió important és que Honduras sempre ha estat un laboratori de proves dels Estats Units: allí es va provar una de les primeres dictadures dels 70-80, allí es va provar una de les primeres "transicions" a la democràcia, etc. etc.
El que fa por és que sigui una altra prova per al S. XXI de "dictadures toves" (dictablandas).
De moment, davant de l´actitut dels colpistes, demanem acabar amb la dictadura a Honduras, acabar amb la repressió existent i confirmada i el retorn del President electe del país.

Les darreres noticies ahir (de la publicació "Resumen Latinoamericano") eren aquestes.



HONDURAS

Zelaya permanecera en la frontera «hasta las ultimas consecuencias»
********************************************************************

El presidente hondureño, Manuel Zelaya, regresó ayer, por segundo día consecutivo, a la frontera que separa a su país de Nicaragua, y anunció que permanecerá allí durante dos o tres días esperando a sus seguidores, que tratan de romper el cerco impuesto por militares y policías, para intentar de nuevo entrar en Honduras. Un joven partidario de Zelaya, detenido la víspera según sus vecinos, fue encontrado muerto ayer con signos de tortura.

El derrocado presidente de Honduras, Manuel Zelaya, anunció ayer que levantará un campamento en la frontera entre Nicaragua y Honduras donde permanecerá a la espera de retor- nar a su país como mandatario legítimo. «Hoy vamos a instalar aquí campamentos con agua y comida y aquí vamos a estar hoy en la tarde, hoy en la noche, mañana en la mañana esperando a los amigos y compatriotas que vienen», afirmó Zelaya ante sus partidarios en la zona fronteriza de Las Manos, al tiempo que pidió a su pueblo mucha «firmeza».
Zelaya pasó la noche en Ocotal, en Nicaragua, después de que el viernes entrara brevemente en territorio hondureño y pidiera, sin éxito, entrevistarse con su familia y dialogar con la cúpula militar que el 28 de junio lo expulsó del país.
«Que vengan los hondureños para la frontera con Nicaragua, en Las Manos», convocó Zelaya en declaraciones a la radio hondureña Radio Globo. Mientras, al otro lado de la frontera, a unos 35 kilómetros, los militares y policías bloqueaban el paso a sus familiares y seguidores.
A su llegada a Las Manos, Zelaya manifestó que «estamos decididos a ir hasta las últimas consecuencias para defender la democracia y los derechos humanos», y anunció que permanecerá allí dos o tres días. Con ese fin, se instalarán tiendas de campaña para los manifestantes, a los que se proveerá de agua y alimentos.
«Sepan que la victoria es nuestra y está en nuestras manos», aseguró Zelaya, quien agregó que los golpistas, representados por Roberto Micheletti, «se equivocaron».
El legítimo presidente hondureño afirmó, según recogió Telesur, que entre los involucrados en la asonada político-militar que le expulsó del poder se encuentra una élite económica representada por «las diez familias que en Honduras se han apropiado de toda la riqueza nacional y que «tiene un brazo armado que no es el Ejército, sino la cúpula militar a la que tenemos que condenar. Tiene (la élite) un brazo político que se han prestado al juego los dos candidatos presidenciales de los tradicionales partidos políticos».
En este sentido, precisó que de ahora en adelante se forjará «la resistencia contra el golpe de Estado y una resistencia ideológica diferente a las demás, para luchar por el pueblo», indicó Manuel Zelaya. «Vamos detrás de los golpistas hasta amarrarlos y sacarlos de Honduras. Vamos por la democracia y la Presidencia», subrayó.
A sus partidarios les dijo que «tienen que sentirse fortalecidos, porque lo que están cosechando es una semilla que yo sembré, pero ustedes la están haciendo germinar. Están logrando con su fuerza establecer una nueva sociedad para que el futuro de las nuevas generaciones tengan suficientes garantías para que nadie vuelva a pretender humillarlos. Los derechos del pueblo -afirmó- no se rinden ante nadie».
«Ustedes están haciendo un esfuerzo, pero hay una compensación para ese esfuerzo: la Honduras de hoy es diferente a la de antes del golpe de Estado (del 28 de junio pasado) y de la cuarta urna (...) Le hemos dado un ejemplo al mundo que el pueblo sabe resistir la represión con dignidad, valentía y patriotismo», sostuvo Zelaya.

PUIGCERCÓS DIU QUE NO TENEN LA CERTESA DEL COMPLIMENT DEL FINANÇAMENT.

Puigcercós deia a Vilaweb que no tenen la menor certesa que es compleixi l´acord de finançament. No ens sorprèn.

Però per a dir això que pensem la gran majoria, cal esperar tant ?
Perquè primer s´ha de fer la representació teatral on tothom està molt content i satisfet ? I els mitjans de comunicació han de difondre les imatges de la representació teatral ?
Perquè no es parla clarament que estem lligats a la LOFCA i aquest finançament està penjat amb pinces per moltes raons ?

Enllaç de l´entrevista a en Puigcercós.

'No tenim la menor certesa que aquest acord de finançament es compleixi'
El president d'Esquerra Republicana relata les últimes hores de negociació del pacte i preconitza de seguir atentament la redacció de la LOFCA
En un clima de confrontació política entre el govern i l'oposició i just abans del ple monogràfic sobre finançament al Parlament de Catalunya, el president d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós, fa un judici en aquesta entrevista del nou acord de finançament aprovat el 15 de juliol. I proposa de 'seguir molt atentament la redacció de la LOFCA', la llei que ha de regular el nou model, perquè 'no tenim la menor certesa que l'acord es compleixi'.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3612897

PP i PSOE AVALEN LA PRESÈNCIA DEL MINISTERI ESPANYOL DE DEFENSA A MONTJUÏC

Els dirigents del PSC- PSOE s´omplenen la boca d´arguments com "Centres per la Pau", però son els que avalen (juntament amb el PP) la continuïtat del Ministerio de Defensa espanyol al Castell de Montjuïc.

Ens agradaria saber com s´explica un "Centre per la Pau" amb uns estatuts que que garanteixen la presència de un Ministerio de Defensa. No veiem cap explicació més que no sigui que el PSOE-PP han forçat la negociació per continuar la seva particular campanya mediàtica a Espanya per tal de convèncer que l´Exèrcit espanyol és un exercit "pacifista" i que només intervé en "actuacions exteriors humanitàries".

El PSC viu en una permanent contradicció, recolzada pel nacionalisme espanyol que intervé sempre que vol.
El Castell de Montjuïc s´hauria d´haver retornat als catalans, sense pactes vergonyosos.
Us posem un enllaç amb la noticia periodística que va sortir fa poc a Vilaweb.


PSC i PP forcen la presència del Ministeri de Defensa al castell de Montjuïc
El ple municipal aprova definitivament els estatuts del nou Centre per la Pau
El ple de l'Ajuntament de Barcelona aprovà ahir definitivament la presència del Ministeri de Defensa espanyol al castell de Montjuïc, mercès als vots del PSC i del PP. Els estatuts del nou Centre per la Pau que s'erigirà al castell ja foren aprovats en primera instància el mes d'abril passat també amb els vots del PSC i el PP, però aleshores es va obrir un període de presentació d'esmenes que ahir es tancà sense cap canvi significatiu.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3602356

ALTRES OPINIONS CRÍTIQUES SOBRE EL NOU FINANÇAMENT

Ens ha semblat prou interessant posar una adreça de Vilaweb en que hi ha els comentaris de l´Alfons López Tena que va escriure un article ahir al Punt, bastant clarificador sobre el finançament.

Tres opinions sobre el finançament.
VilaWeb TV entrevista Muriel Casals, Francesc Sanuy i Alfons López Tena
"Hem fet el negoci del Robert amb les cabres". Això és el que opina sobre l'acord de finançament Francesc Sanuy, tot i reconèixer que la situació és millor de la que hi havia abans. En aquest vídeo tres veus molt conegudes per la seva reflexió sobre el present i el futur polític i econòmic del país hi aporten la seva reflexió. Són Sanuy mateix, l'economista Muriel Casals i el president del Cercle per la Sobirania Alfons López Tena.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3609110

VALORACIONS CRÍTIQUES DEL NOU FINANÇAMENT

Per ara no podem treure el marcador de l´expoli fiscal que tenim al costat dret d´aquest bloc. Això sembla evident, perquè en cap moment hi haurà un descens significatiu d´aquest expoli.
Per una altra part, tothom sembla molt content amb el "nou finaçament" (ens estem referint als polítics i mitjans de comunicació). Per això davant tanta eufòria, volem donar veu a les poques veus crítiques perquè pugueu anar construint la vostra opinió. L´adreça la podeu trobar al final del comentari o al propi bloc de l´Elisenda Paluzie.

Paluzie: 'Aquest model de finançament encara és menys transparent'
Segons la degana de la Facultat d'Economia de la UB, la proposta aprovada és igual que la que va fer Solbes el desembre passat
La degana de la Facultat d'Economia de la UB, Elisenda Paluzie (bloc), explica en aquest vídeo que el model de finançament aprovat pel Consell de Política Fiscal i Financera és 'encara menys transparent que no l'actual: 'és igual que el que va proposar Solbes el mes de desembre de l'any passat'. Per Paluzie, que subratlla que el document aprovat per l'estat espanyol no concreta ni xifres ni criteris de càlcul, s'ha fet 'un mal acord multilateral'.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3610762

CAMPANYA INTERNACIONAL CONTRA SAMARANCH.

Foto del Sr. Samaranch, el 1974, braç alçat com tot bon feixiste, acompanyat del Sr. Martin Villa (President de Sogecable), anterior directiu i President d´ENDESA i membre d´anteriors governs del PP i d´UCD.
------------------------------

La Campanya Internacional de protesta pel fet d'ocupar el Sr. J.A. Samaranch la Presidència d'Honor del C.O.I. va agafant cada vegada més empenta...

"El moviment olímpic no pot honorar falangistes"


Des de la seva fundació l’any 1894, el Moviment Olímpic -com a expressió de l’esport mundial organitzat- no ha deixat d’insistir en la necessitat que l’esport fos vist com una gran activitat disseminadora de valors ètics i democràtics arreu del món. Els seus documents fundacionals i de principis, inclouen entre aquests valors la germanor, la llibertat i la igualtat entre les comunitats humanes. Així, la Carta Olímpica, en la seva versió promulgada el 7 de juliol de 2007, parla en el seu primer punt del “valor educatiu del bon exemple i el respecte pels principis ètics fonamentals universals”. Alhora, al seu punt segon, estableix que l’esport ha de ser un mitjà per promoure una “societat pacífica preocupada per la preservació de la dignitat humana”. En paral.lel a això, el seu punt 4 destaca que “la pràctica de l’esport és un dret humà”.


Revelacions documentals fiables, difoses per la prestigiosa revista d’història “Sàpiens” -amb seu a Barcelona- confirmen ben clarament que Juan Antonio Samaranch, president honorari de l’actual Comitè Olímpic Internacional, té un passat feixista i de clara col.laboració amb el règim totalitari del General Francisco Franco a l’Estat espanyol. Ho confirma sense cap gènere de dubte la fotografia que reproduïm més avall, reproduïda de l’esmentada revista, de la què importants historiadors han avalat la certesa documental. Nosaltres sincerament considerem que aquest fet fa del tot incompatible i incongruent que el Sr. Samaranch pugui continuar ostentant el càrrec de President Honorari del Comitè Olímpic Internacional. És per això que us demanem que us adheriu, personalment -o com a entitat- a la campanya internacional per exigir-ne la dimissió immediata. Us ho demanem pel bé de la democràcia i de l’esperit de germanor que ha d’imperar entre els pobles que conformen la gran família de l’esport mundial. Si l'any 1948 el hongarès Nikolas Hurthy va ser expulsat del C.O.I. per haver donat el seu suport al règim nazi de Hitler i si l'any 1950 també ho fou l'italìa Giorgio Vaccaro per haver donat el seu suport a Benito Mussolini, és lógico que el Sr. Juan Antonio Samaranch també sigui suspès del seu càrrec "honorari". No fer-ho seria un insult per a tots els demòcrates i per a totes les víctimes del règims feixistes del món. Voldríem afegir, a més, que en demanar aquesta suspensió ho fem amb el suport d'entitats tan importants del moviment de recuperació de la Memòria Històrica com ho són l'Amical Mauthausen de Barcelona o el Fòrum de la Memòria del País Valencià, responsble de la troballa d'una de les fosses comuns més grans del segle XX), entre d'altres entitats de defensa dels Drets Humans. No podem deixar que el Sr. Samaranch arribi al final de la seva olímpica carrera sense haver expressat aquests sentiments com a persones sense por d'anar contracorrent. La veritat és el que sempre ha de lluir.

Atentament,

Democràcia i Dignitat a l’Esport/ Democracy and Dignity in Sport

Pimeres persones destacades en signar el Manifest (fins el 23.6.2009):

Josep Maria Terricabras (Professor de Filosofia UDG), Alan Erlich (Director de TV i cinema, Canadà), Joseba Santamaria Rekarte (Director Notícias de Gipuzkoa), Duci Simonovic (Ex internacional de bàsquet amb Iugoslàvia), Ventureta Ballús (neboda víctima CC Bochum 1944), Josep Maria Solé i Sabaté (Catedràtic d'Història UAB), William Pelz (Professor d'Història, Universitat de Chicago, USA), Maria Rosa de Madariaga (Historiadora, Madrid), Rafael Trueta (Professor Universitat de Mèxic), JM Francos (Director Tècnic Teatral, Okland USA), Empar Salvador (Presidenta FMPV), Kerby Miller (Catedràtic d'Història, Universitat de Missouri, USA), Josep Cruanyes i Tor (Portaveu Comissió de la Dignitat), Shaudin Melgar-Foraster (Professora Universitat de Toronto, Canadà), Joan Brines (Professor UV), Peter Gunther (Arxiver de Chicago, USA), Joffre Villanueva (Secretari General del Moviment Laic i Progressista de Catalunya), José Antonio Hita (Professor Unversitat de Granada), Agustina Nieto (Jurista, Ciudad Real), Carmelo Campos (Advocat, Puerto Rico), Isabel López Soto (Professora Universitat de Sevilla), Francisco Romero (Professor UV), Javier Romero (Secretari FMHCS), Albert Torrent (Periodista), Mariona Ferrer (Professor UB). Andreas Borg (Dissenyador), José Iriarte ("Bikila", ex-maratonià d'Euskadi)), Rose-Marie Serrano (Professora Universitària, França), Miguel Angel Pérez (Astrofísic, Granada), Frank Pernau (Oficial de l'Exèrcit d'EEUU); Lluís Alavedra (Arquitecte, Catalunya), Philip Paterson (Relacions Internacionals Rugby, Anglaterra), Joan Boadas (Arxiver i ex-President de l'AAC), Olga Arauz (Professora, França), Cristina Lagé (Presidenta Comunitats Catalanes a l'Exterior, País Basc), Pedro López (Professor Universitat Compltense de Madrid), Albert Abril (periodista, Catalunya), Alberto Lorenzo (Investigador de l'ARMH), Laurence Koch Amann (Professor, França), Félix Duran Herrero (President de la Federació Espanyola d'Entitats Religioses Islàmiques), Martxelo Toleda (President d'ESAIT, País Basc), Jaime Pastor (Professor Universitari Madrid), Gemma Lienas (Escriptora), Angel Luis Gómez Jiménez (Economista, Madrid), Xavier Nieto (Antropòleg, Catalunya), Josep Mª Minguelñl (industrial, Catalunya), Manuel Salvador Jardí (Periodista, Catalunya), Antoni Alomar (Professor Universitari, Balears), Quico Romeu (Arts Escèniques, Catalunya), Mercè Garau (Economista, Balears), Carme Forcadell (Assessora del Departament d'Ensenyament, Catalunya), Diosdado Toledano (Treballador de SEAT, Catalunya), Miquel Pérez Latre (Arxiver, Catalunya), Jorge Picó (Director de Teatre, Catalunya), Anna Romano (Actriu), José Félix Rojo (Militar, Ciutat Real), Víctor Lluelles (Director de Sitges News), Max Lill (Expert en màrqueting, Hamburg, Alemanya), Bartomeu Egea (Empresari, Catalunya), Francesc Aguilar (professor de Disseny, Castelló), Jordi Estévez (Professor UAB), Jonathan Hernández (Historiador, Tenerife), Carles-Jordi Guardiola (Editor), Carlos Peñacoba (metge de Madrid), Carlos Muquitay (Escriptor, Madrid), Xavier Messeguer (Invetsigador Universitari, Catalunya), Lluís Manel Giralt (Directiu Multinacional, Catalunya), Josep Esteve Rico (Escriptor i periodista, País Valencià), Pau Miserachs (Advocat), Manuel Escarda (metge, Valladolid), Maria del Mar González (Bibliotecària, Salamanca), Albert Aymà (Fotògraf)... fins a més de 600 adherits més...

Ara voldríem que hi firmessis tu (i/o la teva associació) i que ens ajudis a fer voltar aquesta campanya. Gràcies!

Democràcia i Dignitat a l'Esport (Entitat Legal registrada a la Generalitat de Catalunya)


info@democracyanddignityinsport.cat

Per més, si us plau feu clic: aquí
Per més informació, també podeu trucar el 665727329 o entrar al web: www.democracyanddignityinsport.com

L´FMLN GOVERNARÀ EL SALVADOR.

El passat 1 de juny hi va haver un canvi històric a El Salvador, va començar a governar l´FMLN (Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional)després de guanyar unes eleccions generals. L´FMLN s´havia enfrontat a l´Exèrcit salvadorenc,als assessors i armes nord-americanes, a l´oligarquia salvadorenca i a l´extrema dreta (inclosos escuadrones de la muerte) als anys 80 i primers anys 90.
Us posem la nota oficial d´agencies, però va ser molt important el discurs inaugural del nou President, davant de la H. Clinton, els governs dels països veïns, i esl governs anteriors (inclosa l´extrema dreta).
Va ser molt important el discurs inaugural perquè era una clara declaració d´intencions de l´FMLN, i allà van dir coses tan clares com que era prioritari acabar amb la corrupció, governar per als salvadorencs i no només per les 14 families de l´oligarquia local, no ser un xais obedients del govern nord-americà, etc. etc.
No ho diuen les notes oficials, però va ser una declaració d´intencions que ens agradiaria sentir de molts dels nostres polítics quan arriben al govern i després treballar per fer realitat les intencions.
Esperem que l´FMLN pugui ser un referent de canvi a l´Amèrica Llatina, els salvadorencs s´ho mereixen plenament.

EL SALVADOR

CAMBIO HISTORICO – El lunes 1º. Junio tomó el gobierno salvadoreño, un partido político que a través de la guerrilla resistió los embates fascistas promovidos por las dictaduras militares, auspiciadas por EE.UU. Organización que también promovía la revolución socialista. Hoy integrado al sistema legal de partidos, el Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional (FMLN), se apresta a gobernar encabezado por un famoso comunicador transformado en dirigente político: Mario Funes. Finalizada la era Bush, las reacciones en EE.UU. son ahora distintas. El presidente Obama en vez de hostigar, optó por felicitar inmediatamente a Funes luego del triunfo y enviar a la secretaria de Estado Hillary Clinton a la ceremonia de transmisión de mando. El futuro ministro de Relaciones Exteriores, Hugo Martínez, asegura que El Salvador tendrá con Estados Unidos una relación “de equidad”, tomando distancia de la histórica dependencia el pequeño país centroamericano del poder imperial. Pautando esto, se anunció que nunca más soldados salvadoreños combatirán en guerras ajenas, como ocurrió en la ocupación militar de Irak. “El Salvador mantiene en pie su compromiso de participar en operaciones de paz. Pero será en operaciones de paz, no de guerra”, subrayó Martínez. Otro cambio significativo será la reanudación de relaciones diplomáticas con Cuba, que permanecían rotas desde los años 60. Funes, de 49 años, fue reportero de guerra y conductor de un programa de entrevistas. Desde que fue proclamado como candidato encabezó las encuestas llevando al FMLN al gobierno por primera vez, desde que en 1992 depusiera las armas. Como ha ocurrido en procesos similares, el Frente fue cambiando su rostro y moderando su discurso para llegar al Ejecutivo. El presidente electo se ha declarado un seguidor del arzobispo mártir, monseñor Oscar Arnulfo Romero, asesinado por escuadrones de la muerte cuando oficiaba misa el 24 de marzo de 1980. De allí que ha prometido gobernar con una "opción preferencial por los pobres". En diálogo con periodistas extranjeros, manifestó que la derecha teme que "acabe con la estructura de privilegios y con el libertinaje que ha prevalecido en algunos grupos empresariales que han secuestrado el Estado y lo han estado utilizando para beneficio propio".

ANÀLISI DEL SOCIALISME ESPANYOL.

Ferran Mascarell

El socialisme català
U: Molts dels votants, simpatitzants i dirigents del socialisme català sabem que una època s'està acabant. Sabem que els principis de relació amb el PSOE que han marcat la Transició estan absolutament desautoritzats. Sabem que el debat sobre el finançament ha deixat definitivament tocades les -ja per si mateixes desconfiades- relacions entre el president Montilla i el president Zapatero.

Dos: El debat del finançament -sigui quin sigui el seu desenllaç- ha expressat que la majoria dels dirigents del socialisme espanyol han retrocedit en una idea anacrònica sobre Espanya hereva de la tradició més arcaica del socialisme espanyolista. Espanya és una sola nació i ha de ser integral -deien els vells socialistes hispànics republicans-. Al proletariat li convenia -asseguraven- una Espanya unida i solidària que limités la preeminència dels poderosos.

Tres: Espanya és ara una societat desenvolupada, democràtica i de classes mitjanes. El socialisme governa. Els socialistes hispànics ja no poden esgrimir el vell discurs dels interessos superiors dels obrers i encara menys el de l'obligada solidaritat de les regions més burgeses. Ara, simplement, defensen els seus interessos corporatius. Fan allò que més afavoreix per mantenir el poder de la nova corporació dirigent espanyola forjada entre l'estructura de poders que se centralitzen a Madrid i els nous poders autonòmics. En aquesta corporació d'interessos desentonen els socialistes catalans. Primer Maragall, l'home que va gosar posar en qüestió les regles del joc; ara Montilla, el pupil que els ha sortit desagraït.

Quatre: El to del debat sobre el finançament -sigui quin sigui el desenllaç- expressa alguna cosa més que la tradicional prepotència central o un brot de sadisme contra la insubordinació catalana. Al carrer Nicaragua i a la plaça Sant Jaume saben que el pacte de la Transició s'ha fos. Sabem que l'Espanya plural és pura retòrica. Sabem que a Madrid no hi ha aliats, perquè defensen interessos radicalment diferents.

Cinc: Els dirigents catalans saben que el socialisme hispànic s'ha endinsat en un sender que ja és inacceptable per als catalans. Els demòcrates catalans van suposar fa 30 anys que el seu principal objectiu era aconseguir que la democràcia s'assentés a Espanya. La democràcia havia de permetre un desenvolupament econòmic just i harmònic de tots. De la igualació dels nivells de renda dels espanyols se'n derivaria un model d'Estat que acceptaria la diferència nacional catalana. L'Estat de les autonomies era un pas necessari però intermedi en el camí del federalisme. En aquest esquema hi va jugar quasi tothom. Convergència marcava els límits del terreny de joc i els socialistes feien de frontissa. Frontissa entre catalans d'orígens diversos i amb la concòrdia amb Espanya que desitjaven la majoria dels ciutadans. Funció de frontissa que es polia amb pedagogia i mai dir res que pogués ofendre.

Sis: Els dirigents socialistes saben que aquest esquema està necròtic. Saben que els dirigents estatals estan jugant una partida diferent. Se saben sols. Noten que els dirigents federals els voldrien a galeres. Sabem que estan en una cruïlla decisiva. Sabem que un error ara els pot liquidar. Sabem que per primera vegada en trenta anys el poble català n'està tip i està girant el rumb.

Set: La qüestió, doncs, no és tant saber què diran els dirigents per tractar de proclamar-se vencedors de l'acord del finançament. La qüestió decisiva és saber si han assumit que les premisses que han guiat les relacions entre Catalunya i Espanya els darrers decennis estan acabades. Si els dirigents socialistes volen seguir governant els catalans, han de renovar profundament el seu discurs envers l'Estat. Haurà de ser menys acomplexat en termes de sobirania; si Catalunya és una nació, cal fer-ho notar. Haurà de ser més precís en termes estatals; si el PSC té un discurs propi sobre una hipotètica Espanya plurinacional, cal fer-lo conèixer i lluitar-lo. Haurà de ser més europeista. Europa no és només una qüestió d'institucions, és sobretot un imperi en formació. És el marc on les nacions postnacionals es podran definir.