divendres, 27 de novembre del 2009

ELS REFERÈNDUMS CATALANS AL CONSELL EUROPEU.


La presidenta del subgrup parlamentari de l'Aliança Lliure Europea (ALE), la Jill Evans ha demanat al plenari del Parlament Europeu que els referèndums de Catalunya es debatin al Consell europeu del 10 i de l'11 de desembre.

L'eurodiputada del Plaid Cymru va signar la declaració dels diputats de l'ALE i del Sinn Féin en favor del dret de decidir dels ciutadans de Catalunya. Poc a poc, anem obrint camí en favor del reconeixement d'un dret fonamental com aquest. Esperem que, tard o d'hora, el dret a l'autodeterminació esdevingui un dret més reconegut internacionalment.
Els canvis són lents, però van calant.

dijous, 26 de novembre del 2009

LES CONSULTES I LA TV 3


CATALUNYA SÓM TOTS: VOTA!!!!!
13-D
Si teniu un minut...llegiu i si hi esteu d’acord, escriviu a TV3!!!!!!
I si voleu, envieu-ho als vostres contactes, ens hem de fer sentir!

Arran de la consulta popular d’Arenys de Munt del 13 de setembre
(13-D), la societat civil catalana, s’està organitzant per demanar al
Parlament Europeu el dret a poder fer una consulta democràtica sobre
la independència de Catalunya.

El proper 13 de desembre (13-D), mes de 150 municipis catalans, amb
les mateixes normes i criteris, faran la consulta, per poder sumar
tots plegats i expressar a la comunitat internacional, quina és la
voluntat d’aquest país.

Aquesta nova via neix de les Directrius europees, aprovades per tots
els estats que la composen, inclòs l’Estat espanyol.
Sens dubte estem iniciant el camí històric de fer realitat la nació
catalana com un estat de dret, independent, democràtic i social
integrat a la Unió Europea, si així ho decideix de manera democràtica
la ciutadania.
Els mitjans de comunicació escrita, en fan un ressò discret, però els
grans mitjans corporatius de ràdio i televisió, obvien aquests fets
per consignes que coarten la llibertat dels professionals dels mitjans
informatius.
PER QUÈ TV3 NO INFORMA als propis CATALANS que comencem a canviar el
rumb de la nostra història?

Si us plau, pregunteu:

a la Corporació Catalana: comunicacio@ccma.cat
o directament a TV3: premsa@tv3.cat o direccio@tv3.cat > o
politica@tv3.cat

Envieu un mail en aquests links i pregunteu: per què TV3 no informa a
la ciutadania de totes les activitats que s’estan fent arreu de
Catalunya a l’entorn de les consultes sobiranistes del 13-D?

(Redacteu-la si us plau amb les vostres pròpies paraules i
expressions. Es tracta de no voler ser ofensius, tant sols demanar que
ens ho aclareixin GRÀCIES...)
També us agrairíem que compartiu aquesta pregunta amb els vostres
amics i amigues de la xarxa.
GRÀCIES DE NOU...

"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble unit,
alegre i combatiu" Vicent Andrés Estellés

dijous, 19 de novembre del 2009

REFERÈNDUMS - PRESSIONS D´EDUCACIÓ I MITJANS ESPANYOLS SOBRE LA CONVERSA INFORMATIVA A TÀRREGA.


L'institut de Tàrrega anul·la la conversa informativa sobre les consultes per pressions d'Educació
L'exposició informativa dels referèndums sobre la independència, organitzada per l'Institut Alfons Costafreda de Tàrrega ha estat suspesa per la directora. S'havia de fer avui, però el Departament d'Educació li va fer arribar una 'recomanació' perquè, si de cas, la fes fora d'hores lectives, segons que ha explicat una de les portaveus de la coordinadora de les consultes, Anna Arqué. Fonts d'Educació atribueixen la carta a la inspecció de zona.

Fonts oficials del Departament d'Educació han explicat a VilaWeb que aquesta era la manera habitual d'actuar d'inspecció de zona: 'Com que l'activitat era organitzada per una associació, inspecció ha recomanat que es fes fora de l'horari lectiu, oimés que l'exposició no devia tenir res a veure amb el currículum.'

La carta i les pressions telefòniques dels mitjans espanyols, han decidit la directora. 'Havia de ser una conversa informativa, però s'ha polititzat molt. Han telefonat molts mitjans, alguns amb ganes de brega, quan la pretensió era simplement d'oferir informació als alumnes', explica Montse Minguell, coordinadora pedagògica de l'institut.

La coordinadora per la consulta sobre la independència presenta avui a l'institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega un crèdit acadèmic 'per a promoure el debat i perquè el jovent entengui les diferents opcions polítiques de govern que hi ha', segons que ha dit una de les portaveus, Anna Arqué, a VilaWeb. També ha dit que posaven aquest crèdit a disposició de tots els municipis que faran la consulta.

dijous, 12 de novembre del 2009

RÍDICUL DE LA VANGUARDIA.


Sobre la polèmica de les traduccions al Parlament i el ridícul del diari "català" (que no en català) La Vanguardia. A la foto el seu director José Antich.

El ridícul de La Vanguardia
La Vanguardia és l'excepció a Barcelona. És l'únic diari monolingüe castellà de la ciutat i la seua militància persistent en aquest sentit fa temps que crida notablement l'atenció. Però, malgrat això, el director, José Antich, es permetia ahir de donar lliçons de saviesa lingüística qualificant de 'ridícul' que el Parlament de Catalunya posara traductors de català a espanyol i viceversa per atendre degudament la visita d'una delegació nicarangüenca. La veritat és que el seu argument feia feredat.

El director de La Vanguardia diu, en la llengua en què escriu en públic cada dia, que 'no sembla la cosa més edificant' que els nicaragüencs escoltaren amb 'els auriculars posats' els discursos dels diputats catalans. No gosa dir-ho claret, però diu, i per això fa feredat, que el Parlament de Catalunya hauria d'haver renunciat a la llengua pròpia, no sé si en aquest cas o amb qualsevol excusa. No ho diu clar, però s'entén fàcilment que el senyor Antich vol dir que ell hauria desitjat que els diputats hagueren parlat directament en castellà, com fa el seu diari cada dia. Perquè, encara que no ho diga tampoc, interprete que el senyor Antich deu comptar que els nicaragüencs no entenen d'entrada el català, de manera que, havien de ser els diputats catalans els qui havien de canviar de llengua, per caure en el 'ridícul'.

Per sort, no ho van fer. Començant per David Minoves, secretari de Cooperació i Solidaritat del govern, que no va perdre gens de vista que les institucions també tenen obligacions envers la pròpia dignitat, perquè no són únicament una col•lecció d'individus, ans representen un país, amb les obligacions que això implica. Parlar en una seu parlamentària no és parlar en un bar, i això exigeix una correcció, un protocol i un respecte de les formes. Respecte que inclou, al Parlament de Catalunya i en qualsevol parlament del món, uns usos lingüístics també simbòlics; també. Que al cap i a la fi, és per això que el president Sarkozy no parla mai en anglès en una seu parlamentària i sí que ho fa, si cal, en una entrevista televisiva. O que la cancellera Merkel s'adreça sempre, en públic, en alemany al president Medvèdev, per més que parle molt bé el rus. O que Juan Carlos de Borbón parla en espanyol en les cimeres internacionals encara que els seus interlocutors sàpiguen tots anglès, llengua que, segons que diuen, practica a casa cada dia.

Vicent Partal director@vilaweb.cat

dimecres, 11 de novembre del 2009

FRONT ESPANYOLISTA PP-PSOE: REUS NO, PERÒ GIRONA SÍ.


Les mocions i les votacions municipals han donat una imatge més precisa de com enten cada partit el nostre país. El PSOE ha caigut finalment en un front descaradament espanyolista en ciutats com Reus, Lleida o Tarragona. I les consultes a la població ara no son importants perquè aquestes "estan fora de la llei".
CiU ha apostat per la seva línia de sempre "cal ser català si cal (o si toca)" si no toca no cal ser català.
ERC i ICV en una línia molt tèbia però han estat allà en la votació, llàstima que no tinguessin aquesta "capacitat catalanista" quan es va presentar la proposta al Parlament.
Bé, tot plegat, i malgrat el PP, el PSOE, els ciudadanos, i alguns catalans i mitjans de la ciutat de Barcelona (com La Vanguardia). Malgrat tot, els referèndums sortiran endavant. I resumint, és el millor que està fent la societat catalana, des de fa temps.


Girona, la capital més gran que dóna suport a una consulta sobre la independència
La moció fou aprovada amb els vots favorables dels regidors de CiU, ERC i ICV • La comissió Girona Decideix organitzarà la consulta, que no es farà el 13-D
L'Ajuntament de Girona va aprovar ahir al vespre una moció de suport a la consulta independentista, promoguda per la comissió cívica Girona Decideix, que encara no té data fixada. Com era previst, els tretze regidors de CiU, ICV i ERC van votar-hi a favor; els deu del PSC (força majoritària) es van abstenir, i el del PP hi va votar contra (l'altra regidora popular, la portaveu, estava malalta). Girona és, doncs, la capital de comarca més gran que dóna suport al referèndum sobre la independència. La moció presentada per ERC demanava 'donar suport i facilitar' la consulta popular i defensava que, després de la demostració de 'maduresa política' que es va viure el passat 13 de setembre a Arenys de Munt (Maresme), calia estendre les consultes a altres municipis catalans.
La primera que va parlar en el ple d'ahir fou la portaveu d'ERC, Cristina Alsina, que abans d'entrar-hi s'havia sumat –amb els altres tres regidors dels grups- a la cinquantena de ciutadans que s'havien concentrat a les portes de l'ajuntament per estirar una estelada i defensar la consulta.

Alsina va defensar que es tracta d'una 'ocasió magnífica' per convertir Girona 'en la primera capital del Principat que fa una consulta' i va afirmar també que la defensa de la moció es feia, des d'ERC, 'sense partidismes i amb la voluntat de que s'hi sumi tothom'.

Després de l'exposició de la portaveu d'ERC, cada grup es va pronunciar en el sentit del seu vot; amb l'argument que en temps de crisi les preocupacions s'han de centrar en altres aspectes, el regidor del PP Joan Castel va defensar el vot contrari del seu grup. En aquesta ocasió, Castel es trobava sol perquè la portaveu del grup, Concepció Veray, no va assistir al ple perquè estava malalta.

Des d'ICV, el portaveu, Joan Olóriz, va dir que havia donat llibertat de vot als altres regidors que, finalment, també havien votat a favor de la moció. Olóriz va afegir que defensaven la moció 'per ser concreta, amb un objectiu clar i promoguda per un conjunt d'entitats amb una voluntat gens sectària'. 'Som lluny d'un referèndum per l'autodeterminació però a cap poble se li pot negar el dret de decidir', va declarar.

Des de CiU, Carles Puigdemont va declarar que la moció li suposava 'un gran respecte' i que, per això, hi votaven a favor. També va dir que la consulta sobre la independència serviria per interpel•lar directament els ciutadans 'sobre un tema de gran transcendència', que suposarà un 'exercici de mobilització ciutadana sense precedents' i que a més 'convida a la paraula i el diàleg'.

Abstenció del PSC

Per la seva banda, els deu regidors del PSC es van abstenir. La posició la va defensar el portaveu del grup, Joan Pluma, que va argumentar que no van votar contra la consulta perquè prové de la iniciativa ciutadana i va dir que sentien 'un profund respecte' per la iniciativa i la comissió.

Ara bé, Pluma va dir que voldrien que s'abordés l'opció de manera 'més ambiciosa' ja que hauria de ser el Parlament qui es pronunciés sobre el dret de decidir i el futur de Catalunya. 'Difícilment un moviment de baix a dalt tindrà èxit, si no prové d'unes bases més àmplies no pot suplir la funció del Parlament', va criticar Pluma, que també va lamentar que el moviment estigui vinculat, segons el PSC, 'a opcions partidistes molt clares'. 'Voldríem que Catalunya fos el Quebec però malauradament no és així i sentim que encara hi estem molt lluny', va reblar.

Per manca de temps, Girona Decideix, formada pel casal independentista el Forn, Òmnium Cultural i l'Ateneu d'Acció Cultural, no farà la consulta el dia 13 de desembre, a diferència de més d'un centenar de municipis catalans, però sí que en fixarà la data abans d'acabar l'any. Ara el propòsit és de sumar com més entitats i grups polítics de la ciutat millor.

EL GOVERN ESPANYOL ACTUARÀ CONTRA LES CONSULTES.

El govern espanyol actuarà contra les consultes sobre la independència com ja va fer amb Arenys
L'aliança PP-PSC tomba la moció de suport a la consulta sobre la independència a Reus • Se n'havien presentat tres: d'ERC, d'ICV i de la CUP
L'advocacia de l'estat recorrerà totes les consultes sobre la independència que s'organitzin als pobles del Principat, tal com va fer al setembre amb el referèndum d'Arenys de Munt, en cas que es vulguin en dependències municipals. Així ho han confirmat fonts del govern espanyol, que troben 'molt lògic' que l'estat no canvïi el criteri i actuï de la mateixa manera. Per al 13 de desembre ja hi ha programades consultes a cent trenta municipis.
L'aliança PP-PSC tomba la moció de suport a la consulta sobre la independència a Reus

PSC i PP han tombat a Reus les tres mocions presentades per ERC, ICV i la CUP de suport a una consulta sobre la independència a la capital del Baix Camp. El regidor del PSC, Eduard Ortiz, ha dit que segons la llei era 'impossible' que un ajuntament financés o donés suport a la consulta; i el portaveu del PP, Miquel Àngel López Mallol, ha apuntat que la majoria de la gent tenia problemes per culpa de la crisi mentre alguns es dedicaven a organitzar consultes.

El portaveu de la Coordinadora Reusenca Independent (CORI), Ariel Santamaria, ha estat l'únic regidor que ha votat a favor de les tres mocions presentades. Així, la moció presentada per la CUP ha rebut un vot a favor, onze abstencions i catorze vots en contra; la d'ICV, ha obtingut onze vots a favor, catorze en contra i una abstenció; i la d'Esquerra, deu a favor, catorze en contra i dos abstencions.

El portaveu d'ICV, Ernest París, ha defensat que la moció presentada pel seu grup requeia en el dret a l'autodeterminació com a pas previ per decidir quin havia de ser el futur de Catalunya. Per la seva banda, la regidora d'Esquerra, Empar Pont, ha dit que el seu partit defensava la consulta popular però sempre que es fes a partir d'una iniciativa popular, com en el cas d'Arenys, atès que l'ajuntament no podia donar-hi cobertura legal. Finalment, el portaveu del grup municipal de CiU, Carles Pellicer, ha defensat i donat el seu suport al 'dret a decidir'.

diumenge, 8 de novembre del 2009

A IRLANDA TAMBÉ DONEN SUPORT ALS REFERÈNDUMS CATALANS.


El Sinn Féin dóna suport a les consultes populars sobre la independència de Catalunya
L'eurodiputada Bairbre de Brún qualifica el dret a l'autodeterminació com una eina de radicalitat democràtica i de modernitat.

La internacionalització de les consultes sobre la independència de Catalunya és un fet. Si el 23 d'abril en faran la majoria de casals catalans d'Europa i set eurodiputats de l'Aliança Lliure Europea (ALE) ja van mostrar el seus suport a les consultes, ara és l'eurodiputada del Sinn Féin Bairbre de Brún qui també s’ha mostrat partidària que els ciutadans de Catalunya puguin decidir a quin Estat volen pertànyer. La diputada nord-irlandesa ha donat suport als referèndums que la societat civil catalana està promovent en l’àmbit local. Per la seva banda, l’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, ha recordat que la forma més democràtica de construir el mapa polític europeu és precisament el dret a l’autodeterminació.
‘Els matrimonis o les guerres han estat, tradicionalment, la forma més habitual de configuració d’Europa, però a partir del segle XX hem començat un procés irreversible de democratització també d’aquestes decisions’, ha afirmat Junqueras. ‘Al principi del segle XX, per més sorprenent que sigui, Noruega i Irlanda ja van fer referèndums d’autodeterminació, mentre que als anys 90, països com Estònia, Letònia o Lituània també n’han convocat’, ha recordat.

L’eurodiputat republicà també ha recalcat que 'l'autodeterminació és, en realitat, un pas més cap a la democratització de la societat, tal com ho van ser, fa pocs segles, la llibertat de pensament, el dret al vot o la llibertat d'associació’.

Cal recordar que l’Acord del Divendres Sant de 1998, signat per la majoria dels partits republicans i unionistes, així com pels governs britànic i irlandès, reconeix el dret a l’autodeterminació del nord d’Irlanda.

divendres, 6 de novembre del 2009

MANIFESTACIÓ A PERPINYÀ- 7 NOVEMBRE 09


Manifestació a Perpinyà el 7 de novembre pels 350 anys del Tractat dels Pirineus.

La capital de la Catalunya Nord, Perpinyà, viurà el proper 7 de novembre una manifestació històrica per rememorar el 350è aniversari del Tractat dels Pirineus. La Comissió 350 anys vol aprofitar aquesta data per denunciar aquest acord entre Felip IV de Castella i Lluís XIV de França. La marxa, que tindrà per lema 350 anys de resistència. Esborrem el Tractat dels Pirineus, servirà també per posar punt i final als actes del Correllengua 2009 que se celebren arreu del país des de fa uns mesos. Pels organitzadors, la marxa “reivindicarà obertament la unitat de la nació catalana per damunt de fronteres imposades” per l'Estat espanyol i francès.

De fet, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) sempre acaba el Correllengua amb una manifestació a la capital nord-catalana. En aquest ocasió, però, s'ha volgut aprofitar el 350 aniversari del Tractat dels Pirineus per denunciar aquest tema específicament. Per facilitar l'assistència de gent a la manifestació, s'organitzaran busos des de tots els punts del territori.

Què és el Tractat dels Pirineus?

El Tractat dels Pirineus és un acord signat el 7 de novembre de 1659 per Felip IV de Castella i Lluís XIV de França als límits del País Basc del Nord. Va servir per posar fi a la Guerra dels Trenta Anys, i va acabar amb la cessió a l'Estat francès del comtat del Roselló i d'una part de la Cerdanya. Això va dividir en dues parts el territori català, i des d'aleshores es parla de la Catalunya Nord en referència a aquesta zona pertanyent a França. Felip IV va negociar aquest tractat sense ni tan sols consultar-ho a les Corts Catalanes i, de fet, ho va amagar durant anys.

PALESTINA, LA VERITAT ASSETJADA.


El Col.lectiu A les Trinxeres, de les comarques lleidatanes, ens ha fet arribar aquest llistat d´actes:

Ens plau convidar-vos als actes de presentació del documental Palestina,
la veritat assetjada.
Dades de la Pel.lícula: Barcelona, Catalunya/ 50´/ 2008/ anglès/ subt. en català
Directora: Helena Sala
Xarxa d´Enllaç amb Palestina


Una trentena d´homes i dones de diferents edats i de diferents territoris
de la Palestina històrica expliquen com l´ocupació afecta la seva vida
diària i reflexionen sobre sobre el seu futur incert. Els refugiats, el
mur, les colònies, els atacs o el bloqueig de Gaza són alguns dels
epígrafs d´aquesta història que explica allò que d´altres silencien.

-Entrada Lliure- ( Comptarem amb la presència d´algun dels autors del
documental )

Novembre - 09

ALMACELLES ( Segrià )
Dissabte dia 7, a les 17h
Al local “Matadero” Afores, s/n

BALAGUER ( La Noguera )
Divendres dia 13, a les 20h 30m
Al Lokalillo C/ del Pont, 11 -baixos-


Organitza: Col•lectiu A les Trinxeres
Colabora: Xarxa d´Enllaç amb Palestina, Silencio Tóxico, Lokalillo i
Sarna Social.




--
COL•LECTIU A LES TRINXERES
Polígon Industrial Campllong
-La Factoria del Ritme-
C/ Vallfogona, Parcel•la núm. 4
25600 BALAGUER
(La Noguera) PPCC

A les trinxeres de la lluita som molts, no se'ns escolta però existim.
Resistim i creem a partir de la nostra memòria, sense nostàlgia i amb un
immens desig de viure. Val la pena continuar, a pesar de tot.