dimarts, 29 de desembre del 2009

NOVES POBLACIONS CATALANES QUE S´AFEGEIXEN A LES CONSULTES


Diferents noticies d´aquesta setmana sobre noves iniciatives per fer consultes independentistes a diferents llocs de Catalunya. Algunes d´elles a capitals de comarca. Aquesta dinàmica no s´atura i és molt positiu que el Pallars s´afegeixi amb tota l´empenta en aquesta dinàmica i les seves dues capitals també (Sort i Tremp).

L’Ajuntament de Sant Just dóna suport a la Consulta

Ahir dimecres 23 de desembre, el Ple de l’Ajuntament de Sant Just Desvern va aprovar la moció en suport a la Consulta sobre la Independència de Catalunya que la plataforma Sant Just Decideix! organitzarà el 25 d’abril de 2010 al municipi.

Van votar a favor de la moció els cinc regidors i regidores del grup de Convergència i Unió, els dos regidors d’ICV-EUiA i les dues regidores d’Esquerra. Van votar-hi en contra els set regidors i regidores del Partit dels Socialistes de Catalunya. La regidora del Partit Popular no estava present en el moment de la votació.

Sant Just Desvern se suma així als altres municipis del Baix Llobregat, com Esparreguera, Collbató, Begues o Molins de Rei, que també celebraran la Consulta sobre la Independència en les properes dates.


Valls, una altra capital de comarca que farà consulta

Valls es convertirà en la tercera capital de comarca de Tarragona i en la segona ciutat més gran de la demarcació, amb 24.710 habitants, que celebrarà una consulta sobre la independència. La plataforma Valls Decideix s’ha constituït aquesta setmana i ja compta amb vuitanta voluntaris i l’adhesió de trenta entitats representatives, com ara les dues colles castelleres, el Club de Bàsquet Valls, la Federació d’Associacions de Veïns o l’Institut d’Estudis Vallencs. Els seus promotors han acordat fer el referèndum el 25 d’abril, després que dues altres capitals de comarca de Tarragona, el Vendrell i Montblanc, hagin decidit cridar a les urnes els seus habitants el 28 de febrer.

La moció de suport a la consulta es debatrà en el ple municipal a finals de gener i s’aprovarà amb el suport dels deu regidors de CiU, els dos d’ERC i el que té la CUP. El 30 de novembre les tres formacions van fer una roda de premsa conjunta per deixar clar que donarien suport a la consulta i, d’aquesta manera, animar la societat civil a promoure-la. Joan Batet, un dels impulsors del referèndum, va explicar ahir que “intentarem que els set regidors del PSC s’abstinguin”. L’objectiu de la plataforma és superar el 30% de participació en una ciutat on les forces sobiranistes van aconseguir el 60% dels vots en les eleccions municipals. La convocatòria del referèndum a Valls vol ser l’estímul perquè altres pobles de la comarca s’hi afegeixin

BADALONA- L´exalcalde de Badalona Joan Blanch (PSC) vol una consulta sobiranista a la seva ciutat

S´implicarà amb Badalona Decideix. Qui va ser alcalde de Badalona entre 1983 i 1999, el socialista Joan Blanch, anima la societat civil badalonina a què celebri una consulta independentista com les que van tenir lloc diumenge a 166 poblacions d´arreu del país.

En aquest context, segons informa ABC, va ser quan l´històric alcalde socialista va explicar que a ell li agradaria que finalment es pogués celebrar i es va mostrar disposat a implicar-se en els treballs de promoció de la consulta si es crea la comissió promotora Badalona Decideix. També va confessar que actualment veu ´la independència de Catalunya com la millor opció possible´.

Es constitueix "Lo Pallars decideix"

Aquest diumenge s’ha celebrat al Comú de Particulars de La Pobla de Segur l’assemblea constituent de la plataforma ciutadana “Lo Pallars decideix”, amb l’objectiu de promoure l’organització de consultes sobre la independència als municipis del Pallars i oferir suport a les diferents comissions locals que es puguin crear.

Amb l’assistència de representants de diferents entitats i ciutadans de tota la comarca, inicialment s’han organitzat grups de treball a 8 municipis del Jussà : Conca de D’alt, Isona i Conca Dellà, La Pobla de Segur, La Torre de Capdella, Llimiana, Salàs de Pallars, Senterada i Tremp, i 2 del Sobirà : Farrera i Sort.

Els membres de la plataforma demanaran a la ciutadania, a totes les entitats i als partits polítics la seva adhesió i col•laboració, amb la intenció de fer les consultes el 25 d’abril, i també demanaran a tots els ajuntaments que es voti una moció a favor de suport a les consultes.

diumenge, 27 de desembre del 2009

GUANYAR UN REFERÈNDUM SEGONS ELS CRITERIS DE LA U.E.


Guanyar com vol la UE.

Els resultats del 13-D no es poden extrapolar a la lleugera, això és evident. Només van votar unes desenes de ciutats i pobles i, encara que siguen molt representatives, no són un retrat prou cabal del país. Dit això, les dades definitives insinuen per primera vegada que podríem guanyar un referèndum en les condicions que exigeix la Unió Europea.

Les condicions per a reconèixer la independència, que la Unió Europea fixà llavors del referèndum de Montenegro, imposen una majoria qualificada, no una majoria simple. Una majoria qualificada definida per dos paràmetres: ha de votar, com a mínim, el 50% de la població, i el vot afirmatiu ha de ser, com a mínim, del 55%.

Doncs bé, en el cas de Montenegro, el resultat del referèndum fou acceptat per la UE amb un 47% del total dels votants en favor de la independència. Perquè (és important d'insistir-hi) la condició no és que vote en favor de la independència el 55% per cent del cens, sinó el 55% dels qui voten, sempre que la xifra de votants arribe al 50% del cens, com a mínim. I això és una barrera molt més baixa que no sembla. Per exemple: En cas de votar un 50% just dels electors censats (i amb això ja es compliria la primera condició), n'hi hauria prou que votàs en favor de la independència un 27,5% del total del cens electoral, perquè aquesta quantitat representaria el 55% dels sí necessaris per a complir la segona condició).

(Dit siga de passada, hi ha una xifra que no hauríem de menystenir tampoc: en els 166 municipis on hi hagué consulta el nombre total de votants en favor de la independència fou de 182.625. A Montenegro, en el referèndum de la independència, hi votaren favorablement 230.661 electors en total.)

Tornem-hi, tanmateix. D'entrada, el resultat final de diumenge indica que un 26,01% del total de votants empadronats optaren pel sí. Dit d'una altra manera: sabem que el 26,01% de tots els ciutadans de més de setze anys empadronats en els municipis on es feren les consultes van dir que sí a la independència. Però cal tenir en compte que el cens usat no era el cens que la Unió Europea acceptaria, sinó un cens més gran, ampliat amb els immigrats i els majors de setze anys. I l'anàlisi de les dades indica que, especialment entre la població immigrada, l'abstenció va ser molt alta, fet que rebaixa el pes que els vots afirmatius tindrien en un referèndum oficial.

És evident, doncs, que descartant el vot dels immigrats i dels joves de setze i disset anys el vot afirmatiu pujaria fàcilment per damunt del 30%. I això voldria dir, senzillament, que si haguera votat el 50% del cens, per comptes del 27,5%, fins i tot en el supòsit que tots els altres votants haguessen votat que no, el referèndum s'hauria guanyat, conformement a les condicions de la Unió Europea. Perquè, en el cas d'un 50% del vot, ho torne a dir, només cal que un 27,5% vote en favor de la independència per a guanyar el referèndum complint escrupolosament les condicions imposades per la Unió Europea.

El problema és, doncs, l'abstenció. Perquè per arribar al 50% de votants, imprescindibles si volem que la Unió Europea accepte els resultats, falten 23 punts. Aquests 23 punts s'aconseguirien si tres abstencionistes de cada deu, de diumenge, anassen a votar, cosa que no sembla precisament impossible. Diumenge no era una convocatòria oficial i el boicot dels partidaris del no era evident. S'atrevirien a mantenir el boicot en un referèndum oficial? Seria un risc molt alt per a ells...

Les dades són, sens dubte, insuficients i parcials. Però indiquen una cosa que és una novetat absoluta en la història política del nostre país: avui tenim indicis a bastament per a creure que al Principat guanyar un referèndum d'independència ja no és cap fantasia. Poca broma.

diumenge, 20 de desembre del 2009

PAPER VERGONYÓS DEL GOVERN ESPANYOL EN EL TEMA DEL SÀHARA OCCIDENTAL


El Marroc com Rússia (Vicent Partal)
18.12.2009
Europa no s'atreveix a plantar cara a Rússia i, en nom de l'estabilitat, accepta totes les violacions imaginables dels drets humans. Ara sembla que amb el Marroc fa igual, amb un agreujant: els marroquins d'ací poden fer de guàrdia de corps.

Ja fa temps que és una evidència que la Unió Europea no es preocupa ni es preocuparà gaire per les llibertats de Rússia. El pes de la canonada de gas ofega tota ètica i el volum del mercat eclipsa les bones paraules. És un debat que, a nosaltres, ens toca un poc de lluny, però que a l'Europa ex-soviètica fa saltar la gent de polleguera.

Doncs bé, ara l'exemple sembla que es trasllada al sud. Europa russifica la relació amb el Marroc, un país també estratègic, com Rússia, i gens democràtic, com Rússia.

Ho vam viure ahir amb el cas Haidar, quan el parlament europeu es va menjar una resolució de condemna del regne del Marroc. Ho hem vist més de prop en el paperot fet pel govern espanyol i la seua ridícula apel•lació a 'l'interès comú'. Ho hem vist en el silenci sepulcral de la majoria dels nostres polítics, segurament preocupats per les conseqüències que el suport a aquella dona que els marroquins anomenen 'separatista' podria tenir en alguns dels nostres barris.

El fet és preocupant. Bàsicament perquè el Marroc no és una democràcia i, per tant, no hi ha possibilitat de mantenir un diàleg franc i real sobre tot plegat. Quan, fa uns quants dies, un grup de gent es manifestava a Lleida amb banderes saharianes va ser increpat i agredit per un grup de marroquins d'origen que reivindicaven la pertinença del territori de la República Àrab Sahariana Democràtica al regne del Marroc. En aquest país, amic del poble saharià des de fa dècades, la novetat del piquet alauita resulta colpidora. Especialment perquè sabem que no són manifestacions espontànies i que l'important aparell consular del rei mou els fils amb una facilitat que espanta.

A vegades els mou en favor dels uns i a vegades en favor dels altres, però sempre, i no és casualitat, contra nosaltres. Expliquen que el consolat marroquí de Barcelona, a instàncies del PSC, va acaçar els col•lectius marroquins que donaven suport al referèndum per la independència, a través dels imams principalment. Per exemple.

dijous, 17 de desembre del 2009

SOBRE LA PARTICIPACIÓ A LES CONSULTES INDEPENDENTISTES.


EL 27,5% DE PARTICIPACIÓ ES UN GRAN ÈXIT, DIR EL CONTRARI ES UNA GRAN MENTIRA.
NO ENS DEIXEM ENGANYAR:

Sabeu quin percentatge d'electors (sobre cens electoral) va treure el PSC: el 15,21%
Sabeu amb quin percentatge del cens electoral governa el Sr Montilla (Tripartit) el: 28,5%
Sabeu hores d'ara quin percentatge obtindria el PP sobre el cens electoral i Guanyaria quasi per majoria absoluta, el 24%

Després del terratrèmol de diumenge, s'han alçat moltes veus parlant de si un 15%, un 20% o un 30% és poc o molt. Sabeu quin és el percentatge del cens electoral que va obtenir el 2006 el PSC per poder governar a Catalunya?
Us imagineu quin percentatge del cens va votar Montilla? Doncs exactament un 15,21%. Sorpresos? És tan senzill com saber que el PSC va treure un 26,8% dels vots emesos sobre una participació total d'un 56,77%.
Potser el que sorprèn és que l'endemà d'unes votacions tothom s'atreveixi a opinar subjectivament sobre si un cert nombre de vots és molt o poc, però ningú sigui capaç de donar xifres que corroborin la seva opinió. Quant suma tot el tripartit sencer? Doncs PSC+ERC+ICV van sumar el 2006 ni més ni menys que un 28,54%. Poc o molt?

I ja que parlem de sobiranisme, potser una altra bona dada seria saber quin percentatge del cens va votar els partits considerats catalanistes. Doncs si sumem els vots de CIU i els d'ERC a les últimes catalanes el total de vots és d'un 25,82% del cens. Sorpresos un altre cop?

Potser ara que un 30% del cens on s'ha fet la consulta ha votat a favor de la independència ja no ens semblarà tan poca cosa i la gent podrà valorar-ho millor. Arribar a les xifres a què s'ha arribat amb els mitjans amb què s'ha fet és extraordinari.
De fet, qualsevol opció política catalana que hagués aconseguit que la votés un 30% del cens hauria assolit una única cosa: la majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

Escrit per Josep Comas i Font

dilluns, 14 de desembre del 2009

JA DECIDIM. (Sobre el 13- D)

Com en una competició esportiva, ahir vam començar a jugar al joc que nosaltres volem i hem marcat el ritme del joc. Hem deixat de jugar a defensar-nos com podem i a jugar al joc dels contraris. Som nosaltres que dirigim el joc i, si en sabem prou, el nostre destí. És igual el que diguin les tertulies als mitjans de comunicació espanyols.
Us adjuntem un article d´en Vicent Partal, que creiem prou interessant per destacar la importància del que va succeir ahir.

Ja decidim
14.12.2009

Prop d'un trenta per cent de vots en favor de la independència vol dir que, quan arribe el referèndum final, ens trobarem en condicions de competir per guanyar-lo. Ara ja no es tracta de cap fantasia. Però no és pas l'única victòria: l'exemplar mobilització ciutadana ha enlluernat Europa i això ens fa més forts.

Aquells qui menystenen els resultats saben que ho fan com a part d'una activitat política. I tots sabem que, si haguera votat el noranta per cent de la població, cantarien un altra cançoneta, però continuarien negant la importància d'una jornada històrica com la que es va viure ahir. No hi perdem gaire temps, doncs. Nosaltres, a la nostra.

Nosaltres, a la nostra, que la jornada d'ahir ja ha demostrat no pas que podem decidir, sinó que ja decidim. Sense demanar permís a ningú. Ahir durant vint-i-quatre hores erigírem un petit estat independent capaç de gestionar, ni més ni menys, un procés electoral, una de les coses més complicades que els estats fan. I sense cap entrebanc ni un, els col·legis electorals van obrir les portes i la gent feia cues i s'identificava i els observadors es van acreditar mentre s'assegurava el dret de tothom de votar lliurement. Això és una proesa que deixà bocabadats observadors internacionals i periodistes estrangers i que diu molt en favor del nostre país i sobretot de les nostres capacitats.

Ahir es va tornar a demostrar que podem fer qualsevol cosa i que solament cal que ens la proposem.

"LLIÇÓ DE DEMOCRÀCIA DELS CATALANS", SEGONS ELS OBSERVADORS INTERNACIONALS.


Els observadors internacionals remarquen 'la lliçó de gran democràcia' dels catalans.

14.12.2009 ! 15.47h
Barcelona (ACN).- La delegació d'observadors internacionals, que van intervenir durant la jornada de votació sobre la independència de Catalunya, han destacat aquest dilluns que aquest diumenge es va donar una 'lliçó de democràcia' a Catalunya.

Així ho ha dit el líder del partit IRS (Independència República de Sardenya), Gavino Sale, qui ha declarat que 'el nucli fonamental i filosòfic del dret a l'autodeterminació no pressuposa cap autorització de l'estat central'.

Mentre, Daniel Turp, vicepresident del Partit Quebequés, ha ressaltat 'l'honestedat i el caràcter democràtic del referèndum'.

diumenge, 13 de desembre del 2009

13-D VOTA PER LA INDEPENDÈNCIA DEL NOSTRE PAÍS.

A les nou d'aquest matí s'han obert els col•legis per les consultes independentistes.

Un total de 700.000 catalans de 166 municipis estan cridats a votar sobre la independència de Catalunya aquest diumenge 13 de desembre. Els votants tenen l'oportunitat de respondre a la pregunta 'Està d'acord que la nació catalana es converteixi en un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea?'. Les consultes tenen lloc en 29 comarques i Osona és la que concentra més pobles on es fan consultes, un total de 34. Sant Jaume de Frontanyà s'ha avançat a la resta de municipis i aquest dissabte ja ha celebrat la seva consulta en què la majoria dels veïns van apostar per la independència.
Els votants més matiners han estat els de Vic i Sant Cugat del Vallès. Ho han fet a les nou en punt. A Vic, el primer votant ha estat un jove de 18 anys, en David, que votava per segona vegada després de fer-ho a les anteriors eleccions europees. Ha dipositat la seva papereta a la mesa del Temple romà de Vic. Osona és la comarca que concentra més pobles on avui es fa la consulta amb 52 col•legis i 122 meses i un total de 117.932 persones amb dret a vot, que representen un 95% de la població de la comarca.

Per la seva banda, el municipi de Sant Cugat del Vallès, amb 60.000 habitants, és el més gran dels 166 municipis que estan cridats a les urnes per pronunciar-se sobre la independència de Catalunya.

De moment, no hi ha incidents als col•legis de Sant Cugat del Vallès i Vic i les votacions s'estan portant a terme amb tota normalitat en aquestes dues poblacions i també a la resta de municipis d'arreu de Catalunya

dissabte, 12 de desembre del 2009

DRET DE VOT DELS IMMIGRANTS.

El dret de vot dels immigrats, una gran novetat de les consultes

Diumenge 700.000 votants podran manifestar a les urnes si donen suport a la independència o no. D'aquests, 125.000 no tenen ciutadania espanyola: són immigrats procedents de tot arreu, que per primera vegada tindran l'oportunitat de dipositar el vot.

Diumenge els referèndums sobre la independència mobilitzaran 20.000 voluntaris que atendran 500 meses electorals, repartides per tot el territori. Hi votaran tots els pobles, o quasi, de dues comarques, el Pla de l'Estany i Osona. El Pla de l'Estany és l'única comarca on tots els municipis votaran; s'hi instal·laran 23 meses on podran dipositar el vot prop de 30.000 persones. A Osona no s'ha aconseguit que votessin totes les poblacions, però sí 34 municipis, amb 118.000 possibles votants, que representen més del 90% de la comarca i la més gran concentració de votants d'aquesta tanda. En total, hi ha prop de 700.000 ciutadans de 170 poblacions cridats a votar.

El vot immigrat, la gran novetat
D'aquests 700.000 ciutadans que diumenge tindran dret de vot, 125.000 seran immigrats, nous catalans que veuran reconegut per primera vegada el dret d'exercir el vot. Les normes del referèndum deixen ben clar que poden votar tots els individus empadronats en una població, independentment de si tenen ciutadania espanyola o no. Per això aquests dies algunes associacions d'immigrats s'han organitzat per abonar els referèndums i la independència.

divendres, 11 de desembre del 2009

EL 13-D, VOTEU ¡


Bon article del V. Partal

VOTEU ¡¡¡

11.12.2009

Diumenge 700.000 persones tenen la possibilitat de votar en els 170 referèndums convocats. I diumenge n'hi haurà prou de votar. És així de senzill i d'indeturable, tot alhora. Perquè per a eixir de la dinàmica exhauria en què ens trobem i tornar la il·lusió a aquest país n'hi ha prou de ficar la papereta a l'urna.

Dos mesos després de l'històric referèndum d'Arenys de Munt les consultes sobre la independència poden esbossar diumenge un panorama nou. Un nombre elevat de votants corroboraria això que ja és una evidència en les converses i en els debats: que la centralitat del país s'ha mogut i que la independència ja no és vista com un objectiu maximalista, sinó precisament com l'únic possibilisme que pot assegurar que aquelles aspiracions de llibertat nascudes durant la nit franquista es mantinguen en els mínims necessaris i puguen créixer per adequar-se al segle en què vivim.

Hi ha moments de la història col·lectiva en què calen herois, persones que arrisquen, que se la juguen. Diumenge, no. Diumenge n'hi haurà prou d'eixir al carrer i votar. Amb il·lusió i amb fermesa. Sense dramatismes, però sense frivolitats. Ara no discutim el dret de decidir, l'exercim. I exercint-lo demostrem a Espanya i a Europa que les fórmules envellides ja no ens serveixen i que estem disposats a prendre el futur en les nostres mans.
Simplement, perquè és nostre.

dijous, 10 de desembre del 2009

EL CONCEPTE D´AUTODETERMINACIÓ, FA TREMOLAR ESPANYOLS I MARROQUINS.


Bon article de dimecres a Vilaweb.

Aminatou Haidar
09.12.2009
Ho diré sense embuts: el problema del cas Aminatou Haidar no és que el Marroc es negue a fer marxa enrere en la decisió d'expulsar per la força una ciutadana sense cap més motiu que l’adscripció política que professa. No. O que Espanya siga incapaç de fugir de les brases que li representa la tenacitat d'aquesta dona valenta i incorruptible. No. Com tampoc no ho és que la Unió Europea es desentenga d'una situació que considera un simple conflicte bilateral entre dos estats. No.

El problema real és que el Marroc, Espanya i la Unió Europea són els grans beneficiaris de l’statu quo actual de la regió gràcies als acords preferencials en matèries com immigració, pesca, agricultura o indústria que hi ha previst d'enfortir durant la presidència espanyola de la UE que s’estrenarà el mes vinent. I que els seus dirigents comparteixen la funesta idea que l’interès general de la pàtria, com ha afirmat Zapatero, passa per damunt de qualsevol respecte als drets més elementals d’uns territoris que continuen ocupats, esquarterats i espoliats. Una visió vergonyosa, aquesta, que deriva de la mentalitat despòtica que encara conserven el Marroc i Espanya i que es basa en la negació sistemàtica de cap altra identitat nacional que no siga la seua, amb una monarquia de sentinella, un exèrcit de garant i unes lleis especials que limiten i coarten la llibertat dels pobles que sotmet.

Ara potser em direu que les realitats d’aquests dos estats no són les mateixes i que la nostra situació és radicalment diferent de la dels qui es veuen abocats a sobreviure al desert per l’escandalosa passivitat internacional. I tindreu raó. Però no em negareu que els qui hem nascut amb el pes de la derrota històrica a l'esquena entenem perfectament allò que defensa, i representa, la figura resistent d’Aminatou Haidar: que el Marroc té un problema i que el continuarà tenint fins que no s’adone que mai no destruirà per la força la voluntat d'existir de tot un poble. Perquè el problema del Sàhara Occidental, com el nostre, té una solució: el referèndum. És a dir, l’autodeterminació. Per molt que, a alguns polítics d’ací i d’allà, aquesta paraula els faça tremolar de por.

dissabte, 5 de desembre del 2009

LA DIGNITAT DE CATALUNYA TÉ UN NOM: INDEPENDÈNCIA.


'La dignitat de Catalunya només té un nom: la independència'

Diumenge pasat, a migdia, el Centre de Convencions de Barcelona, al Fòrum, es va omplir de gom a gom per posar en marxa la campanya de cara als referèndums de la independència que es faran el 13 de desembre en cent seixanta municipis. Hi va haver les intervencions de Miquel Calçada, Carles Móra, Jordi Fàbrega, Francesc Ribera 'Titot' i Josep Maria Terricabras durant l'acte, a més a més de les impressions d'uns quants assistents.
Calçada, que va obrir l'acte, va dir que 'la dignitat de Catalunya només té un nom: la independència' i que el nou estatut és l'últim intent de 'd'allò que alguns en diuen l'encaix amb Espanya'. Per Titot, que acompanyat per David Rosell va cantar cançons de Brams com 'Sóc d'un país' i 'Vull per demà', ambdues molt corejades pel públic, els cent seixanta-un referèdums del dia 13 de desembre 'són vinculants, perquè el futur de l'estat espanyol està més vinculat a la decisió popular del dia 13 que no pas al que pugui decidir el Tribunal Constitucional sobre l'estatut.'
La consulta en dependències muncipals, malgrat la prohibició
El batlle de Sant Pere de Torelló, per la seva banda, va reiterar la intenció d'utilitzar les dependències muncipals per a fer la consulta, malgrat la prohibicó de l'estat espanyol. 'Aquests espais són del poble, de tots els ciutadans, i pagats amb els seus impostos; no els ho puc negar de cap manera', va dir. Representants d'altres muncipis com Santa Coloma de Farners i Sant Jaume de Frontanyà (en aquest últim s'hi votarà el dia 12) també van dir públicament durant l'acte que cedirien els espais de l'ajuntament per a fer el referèndum.
La cloenda de l'acte anà a càrrec del filòsof Josep Maria Terricabras, que va agrair a Arenys de Munt haver ensenyat al país 'el que és la democràcia directa'. Terricabras va dir que 'el camí engegat ja no té aturador' i que d'aquesta manera 'els ciutadans recuperen l'autoestima i l'orgull'. 'Que tothom vagi a votar sense por, i que no es preocupin els que pensen que el cava català en quedarà mal parat: el dia de la independència tots en beurem el doble', va reblar Terricabras.

dijous, 3 de desembre del 2009

AMINETU HAIDAR: LA DIGNITAT DEL SAHARA OCCIDENTAL


Davant del xantatge del Govern marroquí que exigeix que l´Aminetu Haidar demani perdó al rei del Marroc per, a canvi, donar-li un passaport i davant del xantatge del Govern espanyol que la pressiona a ella en compte de fer complir el dret internacional. Ens veiem en l´obligació de publicar les seves declaracions d´abans d´ahir.
Hi ha periodistes que diuen que es pot dir més alt, però ja no es pot dir més clar. Qui ho vulgui entendre les declaracions son molt clares.

L´Aminetu no ha demanar perdó a cap rei il.legítim, milionari i repressor ni tampoc ha de cedir a les pressions del Moratinos de torn que fa mans i mànigues perque el Govern espanyol no vol fer el que ha de fer des de fa més de 30 anys.

NOTA DE L´AMINETU HAIDAR:

“Quiero solamente transmitir un mensaje claro al Señor Moratinos: que yo, Aminetu Haidar, nunca he estado bajo presión y nunca lo estaré, yo soy siempre independiente.
Son mis convicciones y mi conciencia quienes me dictan lo que tengo que hacer, ni la Plataforma, ni el Frente Polisario, ni Marruecos, ni Estados Unidos, ni Moratinos, ni nadie.

Soy muy consciente de lo que estoy haciendo, de esta batalla. Y punto.
Es una maniobra de parte del Gobierno español para dilatar el camino claro de lo que es una violación clara de los Derechos Humanos, del Derecho Internacional, del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos y, sobre todo, del artículo 12. Además, es una violación clara de la Ley española.
Entonces, la Plataforma está aquí apoyándome, como todo el mundo a nivel de España e internacionalmente, y no para presionarme.

Lo que está haciendo ahora el Gobierno español es, en vez de presionar a Marruecos, presionarme a mí. Está presionando a la Plataforma y al Frente Polisario, está haciendo chantaje a todo un pueblo, al Pueblo Saharaui”.