divendres, 29 d’octubre del 2010

TOTS SOM RESPONSABLES DEL QUE PASSA AL SÀHARA OCC.


Mireu el Sàhara

Les tendes es drecen al desert des del 9 d'octubre. Vint mil saharians desafien l'ocupant marroquí a les portes de la capital i tornen a dir-nos que no s'han rendit. Després de trenta-cinc anys de conflicte no tenim el dret d'aclucar els ulls i de desentendre'ns-en. Entre més raons, perquè la responsabilitat de la descolonització és, encara, en mans del Regne d'Espanya.

Les tendes es drecen al desert des del 9 d'octubre. Vint mil saharians desafien l'ocupant marroquí a les portes de la capital i tornen a dir-nos que no s'han rendit. Després de trenta-cinc anys de conflicte no tenim el dret d'aclucar els ulls i de desentendre'ns-en. Entre més raons, perquè la responsabilitat de la descolonització és, encara, en mans del Regne d'Espanya.
De primer, va ser la guerra, la vergonya d'abandonar-los. Varen ser els murs, el silenci prolongat.I és el repetit canvi de camisa de tots els qui, en arribant al govern, no veuen sinó el Marroc, plantat al davant, i negligeixen la responsabilitat que tenen envers els saharians.
I ara és, fins i tot, la temor d’enfrontar-se amb la població immigrada. Però tot això no pot justificar el silenci ni la inacció. La República Àrab Sahariana Democràtica fou envaïda aprofitant que Franco es moria al llit i que Juan Carlos era la poca cosa que era.
Però l’ONU continua considerant l'estat espanyol la potència colonial responsable de facilitar l'accés a la independència del Sàhara. Amb aquella acció del 1975 el govern del Marroc va jugar fort i, aparentment, ha guanyat durant dècades. Aparentment, només. Perquè avui sabem que no solament hi ha la resistència dels camps d'Algèria, la dels exiliats que patrullen extramurs des de Tinduf. Hi ha també, cada vegada més visible, la resistència democràtica interior, la dels manifestants i de les tendes plantades, la de Haidar i de Zuber Elgarhi, el jove de catorze anys assassinat aquesta setmana per la policia del rei Muhàmmad.

El seu clam, nosaltres no podem deixar d'escoltar-lo. De primer perquè el nostre país els ha d'escoltar tots, però després perquè, mentre siguem ciutadans de l'estat espanyol, som corresponsables del fet que tota una nació continue vivint, trenta-cinc anys després, en guerra, ofegada per la repressió, allunyada de sa casa i amb la dignitat violada. Mireu el Sàhara. Ens necessiten.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

SI (Solidaritat Catalana) respon a les amenaces de Corbacho.


SI respon a les amenaces de Corbacho:


Un Ministre del Regne d'Espanya acaba d'amenaçar els catalans amb la violència per impedir la independència de Catalunya, advertint-nos "que no s'enganyin els que despleguen aquestes polítiques".

Que no s'enganyi el Regne d'Espanya ni els seus ministres: durem endavant la independència de Catalunya amb el suport pacífic, cívic i democràtic de la majoria dels catalans, perquè hi som en democràcia i a la Unió Europea i amb violència no es pot imposar ni impedir res.

Exigim la dimissió o el cessament del Ministre espanyol sr. Corbacho, incapacitat per ser-ho en una democràcia on els governants són triats pel poble, que és qui pren les decisions, i la seva renúncia o destitució com a candidat del PSC-PSOE, perquè no pot ser candidat qui pretén treure rèdits de la violència, l'empara, la justifica, o amenaça amb la violència els contrincants polítics i els votants.

Joan Laporta
Solidaritat Catalana per la Independència

dijous, 7 d’octubre del 2010

CORBACHO AMENAÇA ALS CATALANS I CATALANES ?


Amenaçar un país amb nou paraules
06.10.2010 –VICENT PARTAL (Director de Vilaweb).

Era un acte més. Mig de campanya, mig de govern. Un dels darrers com a ministre. Li van passar els papers que havia de llegir. Ell anava llegint i, de sobte, quan faltaven poques frases per a acabar, va improvisar i va deixar anar que ningú no es pensàs que la independència fóra pacífica. I ho va dir ensopegant amb la fonètica. Nerviós. Sec. Violent.

La frase escrita, segons la versió que n'ha repartit el seu ministeri, deia: 'En l’àmbit econòmic, podem desconnectar-nos del mercat espanyol? Potser sí, encara que d'una manera traumàtica. Em pregunto si la solució per a garantir el futur econòmic de Catalunya està en el divorci traumàtic d'Espanya i en l’aïllament.' Però el ministre Corbacho va dir 'Podem desconnectar-nos del mercat espanyol? Potser sí, encara que d'una manera traumàtica. Que ningú es pensi que les coses [silenci una mica llarg] seran `pacíficas´ [en espanyol]'. Nou paraules improvisades que deixà caure. I a continuació continuà llegint com si res: 'Em pregunto si la solució...' (Ho podeu sentir).

Ell va dir això i nosaltres tenim l'obligació de demanar-nos per què el ministre Corbacho no va cenyir-se al text escrit per dir just això que va dir? No ho sé. L'acte era del ministeri. Parlava com a ministre i, parlant en aquesta funció, no crec que ningú siga tan imprudent de dir una cosa així simplement improvisant. Parlava, potser, com a membre del govern? No es pot ignorar que la constitució espanyola atorga encara avui a l'exèrcit la defensa de la 'unitat de la pàtria', un anacronisme com un altre, hereu directe de la dictadura franquista i incompatible amb la democràcia i amb Europa. Ens volia dir, doncs, que si intentàvem de proclamar la independència, la seua resposta, en plena Europa del segle XXI, seria d'enviar l'exèrcit contra la voluntat popular?

Hi ha la possibilitat que deixàs anar una frase que no hauria d'haver dit o que fins i tot no volia dir. Ho entenc. Potser volia recalcar el discurs i en va fer un gra massa sense adonar-se de la solemnitat del moment. Però, com que allò que va dir és molt greu, gravíssim, si aquest fos el cas, ja hauria d'haver dimitit. Perquè hi ha errors que es poden permetre i errors que cal corregir el mateix dia que passen. I aquest, si fos un error, és dels intolerables.

O ho hauria de ser, perquè, dit tot això, resulta sorprenent que els partits polítics, tret dels independentistes, hagen optat per rebaixar la importància de les paraules del ministre. Començant pel seu partit que va dir que això no era cosa d'ells, sinó del ministeri (quina excusa!) i continuant amb el silenci de CiU i ICV, silenci que van justificar dient que no volien que la frase adquirís una gran importància –potser volien dir molesta.

Estic convençut, diga què diga el ministre, que no hi haurà violència contra la independència, per una raó molt concreta: perquè, si Espanya prova de recórrer-hi, aleshores, automàticament, nosaltres haurem guanyat el reconeixement i la salvaguarda de les democràcies europees. I això, no ho ignora el govern espanyol.

Nosaltres no som Croàcia, Eslovènia o Bòsnia. Però això té poca importància. Allò que sí que en té és que Espanya ja no pot ser Sèrbia. Encara que a voltes pensen com si foren serbis, ells també són conscients que, la batalla dels tancs, l'han perduda abans de començar, i per això sobten de manera especial paraules, amenaces directes, del to de les que ahir va proferir el ministre Corbacho.

Als qui es pensen que faig massa cas d'una simple frase, m'agradaria recordar-los que fa molts anys vaig llegir amb estupor una carta al director publicada en el diari croat Vjesnik. Aquell diari era dels primers que havia criticat la política supremacista sèrbia de Vik Draskovic, política que acabà portant a la guerra, a la independència de sis nacions i a la misèria absoluta i a l'aïllament internacional de Sèrbia. La carta (era el 1986) em va cridar l'atenció perquè tenia una forma molt rara. Solament deia: 'Onsevulla que hi haja una tomba sèrbia serà Sèrbia.' No ho vaig entendre a la primera, però era una amenaça, i també aleshores bastaren nou paraules per fer-la.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

FACEBOOK TANCA EL PERFIL DE SOLIDARITAT CATALANA I DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA


Facebook també tanca el perfil de Solidaritat Catalana per la Independència


Aquest cap de setmana Facebook ha tancat de forma unilateral i sense previ avís el perfil públic de Solidaritat Catalana per la Independència. Després de conèixer episodis semblants que s'estan produint tant a entitats, com és el cas de Plataforma per la Llengua o Xarxa Independentista, i a perfils personals de caire independentista, és evident que Facebook està rebent fortes pressions per tancar els perfils dels qui defensem la llibertat del nostre país.

En aquest sentit Facebook no utilitza la mateixa vara de mesurar amb d’altres perfils polítics.

Estarem atents a les futures actuacions d'aquesta xarxa social i no descartem coordinar-nos amb les altres entitats afectades a fi i efecte de fer palesa aquest doble raser que discrimina les opcions que representem il·lusió i futur per Catalunya.