CIU DONA UNA NOVA BUFETADA A LES CONSULTES INDEPENDENTISTES.

Nota d´Uriel Bertran (Solidaritat Catalana per la Indepndència).

Nomenar Pilar Fernández Consellera de Justícia és una bufetada a la Consulta sobre la Independència.

És un atemptat a la democràcia que Pilar Fernández Bozal, persona que va portar als jutjats la Consulta sobre la Independència d’Arenys de Munt per prohibir-la, quan era Abogada Jefe del Estado en Cataluña, sigui nomenada ara Consellera de Justícia per Artur Mas.
Aquest nomenament significa riure’s a la cara dels milers de voluntaris i dels centenars de milers de persones que han organitzat i votat en la Consulta sobre la Independència.
Demanem a Artur Mas que no signi el decret de nomenament d'aquesta Consellera de Justícia que ha intentat aturar l'exercici democràtic al nostre país. Si es fa efectiu el seu nomenament Solidaritat Catalana per la Independència demanarà la seva dimissió i la seva reprovació al Parlament de Catalunya.

RESPOSTA DE SI AL RECURS DEL GOVERN ESPANYOL A LA LLEI DE CONSULTES

Solidaritat Catalana per la Independència davant del recurs al TC del govern espanyol sobre la Llei de Consultes

23/12/2010 20:50

El dia 23 al migdia , el consell de ministres del govern espanyol, encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero, va acordar presentar un recurs al TC perquè examini la inconstitucionalitat de la llei de consultes catalana.

La decisió arriba l'endemà mateix de conèixer-se la sentència del Suprem que liquida la immersió lingüística a les escoles, i el mateix dia que s'investia president Artur Mas amb el suport del PSC-PSOE. Com és habitual, el govern espanyol no ha donat la cara i Alfredo Pérez Rubalcaba, vicepresident primer i portaveu, ha silenciat la decisió durant la roda de premsa posterior al consell de ministres.

Davant d’aquest nou atac frontal a la dignitat del poble de Catalunya en el marc d’una ofensiva espanyolista sense aturador, Solidaritat Catalana per la Independència constata:

1. Que la Sentència del Tribunal Constitucional(STC) sobre l’Estatut, ja deixava clar que la Generalitat de Catalunya no té competències en matèria de referèndums, donat que el Tribunal deixa a mans de l’Estat espanyol la competència exclusiva en la convocatòria de referèndums.

2. Que avançant-se a la possibilitat de que el govern espanyol recorregués la llei davant del TC, els promotors de Solidaritat Catalana per la Independència Alfons López Tena i Uriel Bertran van presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que permetria a la Generalitat convocar la consulta malgrat la STC i possibles recursos, perquè la STC expressament reconeix la competència catalana en consultes populars no referendàries, com l’organitzada per l’Ajuntament de Barcelona sobre la reforma de la Diagonal.

3. Que la ILP presentada fou rebutjada per tots i cadascun dels partits polítics presents aleshores a la Mesa del Parlament de Catalunya (CiU, PSC, ERC, ICV-Euia i PP), fent la feina bruta que el TC no havia arribat a fer.

4. Que Solidaritat Catalana, mentre els altres partits parlaven de viatjar a Ítaca, de drets a decidir inconcrets, de referèndums declarats inconstitucionals o de recuperar les engrunes estatutàries per la porta del darrere, porta mesos denunciant que la STC és l’inici d’una ofensiva espanyolista amb la connivència de les dues principals forces polítiques espanyoles i els aparells de l’Estat que té per objectiu convertir Catalunya en una regió pobra, mesella i espanyolitzada.

Solidaritat Catalana per la Independència exigeix a la resta de partits:

1. Que deixin de mirar cap a una altra banda i de mentir al poble de Catalunya: estem davant d’un conflicte amb Espanya de gran abast, i cal plantar-hi cara.

2. Que denunciïn el profund caràcter antidemocràtic del govern espanyol i la justícia espanyola.

3. Que combatin l’intent de genocidi cultural i els dèficits democràtics que s’estan produint i siguin dignes del poble valent i madur que representen de l’única forma digna possible: la insubmissió.

Molt especialment, SI pregunta al senyor Mas si no veu incompatible el fet de haver-se proclamat president gràcies a una formació política que via Madrid insulta i menysprea els catalans i la democràcia dia sí i dia també, mentre el candidat Mas duia al seu programa una reforma de la Llei de Consultes més ambiciosa. El senyor Mas té l’ocasió de demostrar si avui ha estat elegit President de Catalunya o representant ordinari de l’Estat Espanyol a Catalunya.

Solidaritat Catalana per la Independència insta a la societat civil catalana i al poble de Catalunya a mobilitzar-se arreu del país davant les agressions que com a poble estem patint i exigir una resposta digna per part de les institucions del país.

Solidaritat Catalana per la Independència presentarà el proper mes de gener al Parlament dues

Proposicions de Llei: Llei de declaració d’Independència de Catalunya i Llei de Consultes Populars no referendàries.

AIXÒ ÉS UN COP D´ESTAT.

Bon article d´en Vicent Partal a Vilaweb. Toca punts claus i ens recorda que això no s´ha acabat i que dir que "no passa res" (com fan alguns partits) no serveix de res.

Un cop d'estat serveix per canviar sobtadament les institucions o les regles de funcionament d'un país, sempre sense tenir en compte la voluntat democràtica de la població. Un cop d'estat té dues característiques: es fa per força, trepitjant els de sota, i instaura una nova 'legitimitat', que al capdavall el justifica. Els cops d'estat clàssics, els fan els militars. Però a Europa j! a són mal vistos. Per això el nacionalisme espanyol ha encarregat el cop als jutges. Com ja va passar a Turquia, per exemple.
La seqüència és en aquest sentit inequívoca. Hi ha una legitimitat sorgida de la transició. A mi, no m'agrada i crec que és la causa final de tots els mals, però és la que és i no s'entén res si no partim d'aquí. De les restes de la dictadura, en naix una constitució i, d'aquesta, en naixen uns estatuts d'autonomia i unes lleis. Seguint estrictament els procediments previstos per les lleis mateixes es canvia l'estatut d'autonomia. Es respecten tots i cadascun dels trams legals, fins i tot quan ens són clarament contraris. I s'arriba a un resultat, demacrat i pàl•lid, però legalitzat a l'extrem: l'estatut aprovat pel congrés dels diputats. Ningú, absolutament ningú, no pot dir que ni un sol pas en aquest procés no es féu d'acord amb la legalitat constitucional espanyola. No hi ha ni un sol gest de trencament.

Fins que arriba la sentència del tribunal constitucional. Perquè ací sí que hi ha un trencament clar. Ho han posat en relleu molta gent i moltes veus autoritzades: trinxar un estatut aprovat pels dos parlaments i corroborat referendàriament pel poble és una decisió gravíssima. Però el fet s'entén millor si parlem sense embuts: era un cop d'estat. Era un cop d'estat perquè es feia per la força i des de la força. El constitucional se situa per damunt del parlament català i del parlament espanyol, però, sobretot, per damunt del vot democràtic dels ciutadans. D'on prové la legitimitat en una societat democràtica? Tan sols de l'exercici lliure del vot dels ciutadans. I si això no val, és que som davant una substitució de l'origen de la democràcia, definició clàssica del cop d'estat. Si ningú volgués entrar en el debat entre poders superiors i inferiors, estatals i autonòmics, que no oblidi que no és únicament la legitimitat del Parlament de Catalunya que se substitueix, sinó també la del Congrés dels Diputats.
I això es fa bastint una nova legitimitat. Una nova legitimitat que no emana de la constitució del 1978, sinó que la substitueix. Perquè no hauríem d'oblidar que la constitució espanyola, les institucions generals de l'estat, durant dècades han avalat i validat la immersió. I això ara no ho ha canviat voluntàriament ni la voluntat popular ni el poder legislatiu. Ho ha canviat la voluntat arbitrària d'un cos organitzat i autònom dins l'estat –talment l'exèrcit. El juny passat, en el moment que es va fer pública la sentència, això ja era així. Però ahir, en veient com es començaven a desplegar les conseqüències de la sentència amb tota la brutalitat, de cop va fer-se difícil d'esquivar l'evidència de la gravetat que encloïa: això és un cop d'estat, ara ja en marxa i que no s'aturarà. I la millor resposta no és pas dir que això no passa.

EL TRIBUNAL SUPREM DESTRUEIX LA IMMERSIÓ LÍNGÜÍSTICA .

Després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol al juliol, han vingut en cadena, lleis sobre la utilització del català en Diputacions i Ajuntaments i ara a l´Ensenyament.
Aquesta és la noticia desafortunada del dia, l´atac contra la immersió lingüística catalana.

El Tribunal Suprem destrueix la immersió lingüística

El Tribunal Suprem espanyol ha emès tres sentències en què obliga la Generalitat de Catalunya a fer servir l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles. Les sentències resolen diversos recursos de pares que denunciaven que els seus fills no podien fer les classes en espanyol. El Suprem ordena a la Generalitat que adapti el sistema d'ensenyament a la sentència (pdf) del Tribunal Constitucional sobre l'estatut i que l'espanyol sigui introduït com a llengua vehicular 'de manera proporcional i equitativa al català en tots els cursos'.

El Suprem, doncs, invoca la sentència del TC per destruir la immersió lingüística a Catalunya, i diu que l'escola ha de demanar als pares quina és la llengua hab! itual que volen per als seus fills.

També obliga que les comunicacions, orals i escrites, que reben els pares siguin en les dues llengües.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/noticia/3827688/20101222/tribunal-suprem-destrueix-immersio-linguistica.html

RES DE NOU EN LA PRIMERA SESSIÓ D´INVESTIDURA , SEGONS S.I.

Alfons López Tena: “Tot el que ha dit Mas ja ho deia l’anterior Estatut retallat per ell mateix amb Zapatero”

20/12/2010 14:27

Després de la intervenció d’Artur Mas en la primera sessió del debat d’investidura, Alfons López Tena, diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, ha recalcat el fet que més del setanta per cent de la població amb dret a vot no va votar “ni a favor de Mas ni de Convergència i Unió”. En referència al discurs pronunciat avui pel candidat a la presidència de la Generalitat, López Tena ha afirmat que tot el que ha dit Mas “ja ho deia l’anterior Estatut retallat per Mas amb Zapatero". Per tant, segons el diputat de SI, hauria estat molt positiu que Mas hagués donat una solució de quina via seguirà el govern en cas que la resposta de l’estat espanyol “sigui no a tot el catàleg de bones intencions, banal i d’un gestor administratiu mediocre, sense contingut i que porta el país a la frustració”.

López Tena ha reiterat la intenció de SI de votar en contra la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat per ser coherents amb el programa electoral atès que “el manifest electoral no s’esgota el dia de les eleccions” sinó que ha de tenir una continuïtat, ha recordat.

EL PAPER DE SI AL PARLAMENT DE CATALUNYA.

Extracte d´una entrevista d´aquesta setmana a en Toni Strubell, és interessant que destaqui la coherència del que van proposar a la campanya, la confirmació de no aconseguir privilegis mitjançant mercadeig de vots (en la investidura o en altres posteriors) i el treball rigorós a les Comissions Parlamentàries. Entenem que aquest és el camí que han de seguir.

En aquells moments en què portaven un 60% dels vots escrutats i només donaven un escó a SI que, a més a més, era seu?

Va ser un moment de pànic escènic, era com jugar sol contra 11 jugadors del Real Madrid al Bernabeu. Va ser un mal moment però la veritat és que nosaltres teníem unes enquestes d’un partit concret que deien que sortíem segur i estàvem tranquils. Respecte a l’anecdotari, és veritat que es van produir dos moments genials a Girona i van ser les dues vegades que ens van entrevistar a les principals televisions de Girona. La primera va ser que van transmetre per la televisió, amb tota la nostra gent allà present, els resultats que sortien per Barcelona i, per tant, es va produir una reacció coral magnífica i la segona vegada que ens van entrevistar ja en sortien tres per Barcelona. És per això que la imatge que vam donar per la televisió va ser de molta alegria.

Abans d’això, però, va arribar a pensar que seria l’únic diputat de SI al Parlament?

No, però si que feia certa basarda pensar que podies compartir un grup mixt amb Ciutadans i amb la gent racista de Plataforma per Catalunya.

Us vareu plantejar la possibilitat de compartir grup mixt amb Ciutadans?

És el que hem de fer. Nosaltres hem de formar part del grup mixt. És el reglament i el que és cert és que nosaltres hem tingut ofertes per canviar el reglament en el sentit de beneficiar-nos. Volem sorprendre, volem ser dels que no fem pactes que l’electorat difícilment entendria i preferim mantenir-nos dins d’un discurs i no gaudir de privilegis guanyats a base de vendre certs aspectes del nostre programa.

Quin pes suposa dins el Parlament formar part d’un grup mixt?

Tenim quatre diputats al grup mixt i és evident que no és la situació perfecta però sempre amb polítiques de procedir des de la humilitat preveig una situació en què ens bolquem a centrar-nos en els problemes de la gent, sempre dins del marc del que és aconseguir la independència nacional per Catalunya però ja tenim, en aquests pocs dies que portem que no estem ni al Parlament, primer, un allau de felicitacions, però, més important que això, un allau de peticions de reunions. Portem tots aquests dies fent reunions amb grups sectorials amb les quals hem entrat en contacte amb les eleccions i pensem ser rigorosament fidels a tot el que ens demanin des de sectors crítics amb problemes concrets que pensem representar-los al Parlament sempre que hi estiguem d’acord.

Quatre diputats era el resultat que esperaven obtenir?

Jo signava això sobretot tenint en compte que hi havia enquestes que no ens en donaven cap.

Cada mitjà ha fet les enquestes a la seva manera.

Sí, però és molt complicat fer una candidatura i sortir a la primera. És brutal! La realitat és aquesta. No ens queixem, no plorem, sinó el contrari, hem tingut unes condicions molt difícils i pensem que, havent superat això, a partir d’ara la responsabilitat serà molt gran però sabem que en el futur tindrem algunes coses més fàcils.

Com valora aquest boom sobre SI que hi ha hagut després de les eleccions a la majoria de mitjans de comunicació?

És natural. És veritat que això ha estat molt difícil però ha sigut diferent per territori. Per exemple, a alguns mitjans de Girona els honora el fet d’haver tingut el sentit periodístic d’incloure’ns.

És clar, però una persona que només llegeix un mitjà nacional d’un dia per l’altre es troba que hi ha un partit del qual no en coneixia l’existència.

És veritat. Tinc un coneguts que només llegeixen La Vanguardia i el dia en què va sortir el resultat que Solidaritat havia entrat al Parlament em van trucar per dir-me que no en tenien ni idea que ens presentàvem.

Potser si haguéssiu tingut la possibilitat de sortir als mitjans, el resultat hagués estat diferent.

Sí. I a més a més hi ha molta gent que no ens ha votat perquè temien que era perdre el vot.

Des del 28-N els adherits a SI estan augmentant a 350 per setmana.

Tenim un panorama al davant que crec que ens somriu. La campanya ha estat molt dura però ha sigut molt bona i la implicació de la gent, i parlo de Girona que ho conec més, ha estat extraordinària. El fet que persones que no s’havien dedicat mai a la política realitzessin les tasques d’agitació i de publicitació de la nostra candidatura ha comportat haver-nos superat amb una nota tant alta. Tenim un equip extraordinari!

Heu treballat de valent, però tot just és el principi. Què fareu des del Parlament de Catalunya?

Moltes coses però primer hem d’acabar d’estudiar quines són les eines que tenim a les nostres mans. Tenim la sort de tenir al nostre grup un dels juristes més brillants de Catalunya, que és l’Alfons López Tena, i ell mateix amb una lectura de jurista del reglament del Parlament ha pogut veure fórmules que permeten fer més coses de les que la gent pensa que podem fer. El que sí trobo trist és que hi hagi parlamentaris de primera i de segona pel que fa a la capacitat legislativa quan tots hem hagut de sortir elegits al Parlament amb uns vots i tots hem hagut de lluitar. Tothom hauria de tenir la mateixa potencialitat, però jo crec que ho superarem i trobarem fórmules intel·ligents per a fer-ho.

Creu que sortirà elegit president al Parlament de Catalunya?

Moltes vegades l’important és participar i tenir un discurs com el nostre que és molt sòlid, petit però valent. Les grans coses a la vida es fan amb un esforç, una intel·ligència i una coherència. Anem pel bon camí i no ens ha d’importar ser petits de moment, ja creixerem!

Què proposeu per a les municipals?

L’important serà fer llistes de qualitat en aquelles poblacions on realment tenim possibilitats, tenint en compte que per a una organització que haurà tingut nou mesos d’existència és complicat. Hi ha molta il·lusió i hi ha moltes candidatures que s’estan preparant. De totes maneres, jo no miraria la qüestió quantitativa sinó qualitativa. És important com a eix de programa tenir aquests dos eixos fonamentals que hem tingut sempre que són, evidentment, portar l’independentisme als ajuntaments de manera conseqüent, perquè des d’un ajuntament hi ha moltes més coses de les que pensem. Tenim com a nord i esperit il·luminador aquests 109 ajuntaments de Catalunya que s’han declarat moralment exclosos de la Constitució i sempre seran un referent. També hi ha moltes coses a fer a nivell de burocratització i d’aspectes d’aprofundiment de la democràcia. Sembla mentida que estiguem a l’any 2010 i després de 30 anys de democràcia encara hi hagi coses que grinyolen. Des de la gestió de l’aigua fins a les convocatòries públiques, que són més privades que una altra cosa, per exemple, pels llocs en els mercats. És un escàndol perquè hi ha molta corrupció i hi ha molta feina a fer que els partits tradicionals no acaben de solucionar.

Com veu el futur polític de Catalunya?

Et parlaré des del camp en què jo he treballat: la internacionalització. Quan sents aquella gent des d’un diari britànic o, fins i tot, Ken Follet que ha entrevistat aquests dies a mitjans de comunicació, que no donen importància a això i pensen que nosaltres som un nacionalisme anacrònic, crec que hi ha molt a dir. Quan tens l’ocasió d’explicar en un context internacional el que hem d’empassar-nos nosaltres com a catalans, perquè com a catalans passem a ser europeus de segona o de tercera i vivim en una situació tan deplorable com és que el nostre idioma no sigui obligatori a casa nostra. Cap europeu normal acceptaria una situació així. Ara estic a punt de treure un llibre en anglès en què entrevistem a 36 personalitats catalanes i serà una petita aportació a la política catalana. El tenim acabat i tenim una editorial anglesa, en principi només està pensat perquè surti publicat a Anglaterra perquè des de fora entenguin el que estem patint; però també sortirà a la venda a l’Amazon.co.uk.

Serem independents abans del 2014?

No vull posar una data perquè quan s’hi arriba si no es compleix la gent es desanima. Les lluites són llargues i hem de lluitar amb eficàcia.

Ho serem, però, algun dia?

Jo penso que sí, si sabem explicar-nos prou bé. Els catalans tenim un defecte, tal com va dir un corresponsal del Boston Globe a Salamanca, la causa catalana és de les més boniques d’Europa però és de les pitjors defensades. No ens sabem explicar i aquest és el problema.

S.I. TREBALLA PER PODER PRESENTAR PROPOSICIONS NO DE LLEI AL PARLAMENT CATALÀ.

Una de les promeses de SI (Solidaritat Catalana per la Independència)va ser presentar una proposició el Parlament per la independència de Catalunya. Abans de constituir-se el Parlament ja estan treballant en les formules legals per on es pot fer aquesta proposta, malgrat estar al grup mixt del Parlament.

Ens agrada que es segueixi el programa establert i no que l´oblidin el dia després de les votacions, com han fet altres partits aquestes mateixes eleccions. Aquesta és la noticia de Nació Digital:

Que Solidaritat Catalana (SI) no hagi arribat als cinc diputats i no diposi de grup parlamentari propi no serà un impediment perquè pugui presentar proposicions no de llei al Parlament. El fet que el grup mixt superi per primer cop els cinc diputats, amb la inclusió dels tres representants de Ciutadans, modifica les regles de joc de la cambra catalana, segons la direcció del partit independentista. El reglament del Parlament distingeix si el grup mixt és format per més de cinc diputats o per menys. De fet, l'article 24.2 estableix que “en les iniciatives per a les quals aquest reglament exigeix la signatura dels portaveus dels grups parlamentaris, la del grup mixt únicament es compta si és constituït per un mínim de cinc membres i si acredita el suport de la majoria del grup”.

Tenint en compte que en aquesta legislatura hi haurà set diputats al grup mixt i SI podrà acreditar el suport de la majoria del grup perquè, d'aquests set, en té quatre, la coalició liderada per Joan Laporta defensa el seu dret a presentar iniciatives parlamentàries. Ciutadans, en canvi, no en podria presentar perquè no té la majoria del grup. Aquesta escletxa en el reglament permetria que SI no s'hagués de limitar a contestar, interpel·lar o esmenar allò que presentin els altres grups. El número 2 del partit, Alfons López Tena, ha estat l'encarregat d'estudiar les vies legals que té la formació per fer sentir i tot i admetre admetre que “hi haurà limitacions de temps d'intervenció, de repartiment de comissions i tot un seguit de detalls que caldrà pactar amb els altres integrants”, es mostra convençut que el reglament els avala.

Si finalment el Parlament els dóna la raó, el primer projecte que portaran a votació, tal i com van prometre durant la campanya, serà la llei de declaració d'independència de Catalunya perquè els diferents grups parlamentaris es vegin obligats a posicionar-se. En el cas que la resposta fos negativa, Solidaritat té previst un pla B, que consistiria en presentar ILP per mitjà de la recollida de signatures com van fer amb èxit els antitaurins.

ENTREVISTA STRUBELL (SI)

Entrevista d´El Temps a l´Antoni Strubell de SI:

Antoni Strubell (Oxford, Anglaterra, 1952) era el cap de llista per Girona de Solidaritat Catalana per la Independència. A les eleccions al Parlament del 28 de novembre va obtenir un dels quatre escons d’aquesta formació.

Senyor Strubell, durant la nit electoral, a la seu de Barcelona de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), la militància i els caps de llista saltaven d’alegria pels quatre escons obtinguts. Va ser una sorpresa?

Quan una força es presenta per primera vegada, les dificultats per a sortir elegits són molt grans. Moltes enquestes dubtaven que sortíssim i, per tant, l’alegria era més que justificada.

Hi ha qui diu que CiU ha capitalitzat el vot de la gent que es va manifestar el 10 de juliol a Barcelona. Hi esteu d’acord, o és SI qui se n’ha beneficiat?

La cosa ha anat repartida. Però CiU, lògicament, ha tingut una presència publicitària als mitjans de comunicació milers de vegades més forta que nosaltres. Per tant, davant del dubte i davant de les campanyes, ben intencionades o no, a favor del vot útil, és possible que els més dubtosos es decantessin per CiU. Crec que CiU té molt vot manllevat.

Alfons López Tena i Uriel Bertran, que també han sortit elegits diputats al Parlament per SI, eren al darrere de l’organització de les consultes per la independència que enguany s’han dut a terme a molts pobles i ciutats d’arreu del país. Com hi ha influït, això, en el resultat obtingut per SI?

Solidaritat ha estat vista com una de les opcions on hi havia gent que, d’una manera més visible, va liderar les consultes. Això s’ha fet especialment palès en el magnífic resultat obtingut a Osona, on Solidaritat va ser la segona força, amb gairebé un 10% dels vots.

Al final s’ha vist que no anar junts a les eleccions amb el Reagrupament de Joan Carretero havia estat un error, si més no amb vista a aconseguir un cinquè diputat i grup parlamentari propi. De qui ha estat culpa?

Jo no parlaria de culpes. Encara més, m’ha emocionat molt de rebre felicitacions i esperances de gent de la base de Reagrupament a favor de una futura actuació conjunta.

SI és responsable de la crisi que viu ERC?

Absolutament no. Penso que ERC, amb la seva actuació durant la segona legislatura s’ha condemnat, almenys momentàniament, a si mateixa. Ha pagat molt car haver defensat una operació que comportava la defenestració de Maragall i que donava tanta cobertura a les accions poc catalanes del tripartit. Crec que no han entès el seu gran èxit del 2003, però el fet més greu és que fins ara han demostrat no entendre el perquè de la gran davallada actual.

I la defenestració de Josep-Lluís Carod-Rovira, no els ha passat factura?

Crec que l’arrogància és de les pitjors cares de la política.

L’arrogància de qui? De Joan Puigcercós?

Uns i altres no han estat a l’altura a l’hora d’atreure les simpaties del catalanisme popular, que mai no ha entès com es pot compartir el poder amb una opció que, en el fons, nega els drets històrics de Catalunya, com va fer el senyor Montilla en un article l’any 2005 i en bona part durant la seva actuació com a president.

Així i tot, és possible que ERC i SI facin pinya al parlament per cercar acords amb CiU?

L’objectiu més important de SI és mantenir la fermesa del seu missatge. No serem arrossegats cap a posicions on l’independentisme no pugui mantenir una política clara. Celebrarem que uns altres sectors sobiranistes de la cambra, amb les evolucions polítiques que inevitablement es produiran, es vagin pronunciant a favor d’una declaració unilateral d’independència.

Joan Laporta ja ha dit que SI només donarà suport a la investidura d’Artur Mas si es compromet a declarar la independència. Podem donar per fet que el vot serà, doncs, contrari?

Si no hi ha cap miracle, sí. Crec que el perfil clarament antiindependentista d’alguns dels candidats capdavanters de CiU indicaria que està més aviat poc disposada a alliberar aquest poble.

La declaració unilateral serà la condició sine qua non per a qualsevol acord amb els altres partits?

Quant al nucli dur de la política a dur a terme, sí. Això no vol dir que SI no hagi de tenir un paper de flexibillitat i intel·ligència política, sempre en pro de la independència del nostre país.

Això significa que, pel bé del país, donareu suport al govern de CiU en lleis concretes?

Exercirem la nostra labor parlamentària amb el màxim de compromís, però entenem que el bé del país, tenint en compte què ha passat els darrers quatre anys, només pot arribar amb una decidida embranzida cap a la independència.

Vista la participació en les consultes per la independència i la suma dels vots obtinguts per ERC, SI i Reagrupament, penseu que l’independentisme en aquest país supera el 40%, com han mostrat algunes enquestes?

Penso que el sentiment independentista es va estenent i que els quatre anys que tenim al davant, com ha passat aquests quatre anys darrers a Flandes i els anys 70 al Quebec, ens donaran una ocasió immillorable d’anar perfilant una molt sòlida i conseqüent alternativa independentista transversal al voltant de SI.

De veritat penseu que en aquest país es pot proclamar la independència de manera unilateral i immediata?

Pensem posar en evidència tots els electes del país que es diuen nacionalistes però que no estan disposats a votar per la independència, cosa absolutament realitzable, perquè el nacionalisme té la majoria absoluta de la cambra. La història recent ens ensenya, amb l’aparició de vint nous estats els darrers anys, que això és possible. A més, la sentència del Tribunal Internacional de l’Haia sobre Kosovo ha deixat els polítics espanyols sense arguments. Ni el senyor Jordi Pujol no sembla ja tenir arguments contra l’independentisme!

Queda clar, doncs, que penseu que sí que és possible la declaració unilateral, i que ho penseu demostrar.

Sí, és la nostra raó de ser.

Del programa de SI poca cosa se’n sap. Quines són les vostres prioritats, a banda de la proclamació de la independència?

La independència és la part més coneguda, però hi ha un altre tema clau que cal abordar: la regeneració democràtica; un camp en què Catalunya té deures pendents. Penso que és molt significatiu i alhora trist que SI hagi hagut de fer història a casa nostra essent la primera opció política que ha confeccionat les llistes electorals amb l’estricte ordre en què les van votar les bases.

Creieu que la proposta de concert econòmic que fa CiU és real, o tenint en compte les dificultats que implica només ha estat una estratègia electoral?

No van passar ni 24 hores després de la nit electoral que el senyor Felip Puig va admetre que això era impossible. Estic molt orgullós que un dels actes més brillants de la campanya de SI a Girona hagi estat un homenatge a Ramon Trias Fargas, president de CDC els anys 80, que va estar en condicions d’aconseguir el concert amb García Añoveros –ex-ministre d’Hisenda de la UCD–, però que es va trobar amb el buit del propi partit. Trias deia que els catalans serien independentistes quan no els quedés més remei. Aquest moment ja ha arribat.

Veieu factible compartir grup mixt amb un partit com ara Ciutadans, que es als vostres antípodes?

Quin remei! El reglament es així. Catalunya és un país on l’oposició a la mateixa idea de país té un lloc a la política.

Us preocupa que Laporta pugui fer algun estirabot al Parlament, en la línia dels que feia quan era president del Barça? Dit d’una altra manera, la forma de ser de Laporta pot ser contraproduent per a SI?

El poble català necessita líders agosarats com Laporta. Una mica de mala bava, com ens aconsella l’amic Justo Molinero a tots els catalans, potser ens anirà bé. Ja es hora de començar a despertar del malson de l’autonomisme i del buidatge que fan de les nostres competències i del nostre esperit com a poble.

WIKILEAKS I CATALUNYA.

Tots saben que avui les màfies (russes, italianes o d´altres llocs)viuen en llocs tan luxosos com aquest.

Quin és el present i el futur que tenim els catalans i catalanes, segons els poders que ens veuen des de fora ? Als cables de Wikileaks també hi sortim. Va bé llegir el que en diuen, Vilaweb també n´ha fet aquest comentari:

CATALUNYA ÉS UNA BASE D´ACTIVITATS DE LA MÀFIA RUSSA, segons un cable de Wikileaks.

Catalunya és un gran centre d'emblanquiment de la màfia russa, segons que expliquen a funcionaris dels Estats Units els fiscals Gerardo Cavero i Fernando Bermejo. Així consta en un document fet públic per Wikileaks. Cavero és el responsable del departament antidroga de la fiscalia de Barcelona i Bermejo és el fiscal delegat a Barcelona de la fiscalia anticorrupció. El document és d'octubre de 2009.

L'autor de l'informe, membre de l'ambaixada americana a l'estat espanyol, escriu: 'Bermejo va assegurar que hi ha una alta activitat d'emblanquiment de diners a Catalunya i 'molts, molts' membres de la màfia russa (...). Ell i Cavero apunten que les declaracions públiques de les autoritats espanyoles l'any 2008 dient que en una anterior batuda en qual s'havia atrapat Petrov i altres membres [la majoria a Mallorca i al País Valencià] havien 'decapitat' la màfia russa a l'estat espanyol eren optimistes fetes en un moment d'eufòria que no reflectia la realitat (...). Bermejo va dir que els líders de la màfia van anar primer a la Costa Brava de vacances. Allà hi van veure oportunitats per la laxitud de la llei i van començar a fer servir Catalunya com a base per a l'emblanquiment de diners'.

I continua: 'Bermejo va dir que a Itàlia la màfia és tan poderosa que pot comprar els jutges. I després va afegir que l'autor italià Roberto Saviano, famós per la seva feina sobre la màfia italiana, havia comentat que el sistema judicial espanyol és tan corrupte que no necessita comprar els jutges.' I rebla: 'El diplomàtic nord-americà va entendre que Bermejo opinava que hi havia un element de veritat en les paraules de Saviano'.

L'autor de l'informe es va reunir amb Bermejo i Cavero a Barcelona el 29 de setembre del 2009, sis mesos després de la publicació d'un altre informe, aquest del departament d'estat dels EUA, en el qual es deia: 'l'estat espanyol és un important centre europeu de les activitats d'emblanquiment de capitals, i una important via d'accés dels estupefaents il·lícits'. L'estudi instava l'estat espanyol a garantir la independència del seu sistema judicial, a perseguir la inversió en el sector immobiliari procedent del narcotràfic, i a ser més transparent en els resultats de la seva acció contra el tràfic d'estupefaents i en el valor dels actius confiscats.

En la trobada, Bermejo i Cavero van expressar interès explícit per reunir-se amb responsables del departament de Justícia nord-americà i de l'FBI per parlar de l'emblanquiment de diners a Catalunya per part de la màfia russa.

LÓPEZ TENA (S.I.): VALORACIÓ ELECTORAL A GIRONA

Alfons López Tena: “Els ciutadans han de poder escollir els seus representants als consells comarcals i les diputacions”

01/12/2010 23:04
Santi Niell, coordinador de SI a les comarques gironines i Alfons López Tena, diputat electe de SI per Barcelona han comparegut aquest matí en roda de premsa a Girona per fer una valoració dels resultats obtinguts per SI i explicar l'estratègia de la coalició independentista per a les properes eleccions municipals.

Santi Niell ha fet una valoració molt positiva pel 4,85 % dels vots obtinguts per Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a Girona i que han suposat l'entrada al Parlament de Toni Strubell, gairebé el mateix percentatge que partits consolidats com ICV-EUiA i tenint present factors com la competència existent a Girona entre l'electorat independentista. Niell ha destacat la homogeneïtat del vot a tot el territori ja que “hem tingut electors a 219 municipis del total de 221” destacant les comarques del Gironès, Garrotxa i el Pla de l'Estany on s'ha superat el 5% dels sufragis. També ha afirmat que “ara no ens aturem ja que tenim nous reptes” i que “en el termini de dos mesos la nostra organització política es consolidarà a nivell comarcal i local i haurem de fer eleccions per escollir els òrgans de govern de SI al territori per poder encarrilar i planificar la feina per treure uns grans resultats a les eleccions municipals del mes de maig”.

Niell ha fet “una crida a l'independentisme municipalista per sumar forces amb aquells qui vulguin compartir amb nosaltres el mateix plantejament de regeneració democràtica” tot reafirmant el compromís de SI d'elaborar “les llistes sota el mateix concepte de primàries on els adherits escolliran els candidats”.

El marc sobre el qual pivotarà l'actuació municipalista de SI l'ha definit en quatre grans eixos programàtics:

1. Lluitar contra la bel·ligerància competencial que suposa que els ajuntaments catalans suportin competències delegades sense tenir recursos.

2. Lluitar contra el model municipalista de l'ACM i la FCM que està fossilitzat i esgotat.

3. Acabar amb l'opacitat d'aquells òrgans amb greus dèficits democràtics com els consells comarcals i les diputacions, proposant l'elecció directa pels ciutadans d'aquests òrgans amb grans recursos econòmics, totalment opacs i dirigits actualment per les maquinàries de partit.

4. Acabar amb el model de que els ajuntaments petits visquin en la més absoluta indigència i que els grans ajuntaments siguin usats pels partits per omplir-los d'assessors i prevendes partidistes.

En definitiva, Niell ha afirmat que SI vol sumar esforços amb totes les forces independentistes que es vulguin presentar a les eleccions amb nosaltres ja que “tenim la cobertura dels 4 parlamentaris perquè aquestes propostes siguin visualitzades i es palesi un nou escenari i una nova manera de fer política a nivell municipal”.

Per la seva banda, Alfons López-Tena, ha carregat contra les greus mancances democràtiques del sistema polític català, ja que és molt difícil entrar al Parlament si no s'hi és prèviament. Malgrat això, “els ciutadans ens han donat la seva confiança”. López Tena ha dit que l'actuació de SI aquesta legislatura serà “posar de manifest que l'autonomia esta liquidada després de la sentència del Tribunal Constitucional ja que no hi ha possibilitat d'avenç a l'Estat espanyol i que la manera de sortir de la crisi és que Espanya ens deixi de robar”. Segons López Tena, “l'Estatut va ser una aventura fracassada”.

López Tena ha insistit en què no pot ser que “hi hagi administracions públiques amb grans pressupostos, totalment opaques i que els ciutadans no puguin ni escollir ni cessar, com per exemple els consells comarcals i les diputacions, que han de ser regits democràticament”. López Tena ha dit que presentaran cavall de batalla per aquest tema al Parlament i ha advertit que “si els partits tradicionals segueixen amb aquest sistema autoritari, els representants de SI que escaiguin en aquests òrgans de poder s'escolliran democràticament pels nostres adherits”.

López Tena ha reclamant al govern que formi Artur Mas que tingui per únic objectiu recuperar els diners que ens roba Espanya ja que “la Generalitat està en fallida, els ajuntaments en semifallida, i que els catalans paguem de sobres impostos per tenir una Administració Pública de primer nivell”.

Ja per acabar també ha denunciat la situació “similar a Corea del Nord” de què 4 diputats no puguin tenir iniciativa parlamentària, una limitació antidemocràtica que “no es dóna ni al Congreso de los Diputados”.

López Tena també ha aprofitat per anunciar que “com CiU aposta per la via autonomista i no vol iniciar una legislatura de transició cap a la independència votarem no a la investidura en les dues voltes i no a la presidència del Parlament”.