dimarts, 31 de maig del 2011

ALEMANYA TANCARÀ LES CENTRALS NUCLEARS.


La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha anunciat que paralitzarà les centrals nuclears més antigues d'Alemanya mentre duri la moratòria de tres mesos per verificar la seguretat de les centrals nuclears del país.

La desconnexió afecta les plantes que van ser construïdes abans del 1980, mentre que les de construcció posterior podran continuar funcionant amb normalitat mentre duri la moratòria de tres mesos, ha dit Merkel.

En total, hi ha 17 centrals nuclears a Alemanya, set de les quals van ser construïdes abans del 1980. Es tracta de Brunsbuettel (1971), Unterweser (1978), Biblis A (1974), Biblis B (1976), Philippsburg 1 (1979), Nackarwhemsthein 1 (1976) i Isar 1 (1977).
AL FINAL DEL PERÍODE ES TANCARAN LES 17 CENTRALS NUCLEARS ALEMANYES L´ANY 2022.


Rússia també revisarà totes les centrals

El primer ministre rus, Vladímir Putin, ha ordenat als seus funcionaris comprovar l'estat de totes les instal·lacions nuclears russes i repassar els plans ambiciosos de desenvolupament de l'energia atòmica al país, coincidint amb la crisi nuclear japonesa.

Revisió d'urgència de les centrals nuclears de la UE

Els ministres d'Energia de la Unió Europea es reuneixen avui a Brussel·les per revisar la seguretat de les centrals nuclears comunitàries, després que es disparés ahir, amb l'explosió del tercer reactor de Fukushima I, el nivell d'alerta al Japó pel risc d'una catàstrofe nuclear després del terratrèmol.

Durant el debat s'analitzarà l'última hora dels fets al Japó, s'extrauran lliçons del que ha passat i s'estudiarà si és necessari reforçar els estàndards de seguretat comunitaris.

divendres, 20 de maig del 2011

POSEM RUMB CAP A LA INDEPENDÈNCIA O HAUREM D´ESPERAR QUE ERC I CIU DEIXIN DE DONAR NOVES DECEPCIONS A LA CIUTADANIA ?


Bon article d´anàlisi de l´Hèctor López Bofill:

Una de les qüestions que determinen la realitat nacional catalana i la seva dinàmica política i electoral és que, sortosament, aquí les eleccions municipals no seran llegides en clau de primàries espanyoles. Un hipotètic ascens del PP com a vot de càstig al socialisme per la gestió del govern de Zapatero es pot donar en alguns sectors, amb algunes repercussions a l'àrea metropolitana de Barcelona, però no representa una realitat determinant del país (a diferència del que s'esdevé, per desgràcia, a les Illes i al País Valencià, amb les enormes dificultats que fenòmens d'aquesta mena provoquen per pensar i articular una nació política conjunta).

Les eleccions municipals de 2011 a Catalunya, com s'escau en un procés democràtic en aquest nivell de govern, estaran molt determinades pels condicionants locals: pels candidats de cada municipi, per les propostes de cada formació en un context de crisi i de precarietat de l'administració municipal, per la gestió dels que aspiren a consolidar una majoria de govern o per la confiança que generin els que plantegen una renovació. Però juntament amb les peculiaritats de cada poble o ciutat, la present convocatòria electoral proporcionarà alguns elements de judici sobre tendències generals de la política catalana (per exemple, si CiU serà capaç de traslladar al mapa municipal l'impuls registrat a les eleccions al Parlament) i, pel que aquí ens interessa destacar, revelarà quines intencions de futur tenen les direccions de les diverses formacions polítiques amb implantació en el conjunt del territori, una circumstància que es comença a palpar amb els missatges de campanya i que es coneixerà definitivament quan es constitueixin els governs locals i es forgin les coalicions.

Al meu parer, la pregunta clau sobre el comportament polític que es reflectirà durant la cita electoral i després és si el món local continuarà majoritàriament determinat per la divisió entre tripartit PSC-ERC i ICV d'una banda i CiU (potser amb PP) per l'altra, o si es trencarà aquesta tendència dominant els anys passats per una combinatòria diversa o, com desitgem alguns, per uns governs locals més marcats per pactes basats en l'eix nacional que en l'eix esquerra-dreta.

Aquesta darrera setmana s'ha expressat una nova conjura de l'antic tripartit per assegurar la governabilitat en alguns ens locals tot aprofitant el desencís que ha causat CiU amb la seva política de retallades socials. En aquest sentit, els moviments que està protagonitzant ERC, obstinada a estintolar el PSC, confirmarà tal vegada la seva ensulsiada a les urnes el proper 22 de maig. Després de tot el cost electoral que per ERC va significar el govern Montilla i els pactes locals amb el PSC del 2007 –entre els quals un dels més visibles va ser el de les diputacions de Lleida i Girona– encara continuen presentant-se davant de l'electorat com a crossa del socialisme sense cap altre projecte polític que parapetar-se en una tinència d'alcaldia, un càrrec al consell comarcal o en la presidència d'alguna de les esmentades diputacions. Si alguna virtut té la irrupció de noves forces independentistes en el municipalisme és que hauria de permetre copsar un horitzó en el qual el sobiranisme no estigui segrestat per dirigents dedicats a cedir el poder als enemics de la Catalunya lliure a canvi de continuar cobrant les suculentes dietes de l'autonomisme.

Si fins i tot en campanya des d'ERC ja es continua insinuant que els pactes d'esquerres amb els socialistes passen per damunt d'una política municipal sobiranista, la gran incògnita és si una Convergència puixant acabarà pactant amb el PP en aquells municipis (com podria succeir a Barcelona) en els quals un acord així proporcionaria la majoria per governar. Farà servir Convergència els seus resultats a les properes eleccions municipals i la política de coalicions com un preludi d'un suport al PP a les Corts Generals espanyoles el 2012? De forma immediata, doncs, començarem a percebre si la retòrica del “dret a decidir” de la federació és una aposta sincera o només una cortina de fum per guanyar temps, esperar que els anhels de ruptura amb Espanya es desinflin i tancar una nova aliança amb els poders estatals espanyols a través del PP a canvi d'alguna contrapartida econòmica més aviat dirigida a satisfer els poders fàctics unionistes catalans que les necessitats de la gent i la reducció del dèficit fiscal.

El drama, en definitiva, és que tot sembla assenyalar que el catalanisme és incapaç de posar-se d'acord per teixir unes complicitats, ara a nivell local, que propulsin un avenç cap a l'estat propi. Em temo que els moviments posteriors a les eleccions municipals continuaran invocant totes les excuses possibles per no superar la dinàmica de blocs esquerra-dreta, de manera que la qüestió nacional quedi posposada per a irritació del sobiranisme cívic.

Només un ascens de les noves opcions independentistes compromeses amb la consolidació d'un moviment coherent d'emancipació nacional podria acabar amb l'espiral perversa que ens plantegen els partits tradicionals. Quan aquells ciutadans que voten a les consultes populars per la independència votin també per a la independència en unes eleccions a les institucions (també en els ajuntaments), la creació de l'estat propi serà més a prop. Els propers dies comprovarem si el procés es pot accelerar o si encara caldrà esperar mentre ERC i CiU es dediquen a proporcionar noves decepcions a la ciutadania.

dijous, 19 de maig del 2011

PER A SER INDEPENDENTS NO NECESSITEM PERMISOS.

SI insisteix en la importància dels ajuntaments i en no necessitar permisos per a la independència.
Els veïns de Nou Barris van omplenar el Centre Cultural Els Propis per escoltar al cap de llista de Solidaritat Catalana per la Independència (SI)i al diputat i secretari General del partit Uriel Bertran. L’alcaldable a Barcelona, Santiago Espot, presenta el seu programa electoral i va posar èmfasis en la idea de recuperar la ciutat pels ciutadans i veïns que hi viuen i hi treballen. “La nostra actitud serà bel·ligerant amb els que tenen l'afany d’espanyolitzar i anorrear la nostra ciutat perquè resti com a capital provinciana” ha assegurat.

El diputat independentista, Uriel Bertran, ha estat l’encarregat de presentar al candidat a l’alcaldia, i ha aprofitat el seu torn per defensar que Catalunya “no ha d’esperar a que ningú ens deixi ser independents, no necessitem permisos”. En aquest sentit ha posat l’accent en iniciar la lluita per la Independència en els consistoris municipals, ja que “són les institucions més properes al ciutadà”. Ha recordat a més que qui va tornar a situar el debat de la independència va ser el petit consistori d’Arenys de Munt “la nostra Gàl·lia particular, imagineu-vos si us poden fer coses des dels Ajuntaments”.

Les polítiques de proximitat, l’elecció directe dels consellers de districte, la participació ciutadana, el foment de la catalanitat, o la participació ciutadana han estat algunes de les propostes que Espot ha fet arribar als veïns. “El que no pot ser és que ens prenguin el pèl i ens prometin coses que saben que no compliran” ha sentenciat el candidat ha afegit que “no pot ser que les iniciatives ciutadanes, com el 10A siguin boicotejades per l’Ajuntament mentre es donen 80.000 euros a la feria de abril”. Santiago Espot ha volgut acabar la seva intervenció recordant la sentencia del president Companys “per salvar la llibertat de Catalunya, només estem els catalans”.

dissabte, 14 de maig del 2011

SUPORTS A LA MANIFESTACIÓ DEL 14 DE MAIG.

Ahir voliem penjar les mostres de suport a les protestes d´avui per les retallades a sectors molt sensibles de la nostra societat.
Quina casualitat, ahir el blogger no ens va funcionar. Que hi farem ¡¡
Avui, com que ja ha passat no ho penjarem, només direm que gairebé tots els sindicats ens van assabentar del suport a la manifestació i també tots els partits catalans mitjans i petits.
Afegirem també els punts de Solidaritat per la Independència, perque van ser els menys difosos:

- SI dóna suport a les mobilitzacions contra les retallades socials. Amb la independència no caldria fer cap retallada

- CiU, PP i PSC es neguen a debatre la rebaixa de la retribució dels diputats proposada per SI

- SI proposa reduir la tarifa del transport públic a tot Catalunya en funció dels quilòmetres i no de les zones

- Santiago Espot: “No hem viscut mai del pressupost i no ens hipoteca res a diferència dels grups municipals que actualment governen Barcelona”

dimecres, 11 de maig del 2011

AUDIÈNCIA ESPANYOLA: CAUSA DEL GENOCIDI CONTRA EL SÀHARA PERPETRADA PEL GOVERN MARROQUÍ.


MAPA DEL TERRITORI DEL SÀHARA OCCIDENTAL OCUPAT MILITARMENT PEL MARROC EN 2/3 PARTS, DES DEL 1976 (AMB LA COMPLICITAT DELS SUCCESSIUS GOVERNS ESPANYOLS, FRANCESOS I NORD-AMERICANS).
Aminatu Haidar declara com a testimoni en la causa del genocidi contra el Sàhara

Entre avui i demà declararan a l'Audiència espanyola catorze víctimes de la violència antisahariana

Catorze damnificats per la repressió contra el poble saharià, entre aquests l'activista Aminatu Haidar, declararan entre avui i demà al jutge de l'Audiència espanyola Pablo Ruz. La declaració serà en qualitat de testimonis en la causa del possible genocidi i de les tortures infligides, entre els anys 1975 i 1987, al poble saharià.

La causa va començar el 2007, quan el jutge Baltasar Garzón va obrir una investigació a partir d'una querella presentada per associacions de defensa dels drets humans i familiars de presos i desapareguts. En aquell moment, Garzón va demanar al Marroc que informés els encausats sobre l'acció judicial empresa, que digués si havia investigat els fets i si hi havia cap procediment penal contra ells.

Concretament, investiga 'destacats funcionaris marroquins que van poder ordenar i dirigir algunes campanyes de detencions i de desaparicions a ciutats del Sàhara com Smara, al-Aaiun o Tan Tan'. El mes de febrer passat les autoritats d'Algèria van prohibir al jutge que interrogués els encausats a Tinduf.

Entre els encausats per Garzón hi ha Housni Benslimane, general de gendarmeria acusat d'ordenar i dirigir la campanya de detenció i desaparició del 1976, condecorat pel ministeri d'Afers Estrangers espanyol dos anys abans que s'obrís la investigació. També hi ha encausats Dris Basri, ex-ministre de l'Interior; Abdelhafid Ben Hachem, presumpte responsable directe dels segrests d'al-Aaiun del 1987; Abdelhak Lemdaour, possiblement vinculat amb les detencions a la regió d'Erbaid del 1976; i Moustafa Hamdaoui, dirigent de la gendarmeria de Tan Tan. Garzón també va encausar alts càrrecs militars, com ara Ben Hima, Amimi, Dris Sbai, Ayachi, Said Ouassou, Brahim Ben Sami, Hariz al-Arbi, Abdelaziz Allabouch i Sanhaji Hamid.

Els denunciants han comptat 542 desaparicions des del 1975. L'endemà de la signatura dels Acords Tripartits de Madrid, Espanya va abandonar el Sàhara i el Marroc va organitzar la Marxa Verda per ocupar-lo.

En termes de la querella, la invasió i la matança del poble saharià va durar setze anys; en aquest temps els saharians foren sotmesos a la dominació d'una potència estrangera que els va impedir 'l'exercici del dret de lliure determinació, reconegut per la resolució 1514 de l'Assemblea General de l'ONU de desembre de 1960'. També diu que des del 31 d'octubre de 1975 fins avui 'l'exèrcit marroquí ha exercit una violència permanent contra el poble saharià' en una guerra d'invasió que va deixar sense casa 40.000 persones, les quals hagueren de fugir al desert; a més, 'foren perseguides i bombardades per les forces invasores amb napalm, fòsfor blanc i bombes de fragmentació'.

dilluns, 9 de maig del 2011

ESCÒCIA I LA UNIÓ EUROPEA.


Kenneth Gibson (SNP): 'Quan declararem la independència, passarem a formar part automàticament de la UE'
Exposa en aquesta entrevista per VilaWeb els objectius de la nova majoria independentista escocesa · N'esbossa alguns possibles factors d'èxit.

L'aclaparadora victòria electoral del Partit Nacionalista Escocès (SNP) a les eleccions parlamentàries de la setmana passada ha obert definitivament la ruta del referèndum d'independència anunciat pel primer ministre Alex Salmond. VilaWeb ha entrevistat el diputat nacionalista, Kenneth Gibson, per escatir els factors d'èxit de l'SNP i els plans de la nova majoria independentista d'Escòcia.

Com pensa administrar aquesta aclaparadora victòria, l'SNP?
Per una banda, volem assegurar poders addicionals per a Escòcia en aspectes com l’impost de societats, les ‘propietats de la corona’ (controla l’aigua i els impostos sobre les energies eòliques renovables fins a dotze milles de la costa), i la capacitat d’endeutament per a poder invertir en les infrastructures més importants estratègicament. També volem enfortir l’autogovern d’Escòcia, eixamplant les competències de la Scotland Bill, i superar les dificultats econòmiques que tenim com a país.

Quin seria el calendari del referèndum d’independència?
Com ha anunciat el primer ministre Alex Salmond, el farem la segona meitat de la legislatura que ara comencem, que serà de cinc anys. És una promesa electoral que ha estat generosament legitimada per les urnes i que evidentment complirem.

Hi ha cap prioritat, com ara la recuperació econòmica, que pogués aturar el procés?
No, per què? De fet, no hi haurà millor remei per a la recuperació econòmica que la independència.

La majoria parlamentària es correspon amb una majoria social favorable a la independència?
No necessàriament. La gent vota el Partit Nacionalista Escocès per moltes raons, no solament per la qüestió nacional. Per un altre costat, també hi ha independentistes que no ens voten! La majoria social per la independència, la sabrem quan fem el referèndum i haguem fet el debat sobre el nostre futur com pertoca.

El govern britànic accepta el dret d'Escòcia de fer un referèndum. Creieu que Londres serà imparcial o que provarà d'entrebancar-lo legalment o política?
El govern del Regne Unit provarà de dificultar el procés tant com podrà, perquè no el vol. I tota la classe dirigent britànica farà mans i mànigues per fer oposició i perquè guanyi el 'no'.

No temeu una fragmentació social, si Escòcia declara la independència?
Gens ni mica. De fet, no he sentit mai ningú que suggerís una tal hipòtesi. No entenc quin sentit té.

Teniu cap pressentiment de la reacció de la UE, si declareu la independència?
Fa uns quants anys ja ens vam preocupar d'esbrinar-ho. Quan declararem la independència, passarem a formar part automàticament, com un estat més, de la Unió Europea. La integració serà automàtica.

Hi ha importants moviments independentistes també a Flandes, al País Basc i a Catalunya. Què en penseu i què els diríeu?
Em sembla que això que passa a Escòcia demostra fins on es pot arribar amb un partit nacionalista que deixi la divisió entre esquerres i dretes en un segon pla per prioritzar l'arribada de la independència. La transversalitat en pro d'un objectiu de caràcter nacional és un factor decisiu i explica l'èxit del Partit Nacionalista Escocès.

dissabte, 7 de maig del 2011

ESCÒCIA FARÀ UN REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA.


Escòcia camina cap a la independència

El Partit Nacional Escocès (SNP), del primer ministre Alex Salmond, es va endur una victòria rotunda, per majoria absoluta, a les eleccions al Parlament d'Escòcia celebrades dijous passat. La conseqüència més important d'aquests resultats és el referèndum sobre la independència d'Escòcia, que es farà abans del 2015, anunciat per Salmond. El primer ministre del Regne Unit, David Cameron, ja ha anunciat que s'oposarà amb totes les seves forces a la independència d'Escòcia.

Mentre lidera! va un govern en minoria i necessitava el suport de l'oposició, l'SNP es va mostrar disposat a organitzar un referèndum amb múltiples respostes, des de la independència fins al model actual, passant per un sistema similar al del concert econòmic del País Basc. Amb la majoria absoluta, però, el partit anuncia una nova estratègia. En els propers mesos, i anys, de mans del carismàtic Alex Salmond, Escòcia adoptarà el camí de la independència.

Popularitat i carisma

L'SNP ha aconseguit mantenir un bon nivell de popularitat gràcies a les seves polítiques al capdavant del govern, que, en general, han satisfet als ciutadans. A més, segons han indicat diversos dirigents del partit, la campanya positiva que ha desenvolupat en aquestes eleccions els ha ajudat a rebre de nou la confiança dels ciutadans.

De fet, l'SNP ha obtingut augments de suport de més del 15% en algunes circumscripcions, i ha estat l'únic partit que ha crescut en tots els escons. Els sobiranistes han obtingut un 45% dels vots tant en els escons per circumscripció, escollits per sistema majoritari, com en els de la regió, designats proporcionalment. El líder del partit ha obtingut més d'un 60% dels vots a la seva circumscripció, a Aberdeen.

La crescuda de l'SNP es deu també, segons els analistes, a la desfeta dels liberal demòcrates i a la incapacitat del partit laborista de capitalitzar el descontentament ciutadà amb les polítiques econòmiques impulsades des de Londres. De fet, els laboristes obtindran uns dels seus pitjors resultats, i el seu candidat, Iain Gray, podria veure's obligat a dimitir. El partit haurà de 'refer' la seva estratègia a Escòcia, on els nacionalistes han aconseguit un suport arreu del territori, fins i tot en el cinturó industrial de Glasgow.

Un altre dels factors decisius de la victòria és la figura d'Alex Salmond. El líder de l'SNP és, segons el diputat Stewart Hosie, 'una gran carta' pel partit. Salmond sempre ha liderat totes les enquestes de popularitat, i els escocesos el veuen com l'únic líder capaç de negociar amb Londres per defensar els interessos d'Escòcia en aquest moment de fortes retallades pressupostàries.

El parlament escocès tindrà un composició molt diferent de l'actual (47 escons per a l'SNP i 46 per als laboristes) amb 69 per l'SNP, 37 pels laboristes, 15 pels conservadors, 5 pels liberals, 1 pels Verds i 2 independent.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/noticia/3882719/20110507/escocia-camina-cap-independencia.html
YouTube - Vídeos d'aquest correu electrònic

divendres, 6 de maig del 2011

AUGMENT DEL VOT INDEPENDENTISTA A ESCÒCIA I AL NORD D´IRLANDA, I BAIXADA AL QUEBEC I AL PAÍS DE GAL.LES


ESPECTACULAR AUGMENT DE VOTS DE L´INDEPENDENTISME ESCOCÈS I NORD-IRLANDÈS, el primer dels dos amb una proposta de referèndum sobre la independència d´Escòcia.

L'independentisme a Escòcia guanya les eleccions amb un gran increment de vots

El Partit Nacional Escocès (SNP), del primer ministre Alex Salmond, ha viscut 'una nit històrica', segons que ha dit ell mateix a la matinada, enveient la victòria aclaparadora del seu partit. Segons els primers sondatges i amb una part del vot escrutat (blocs de seguiment de The Guardian i The Scotsman) s'estima fins i tot que els independentistes puguin arribar a tenir majoria absoluta al parlament. Salmond ha assegurat, en declaracions a la matinada, que farà el referèndum sobre la independència d'Escòcia abans del 2015.

Pels liberaldemòcrates, en canvi, la nit pot haver estat desastrosa, tal com han admès fonts del partit, que pot perdre la meitat dels vots. Els laboristes també han perdut vots i tot apunta que el parlament escocès tindrà un composició molt diferent de l'actual (47 escons per a l'SNP i 46 per als laboristes). Es calcula que els resultats definitius no se sabran fins a la tarda.

Gal·les i el nord d'Irlanda

Ahir també hi va haver eleccions a les assemblees gal·lesa i nord-irlandesa. Al nord d'Irlanda, el Sinn Féin aspira a convertir-se en el partit més votat, més que no pas el Partit Democràtic Unionista, majoritari, amb el qual governa en coalició. I al País de Gal·les (bloc de seguiment), els laboristes, que governen coalitzats amb els nacionalistes del Playd Cymru, esperen continuar al poder. Tot i la manca de resultats finals, els dirigents del Playd Cymru ja han admès que han experimentat una davallada.

Consulta sobre el sistema de vot

A banda els comicis parlamentaris i municipals, els electors del Regne Unit també van decidir ahir una proposta de reforma electoral: canviar el sistema de votació de majoria simple, que atorga l'escó al candidat més votat encara que no tingui majoria, per l'anomenat vot alternatiu, que permet votar, a més del candidat votat, uns quants candidats més, per ordre de preferència. Amb aquest sistema, si cap candidat no aconsegueix la majoria absoluta, s'elimina el que té menys vots, vots que es reparteixen entre els candidats restants, i així successivament fins que un candidat obté més del 50% de vots. Les enquestes indiquen, nogensmenys, que la reforma no s'acceptarà.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/noticia/3882229/20110506/lindependentisme-escocia-guanya-eleccions-gran-increment-vots.html

dimecres, 4 de maig del 2011

LES RETALLADES HAN DE COMENÇAR PEL MATEIX GOVERN I PARLAMENT DE LA GENERALITAT.


L´exemple que s´ha de donar davant la població del país, ho exigeix: les retallades han de començar pel mateix Govern i Parlament del país.
Han de continuar per exigir (no demanar) els diners que ens deuen (ja acordats i pactats) des de Madrid.
I continuar per exigir més "esforços" (en diuen així) a qui més s´ha beneficiat d´aquesta política econòmica erràtica dels darrers anys. Tenint en compte que la Generalitat(és a dir els contribuents catalans i catalanes) no tenim perquè re-finançar sectors que ja s´havien enriquit desmesuradament.

Solidaritat Catalana per la Independència ha fet públiques les retribucions econòmiques de tots els diputats del Parlament de Catalunya per a proposar la següent reforma d’aquestes retribucions:
1. Uniformització a la baixa del sou base dels diputats, que passarien a percebre tots 37.143,12 € anuals. Aquesta mesura representaria un estalvi d’uns 265.213 €.

2. Eliminació de tots els complements per raó de càrrec (Presidents de grup, portaveus i portaveus adjunts de grup i/o subgrup; Presidents, vicepresidents i secretaris de meses de comissions; portaveus de grup i/o subgrup a les comissions). Aquesta mesura representaria un estalvi d’uns 1.472.985 €
3. Eliminació de les retribucions especials dels membres de la Mesa. Aquesta mesura representaria un estalvi d’uns 301.922 €.
La M.H. Presidenta del Parlament continuaria cobrant 130.011 € anuals, més les despeses en desplaçament d’entre 21.605,22 € i 30.411,92 € anuals atès que, segons el diputat, “és la segona autoritat del país”
4. Eliminació del mínim en les indemnitzacions per desplaçaments i viatges. Així, el mínim seria 0 euros (residents a Barcelona i àrea metropolitana) i el màxim serien 8.807 € anuals, variable en funció de la distància des de Barcelona. Aquesta mesura podria representar un estalvi de fins a 3.000.000 €.

Amb el nou model de retribució proposat per SI, el Parlament de Catalunya estalviaria als ciutadans de Catalunya aproximadament 5 milions d’€ anualment, més de 400.000 € mensuals. Això sí, les retribucions als diputats del Parlament es reduirien aproximadament a la meitat, de tal forma que els diputats cobrarien entre 3153 i 3.887 € mensuals. Aquest estalvi de 5 milions d’euros anuals representaria, per exemple: deixar de tancar 200 llits d’hospital, construir 3 escoles bressol, construir una escola de primària o construir 2 centres d’atenció primària.

Segons el diputat, Alfons López Tena, aquest document pretén donar a conèixer als ciutadans i a l’opinió pública del nostre país els diners que cobren els diputats de Catalunya per exercir llurs funcions, “donada l’opacitat actual sobre aquestes dades”, i establir el criteri que només es cobra per ser diputat, i no per cada una de les funcions que els diputats tenen assignades.

diumenge, 1 de maig del 2011

LA DEMOCRÀCIA ESPANYOLA FA AIGÜES.


Gemma Calvet: 'La democràcia espanyola fa aigües'

L'advocadessa Gemma Calvet va comentar aquesta setmana la persecució de les llistes de l'esquerra abertzale, una de les decisions més dubtoses democràticament d´aquesta setmana. L´opinió ha estat molt clara.

L’anunci de la il·legalització de les llistes de Bildu, instada pels advocats de l'estat, torna a posar en evidència la necessitat desesperant d'un pacte PP-PSOE per a mantenir l'esquerra abertzale fora de la llei, costi què costi.

Amb la declaració escrita de repudi de la violència, signada per tots i cadascuns dels candidats de la coalició, no n'hi ha prou. Amb l'evidència del gran esforç unitari que ha permès de conjuminar EA, que ha governat el País Basc durant anys, i Alternatiba, una força pacifista dirigida per Oskar Matutes, un gran parlamentari en defensa de la pau, tampoc.

La democràcia espanyola fa aigües. Aquesta il·legalització és un escàndol polític i jurídic de primer grau, que hauria de mobilitzar totes les forces polítiques catalanes i la societat civil, en una posició bel·ligerant i compromesa. La història no s'esborra.