dimecres, 29 de juny del 2011

GAIREBÉ EL 43 % DE CATALANS I CATALANES VOTARIA PER LA INDEPENDÈNCIA, SEGONS EL C.E.O.


L´"independentisme sociològic" que tots veiem augmentar, comença a sortir a la llum.

Una majoria de catalans votaria a favor de la independència, segons el baròmetre del CEO

El 43% hi votaria a favor; el 28%, contra, i el 23% s'abstindria · S'exposen majoritàriament arguments econòmics

Si avui es fes un referèndum sobre la independència de Catalunya, un 42,9% dels electors hi votaria a favor; un 28,2%, contra, i un 23,3% s'abstindria. Són les dades de l'últim baròmetre d'opinió política (pdf) del Centre d'Estudis d'Opinió, fet que s'ha fet públic avui. Els arguments que expressen els favorables a la independència són, per aquest ordre: la gestió dels recursos propis, el sentiment d'incomprensió, perquè Catalunya milloraria i tindria més llibertat i per un sentiment identitari.

Els que han respost en l'enquesta que votarien contra la independència de Catalunya exposen com a argument majoritari la voluntat de preservar la unitat d'Espanya, seguit del sentiment identitari (manifestant-se tant o més espanyols que catalans) i de l'argument de la inviabilitat de la independència.

El CEO indica que un 33% dels enquestats vol que Catalunya sigui un estat dins d'una Espanya federal i un 31,8 aposta per continuar com fins ara, sent una comunitat autònoma. L'estat independent tindria el suport del 25,5% dels catalans. El director de l'organisme, Jordi Argelaguet, explica que una part dels federalistes, davant de la disjuntiva, optarien per la independència. Ha constatat, doncs, que hi ha una majoria a favor de l'estat propi si es produís un referèndum, però ha deixat clar també que entre els abstencionistes, la majoria estan més a prop de votar en contra, ja que els motius que donen coincideixen amb els que rebutgen la independència. 'Hi ha un perfil de persona que no gosa dir que no i manifesta que no votaria, però per les raons per les quals s'abstindria, coincideix amb les que voten 'no'", ha explicat. En canvi, en l'apartat del vot a favor, hi ha tots els que efectivament són favorables a la independència.

CiU s'imposaria al PSC en les eleccions espanyoles

El mateix sondatge mostra moltes altres opinions polítiques dels enquestats, com ara la intenció de vot amb vista a les pròximes eleccions espanyoles. En aquest sentit CiU s'imposaria per primera vegada a la història al PSC, amb una intenció de vot del 23%, seguit dels socialistes (18,2%); l'estudi especifica que només la meitat dels que van votar el PSC el 2008 ho tornarien a fer en els pròxims comicis.

diumenge, 26 de juny del 2011

L´ALCALDE DE LA VALL D´EN BAS (CiU) PREN UNA DECISSIÓ ABSURDA CONTRA UNA REGIDORA DE S. I.


L'alcalde de la Vall d'en Bas (Garrotxa), Miquel Calm, demana rapidesa a la Junta Electoral sobre la validesa del jurament de la regidora de SI, Laura Pujol, després que en el ple d'ahir va tornar a fer servir la fórmula dels 50 regidors electes del partit a Catalunya, que és diferent a la que recull la llei. Tot i que no va caldre tornar-ho a llegir - "Prometo, per imperatiu legal, respectar la Constitució del Regne d'Espanya i l'Estatut d'autonomia de Catalunya, amb l'objectiu de derogar-los per la Constitució de l'Estat independent de la Nació catalana"-, la secretària haurà de tornar a informar a la Junta Electoral perquè decideixi si la regidora pot prendre possessió del càrrec.

En el ple que ahir es va celebrar a la Vall d'en Bas es va repetir la mateixa escena que la del passat 11 de juny, quan la regidora Laura Pujol -que és militant de SI, partit que es va presentar en colició amb ERC- va prometre el càrrec utilitzant una fórmula que no és la que estableix la llei: "Prometo, per imperatiu legal, respectar la Constitució del Regne d'Espanya i l'Estatut d'autonomia de Catalunya, amb l'objectiu de derogar-los per la Constitució de l'Estat independent de la Nació catalana". Aquesta és la fórmula utilitzada pels 50 regidors electes del partit a Catalunya. La secretària en va prendre nota i no va caldre que tornés a llegir la promesa, segons explica l'alcalde Miquel Calm (CiU),que s'ha mostrat preocupat per la situació que s'ha generat.

En el primer cop, es va resoldre que la regidora havia de tornar a repetir la promesa seguint el que estableix la llei, però com que Pujol no ho va fer, ara s'haurà de tornar a informar la junta. L'alcalde ha volgut deixar clar que no va ser ell qui va informar a la junta el primer cop, tal com s'havia dit des de SI, sinó que ho va fer la secretària, a qui ha defensat tot dient que era "just i necessari".

Calm apunta que sinó, es podria haver donat una situació molt greu com és que la regidora de SI quedés invalidada després que s'hagués comptat amb el seu vot per tirar endavant alguna actuació. "Cada cop hem de ser més seriosos i fer les coses bé i amb transparència", assenyala Calm, que reconeix que li "sabria molt de greu" haver de deixar fora la regidora mentre no prengui possessió amb la normativa vigent perquè, entre altres coses, suposaria deixar el consistori en 10 regidors i no pas en 11 com tenen actualment. I això, reconeix l'alcalde, "pot perjudicar el bon funcionament de l'Ajuntament". Per això, demana la màxima celeritat a la junta sobre aquesta qüestió.

A títol personal, l'alcalde diu que s'ha generat una situació "absurda" amb una formalitat i que des del seu punt de vista és important complir la llei però més encara la feina que s'ha de fer des d'un ajuntament.

Per la seva banda, la regidora ha declarat que aquesta "lamentable situació" l'"enforteix" i afirma que mantindrà la "il·lusió i les ganes de treballar" pel poble. "Continuaré assistint als Plens i votant tot esperant que qui ha generat aquest conflicte el resolgui", assenyala en un comunicat.

SI culpa a l'alcalde i vol que rectifiqui

Des de SI, es lamenta que hagi estat l'alcalde qui hagi "validat" el que consideren un "suggeriment de la secretària" de consultar la Junta Electoral de zona d'Olot sobre la fórmula utilitzada per Pujol i apunten que la resolució d'aquesta junta, on es declara la fórmula com a no vàlida, és a "títol informatiu i no vinculant" i que "en cap cas afecta a la presa de possessió de la regidora".

També demanen a Calm que rectifiqui i que doni per vàlida la promesa de la regidora i l'adverteixen que en cas contrari, la "situació d'indefinició en què ha deixat la regidora de SI arrossegarà el consistori al terreny judicial".

diumenge, 19 de juny del 2011

STRUBELL RETREU AL GOVERN QUE DESEMPARI LES COMUNITATS CATALANES A L´ESTRANGER.


Strubell retreu al Govern que desempari les comunitats catalanes a l’estranger

Durant una sessió de control del Ple de divendres , el diputat de SI Toni Strubell, es va adreçar al Govern per a demanar si els seus membres són conscients de les conseqüències que poden tenir les retallades de fins el 41,43% en ajuts a les comunitats catalanes a l’exterior. Segons el diputat, la magnitud de la retallada significa que l’activitat catalana a l’exterior es tracta de manera “supèrflua” si, a més, es té en compte, que el País Basc ha augmentat el seu suport a l’exterior un 19%.

Strubell ha exemplificat aquesta manca de suport a l’exterior amb la no-assistència de cap delegat del govern al Parlament de Westminster després que aquest signés una moció de suport a la independència de Catalunya. El diputat Toni Strubell si que va participar a l'acte organitzat a Londres en agraïment als 14 diputats de 6 grups parlamentaris britànics que van votar a favor d'una moció en defensa del dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur. La moció va entrar a registre del Parlament britànic el passat 14 de juliol.

dilluns, 13 de juny del 2011

ELS INDEPENDENTISTES DEL KURDISTAN SUPEREN LA BARRERA DEL 10 % I ENTREN AMB FORÇA AL PARLAMENT TURC.


Els candidats kurds a les eleccions al parlament turc d'ahir van entrar amb força a la cambra amb trenta-cinc representants. Les eleccions les ha guanyades amb majoria absoluta el partit governant, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) del primer ministre Recep Tayyip Erdogan, amb un 50,56% dels vots (uns 327 diputats). Aquesta victòria el deixa lluny dels dos tercos que necessitava per impulsar una reforma constitucional sense dependre de les altres forces.

La resta del parlament el formaran el Partit Republicà del Poble (CHP), que ha aconseguit 136 diputats (25,66%), 24 més dels que tenia, i el Partit Moviment Nacionalista (MHP), que es queda amb 53 diputats (13,21%), 18 menys dels que tenia. Els altres partits han quedat fora del parlament en no haver superat la barrera del 10% imposada per entrar.

De fet, els candidats kurds s'havien presentat com a independents per esquivar aquesta normativa del 10% pensada precisament per evitar l'accés de les formacions kurdes al parlament. La major part dels diputats que han estat escollits són membres del BDP, el partit majoritari al kurdistan sota administració turca. Entre aquests hi ha la famosa activista kurda, Leyla Zana.

Zana ha participat en aquestes eleccions amb un programa que recrimina al govern d'Erdogan l'incompliment de l'anunciada aturada de les ostilitats contra els kurds. Zana ha utilitzat constantment en la seva campanya un lema de confiança i esperança: 'Som aquell tipus de gent que, quan confiem de veritat en algú, li donem sempre una oportunitat'. A continuació Zana diu: 'Senyor Erdogan, li van donar vuit anys per governar i no ha fet allò que s'esperava. Vostè ja ha perdut la seva oportunitat', en referència a la promesa de l'AKP d'un pacte amb els kurds que els permetés petits avenços en les llibertats democràtiques i l'ús de la seva llengua.

Zana va ser empresonada durant quinze anys després d'haver pronunciat una frase en kurd en la promesa del seu càrrec de diputada al parlament l'any 1991. Zana va dir en aquell jurament que lluitaria fins a les últimes conseqüències per les llibertats democràtiques. Abans d'esdevenir diputada al parlament turc, Zana havia estat batllessa de Diyarbakir l'any 1978, però després del cop militar de 1980 va ser també torturada i empresonada.

dimecres, 8 de juny del 2011

PACTES PP-PSOE A LES ILLES BALEARS


Cada legislatura espanyola ens cansem de sentir els "atacs" demagògics dels del PP contra el PSOE i a l´inrevés (no ens enganyem, la política espanyola es redueix a aquests dos partits, i no hi ha cap possibilitat de canvi d´escenari).
Però hi ha aspectes amb els que sempre s´entenen: un d´ells és apartar de les institucions tot allò que sembli "poc espanyol". Recordem els acords a Euskadi i Navarra. Ara a les Illes Balears es dóna una altra versió d´aquests acords PP-PSOE per fer fora al PSM, per una part asseguren el bipartidisme d´arrel espanyola i per l´altra fan fora un partit "massa nacionalista" i també, perque no d´ho "massa catalanista" segons els seus interessos.

Aquests fets, uns més, de la "poca simpatia" amb la que veuen els espanyols tot allò que estigui fora del seu bipartidisme imperant, especialment si té connotacions catalanes, també ha tingut ressò a la premsa i a la xarxa.
Us afegim un article breu d´en Vicent Partal a Vilaweb.

Tampoc ens estarem de criticar altres partits (CiU, PSC, etc.), però esperem els resultats dels pactes que es faran en alguns municipis de Catalunya. Si ens atenem a les previsions alguns poden ser realment vergonyosos, però esperarem uns dies els resultats.

VICENT PARTAL A VILAWEB:

Després s'escandalitzen i diuen que si això o que si allò i protesten contra tots els qui no fan allò que ells voldrien. Però ells sempre acaben posant-se d'acord quan els convé. Ahir, a l'hora de constituir el parlament balear, PP i PSOE van pactar de deixar fora de la mesa els nacionalistes del PSM. Una més.

Al Parlament de les Illes Balears únicament hi ha tres grups polítics. El PP, rocallós. El PSM, en dues coalicions diferents per a Mallorca i Menorca, que inclouen partits menors, i el PSIB-PSOE amb coalicions ben particulars a Eivissa i Formentera, que fins i tot inclouen una diputada d'Esquerra Republicana de Catalunya. Però, en definitiva, tres grups.

A l'hora de fer la mesa calia triar el president, dos vice-presidents i dos secretaris. El president era per al PP, és clar. I la resta de càrrecs, a discutir. El PSM proposava que una secretaria fos per a ells, concretament per a Joana Lluïsa Mascaró. Però el resultat ha estat un pacte PP-PSOE que ha donat la presidència, vice-presidència primera i secretaria primera al PP i vice-presidència segona i secretaria segona al PSOE. I al PSM, ni aigua.

Coherents ho són. Qui podria negar-ho?

divendres, 3 de juny del 2011

MANIFESTACIÓ DIUMENGE 5 DE JUNY PEL TANCAMENT DE LES CENTRALS NUCLEARS.


Moltes entitats i partits participarem diumenge 5 de juny en la manifestació convocada per començar a caminar cap a un tancament de les centrals nuclears al nostre país.

Donem suport plenament a la manifestació, no ens agrada la manipulació favorable a l´energia nuclear que es va dur a terme des del seu inici al nostre país (Vandellòs I) fins a l´actualitat amb un loby nuclearista que sempre explica mitges veritats, alguna mentida de tant en tant, i poca (MOLT POCA) transparència de dades.

No estem gens d´acord (i la obvietat és molta) en que l´energia nuclear és segura i barata. Sempre s´explica el cicle de comercialització. Mai s´explica tot el cicle de producció (des del mineral, transport, producció, assegurances, etc. fins al desmantellament, gestió de residus, emmagatzemament...). Si ho expliquessin tot veuriem tots que és una energia caríssima. Els poden preguntar als països que tenen una veritable gestió de residus i cementiris nuclears que suposa la despesa total.

I tot això sense tocar temes com qui s´emporta els beneficis, o és que ENDESA, per exemple, és una empresa del nostre país ?
Algú s´ha aturat a pensar si hi hagués qualsevol accident a les "nostres" centrals nuclears que passaria al nostre país ? Gairebé tots els municipis estem a menys de 300 km, de les centrals.
No hem de jugar més amb el futur d´aquest país. Hi ha estudis prou seriosos per preveure la substitució de l´energia nuclear en terminis curts. Podem veure els percentatges d´energia que consumim i veurem que la d´orígen nuclear no és gaire alta (i sí en canvi molt perillosa). No s´ho val.
Apostem decididament per aquest país, també en termes energètics.