EL PARLAMENT REBUTJA LA I.L.P. "SALVEM L´ESCOLA EN CATALÀ" PER "INCONSTITUCIONAL".

Per una part, el Parlament Català rebutjant una I.L.P. per "inconstitucional", semblen el Parlament espanyol.
A veure, si és "inconstitucional" o no ja ho diran allà. No us peocupeu que d´això en saben molt. No entenem que els diputats catalans els estalvïin feina als de Madrid.
I per una altra part, en el fons de la I.L.P. hi ha un concepte bàsic que recolzem totalment: ÚNICA LLENGUA VEHICULAR.
És aquest l´únic concepte que pot salvar la nostra llengua d´una mort lenta. Ara, sense aquestes sentències, la llengua vehicular de gran part de les escoles catalanes és el castellà (i hi ha algunes que no, és cert), però si s´executen les sentències només ens aboquen a una mort lenta de la llengua.
I no és cap dramatisme, només la constatació d´uns fets que veiem dia a dia els que treballem a les escoles catalanes.

NOTICIA PERIODÍSTICA:
Rebutjada la iniciativa de la ILP, ‘Salvem l'escola en català', per “inconstitucional”
El text de la iniciativa legislativa popular demanava que el català sigui l'única llengua vehicular del sistema educatiu a l'escola i la universitat
Els serveis jurídics del Parlament entenen que “el dret a utilitzar el castellà i el seu caràcter oficial no permeten que sigui proscrit de tota activitat a l'ensenyament”
El Parlament ha rebutjat tramitar la iniciativa legislativa popular (ILP) de proposició de llei ‘Salvem l'escola en català' presentada el 7 de setembre en considerar que és “inconstitucional”.
Aquesta proposició va ser presentada en plena polèmica per la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que donava dos mesos a la Conselleria d'Ensenyament perquè el castellà fos llengua vehicular a les escoles.
Dins de les demandes del text destaquen que el català sigui L´ÚNICA LLENGUA VEHICULAR del sistema educatiu, que els estudiants universitaris tinguin dret a cursar totes les assignatures en llengua catalana, i que aquesta sigui la llengua d'acollida dels estudiants nouvinguts.
Segons l'informe dels serveis jurídics del Parlament, “tant el dret a utilitzar el castellà com el seu caràcter oficial no permeten que sigui proscrit de tota activitat desenvolupada a l'escola i en l'entorn de l'escola”, i afegeix que això resultaria inconstitucional i antiestatutari.
La resolució es remet tant a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut com a anteriors errors sobre el model lingüístic en l'ensenyament.
Així mateix, la resolució remarca que aquesta ILP va més enllà de l'autonomia universitària i que podria fins i tot afectar la llibertat d'ensenyament, i també al dret a l'educació en proposar l'extensió absoluta “sense motivacions” de l'ús del català en tots els nivells de l'ensenyament i en totes les activitats de l'àmbit escolar.
Encara que l'informe dels serveis jurídics no és vinculant, la Mesa del Parlament - on estan representats CiU, PSC i PP - ha rebutjat per unanimitat tramitar la ILP.
Debat al Parlament el dia 29
No és la data que haurien preferit els tres sol•licitants (ICV-EUiA, ERC i grup mixt), però finalment la Junta de Portaveus ha decidit convocar un ple monogràfic sobre la reforma constitucional, que es farà al Parlament el proper 29 de setembre.
Els diferents grups parlamentaris debatran entorn d'una reforma que incorpora a la Carta Magna un futur sostre de dèficit públic, que haurà de ser fixat a través d'una llei orgànica.

PALESTINA DEMANARÀ EL RECONEIXEMENT A L´ONU.

El president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, ha partit aquest diumenge cap a Nova York per participar en la 66a sessió de l'Assemblea General de l'ONU, on plantejarà la petició de reconeixement de l'Estat palestí.

"L'agenda del president és plena de reunions, ja que molts dels països que participaran en la sessió han sol·licitat escoltar la posició palestina abans del discurs d'Abbas", ha explicat el ministre d'Afers Estrangers del govern cisjordà, Riyad al Malki, en declaracions a la ràdio 'Voice of Palestine' recollides per l'agència de notícies oficial palestina, WAFA.

Abbas sotmetrà a votació la proposta a l'Assemblea, on previsiblement serà aprovada, i després la plantejarà al Consell de Seguretat de l'ONU, màxim organisme decisori, on és probable que els Estats Units exerceixin el seu dret de veto per impedir-ne l'aprovació.

Acompanyen Abbas el seu portaveu, Nabil Abu Rdainah; el secretari general de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), Iàsser Abed Rabbo; el negociador cap de l'OAP, Saeb Erakat; i el diputat àrabo-israelià a la Knesset, Ahmed Tibi.

SENTÈNCIA SOBRE LA LLENGUA VEHICULAR: MENTIDES I CINISME DELS DE SEMPRE.

Bon article sobre la immersió i els símbols de l´Hèctor López Bofill:

La immersió lingüística a les escoles és un símbol. És la idea de la societat cohesionada al voltant de la llengua que a Catalunya voldríem tenir i que la realitat s'obstina a desmentir. Si després de gairebé trenta anys de normalització lingüística encara es mantenen bosses de població que tenen com a llengua vehicular el castellà i que viuen a barris de ciutats catalanes com si visquessin a Alcobendas és que, tenint present que els més joves d'aquests sectors ja es van escolaritzar en català, el procés de la immersió va fallar, com falla sistemàticament quan als instituts es parla molt més castellà del que es reconeix o quan els nens es socialitzen en castellà a l'hora de pati.

L'ús de la llengua catalana ja es troba dinamitat al carrer, el que provoca indignació és que des de la justícia espanyola ara es pretengui destruir el símbol i ja se sap que atacar la història del desig és molt més punyent i humiliant que atacar la història de la realitat. Si el catalanisme se sent ferit per aquesta nova envestida espanyola és perquè revela les misèries de la seva feblesa, ja que la immersió lingüística també és un símbol d'una altra cosa: el de la gairebé única concessió que es va arrencar per a Catalunya en el procés de transició espanyola. La immersió era una escletxa d'esperança en els anhels de transformació de l'Estat pel qual sospiraven alguns sectors de l'estament polític català. Però també això ha fallat, ha fallat coincidint amb una reforma constitucional que ha culminat allò que ja es volia aconseguir l'any 78: l'exclusió dels nacionalismes perifèrics d'una arquitectura de l'Estat en què només hi ha una nació i una llengua.

Sigui dit de passada: la feblesa catalana també va provocar que les concessions atorgades per Espanya estiguessin enverinades. La immersió lingüística a les escoles es va transformar en un instrument per calmar la mala consciència de la classe mitjana catalana per no defensar la llengua al carrer. Si els nens estudiaven en català a l'escola, pensaven des d'aquests sectors, la continuïtat de la llengua es podia consolidar encara que el catalanoparlant alfabetitzat en castellà durant el franquisme continués consumint premsa, literatura i oci en castellà, es relacionés en castellà en el seu àmbit laboral i canviés de llengua quan els nouvinguts procedents d'Espanya o d'arreu del món se li adrecessin en castellà. Era evident que a l'escola no se la podia carregar sola amb els neulers d'una classe mitjana mesella disposada a arronsar-se davant de la força expansiva del castellà amb tots els poders de l'Estat espanyol al darrere. I ara fins i tot trontolla el bastió escolar, perquè vist el poc coratge d'aquesta classe mitjana i sobretot dels partits polítics majoritaris que la representen, els poders de l'Estat ja han decidit posar fi a aquesta nosa que havia quedat pendent de la transició i obrir el catalanisme en canal.

Per bé que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol està avisant des de fa mesos de l'onada d'agressions que ara mateix s'estan rabejant contra Catalunya, la federació que ell va liderar, amb més poder que mai a les institucions del país, es limita a mostrar un estupor insolvent, una completa manca d'estratègia per fer front a l'hostilitat i, encara pitjor, una rendició als principals responsables de l'atac: el PP. La primera actitud censurable de CiU és la ingenuïtat: que no es coneix el PP? Que no se sap quin és el seu programa polític? Com es pot arribar a tolerar un pacte per aprovar els pressupostos del 2011 amb el PP i l'endemà que Alícia Sánchez Camacho es presenti al jutjat per denunciar la immersió lingüística a les escoles? Com es pot admetre que el PP aplaudeixi la interlocutòria del TSJC contra la immersió i Oriol Pujol encara declari que “es poden entendre” amb el mateix PP en aquelles qüestions d'àmbit econòmic que no afecten la identitat? No va ser CiU que va permetre que Xavier Garcia Albiol governés a Badalona, o que se signin pactes estables de govern a Castelldefels, a canvi que CiU controli Barcelona, la Diputació i aprovi els ja citats pressupostos?

Hem titllat els gestos de CiU d'ingenus per no qualificar-los de mentiders i de cínics. Des del govern de la Generalitat es menteix quan s'afirma que hi pot haver una solució jurídica per neutralitzar les resolucions judicials contra la immersió. No n'hi ha. Només resta el pronunciament del Tribunal Constitucional espanyol sobre la llei d'ensenyament i en què previsiblement repetirà la interpretació de la sentència sobre l'Estatut: que el castellà també ha ser llengua vehicular a Catalunya. Al govern de CiU li resta doncs o desacatament o submissió, però ja s'insinua el camí que prendran quan al Parlament CiU impedeix aprovar una resolució que proclama el català única llengua vehicular a l'ensenyament i es limita a abonar el mateix text que podria subscriure el Tribunal Constitucional espanyol.

L'únic projecte del govern Mas sembla, doncs, entomar i anar tirant de veta tot camuflant la manca de fermesa amb fantasies i objectius irrealitzables (com pensa encarrilar un pacte fiscal amb Espanya si aquesta ja ha reformat la seva Constitució contra els interessos financers de Catalunya?). Es pot anar amagant el cap sota l'ala i permetre que continuï surant la xarxa d'interessos clientelar que cobra d'Espanya, però sense un relat i sense resultats coherents amb aquest relat no es guanyen eleccions.

11 de setembre 2011, FOSSAR DE LES MORERES.

EL RIDICUL DE DURAN, O CIU CONTRA LES CORDES.

Després de l´atac frontal i a dues bandes (en un mateix dia) contra l´economia dels catalans (i també dels espanyols)i contra la llengua i ensenyament dels catalans. No queda altra mesura que tocar de peus a terra i els que no són independentistes, plantejar-se si hi caben o no en aquell país veí.
Cal agraïr també la coherència del Sr. Llamazares, que de retruc va evitar un ridícul més gran del Sr. Duran i Lleida i de CiU.
El que ha passat aquests dies no és una cosa sense importància, portarà conseqüències i tots ho saben.
Aprofitem per penjar un article d´en Partal, director de Vilaweb i dónar suport i ànims a #somescola. Ens hem de coordinar i posar en moviment tots els que estimem aquest país.

El ridícul de Duran, o CiU contra les cordes
03.09.2011

Quines vint-i-quatre hores! Ahir vam viure un dia que segurament la història servarà. De primer, al matí, l'esperpèntica votació de la reforma de la constitució espanyola, i al vespre, la pressió contra la llengua a l'escola que va obligar la consellera Rigau a eixir a la palestra. Espanya ataca i ataca de valent i CiU es troba literalment contra les cordes. Quin hivern més apassionant que ens espera!

És una evidència que la base de CiU s'ha mogut en massa cap a l'independentisme. No ho és tant que s'hi haja mogut la cúpula, que de moment es limita a fer declaracions i a picar l'ullet. Ara, vistes les coses que vam veure ahir, ja cal que vagen pensant què compten fer, perquè Espanya ha decidit de posar-los contra la paret, com uns pàries. A ells i al país sencer, és clar, però sobretot a ells.

I a vegades no saben encara ni com reaccionar. Duran i Lleida, per exemple, va perdre ahir una ocasió d'or. No sé pas si va actuar pensant en el lluïment personal o segons una tàctica declarada, però és difícil de fer més el ridícul. El PSOE i el PP han menystingut la resta de grups, especialment Convergència, en tot el procés que portava a aquesta ridícula reforma. I tanmateix CiU ha provat de pactar fins al darrer moment. Pactar què? Em fa l'efecte que tant era.

Ja em va estranyar prou que Duran no eixira a defensar la posició del seu grup. El fet solament podia tenir una lectura: que ell es reservàs una aparició d'últim moment per a anunciar un acord sobre qualsevol cosa, que l'aureolaria com un polític major, un estadista. I efectivament, al seu voltant varen començar a fer voltes, en ple hemicicle!, els enviats dels dos partits que maten l'autonomia, el consens i tot allò que calga, fent-li la gara-gara i cercant un gest positiu de CiU que alleujàs un poc aquesta barbaritat que ells sabien perfectament que cometien.

Van ser a punt d'aconseguir-ho, quan es va anunciar un petit acord en una transacció entre els partits espanyols i CiU. Ho van dir emocionats des de la trona i, quan ho acabaven de dir, el diputat Llamazares va objectar que no es podia votar perquè, com diu el reglament, la negativa d'un sol diputat bastava i ell s'hi negava. Gran! No ho sabia ningú a Convergència això? Ho ignorava Duran? El ridícul no podia ser més gros: Convergència es blegava en canvi d'una engruna secundària i, quan això ja era públic, resulta que la genuflexió no valia res. I Duran es quedava sense el minut de glòria. O pitjor encara...

Pitjor, perquè el cap de CiU al congrés es va alçar aleshores, visiblement enfadat, per exigir a Llamazares que explicàs si els diputats d'ERC (absents) compartien el gest. O siga que en el greu moment que els dos grans partits espanyols dinamitaven el pacte de la transició i enfonsaven una mica més l'autonomia, la seua preocupació no era de demostrar la dignitat que calia esperar, sinó portar la batalla a la politiqueta local, vejam si podia acusar els republicans de res.

Que retratat que ha quedat Duran en aquest procés i que urgent és que CiU pondere si un perfil com el seu li serà de gaire utilitat a Madrid. Veure al marcador electrònic de les Corts l'allau de llumenetes vermelles que el PSOE i el PP encenien unànimement contra les propostes de CiU era la millor impugnació de l'estil d'un home que s'ha quedat fora del temps. Al congrés espanyol CiU ja no serà mai allò que havia estat. Simplement perquè el PP i el PSOE l'han expulsat del pacte.

I com si ho tingueren preparat, perquè no en restaren dubtes encara faltava l'avís dels tribunals, que donen dos mesos a la Generalitat perquè suprimesca la immersió lingüística. A corre-cuita la consellera Rigau, una de les veus més sòlidament nacionalistes del govern, va haver d'improvisar una conferència de premsa per a dir la poca cosa que podia dir: que hi recorrerien i que esperaven convèncer els tribunals. O siga que res. La qüestió interessant, i em pose a comptar des d'avui, serà saber què faran o què diran d'ací a dos mesos quan els tribunals no els donen la raó i exigesquen la fi de l'escola catalana moderna. Fi de la comèdia.

Sé que molta gent de CiU que és conscient que hi ha en marxa un canvi històric. Espanya ha posat la proa contra nosaltres sense reserves i ben decididament, i en aquest embat la tradicional pirotècnia verbal convergent no serveix ni tan sols de passatemps. Per això, Espanya, literalment i conscientment, va posar ahir CiU contra la paret.

(PD. No fóra just d'eludir avui que a l'altre costat de la balança la reacció de #somescola, esdevinguda tendència dominant de Twitter, expressa allò que hi ha de bo i millor al país. Disposat a lluitar.)