DELICTE: AIXECAR UNA ESTELADA.

Denunciada al congrés i a la UE una brutal agressió de la policia a un seguidor del Barça

Des de Catalunya. Nació, Independència haviem donat per tancat l´afer de l´anomenada "copa del rei" espanyola, malgrat l´exhibició feixista "autoritzada".
Però bé, no ens queda més remei que tornar-hi davant l´agressió per un delicte de: "aixecar una estelada".

On és el nou "Ministre de l´Interior" que admet l´autorització d´una desfilada feixista i no sap que els policies agredeixen ciutadans (catalans, això sí)?  
Aquesta és la noticia que surt avui: ERC ha denunciat una brutal agressió d'uns policies espanyols a un seguidor del Barça que es va negar a donar-los l'estelada. Concretament, és el president d'ERC de Bages, Lluís Oliveras, que ha denunciat el fet, ocorregut divendres arran de la final de copa, disputada pel Barça i l'Athletic; a més, ha dit que dos seguidors de l'Athletic havien estat agredits i havien passat la nit al calabós.
També el diputat Joan Tardà ha denunciat el fet i ha demanat la compareixença urgent del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, perquè doni explicacions. I l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, presentarà avui una pregunta escrita a la Comissió sobre el cas.
El relat d’Oliveras:

'Dos nois de Sant Vicenç de Castellet (Bages) són al fons d’una graderia. Al darrere, hi tenen tot d'agents de la policia. Sona l’himne espanyol i un d’aquests nois treu una estelada. Una colla de policies s’abraonen sobre ell i li diuen que els la doni. Ell diu que no, i se l’emporten. L’altre amic els diu que per què se l’emporten, si no ha fet res. I els acompanya. Els agents li diuen que, si surt de l’estadi, no hi tornarà a entrar. Com que tant li és, continua amb ells.'

‘Porten al noi de l’estelada fora l’estadi. A l’amic, l’aparten. Comencen a pegar de manera salvatge el noi de l’estelada. Un policia li diu: "Et trencaré el braç i no podràs alçar la bandera mai més." Ell crida a l'amic que ho enregistri amb el mòbil. I ho fa. Un policia li agafa el mòbil i li ho esborra tot. Al noi de l’estelada, li han fet un tall al nas i té la cara inflada. És a terra, però quan passa algú a prop de les reixes que hi ha allà, l’aixequen i el piquen. Diuen als qui passen: 'Mireu com peguem els “polacos”. Són sis policies (sí, sis!). Quan el tenen a terra li diuen: “Va, aixeca la bandera ara, català de merda”. Finalment l’agafen i se l’emporten. L’amic es queda allà sol; unes quantes hores més tard torna a casa amb uns altres catalans que van amb cotxe, perquè ell hi havia anat amb un autobús d’una penya blau-grana.

'El noi de l’estelada, se l’emporten a comissaria. L'endemà, a quarts de dues del migdia, el deixen anar. La seva dona s'assabenta que és a la comissaria detingut per l'advocat d'ofici, perquè l’amic no li havia pogut dir on era, que no ho sabia. Quan surt, un agent li diu: "No em dirà vostè que no ha fet res perquè el deixin així", en to burleta.'

'El deixen sense mòbil i, evidentment, sense estelada. S’ha d’espavilar i agafar l’AVE cap a Barcelona, on el van a buscar els amics. Té la cara desfigurada. En comptes de sentir ràbia pel que ha passat, està deprimit, abatut, molt trist.'

'El delicte: aixecar una estelada i no voler-la donar. Intenció de xiular un himne que aquest noi considera el de l’estat que oprimeix el seu país. Segurament també hi influeix el fet de ser català. Això ha passat el 25 de maig del 2012 a l’estat espanyol.'

BANKIA, EL GRAN ENGANY. DEMANEM RESPONSABILITATS.

Fa dies demanavem explicacions sobre BANKIA.

Es bo que arreu es comenci a preguntar per aquest cas escandalós. Us adjuntem un article d´en Partal, en la mateixa línia:

Bankia: això ho han de pagar

 

Segurament que encara no sabem fins on arribarà l’escàndol de Bankia. Però amb les coses que en sabem ja en tenim prou per a exigir una investigació a fons, la condemna penal dels responsables d’aquest destrellat i explicacions públiques de com és possible que haja passat.

L’estat espanyol posarà a Bankia 23.465 milions d’euros en total --si no hi ha noves sorpreses. Això equival, pràcticament, a un 2% del PIB estatal. És una quantitat astronòmica que supera de gairebé nou mil milions la xifra total que l'estat comptava posar com a rescat de tots els bancs i caixes. El govern espanyol diu que ha de fer-ho per salvar el sistema bancari, però una despesa d’aquest calibre és insultant en plena època de retallades. Com és possible que troben diners tan ràpidament per a segons què i que siga impossible trobar-ne per a algunes altres coses?

Els responsables de Bankia, i per tant els de Bancaixa i de Caja Madrid i tot els altres tirant cap enrere, han d’explicar molt bé d’on ve aquest forat. Haurien d’explicar-ho en detall, perquè, començant pels fets més recents, hi ha massa indicis de delictes. O com expliquen els gestors del banc --i no parlem sinó del darrer cas--, que fa unes poques setmanes Bankia digués oficialment que havia tingut uns beneficis de tres milions quan en realitat n’havia perduts tres mil milions?

Amb les caixes controlades políticament pel PP, que en definitiva això és Bankia, s’han fet barbaritats. S’han fet barbaritats al servei de polítiques concretes, però segurament que també se n’han fet al servei d’interessos personals. Que Caja Madrid fos la principal accionista de British Airways, per posar-ne un exemple, era un despropòsit megalomaníac. Que Bancaixa financés tantes apostes fallides de la Generalitat Valenciana, començant per Terra Mítica, explica també en part on som ara.

Aquesta barbaritat de milions que s’han evaporat s'han fet al servei de causes concretes i amb la signatura de persones concretes. Ara, doncs, calen explicacions, també concretes. Cal agafar els Rato, Olivas, Blesa i companyia i investigar-los, que expliquen cada perquè i que assumesquen les responsabilitats penals que meresquen. Però no solament ells. O és que cal recordar que Zaplana va desfer del tot el model tradicional de funcionament de les caixes? És un exemple.

DURAN I LLEIDA OFEREIX FUM

 

On va el Sr. Duran i Espanya ? (aquest nom que li posen alguns blocaires cada vegada li escau més).

S´ha quedat sense discurs, han de fer mans i mànigues per intentar que ens creiem que a Madrid estan disposats al "pacte fiscal" (pobres innocents). Duran va a parlar amb en Rajoy i ens diu que aquest "m´ha escoltat amb atenció i sensibilitat..."

Que facin el que vulguin, esperarem tranquilament a que tornin de Madrid amb la cua entre les cames. Encara no s´han adonat que fa tres-cents anys que "ens escolten amb atenció (en relació a la sensibilitat depèn dels interlocutors)", però que mai EL TEMA FISCAL ha passat "d´escoltar amb atenció". Què ha canviat ara? Ens ho pot dir Sr. Duran ? No tingui por de parlar, la seva cadira de Madrid no perilla.  

El Sr. Duran i Espanya diu que ha proposat "que hi hagi un català al T.C. ..." 

Sr. Duran això no s´hauria de proposar, ja hauria de ser normal des de fa 30 anys, i hauria de sortir d´ells i no anar a demanar almoina com fa vostè. Cap català ha d´anar a demanar almoina a Madrid i menys tenint en compte que som els primers contribuents nets a la "caixa comuna espanyola" i representem una cinquena part del PIB estatal.

Però vostè sap que d´ells no sortirà ni aquesta ni cap iniciativa, perquè si hem estat sempre sotmesos, perquè no ho hem de continuar essent? I als subdits no se´ls hi dóna cap benefici.

El més bo és la resposta d´en Rajoy: diu que ho parlarà amb en Rubalcaba. Quan parlen PP-PSOE ja sabem el que resulta.

Però tot això és pur surrealisme Sr. Duran: encara que l´almoina funcioni i s´estovi el cor del PP-SOE i se li concedeixi a vostè (ja ens dirà a canvi de què) que hi hagi un català al T.C. Què hi guanya Catalunya amb això ? El jutge "català" del T.C. haurà de fer d´espanyol i a més a més estarà sol i no decidirà res.    

Tothom es pot creure el que vulgui. No ens hi posarem amb això. Però el pacte fiscal i "el membre català al T.C." ens sembla fum, com tot el que està proposant el Sr. Duran i Espanya. 

ESCORCOLLS A ESPANYA A SEGUIDORS DEL BARÇA.

La policia escorcolla seguidors del Barça i els pren xiulets i pancartes

Un afeccionat ha relatat avui a VilaWeb el periple de deu hores de viatge amb tres escorcolls fins a Madrid

La guàrdia civil i la policia espanyola escorcolla i requisa objectes a afeccionats del Barça que van a Madrid a veure la final de la Copa amb l'Athletic. Alguns ho han anat explicant per Twitter, i un d'ells, Dani Pierra, n'ha parlat per telèfon amb VilaWeb, just en el moment que l'estaven a punt d'escorcollar novament, quan ja era a Madrid. La policia li ha requisat pancartes de 'Catalonia is not Spain' i xiulets.

Han sortit a les set del matí de Barcelona, en un autocar que havien organitzat un grup d'amics. 'Ens ha parat la guàrdia civil en un primer control a Medinaceli. Ens han fet baixar a quatre; jo era un d'ells, perquè duia una maleta dalt de l'autocar. M'han fet obrir la maleta i treure un per un tots els objectes que duia; i havia de dir què era cada objecte: un raspall de dents, un pot de colònia… Hem estat quarant-cinc minuts aturats. Ens deien que miraven si dúiem bengales.

En aquest primer control els agents no han pres cap objecte als seguidors del Barça. Més endavant, una patrulla de la policia espanyola els ha aturat a l'entrada de Madrid.

'M'han fet baixar un altre cop amb la maleta, i m'han pres el xiulet i tres cartells que havia fet amb la inscripció 'Catalonia is not Spain'. Han aixecat acta per portar els xiulets, al·legant que era una mesura per precaució, i per les pancartes, perquè deien que hi havia al·lusions a Espanya i a Madrid'. 'És una nova ordre de la delegació del govern [espanyol a Madrid]', li ha dit un agent a Dani Pierra .
I en relació amb les pancartes, l'acta escrita pel policia diu: 'Se li retiren de manera preventiva dues pancartes de paper amb al·lusions a Catalunya i a Espanya, per tal de prevenir incidents o enfrontaments que generin violència'.

Després d'aquell control han entrat a Madrid, després de tres quarts d'hora aturats, havent escorcollat uns quants dels seguidors que anaven a l'autocar. I quan eren a punt d'arribar a la zona d'esbarjo habilitada per als afeccionats blau-grana, tres furgons de la policia espanyola els han tornat a aturar, i han identificat i escorcollat un per un tots els passatgers.
Escorcolls a seguidors de l'Athletic
Al llarg del dia la guàrdia civil també ha fet escorcolls a seguidors de l'Athletic que anaven a Madrid per l'autovia A-1. Hi ha hagut desenes de multes a seguidors que duien les banderes blanc-i-vermelles fora del cotxe. Les queixes del PNB han fet que el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, donés l'ordre de deixar de fer aquests controls.

CONTINUEM DIENT EL MATEIX: "LA CRISI" NO AFECTA TOTHOM, ENCARA MENYS AL REI ESPANYOL.

PP i PSOE impedeixen que es rebaixi el sou del rei

El PP i el PSOE s'han negat anit al congrés a rebaixar l'assignació pressupostària de la casa reial espanyola. Per tant, aquest any rebrà 8,2 milions d'euros, a més de les partides d'altres ministeris que no es detallen i que es mantenen en secret. El diputat del PP Juan Manuel Albendea ho ha argumentat dient que és el cap d'estat 'més barat d'Europa'. Els dos partits han impedit que prosperessin les esmenes presentades per ERC, Esquerra Plural, BNG i UPyD.
ERC ha defensat el rebuig de la partida pressupostària 'per opacitat incompatible amb la democràcia'; el diputat Joan Tardà recorda que no se sap com s'executarà aquesta assignació. 'I no insistiré sobre com d'insultant resulta que el rei no hi sigui perquè se'n va a caçar elefants, l'atemptat que suposa que el cap de l'estat no estigui subjecte al control d'aquesta cambra i el greuge que suposa per a persones en crisi comprovar que l'entorn més íntim del rei està implicat en corrupció o potser en robatori', ha afegit.

VAGA A ENSENYAMENT, NECESSÀRIA.

Quan es retalla s´ha de mirar el futur. Molts països de la UE (aquests que serveixen de referència a en Rajoy  i a en Mas) miren molt abans de tocar gaire l´ensenyament, la investigació, les universitats, etc. No es pot retallar el futur sense tenir objectius clars.
El premi Nòbel d´Economia del 2001 aquesta mateixa setmana deia que amb ajustos i retallades continuades no hi ha cap economia forta ni mitjana (nosaltres estem en aquest paquet) que pugui sortir de la recessió. Malgrat tot continuem retallant a tort i a dret (Mas per fer content a De Guindos) i Rajoy per fer content a aquests ens abstracte que en diuen "els mercats".

Potser caldrà que s´aturin a pensar una mica en el què estan fent, de moment estan enfonsant un país, Catalunya.

ENDAVANT #NO VULL PAGAR. LES MANIOBRES D´EN PUIG NO TENEN CAP LEGALITAT.

Per primera vegada en el que portem d´any una campanya seriosa uneix diferents sectors independentistes (com està passant en aquesta 2ª #no vull pagar). Al mateix temps també es fa un seguiment a fora de Catalunya (com el seguiment del canal francès France 3).

Cal que siguem coherents amb la campanya, davant la pressió tant del Govern espanyol com el català en contra.

 

Article publicat al diari digital e-noticies.cat 

Per part de Victor Alexandre:

Davant les intimidacions de la conselleria d'Interior a la societat catalana, que, per mitjà de la campanya "No vull pagar", es revolta contra l'espoliació espanyola i el robatori descarat que suposen els peatges de les nostres autopistes, cal tenir presents algunes coses. D'entrada, cal que la gent prengui nota d'aquest comportament en virtut del qual la Generalitat, entre defensar Catalunya d'una injustícia o perpetuar-la, ha escollit aquesta segona opció. És a dir, que, tot i no haver-hi res punible, des del punt de vista legal, en la negativa a pagar els peatges, el conseller Felip Puig ha tingut la gosadia d'aparèixer a televisió amenaçant els catalans amb multes de 100 euros en cas de rebel·lia. L'amenaça, si no fos tan greu, seria força hilarant. El problema és que és doblement greu. Greu, perquè, com dic, suposa un clar posicionament del govern de Catalunya en favor d'una injustícia escandalosa, i greu perquè, a més a més, el Col·legi d'Advocats de Barcelona ja ha dit que és mentida que el govern tingui poder sancionador en aquesta matèria. Per tant, la conselleria d'Interior menteix descaradament per tal de boicotejar la campanya. Això no obstant, la campanya és del tot legal. El Col·legi d'Advocats de Barcelona, mitjançant el president de la secció del dret de la circulació, Joan-Carles Rio-Valle, ho ha fet públic així:

• "El que han fet no és sancionable, no hi ha cap norma que ho estableixi. Tot allò que no està prohibit, està permès. No hi ha cap norma en el Reglament General de Circulació que digui que no pagar el peatge sigui una infracció. I si no hi ha cap norma que ho digui, és inviable sancionar.

• "Amb relació als milers d'automobilistes que no paguen: "Han fet una infracció civil. És un incompliment contractual. Els usuaris de l'autopista tenen el compromís de pagar el servei que els donen per circular. És una obligació civil que es pot reclamar als jutjats. Abertis hauria de presentar 6.000 demandes, quelcom inviable.

• "L'amenaça del conseller Felip Puig d'imposar una multa de 100 euros: "És una mesura coactiva, intimidadora, perquè la gent tingui por i pagui.

• "Sobre la por d'alguns conductors a passar amb el llum en vermell: "És un senyal que també es troba a la sortida dels garatges, però no és cap semàfor de trànsit. No és un semàfor regulat pel reglament de circulació. Pel que fa al senyal que indica peatge, només obliga a aturar-se, no pas a pagar.

• "En cas que algun treballador dels peatges es negués o trigués a aixecar la barrera: "Seria una detenció il·legal si intentessin paralitzar el vehicle que es negués a abonar l'import del peatge. Si forcessin algú a pagar, podria ser fins i tot un delicte de coacció en què incorrerien els treballadors, com a persones físiques, i l'empresa de autopistes."En cas de requeriment d'identificació: "La policia et pot demanar la documentació i t'has d'identificar -en cap cas ho poden exigir els treballadors d'Abertis-. Però no poden fer res contra els qui decideixen no pagar el peatge. Caldria un canvi de legislació que indiqués que aquest fet és una infracció reglamentària de trànsit."

Queda clar, doncs, que cap català no ha de tenir por de cap multa ni de res per l'estil quan defensa els interessos del seu país cada cop que es nega a pagar per un servei que ja ha pagat amb escreix diverses vegades i que està totalment amortitzat. Cap Mosso d'Esquadra no pot retenir-nos ni imposar-nos cap multa perquè no hi ha infracció. I encara menys pot retenir-nos o bloquejar-nos el vehicle un treballador. Si ho fa, comet dos delictes: un de coaccions -castigat amb pena de presó de sis mesos a tres anys o de multa de dotze a vint-i-quatre mesos, segons l'article 172.1 del Codi Penal- i l'altre de detenció il·legal -castigat amb la pena de quatre a sis anys de presó segons l'article 163.1 del Codi Penal-. En cas que algú s'hi trobi, ha de demanar assistència als Mossos d'Esquadra a través dels telèfons 112 o 088 i fer la denúncia pertinent.

En aquest sentit, és magistral el treball que estan portant a terme els tres diputats de Solidaritat Catalana sol·licitant formalment a la conselleria d'Interior el llistat d'aquelles persones -inclosos els responsables polítics- que "ordenin imposar multes il·legals per afavorir la companyia privada Abertis" i advertint que les denunciaran a la Fiscalia per cometre els delictes de "prevaricació, coaccions, abús d'autoritat i altres en què puguin incórrer". Com ha dit el diputat Alfons López Tena, "ni el president Mas ni el conseller Puig poden convertir la Policia Nacional de Catalunya, els Mossos d'Esquadra, en una policia privada al servei d'unes companyies privades parasitàries com Abertis o La Caixa".

Per sort, cada minut que passa són més els catalans que perden la por a reivindicar els seus drets nacionals i aquest 20 de maig en tindrem una nova mostra. Aquest 20 de maig, en el marc de la campanya #novullpagar, els peatges de Catalunya seran travessats per milers de catalans assertius que diuen prou a l'espoliació del seu país i prou també al negoci d'alguns col·laboracionistes. Ara, per tant, és el govern de la Generalitat qui ha de dir si està amb Espanya i els seus col·laboracionistes o amb Catalunya i els seus drets nacionals.

LA INTERVENCIÓ DE CATALUNYA PER PART D´ESPANYA, JA TÉ DATA.

 

Catalunya serà intevinguda al novembre, segons l'economista Edward Hugh

Fa alguns dies un conegut bloc alertava que als Estats Units es donava per fet que el Govern espanyol intervindria "las autonomias" i també donava per fet que Catalunya era una de les prioritats.
Vam tenir l´encert d´escoltar a Edward Hugh, prestigiós economista, al programa Singulars. Ell va posar data a la intervenció (i això està bé perque per fi sabem a quin joc juguem), el dia següent Montoro deia que "ahora vamos bien" (son ells els que van bé, nosaltres fa temps que no anem bé).

Una pregunta ens agradaria fer als entesos: com poden explicar que una "autonomia" que és el primer contribuent net a la caixa espanyola (ells tenen les claus) hagi de ser la segona en ser intervinguda ?
No crec que hi hagi cap economista al món que ho pugui explicar (excepte Montoro).
Tothom sap que la intervenció de Catalunya serà política, no econòmica. El que cal saber és si nosaltres estem disposats a callar i si té pensat "com gestionarà la situació " l´actual President de la Generalitat.       

Catalunya serà intervinguda el mes de novembre pel govern espanyol, ha pronosticat l'economista gal·lès Edward Hugh, que fa vint anys que viu a Catalunya, és col·laborador del premi Nobel d'economia Paul Krugman i és conseller independent de Catalunya Caixa. Hugh ho va dir al programa Singulars, del 33, en què també va participar l'economista Jonathan Tepper, analista econòmic en mitjans com la BBC, CNBC i Bloomberg.

Hugh va opinar que la primera comunitat autònoma intervinguda seria Astúries, que no pensava pas que el País Valencià ho fos, malgrat l'enorme quantitat d'impagaments que té, i que a Catalunya li tocaria a final d'any. No pas per raons estrictament econòmiques, sinó polítiques, 'amb la lògica del partit per davant del país'.

Tepper va plantejar com a única sortida possible per a la recuperació de l'economia espanyola i per al creixement, la sortida de l'euro, abandonant l'eurozona; reestructurar, o condonar, una part del deute; fer una devaluació de la pesseta del 35%, abaixant sous i preus. Segons Tepper, Espanya ha de fer una devaluació interna que només s'ha fet en el terreny immobiliari.

En opinió de Hugh, haurien d'entrar diners públics des d'Europa al sistema bancari espanyol, perquè és una manera de fer comprometre tots els països, sobretot Alemanya, amb el que està passant.

Les anàlisis de Hugh i Tepper va tenir un enorme impacte a la xarxa, i l'etiqueta #singulars, i els noms de Jonathan Tepper, Edward Hugh i Jaume Barberà, el presentador, van ser trending topic.
 

BANKIA, EL PP, LA MANIPULACIÓ D´AUDITORIES (I ACEBES)...

 

Acebes: de l'11-M a Bankia... i més enllà

No ens pot estranyar la vinculació BANKIA- PP (madrileny i valencià)- CAJA MADRID i un seguit de persones totes elles vinculades (algunes familiarment) amb AZNAR, ESPERANZA AGUIRRE o RATO.
Era el seu banc de referència (a més a més del Central d´Espanya), per això no hi feia res manipular auditories, per això ACEBES era peça clau.
Bon article d´en Partal (a Vilaweb):

Els qui van viure en directe l’11M no crec que hagen oblidat Ángel Acebes, una de les grans estrelles mediàtiques d’aquella tràgica jornada. Com a ministre d’interior va ser el responsable del gran engany, culpant a ETA de les morts, que va intentar José Maria Aznar i després de l’arribada de Zapatero, ridiculitzat i atacat de forma massiva, simplement va semblar que es fonia en el no res. Però…
Ara va i dius: Bankia és el banc del PP. Ho sap tothom això. És la suma de Bancaixa i Caja Madrid, dues entitats políticament controlades com cap altra i al servei de les bogeries vàries dels populars valencians i madrilenys. La suma, la gran pilota que van intentar convertir en sistèmica, ho havia de ser encara més per força. Així que tu penses que Bankia és el PP i ells pensen en Rato, don Rodrigo.
I Rato va i comença a cridar els seus amics. Acebes s’avorria al parlament després d’haver-se distanciat de Rajoy. I va entrar a formar part del consell d’administració d’una immobiliària de Caja Madrid. La decisió li va valer una bona polèmica al congrès, on menava una vida més aviat discreta, però el va acomodar en el circuit de negocis.
Circuit on va saltar de ple amb l’arribada triomfal de Rato a Bankia. Tot just formada l’entitat el ministre d’Aznar, cridava Ángel Acebes, un altre ministre d’Aznar a formar part ‘com a independent’ del consell d’administració. Un consell, cal aclarir això, format per vint-i-un membres només que ells sols van consumir l’any passat nou milions d’euros en sous i dietes.
I quina feina fèia Acebes per a Rato a Bankia? Doncs la mateixa que feia per Aznar al govern espanyol. O siga intentar controlar la informació. En aquest cas la més sensible de totes car Acebes era un dels responsables del comitè d’auditoria. Cosa que significa que va ser un dels que va pressionar a l’empresa d’auditoria Deloitte per tal de fer-li dir que Bankia estava valorada en 12.000 milions a pesar que el valor comptable era de 8.000 i el de borsa tot just si arribava ja als 2.000. Total, si has intentat convèncer al món que un atemptat suicida jihadista era en realitat obra d'uns Amorebieta, doncs ja no vindrà d'ací.
Però igual que va passar amb les famoses dues línies d’investigació de l‘11M en aquesta ocasió la feina també se li va desbaratar a Bankia en aquest cas de forma sobtada. En un atac de responsabilitat Deloitte es va negar a signar els papers de l'auditoria quan ja portava messos fent-la i amb això es va precipitar el final de Rato, de Bankia i de tot el que hi penjava. D’Acebes també?
Doncs no. D’ell no. Perquè en un exercici d’anticipació bastant més que sosprenent el ministre de les dues línies d’investigació i el conseller de les pressions a les auditories va fer de nou un bot, ara tres setmanes. Cap a on? Cap a un altre consell d’administració, el de l’elèctrica Iberdrola, molt més segur en els temps que corren. I ho va fer també com a conseller independent tot i que és difícil obviar el fet que Bankia és un dels accionistes de referència d’Iberdrola.
Avui, per tant, Acebes es mira el xou celtibèric comodament instal·lat en la gran taula d’Iberdrola mentre les navalles volen sobre Bankia i els seus amics. I a que no saben de quin tema s’ha encarregat a Iberdrola, el ministre de les dues línies d’investigació i el conseller de les pressions a les auditories? Doncs per no perdre el costum també de les auditories.
La pregunta sobre com és possible que l’home que intentava manipular les auditories de Bankia i va manipular els atemptats de Madrid puga estar ara al càrrec de les dades públiques d’Iberdrola, sense que passe res ni s'escandalitze ningú, no crec que tinga una resposta fàcil. Però és veritat que explica moltes coses sobre com funciona aquesta cosa que en diuen Madrid.

ESPANYA K.O.

ESPANYA K.O.
Fa dos dies en Vicent Partal va publicar a Vilaweb aquest article, que ha tingut la seva difussió. 
Per la nostra part només podem dir que amb "el cas Bankia" s´està acabant la comèdia a la que ens té acostumats Espanya. 
Mentre ens tenen despistats amb la proposta de si faran "corridas de toros" una altra vegada a les televisions públiques espanyoles (TV1, TV2 ...) o si la "roja" guanyarà la copa d´Europa;  mentre això passa va caent a troços la falsa façana econòmica que volien donar d´estat creïble.  

Bona lectura: 
L’any 2007 Caja Madrid, dirigida per un íntim de José Maria Aznar que es diu Miguel Blesa, va comprar Iberia. Exactament va pagar 239 milions al BBVA per un 6,9% de les accions que, sumades al 10% que ja en tenia, feien de la caixa madrilenya la primera accionista de la companyia.
La raó que varen donar d'una inversió d’aquest volum era que ‘calia un accionista fort i espanyol de referència’, perquè el trànsit aeri aportava més del 5% del PIB i perquè Iberia era 'essencial per a fer d’Espanya una gran potència europea’.
Perquè no en restaren dubtes, tot just tres dies després Caja Madrid comprà un altre 6,42% d’Iberia, en aquest cas a Logista, per 220 milions d’euros, de manera que ja en controlava el 23,4% i n'era l'accionista del tot majoritari.
Era una època en què algunes empreses estrangeres aspiraven a controlar Iberia, i aquella demostració de poder financer va ser una manera de fer-les-en desdir per assegurar un gran objectiu polític: fer de la T4 una gran porta llatinoamericana d’Europa, i de Madrid, una continuació obligada de l’eix Berlín-París. Que tots aquells diners, com s’ha vist ara, fossen poc de fiar, importava ben poc a una gent que semblava convençuda que el BOE era una arma gairebé atòmica, capaç de canviar l’economia mundial.
Un any abans de la compra d’Ibèria per Caja Madrid s’havia coronat la faraònica T4, un dels grans projectes del govern d’Aznar, si bé l'inaugurà Zapatero. El mastodont havia costat 6.200 milions d’euros i, d’acord amb els plans que ja havien dissenyat els populars i que els socialistes no havien qüestionat, fou regalat a Iberia per tal de dificultar màximament tota competició possible amb la nineta dels ulls dels nacionalisme espanyol. I per si no n'hi havia prou, l’estat va posar AENA al seu servei (com sabem prou bé nosaltres).
Un any després de la compra d’Iberia per Caja Madrid, el 2008, l’atreviment va arribar al súmmum. Iberia i British Airways es van fusionar, aprofitant una crisi sense precedents de les companyies aèries i una feblesa circumstancial de la gran empresa britànica, tres voltes més gran que no Iberia. Caja Madrid, amb aquells diners que ara s’ha vist que eren molt poc sòlids, va passar a controlar el 'holding' i a manar no solament a Iberia, sinó també a British Airways, un dels grans noms de l’aviació mundial.
Això va significar declaracions altisonants sobre Espanya, o siga Madrid, en el sentit que havia de ser el centre del món, i que aquella adquisició demostrava que l’economia espanyola mereixia un salt de dimensió i havia de ser reconeguda com una de les grans economies del món.
Eren els anys folls d’Espanya, i a Madrid es pensaven que, a base d’injectar diners públics a dojo en projectes més polítics que no reals, el món canviaria i el seu país seria una referència a Europa, una autèntica potència sorgida del no-res.
Però ahir, de sobte, es va acabar la facècia. L’estat, irònicament en mans del mateix PP, va decidir de nacionalitzar Bankia, el banc del PP, la fusió de Caja Madrid amb Bancaixa. I no pas per ganes ni per convicció, sinó perquè la ruïna ja era tan manifesta que podia ensorrar el banc en qüestió d’hores, i potser l'estat i tot. L'han hagut de nacionalitzar per força, perquè tot aquells diners moguts tan alegrement eren menys sòlids que l'aigua.
I ara ve que la primera decisió que anuncien és de posar immediatament a la venda les accions d’Ibèria, les mateixes accions que els havien fet pensar no tan solament que eren una potència europea del mateix rang d’Alemanya o de França, sinó fins i tot una de les grans entre les més grans del món.
Si ho voleu veure així, tot plegat és una anècdota, una simple part d’aquest enorme embolic que és i serà la crisi de Bankia. Però em podeu ben creure: Espanya, KO.

NOTICIES D´ESPANYA: EL PP TÉ EL RÈCORD DE POLÍTICS IMPUTATS EN CASOS DE CORRUPCIÓ.

 Del llarg llistat d´imputats en casos de corrupció, la gran majoria pertanyen al PP i al PSOE, els primers al capdavant.
Dues preguntes senzilles:
aquesta gent són els que diuen que "ens treuran de la crisi?
Ja costa creure que aquesta crisi sigui real. Els causants del sector financer, bancs, especuladors, assegurances etc. han aconseguit lliurar-se de qualsevol responsabilitat.
Mentre nosaltres anem pagant amb allò que anomenen "injecció de diner públic".
Tot això costa empasar-s´ho, però ara ens arriba la "injecció a Bankia" (Rato i els seus amics), que evidentment no tenen cap responsabilitat i volem que tornem a pagar "entre tots".
No tenim ganes de pagar més. 

En la relació Catalunya-Espanya, a més a més cal recordar que :  CATALUNYA  té el 5 % d´imputats en casos de corrupció i el 30 % de tots els imputats a "Espanya" són de la "Comunidad de Madrid" governada pel PP durant anys i anys. Que esperem els catalans i catalanes per deixar Espanya?
I una altra cosa, CATALUNYA és la primera "comunidad autónoma" on més empreses tanquen: entre gener i abril de 2012 hi ha 498 "concursos de acreedores" i la "comunitat" amb més destrucció neta d´empreses (la "provincia" de Barcelona encapçala amb 3.004 societats tancades entre gener i abril de 2012, dades d´Axesor).
Algú creu que algun país se´n pot sortir amb aquestes xifres?
Haurem d´esperar el divendres vinent a que el PP (Gobierno de España) ens digui que hem de retallar més i els escolanets de Catalunya faran la gestió de les noves retallades (els alumnes més obedients)? I mentre això continua, també continua la recentralització sistemàtica al voltant de Madrid ("un país, España, una capital, Madrid" en diuen d´aquest discurs).
Mentre continua aquesta dinàmica, què penseu que els agardaria a la població ? Segurament que aquestes persones (que continuen a l´activitat política) deixessin els seus càrrecs i si són acusats, que tornin el que no és seu i vagin a la presó.   


Lista de políticos imputados por
corrupción y que, a pesar de todo, están
presentes en la política
1- Francisco Camps (PP) Valencia, IMPUTADO Caso Gürtel
2- Ricardo Costa (PP) Valencia, IMPUTADO Caso Gürtel.
3- Xicu Tarres (PSOE) Baleares IMPUTADO Caso Eivissa
4- José Manuel Tortosa (PP) Parlamento Autonómico Cuenca, IMPUTADO
prevaricación y falsedad documental5-
5- Carlos Penit (IU) Pinto – Madrid IMPUTADO Cohecho.
6- Ferrán Falcó (CIU) Barcelona, IMPUTADO caso Adigsa.´
7- Jesús Machín (C. Canaria) Canarias, IMPUTADO Operación Unión.
8- Marc Moreno (ERC) Vilaller – Lleida, IMPUTADO corrupción
urbanística.
9- Antonio Rodrigo Torrijos (IU) IMPUTADO Caso Mercasevilla.
10- Raimundo González (BNG) Pontevedra, IMPUTADO caso Naturgalia
11- José Manuel Traba (PP) Fisterra Galicia, IMPUTADO Operación
Orquesta
12- José Manuel Santos (PP) Mazaricos Galicia, IMPUTADO Operación
Orquesta
13- José Antonio (UTpS) Salou Tarragona, IMPUTADO delitos varios
17- Antonio Cacabelos (PSOE) O Grove – Galicia, IMPUTADO diversos
delitos.
14- Juan José Díaz Valiño (PSOE) IMPUTADO caso Castro de Rei
15- Rafael Gómez (Unión Cordobesa) Córdoba, IMPUTADO caso Malaya
16- Esteve Ferrán Banyeres (NSP) Salou Tarragona IMPUTADO delitos varios.
18- Ignacio García de Vinuesa (PP) Alcobendas Madrid, IMPUTADO
malversación, prevaricación y negociaciones prohibidas
19- José Ignacio Fernández Rubio (PP) (Las Rozas)
20- Miguel Rodríguez Bonilla (PP) Guadarrama Madrid, IMPUTADO
prevaricación y malversación
21- Miriam Rabaneda (PP) Pinto Madrid, IMPUTADA prevaricación
22- Luis Partida (PP) Villanueva de la Cañada Madrid, IMPUTADO
delitos varios
23- Antonio Martín Lara (tránsfuga, PSOE, antes PP, antes GIL) Ronda, Málaga,
IMPUTADO corrupción urbanística, cohecho, prevaricación, falsedad documental, tráfico de
influencias, malversación y blanqueo de capitales; actualmente detenido.
24- Raúl López (PP) Coslada Madrid, IMPUTADO delitos varios
25- Íñigo Henríquez de Luna (PP) Madrid
26- Trinidad Rollán (PSOE) Madrid, IMPUTADO delitos varios
27- Carmen Toledano (PSOE) Madrid, IMPUTADO delitos varios
28- Cristina González (PSOE) Madrid, IMPUTADO delitos varios
29- José Joaquín Ripoll (PP) Alicante Valencia, IMPUTADO caso Brugal.
30- Carlos Fabra (PP) Castellón Valencia, IMPUTADO caso Fabra
31- Mariano Arévalo (PSOE) Carabaña Madrid, IMPUTADO prevaricación
y delitos urbanísticos. Condenado por no presentar las cuentas de los últimos 10 años en su
municipio.
32- José Miguel Rodríguez López (ACAI) Parlamento Cántabro, IMPUTADO tráfico de
influencias y delito continuado de prevaricación
33- Carmen Toledano (PSOE) Galapagar Madrid, IMPUTADO delitos varios
34- María Isabel Peces-Barba (PSOE) Colmenarejo Madrid, IMPUTADO delitos
varios
35- José I Fernández (PP) Las Rozas Madrid, IMPUTADO delito contra
la ordenación del territorio
36- Ignacio Gómez (CCN) Parlamento autonómico de Canarias,
IMPUTADO financiación ilegal
37- Yolanda Tieso de Andrés (PSOE) Fontanar, Guadalajara, IMPUTADO
prevaricación
38- Clara Torre (PP) Torres de la Alameda Madrid, IMPUTADA
malversación
39- Miriam Rabaneda (PP) Pinto Madrid, IMPUTADA prevaricación
40- Raúl López Coslada (PP) Madrid, IMPUTADO prevaricación
41- Luis Partidad (PP) Villanueva de la Cañada, Madrid, IMPUTADO
tráfico de influencias
42- Ana María Pinos (PP) Belmonte de Tajo, IMPUTADO delito contra la
ordenación del territorio
43- Ángel García (PP) Guadalix de la Sierra Madrid, IMPUTADO
negociaciones prohibidas
44- Íñigo Henríquez de Luna (PP) Madrid, IMPUTADO tráfico de influencias
46- Mariano Arévalo González Carabaña (PSOE) Madrid, condenado por no presentar
las cuentas municipales en los últimos 10 años,
47- José Miguel Govantes (PSOE) Alcorcón Madrid, IMPUTADO condenado por
acoso laboral
48- Natalia de Andrés (PSOE)- Alcorcón Madrid, IMPUTADA y condenada por un delito de
injurias contra el portavoz popular
49- Roberto Vázquez Souto (PP) Portas, Pontevedra, IMPUTADO falsedad
documental
50- María del Carmen Toledano Rico (PSOE) Madrid, IMPUTADO prevaricación
51- Cristina González (PSOE) Getafe Madrid, IMPUTADO prevaricación
52- José María Fraile Parla (PSOE) Madrid PSOE prevaricación
53- Manuel González Rojo (PSOE) San Fernando de Henares Madrid ,
IMPUTADO prevaricación
54- Hans Antón Bock Galapagar (PSOE) Madrid IMPUTADO prevaricación
55- Jesús Dionisio (PP) Madrid, IMPUTADO prevaricación y tráfico de
influencias
56- Jaume Matas (PP) Baleares, IMPUTADO, Caso Palma Arena
57- Cristina Almagro (PP) Granada, IMPUTADA por falsificación de
documentos
58- José Manuel Santos Maneiro (PP) Galicia, IMPUTADO por corrupción en la
adjudicatura de obras públicas
59- Juan José Rubio (ATC) Zarra, Valencia, IMPUTADO delitos
urbanísticos
60- Tamara Rabaneda (PP) Pinto, Madrid, IMPUTADA prevaricación
61- Raúl López Vaquero (PP) Coslada, Madrid, IMPUTADO prevaricación y
malversación
62- Ramón Polo (PP) Torres de la Alameda, Madrid, IMPUTADO
malversación
63- Manuel Tello (PP) Torres de la Alameda, Madrid, IMPUTADO
malversación
64- Pilar Algobia Aparicio (PP) Colmenar de Oreja, Madrid, IMPUTADA delito
urbanístico
65- Mustafá Aberchán (CpM) Melilla, IMPUTADO delito electoral
66- Juan Enciso (PAL) El Ejido, Almería, IMPUTADO operación
poniente
67- Antonio Asín (PSOE) Mallén, Zaragoza, IMPUTADO prevaricación
y falsedad documental
68- Ángel Vadillo (PSOE) Alburquerque, Badajoz, IMPUTADO
prevaricación, tráfico de influencias, y ordenación contra el territorio
69- Juan Carlos Benavides (CA) Almuñécar, Granada, IMPUTADO
malversación y delitos contra ordenación del territorio
70- Agustín Padrón Benítez (PP) El Hierro, Canarias, IMPUTADO malversación
71- José Dimas Martín (PIL) Teguise, Lanzarote, IMPUTADO corrupción
urbanística
72- José Fernández Amador (PP) Sorbas, Almería, IMPUTADO prevaricación
73- Isaac Valencia (Coal. Canaria) Orotava, Canarias, IMPUTADO prevaricación,
delitos urbanísticos, tráfico influencias
74- Pedro Antonio Sánchez (PP) Murcia, IMPUTADO prevaricación, delitos
urbanísticos, malversación
75- Daniel García Madrid (PP) Torre Pacheco, Murcia, IMPUTADO
prevaricación, ordenación del territorio, malversación
76- María Antonia Conesa (PP) Fuente Álamo, Murcia, IMPUTADA cohecho
77- Pedro Ángel Hernández (PP) Parlamento Valenciano, IMPUTADO tráfico
de influencias
78- Juan Martín Serón (PP) Alhaurín el Grande, Granada, IMPUTADO
cohecho y prevaricación
79- Cristóbal Bonilla (PP) Alhaurín el Grande, Granada, IMPUTADO
delito urbanístico
80- José Antonio Robles (PP) Güejar Sierra, Granada, IMPUTADO presunta
compra de votos
81- María Victoria Molina (PP) Maracena, Granada, IMPUTADA cohecho,
caso “Morelábor”
82- Miguel Zerolo (Coal. Canaria) Parlamento Autonómico Tenerife, IMPUTADO
prevaricación, malversación, cohecho
83- Reyes Maestre (PP) Pinto, Madrid, IMPUTADO corrupción
urbanística
84- Pedro Torrejón (CPCI) Ciempozuelos, Madrid, IMPUTADO blanqueo
de dinero, cohecho y falsedad documental
85- Fernando Muguruza (ACAI) Castro Urdiales, Cantabria, IMPUTADO
prevaricación
86- Gerardo Pérez García (PP) Navas del Marqués, Málaga, IMPUTADO
caso “Ciudad del Golf”
87- María Elía Blanco (PSOE) Plasencia, IMPUTADA delito en adjudicación
de obras
88- Teresa Roca (PSOE) Moraleja, Cáceres, IMPUTADA prevaricación
89- José Antonio Arrojo (PP) Casar del Palomero, IMPUTADO delito
electoral y prevaricación
90- Salvador Álvarez (PP) Calamonte, IMPUTADO prevaricación
91- Dionisio Muñoz (PSOE) Melilla, IMPUTADO delito electoral, falsedad
documental, obstrucción a la justicia
92- María José Lara Mateos (PSOE) Grazalema de la Sierra, Cádiz, IMPUTADA
corrupción urbanística por cobro de comisiones
93- Miguel Uroz (PSC) Querol, Tarragona, IMPUTADO corrupción
urbanística, tráfico de influencias, uso de inf. Privilegiada
94- Manuel Vallejo (PSOE) Quesada, Jaén, CONDENADO e inhabilitado
por omisión al deber de perseguir delitos urbanísticos; tiene recurrida la sentencia.
95- Pedro Clavero Salvador (PSOE) Gójar, Granada, IMPUTADO delitos contra la
ordenación del territorio
96- Francisco Javier Maldonado (PSOE) Gójar, Granada, IMPUTADO delitos contra la
ordenación del territorio
97- Antonia Muñoz (IU) Manilva, Málaga, IMPUTADA contratar
presuntamente en el Ayuntamiento a 17 miembros de la lista de su partido y a 57 familiares de
estos; incluidos varios familiares suyos
98- José Manuel Cendán (PP) Ares, Galicia, IMPUTADO delito electoral:
alteración del censo
99- Manuel Taboada (PP) O Pino, La Coruña, IMPUTADO delitos
urbanísticos
100- Jesús Vázquez Almuiña (PP) Bayona, Pontevedra, IMPUTADO
prevaricación
101- Alfonso Puente (PP) Barreiros, Lugo, IMPUTADO prevaricación
102-Josep Marí Ribas (PSOE) Sant Josep de sa Talaia, Ibiza, IMPUTADO
cobro de comisiones en adjudicación de obras
103- José Alberto González Reverón (Coal. Canaria) Arona, Tenerife, IMPUTADO presunta
concesión de licencias urbanísticas con informes técnicos en contra
104- Juan José Dorta (PSOE) Los Vinos, Tenerife, IMPUTADO
prevaricación y delitos medioambientales
105- Macario Benítez (PSOE) El Rosario, Tenerife, IMPUTADO delitos
urbanísticos
106- María del Carmen Castellano (PP) Telde, Gran Canaria, IMPUTADA
malversación y cohecho
107- Francisco González (PP) Mogán, Gran Canaria, IMPUTADO
prevaricación, “caso Góndola”
108- David Valadez (PSOE) Estepona, Málaga, IMPUTADO por pagar
sueldos municipales con el dinero de los convenios
109- Luis Díaz-Alperi (PP) Parlamento Autonómico, Alicante,
IMPUTADO prevaricación
110- Francisco Muñoz (PSOE) Torrox, Málaga, IMPUTADO delito urbanístico
111- Cristóbal Torreblanca (PSOE) Almogía, Málaga, IMPUTADO prevaricación
112- Joaquín Villanova (PP) Alhaurín de la Torre, Málaga, IMPUTADO
malversación
113- José Manuel Martín Alba (Independiente) Alhaucín, Málaga, IMPUTADO prevaricación
114- Antonio Torres (PP) Béjar, Málaga, IMPUTADO delito contra la
ordenación del territorio
115- Ana Mula Redruello (PP) Fuengirola, Málaga, IMPUTADA falsedad
documental
116- José Ignacio Crespo (PES) Estepona, Málaga, IMPUTADO cohecho,
tráfico de influencias, malversación, fraude, blanqueo de capitales (Caso Reina)
117- Manuel Reina (PES) Estepona, Málaga, IMPUTADO cohecho,
tráfico de influencias, malversación, fraude, blanqueo de capitales (Caso Reina)
118- Ruyman García (PSC) Valle Gran Rey, Gomera, IMPUTADO
prevaricación, malversación, tráfico de influencias
119- Ana Lupe Mora (PSC) El Rosario, Tenerife, IMPUTADA
prevaricación, tráfico de influencias (caso Varadero)
120-Juan Vera (Conv. por Andalucía) Tolox, Málaga, IMPUTADO delitos
urbanísticos
121- Enrique Bolíns (BOLI) Benalmádena, Málaga, IMPUTADO
concesión de licencias ilegales
122- Javier Trujillo Bernal (PP) Cabildo Gomera, IMPUTADO prevaricación
123- Jorge Bellver (PP) Parlamento Valenciano, IMPUTADO
prevaricación
124- Esteban Bethencourt (PP) Valle Gran Rey, Gomera, IMPUTADO
malversación
125- César Manrique (PP) Ciudad Real, IMPUTADO cohecho y falsedad
documental
126- Ernesto Silva (Foro Andaluz) Villanueva de la Concepción, Málaga,
IMPUTADO cohecho
127- Manuel González Jarana (PSOE) El Cuervo, Sevilla, IMPUTADO por
prevaricación, tráfico de influencias y trato de favor.
30 % de los imputados son de la Comunidad de Madrid
25 % de los imputados son de la Comunidad de Andalucía
11 % de los imputados son de la Comunidad de Canarias
10 % de los imputados son de la Comunidad de Galicia
7 % de los imputados son de la Comunidad de Valencia
5 % de los imputados son de la "Comunidad de Catalunya".

JOAN CARRANZA (ASCÓ), DADES DEMANADES PELS LECTORS.

Algunes persones al mateix bloc i altres personalment, ens havien demanat les dades de les fonts d´informació de l´article que haviem fet sobre en Joan Carranza Balsebre (30-gener-2010), en el seu temps alcalde d´Ascó (Ribera d´Ebre) i decidit lluitador antinuclear.
Us donem les dades que demanaveu per si us poden ser útils: l´autor de l´article que ens servia de referència és en Xavier Garcia  i l´article es deia "Un cor ple de bosc" i va ser publicat a la revista USERDA al núm. 10 (corresponent a l´abril de 2005). La foto que haviem penjat en aquell moment era les imatges d´en Joan Carranza i Xavier Garcia a Ascó l´any 1983.
Aquells anys van ser molt actius i podem dir que vam tenir el plaer de conéixer a en Joan i familia i no l´oblidem.  



 

Aprofitem per afegir una noticia de fa dos dies que li hauria agradat molt a en Joan i a tots els activistes antinuclears de l´època: Japó va apagar la darrera de les seves centrals nuclears i el Japó no es va ensorrar per manca d´energia com ens deien l´any 1983 les Companyies elèctriques catalanes i espanyoles.

"Fa dos dies estava programada la parada de l'últim reactor dels 54 que té Japó, la central nuclear de Tomari, a l'illa d'Hokkaido, al nord del Japó. Després de la parada d'aquest reactor, el més septentrional de tot el parc nuclear japonès, el Japó s'assorteix d'electricitat a partir d'altres fonts, sense necessitat d'haver de construir noves centrals. I això tot i la gran aportació que les 54 centrals nuclears feien al sistema elèctric japonès, que arribava al 34,5%.

Greenpeace ha demanat al Govern nipó que aprofiti l'oportunitat del tancament de tots els seus reactors nuclears, i que escolti els experts i la ciutadania, per manera de mantenir fora d'operació als 54 reactors nuclears. Això és possible si centra els seus esforços en la millora de l'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA  i l'AUGMENT GRADUAL DE LES ENERGIES RENOVABLES..

Després de l'accident de Fukushima Daiichi, les centrals japoneses han anat parant una darrere l'altra. Algunes, com la d'Onagawa o les pròpies de Fuskushima definitivament, i altres, en principi, de forma temporal per realitzar operacions de recàrrega o manteniment.

"Centenars de milers de persones continuen patint les conseqüències del desastre nuclear de Fukushima Daiichi, és important que no s'obligui al poble de Japó a suportar els riscos nuclears", ha afirmat Junichi Sato, director executiu de Greenpeace Japó. "Japó és un lloc més segur sense nuclears", ha conclòs.

"A Espanya seria molt més fàcil que al Japó apagar les nuclears, ja que tenim menys centrals i moltes més renovables", ha confirmat Raquel Munt, responsable de la campanya Nuclear de Greenpeace Espanya.

En l'informe de Greenpeace [R]evolució Energètica del Japó , publicat al setembre de 2011, es mostra que el territori estatal pot desconnectar-se de totes les seves centrals nuclears permanentment, i tot i així assolir els seus objectius per al 2020 de reducció d'emissions a través de l'eficiència, les energies renovables, i una intel·ligent gestió de la demanda. En el cas d'Espanya, l'organització ecologista va demostrar en l'informe Energia 3.0 que un sistema energètic 100% renovable és possible, i econòmicament més favorable.

La ineficàcia nuclear

Donada l'enorme oposició a aquesta font d'energia que s'ha desenvolupat en la societat i la desconfiança que s'ha generat al voltant de les empreses explotadores de les nuclears, els operadors dels reactors no han obtingut permís per tornar a posar-se en marxa. D'aquesta manera, Japó és al present sense aportació de les nuclears al mix elèctric  sense que hi hagi hagut problemes de subministrament en aquest país.

No és una cosa que hagi de sorprendre. Pel seu propi funcionament, les centrals nuclears són incapaços de regular la producció, d'una banda, i per altra, quan paren ho fan bruscament, provocant una caiguda instantània de prop de 1.000MW a la xarxa. Per tant cal tenir preparades altres centrals, que puguin aportar a la xarxa la potència necessària per substituir els eventuals problemes que tinguin les nuclears.

Sense anar més lluny, l'any passat van estar aturats quatre dels vuit reactors espanyols, en tres ocasions. Igual que al Japó, l'existència de les nuclears obliga a tenir disponible una potència tèrmica fòssil -de gas o carbó- d'un ordre similar, per evitar talls bruscos d'electricitat. Si se seguís la mateixa política amb les renovables, és a dir, si aquestes aportaran a la xarxa tota l'electricitat possible, excepte quan les condicions meteorològiques fossin adverses, gas i carbó només aportarien un màxim del 25% de cobertura de la demanda, al llarg de l'any.

Però en estar obligada la xarxa a absorbir els 7.700 MW nuclears, de forma constant - llevat de les parades no programades provocades per algun incident i les programades per a recàrrega i manteniment la potència instal · lada de renovables té un límit molt inferior al que tindria si no existissin les centrals d'urani. Amb això també s'augmenta la proporció d'electricitat d'origen fòssil, no només per substituir els reactors aturats, sinó per cobrir la part de la demanda a la qual no arriben les renovables, per no tenir suficient potència instal · lada, amb les ineficiències que això genera al parc elèctric. Ecologistes en Acció celebra que ja no quedi cap reactor en funcionament al Japó, i fa una crida al Govern perquè suspengui els seus atacs a les renovables i determini un calendari de tancament de les centrals nuclears, innecessàries, cares, perilloses i que generen uns residus molt perillosos per als que no hi ha solució durant milers d' anys.

Eficiència i renovables

"Tot i el tancament de tots els reactors, la seguretat del subministrament elèctric no es veu amenaçada al Japó. Mitjançant l'eficiència energètica, un adequat equilibri del consum i l'estalvi es pot gestionar la demanda elèctrica durant aquest estiu", ha manifestat Hisayo Takada, responsable de la campanya canvi climàtic i energia de Greenpeace Japó.

"El desastre de Fukushima Daiichi ens ha demostrat que les centrals nuclears suposen un risc que no hem de pagar. Derogar el tancament de Garoña és anar en la direcció contrària, només per afavorir a les companyies elèctriques" ha conclòs Munt".

 

DEFENSEM EL TERRITORI, DEFENSEM L´EBRE.

Diferents partits, organitzacions i col.lectius catalans han expressat el seu rebuig a la invasió competencial des del Govern espanyol, però molt especialment en l´aspecte de les conques hidrogràfiques i l´afectació sobre l´Ebre.

Des de SI, també  López Tena ha exigit al Parlament que rebutgi la invasió competencial aprovada  al Consell de Ministres i qualsevol intent de projecte de transvasament del riu Ebre.

El portaveu de Solidaritat al Parlament, Alfons López Tena ha reaccionat avui davant l'anunci fet per la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Saénz de Santamaría sobre la reforma de la llei d'aigües aprovada pel Consell de Ministres que dóna a l'Estat el control de les confederacions hidrogràfiques i anul·la les competències sancionadores de fins ara tenia la Generalitat a les conques hidrogràfiques. Amb aquesta decisió la Generalitat deixarà de gestionar les conques en els trams que passaven per Catalunya i perdrà la capacitat de poder regular les zones protegides i la gestió i trasllat dels residus.

Per tot això, López Tena ha anunciat que ja s'ha fet arribar a la resta de grups del Parlament una proposta de Declaració institucional perquè el Parlament "mostri la seva oposició a aquesta mesura, que envaeix competències de la Generalitat de Catalunya i que obre la porta a nous transvasaments de rius catalans" i que "especialment permetria reprendre el projecte de transvasament del riu Ebre".

La proposta de Declaració també insta el Parlament a emprendre "la cerca de totes les vies polítiques i jurídiques per tal d'evitar aquestes mesures i assegurar en defensa del blindatge dels cabals mínims necessaris dels rius catalans i les competències de la Generalitat en matèria de control de les confederacions hidrogràfiques" i instar "a totes les institucions catalanes, partits i societat civil, a unir-se i coordinar-se en defensa del territori català, el manteniment dels cabals mínims necessaris dels rius catalans i les competències de la Generalitat en matèria de control de les confederacions hidrogràfiques".

PP: LA CONSTRUCCIÓ DE LA SEVA ESPANYA A COP DE DECRET.

 Després de la proposta de buidar de competències els municipis de 20.000 habitants  per passar les competències a les DIPUTACIONS.
Ahir vam tenir una altra novetat a cop de decret: les conques hidrogràfiques  "vigilarà" les conques hidrogràfiques, resumint l´Estat continua recentralitzant les competències. Ara amb un recurs bàsic com és l´aigua i obre el camí a nous transvassaments.

 Aquest decret apunta directament a l´Ebre, no cal ser gaire expert en lleis.  

 

El Estado vigilará las cuencas hidrográficas en detrimento de las autonomías

El Gobierno también ha dejado claro que dará concesiones "a terceros" para un mejor "aprovechamiento de los recursos hídricos"

Medio ambiente | 04/05/2012 - 14:11h | 04/05/2012 - 16:45h

Barcelona. (Redacción). El Consejo de Ministros ha decidido este viernes, a través de un nuevo Real Decreto, que el Estado pasará a vigilar las cuencas hidrográficas (acción que hasta ahora era competencia de las Comunidades Autónomas). Así lo ha anunciado la vicepresidenta primera y portavoz del Ejecutivo, Soraya Sáenz de Santamaría. Con esta decisión, el Gobierno anula una norma del anterior Ejecutivo socialista que permitió a las comunidades autónomas asumir la competencia de las aguas en sus territorios.
"Cada Comunidad Autónoma asumía la competencia sancionadora en la parte de la cuenca que pasaba por su territorio. Ahora, el Estado asumirá íntegramente esta gestión policial en las confederaciones hidrográficas", ha dicho Santamaría. "La idea es evitar duplicidades y solapamientos", ha añadido.
Ha recordado que el pasado mes de marzo, el Tribunal Constitucional "dejó sentado" el principio de unidad de cuenca, especialmente en las intercomunitarias, que pasan por distintas comunidades autónomas.
Privatización parcial del control de los recursos hídricos
Santamaría también ha anunciado una más que probable privatización, seguramente parcial, en el control del aprovechamiento de los recursos hídricos. En este sentido, la vicepresidenta ha anunciado posibles concesiones "a terceros" para "evitar la sobreexplotación".
Simplificación de las calificaciones de espacios protegidos
Por otro lado, la vicepresidenta ha explicado que el Real Decreto también simplifica el régimen de calificaciones de los espacios protegidos, lo que afecta "especialmente" a la Red Natura 2000 para que los usuarios y municipios "tengan claras" las limitaciones y derechos que se pueden ejercer en cada zona.
Esta modificación que se incluye en el Real Decreto Ley pretende evitar "duplicidades y solapamientos" que estaban perjudicando a la gestión municipal y de los usuarios en las zonas protegidas, ya que en un mismo espacio natural se podían dar a la vez distintas figuras de protección, lo que provocaba una "gran complejidad" sobre el régimen jurídico aplicable o la administración competente en su gestión.
"El Real Decreto Ley establece una coordinación de todas esas calificaciones con participación de los municipios afectados en la calificación y la gestión que puede hacerse", ha apuntado.
Por otro lado, Sáez de Santamaría ha manifestado que el Real Decreto Ley "abre la senda" a la simplificación de los procedimientos administrativos en garantía de la unidad de mercado.
La gestión de los residuos también sufrirá alguna modificación a través de este nuevo decreto. Hasta ahora, ha explicado Santamaría, cuando se llevaba a cabo un transporte de residuos de un punto a otro, era necesario notificarlo a la Comunidad Autónoma de origen y a la de destino. "Esto presentaba múltiples dificultades", ha dicho Santamaría. A partir de ahora, habrá "una notificación única", ha sentenciado.

Con el nuevo texto, se modifica también la Ley de Residuos y Suelos Contaminados para "simplificar y reducir" las cargas administrativas que estaban provocando "incertidumbre e inseguridad" en la aplicación de la norma.

Concretamente las principales modificaciones que se refieren a este ámbito son las relativas a los Sistemas de Depósito, Devolución y Retorno (SDDR), con el objetivo de evitar "imprecisiones, incoherencias e interpretaciones ambiguas" de la normativa.

Por ello, se modifica su redacción y se precisa el alcance de la aplicación de los SDDR. Asimismo, se establece en los casos en los que las características del residuo, sus dificultades de valorización o eliminación o el incumplimiento de los objetivos de gestión determinen que la aplicación de estos sistemas resulte la más adecuada.

En cuarto lugar, el Real Decreto Ley adapta también la normativa para la subasta de derechos de emisión, con lo que se reforma la Ley del Mercado de Valores con el objetivo de adaptar la normativa española a la europea y permitir de este modo el nuevo sistema de subasta de derechos de emisión de CO2.

Finalmente, la adaptación normativa impulsa el acceso de las empresas españolas al futuro sistema de reparto de emisiones de una manera "competitiva e igualitaria" con el resto de Europa, todo ello en el marco del objetivo general de lucha contra el cambio climático.

Las primeras subastas de derechos de emisión comenzarán durante el segundo semestre de 2012, aunque cobrarán mayor importancia a partir de 2013. La UE en su conjunto subastará en 2012 un volumen de 120 millones de derechos de emisión, de los cuales a España le corresponde subastar algo más de 10 millones.

 

PAÍS VALENCIÀ: EL PP ES DEMOSTRA INÚTIL EN LA GESTIÓ PÚBLICA.

Article encertat d´en Vicent Maurí aquesta setmana a Vilaweb, després de les privatitzacions de la sanitat valenciana ("comunitat" diuen que governen ells des de fa molts anys):

"Un govern que ha demostrat que amb la seua política ha estat capaç d'arruïnar el país no té més que una eixida: convocar eleccions i anar-se'n a casa. L'anunci de privatització de la sanitat pública és un pas més en la direcció equivocada que ha tingut sempre el Partit Popular i demostra que els queda encara voluntat de liquidar definitivament el poc que resta dempeus.

Aquesta mesura en cap cas no garanteix la sostenibilitat del sistema sanitari; solament obeeix a l’interès de convertir la salut en una mercaderia, i és una prova evident de l’absolut fracàs del Partit Popular a l'hora de gestionar la sanitat pública dels valencians. Damunt, la privatització de la gestió dels divuit departaments de salut, que encara gestiona la Conselleria de Sanitat, demostra que el Partit Popular menteix descaradament quan avança la seua política en matèria de sanitat. Fins ara no s’havia proposat en cap àmbit de debat o de negociació una decisió d'aquesta magnitud.

Després de l’experiència en gestió privada de la sanitat als departaments de salut d’Alzira, Dénia, Manises, Torrevella i Crevillent, que equivalen a més del 20% del nostre sistema sanitari, no hi ha cap indici fefaent que demostre que aquest model de gestió proporcione una assistència sanitària de millor qualitat que la que ofereix la sanitat pública.

Tindrem una actitud bel·ligerant contra aquestes mesures, que considerem una agressió sense precedents als drets laborals dels treballadors de la sanitat pública i al dret de la salut dels ciutadans. Per això exigim la retirada immediata d'aquest acord i, vista la incapacitat manifesta del Consell de gestionar l’interès públic, demanem que dimitisca en ple i que convoque eleccions anticipades."

EXITOSA CAMPANYA CONTRA ELS PEATGES. HI HAURÀ COALICIÓ PP-CiU-PSC-UGT-CCOO ?

 

 

 Bon article ahir a Nació Digital, sobre la sobtada "coalició" dels "Volenquepaguem":

Ells #volenquepaguem

Uns centenars de conductors han decidit no pagar els peatges i només per això s'ha muntat una insòlita coalició en defensa de les barreres blanques i vermelles. La llista és llarga: el Govern amenaça amb 100 euros de multa; el PSC diu que tornar a les tarifes de l'any passat "és l'única resposta adequada a aquest problema"; CC.OO. i UGT s'abracen als peatges com emparaven la gestió de Renfe a Rodalies; el PP crida a la policia...

La gran coalició CiU-PSC-UGT-CC.OO-PP, habitualment invisible, explica fàcilment per quina raó els ciutadans d'aquest país paguem uns peatges abusius que no s'amortitzen mai i que, inexorablement, incrementen les tarifes. I, més enllà, és un dels factors necessaris que fan possible dècades d'espoli fiscal i, per tant, de feblesa del sistema d'infraestructures i de serveis públics.

Imagino que aquesta gran coalició pensa que els pocs partits que donen suport al #novullpagar estan aïllats. Quan és just al revés. Són ells que s'han quedat sols davant la mirada de les classes mitjanes d'aquest país, que comencen a buscar solucions sense tenir-los en compte.