dissabte, 29 de juny del 2013

S' HA DE SEGUIR LA VIA PER A CONVOCAR EL REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA.

Us posem un extracte de l' entrevista feta a l' Alfons López Tena de Solidaritat, publicada a alguns mitjans (l' extracte és de Vilaweb).
Hem triat aquest extracte concret perquè parla del present i del futur proper i marca dues tendències que estem veient: la independència és un procès cada vegada més popular, mentre les institucions van amb el fre posat i, per una altra part, segur que hi ha escletxes "legals" per on anaravançant quan el Govern espanyol i el TC intentin blocar-ho tot "sine die" perque ens cansem del procès.
El lloc de Solidaritat és aquest: estar amatent al costat de tot el procès perquè no surti de la via i vagi a una via morta i plantejar alternatives viables per arribar al final que volem.



     Però si l'estat impedeix totes les vies per a fer un referèndum, com es pot convocar?
—Hi ha una manera de fer un referèndum dins de la legalitat espanyola de manera que no ho puga impedir el govern espanyol.

Quina és?
—Una manera. Sempre hi ha escletxes. Recorde que quan es va fer el referèndum a Arenys de Munt (i en les consultes posteriors), qui després va ser consellera de Justícia amb Mas, Pilar Fernández Bozal, va presentar una demanda contra aquella consulta. I un jutge va ordenar-ne la suspensió, però vam aconseguir fer-la. Es va fer la d'Arenys de Munt i es van fer les posteriors perquè vam trobar la manera en què ni la fiscalia ni la judicatura ni el govern espanyol ni el govern de la Generalitat podien impedir que es fessen.

Proposeu que es faci una referèndum popular?
—No, dic que de la mateixa manera que vam trobar aquella escletxa en aquell moment també n'hi ha ara per a fer un referèndum oficial, organitzat per les institucions. Ara, si resulta que tots aquests organismes que constitueixen no serveixen per a trobar-ho, doncs és cosa d'ells.

Vosaltres sabeu quina és la manera, quina és l'escletxa?
—Sí.

Però no ho voleu explicar.
—No. Per una raó: perquè això només es pot fer per aplicar-ho, i no per posar-se medalles. Quan hi haja un govern de la Generalitat amb una majoria parlamentària que tinga la voluntat política de fer un referèndum sobre la independència de Catalunya, i ho subratlle, sobre la independència de Catalunya, quan tinguem aquesta certesa, serà el moment de parlar-ne. Però no volem esbombar-ho públicament i no fer-ho.

Ho heu proposat directament al govern?
—Sí. Això els ho hem dit en privat en diverses ocasions.

I què us han dit?
—Que no. Que ells estan pel dret de decidir i copsar la voluntat del poble de Catalunya, per fer un termòmetre, perquè la consulta no és vinculant...

Em quedo amb les ganes que em digueu quina és aquesta fórmula màgica.
—És que no es poden cremar les coses. Si ens dediquem a aquestes coses és perquè volem la independència de Catalunya, i no perquè tinguem el més mínim interès d'entrar en el repartiment de les prebendes autonòmiques de la gestoria coneguda com a Generalitat de Catalunya. I, per tant, no ho farem, perquè es cremaria. És a dir, si aquesta escletxa existeix, també es pot tapar. Dir-ho públicament sense que hi haja voluntat per part del govern ni de la majoria parlamentària de portar-ho a la pràctica vol dir que avises Espanya, que sí que actua.

Aquesta via de què parleu és de fets consumats? Seria una convocatòria d'un dia per un altre, o s'hauria de negociar amb el govern espanyol?
—No s'hauria de negociar res, sinó que es tractaria de preparar-ho amb la discreció suficient, i fer-ho. Sense que calgués el permís espanyol ni que Espanya ho pogués impedir. A Arenys, quan es va rebre el manament judicial prohibint la convocatòria de la consulta, vam estudiar-lo i vam veure com esquivar-lo la volta de manera que el jutge no pogués actuar.

Amb això que dieu, sembla que no veieu voluntat real de CiU i ERC de fer el referèndum.
—Constatem que no. Perquè això necessita fets.

Per què no haurien de voler-ho?
—Això pregunteu-ho a ells. Nosaltres estem per la independència, i no per anar entabanant la gent ni per allargar-ho tot indefinidament fins que s'arribe a una situació d'avorriment, de fàstic, de cansament i de desmobilització.

Però la societat civil s'ha anat movent. Com valoreu el paper d'entitats com l'ANC i Òmnium?
—Hi ha dues coses ben diferents. D'una banda hi ha la gent; l'únic procés d'independència obert a Catalunya és un procés popular, perquè no hi ha un procés polític d'independència a Catalunya obert. La gent es mobilitza, fa propaganda, té iniciatives... Una altra cosa són les organitzacions, que es dediquen a organitzar allò que consideren més oportú de cara a donar suport a l'estratègia del govern CiU-ERC. Tenen el dret de fer-ho. Però valoro la mobilització de la gent que perd la por i surt al carrer per dir que volem la independència. I no per dir que volem el dret de decidir, volem la llibertat, les estructures d'estat, l'estat propi... 'Independència' és la paraula prohibida, la que no surt enlloc en els pactes de govern CiU-ERC, ni en cap decisió parlamentària ni en cap constitució de cap organisme ni en cap convocatòria d'aquestes entitats.

La cadena humana serà per la independència.
—Ara com ara es diu Via Catalana.

Sí, però...
—D'acord, ja s'entén. Però ho has d'entendre, perquè no es diu.

I la gent quan hi va crida 'independència'.
—Sí, igual que a la manifestació de l'Onze de Setembre. La gent surt i entén que quan diuen totes aquestes coses volen dir 'independència', i el que surt a reclamar és això. I som ací, encallats, amb una mobilització popular per la independència i unes cúpules cíviques amb un ritme caribenc no se sap ben bé per què.

Veig que no anireu a la cadena humana.
—Ara com ara no. Si la cadena humana és explícitament per la independència, sí. Si continua essent de 'tu ja m'entens', no hi aniré.

Heu pensat per què Solidaritat no va rebre prou suport i va quedar fora del parlament?
—Solidaritat és una coalició de partits per aconseguir la independència de Catalunya. Si la gent pensa que unes altres forces polítiques de molta més tradició, organització, diners i càrrecs hi són per a aconseguir la independència, votarà aquestes altres formacions. En cas que no ho facen, votaran Solidaritat. El 2010 hi havia manca de credibilitat d'ERC pel tripartit i CiU proposava el pacte fiscal, i per això SI va aconseguir representació. I el 2012, ERC recupera la credibilitat amb Junqueras i CiU també la recupera gràcies al fracàs de Mas amb el pacte fiscal. Si la gent creu que CiU i ERC faran la independència, Solidaritat no cal. Si no és així, llavors Solidaritat cal.

divendres, 28 de juny del 2013

KATALONIEN NEUER STAAT EUROPAS.

Un vídeo penjat a youtube aprofita l'estada de Guardiola a Alemanya per fer difussió del procès de Catalunya cap a la independència.
Molts altres jugadors, tècnics i dirigents dels "nostre" Barça no han estat tan compromesos com ell i cal dir les coses com són, ara que els espanyols diuen que  "volen guanyar la copa Confederacions".



Vilaweb, avui en comenta això:

Un vídeo on surt Guardiola explica el procés d'independència als alemanys
Fet amb fragments d'entrevistes al nou entrenador del Bayern de Munic subtitulats en alemany.
Quan es va fer públic el fitxatge de Pep Guardiola com a entrenador del Bayern de Munic, de seguida va córrer per les xarxes la idea que esdevindria un bon ambaixador del procés d'independència de Catalunya. Guardiola no ha amagat mai el seu compromís nacional i el seu desig per a Catalunya. A la manifestació històrica de l'Onze de Setembre de l'any passat, va fer arribar un missatge enregistrat en vídeo des de Nova York en què mostrava el suport a la mobilització i a la voluntat d'autodeterminació del poble català.
Aquesta situació l'ha aprofitada un internauta per confegir un vídeo amb fragments d'entrevistes i conferències de premsa de Guardiola sobre Catalunya, el català i el compromís nacional de llibertat. El vídeo té subtítols en alemany i explica també la situació actual de Catalunya i l'empenta dels catalans per decidir el seu futur.

dimecres, 26 de juny del 2013

CINQUÈ AEROPORT A MADRID EN MIG DELS PLANS "D' AUSTERITAT".

No en teniem prou amb les obres faraòniques de l' AVE, amb ser un dels països amb l' atur més alt d' Europa, amb tenir uns indexs de corrupció importants ni amb tenir un dels índexs més alts de contaminació de metalls pesants en nens/es (per posar exemples ben diferents).
Doncs no, ara toca fer unes olimpiades a la capital de l' Imperi i fer un altre aeroport, mentre els de sempre parlen d' austeritat, retallades i despeses excessives de les "autonomies" (aquesta cosa estranya que no s' han cregut mai i es voldrien treure de sobre).
Tot sigui per fer una capital amb Eurovegas, aeroports, olimpiades, AVE radial, etc. Una capital "mundial" al mig de la meseta, xuclant econòmicament tota la població a 1000 km a la rodona.
Esperem que quan comencin les obres, nosaltres ja siguem fora.


I ara... un nou aeroport a Madrid

El president de la Comunitat de Madrid anuncia la creació del cinquè aeroport de la regió, el del Suroeste, que preveu que ja estigui en marxa el 2018 i que atregui vols de negocis

, Madrid | Actualitzat el 26/06/2013 a les 19:15h

Ignacio González, visitant avui els terrenys del futur aeroport. Foto: Comunitat de Madrid

Malgrat la crisi econòmica i les restriccions pressupostàries, la Comunitat de Madrid ha anunciat avui la intenció de construir un nou aeroport a la capital de l'Estat, el cinquè, situat a deu minuts en cotxe del futur Eurovegas. El futur aeròdrom del Suroeste, situat entre El Álamo i Navalcarnero, és una antiga promesa electoral d'Esperanza Aguirre que, ara, el president de la comunitat, Ignacio González, està disposat a fer realitat. Segons la nota de premsa oficial, la nova infraestructura tindrà un moviment de 50.000 vols anuals, donarà feina a 15.000 persones i generarà un impacte del 0,6% del PIB regional.

González ha visitat avui els terrenys on hi farà construir l'aeroport per a vols xàrter i vols de negocis, i ha anunciat que ben aviat en traurà a informació pública el Pla Director i l'Informe de Sostenibilitat Ambiental que permetran iniciar les obres, que preveu que durin uns tres anys i es financiïn privadament. González calcula que la construcció de la infraestructura donarà feina a unes 15.000 persones, i que quan estigui en funcionament, ocuparà fins a 6.000 madrilenys. Segons els càlculs del govern autonòmic, a curt termini generarà una riquesa de 600 milions d'euros, i a vint anys vista, de més de 1.000 milions.

El nou aeroport quedarà reservat a avionetes i vols xàrter, a imatge i semblança dels aeroports de Farnborough, a tocar de Londres, o Le Bourget, a tocar de París. Per tant, no entrarà en competència directa amb Barajas, centrat en l'aviació comercial. Tot amb tot, sí que entrarà en conflicte amb els altres tres aeroports de la regió: el de Cuatro Vientos, el de Torrejón i el de Getafe, que en major o menor mesura ja acullen vols privats. Però, a diferència d'aquests altres, el nou aeroport es trobarà a tan sols deu minuts del futur Eurovegas. Malgrat això, González ha defensat que aquest cinquè aeroport "no té res a veure amb Eurovegas" perquè "és un plantejament que ja estava fet amb anterioritat".

Inversió privada

La Comunitat de Madrid estima que el projecte requerirà una inversió de 230 milions d'euros, que confia que sortiran de les butxaques d'una empresa privada que, un cop construït, el podrà explotar en règim de concessió durant uns 40 anys. Segons els seus càlculs, el 2018 ja podria estar en marxa.

A més, el govern autonòmic també calcula que, si Madrid és declarada seu dels Jocs Olímpics del 2020, Madrid necessitarà més vies d'entrada que las que té ara, i que la iniciativa privada estarà decidida a apostar-hi.

"Madrid és de les regions més importants del món i si volem ser competitius, hem de tenir un aeròdrom com els que ja existeixen en d'altres capitals europees", ha proclamat González. (extret de Nació Digital).


dissabte, 22 de juny del 2013

ALGUNES CONTRADICCIONS NOSTRES I MOLTES D' ESPANYA.

Mentre a Catalunya, ens trobem amb diferents partits i personatges que posen (o intenten posar) el fre al procés pel referèndum i dia sí i dia també s' intenta desprestigiar la DUI, a Espanya tampoc van sobrats de forces (en Wert té algunes xiulades i crítiques) i el bloc no és tan monolític com ens fan veure els mitjans de Madrid.
Bé, cada part té els seves contradiccions.
Les nostres contradiccions són:
S' acaba el mes de juny (queden 8 dies) i els governants CiU-ERC s' han de posar d' acord amb el plantejament al Govern espanyol del referèndum (no és pot donar per feta la petició com diu CiU, mentre que Rajoy diu que no n' és conscient d' aquesta petició). Si diuen que s' ha de negociar amb el govern espanyol que negociïn i que les propostes a Espanya siguin clares i concretes.
La segona contradicció és: perquè aquest desprestigi de la DUI si és una opció útilitzada a bastament per molts estats del món (tants com 179). Si el Govern espanyol no vol negociar, ens en tornarem a casa ?

Les contradiccions dels espanyols, n' hi ha moltes. Moltes més que les catalanes. La darrera fa riure: es vanten d' haver guanyat (en futbol) per 10 a 0 a Tahití, quan Tahití no té estat (Polinesia "francesa", diuen els mapes) i en canvi sí que tenen sel.leccions esportives, cosa que nega Espanya a Catalunya.
Una altra contradicció espanyola és: perquè diuen que "estem sortint de la crisi" mentre a la UE parlen de qui ha de responsabilitzar-se de properes crisis. Quina alternativa espanyola hi ha "a la crisi" el turisme de Madrid a les platges e València i Alacant o els drets d' imatge de "la roja" ? però, hi ha alguna proposta més?   
Aznar i Wert convertits en dos "supermans" espanyols no ho tenen gens fàcil:


Wert, escridassat al Teatre Reial de Madrid

El ministre d'Educació i Cultura espanyol rep xiulets i retrets del públic, acompanyat de la reina Sofía

Cal recordar que al començament de juny, els estudiants universitaris convidats a l'acte de lliurament dels premis de final de carrera espanyols van protestar amb un gest molt evident contra la reforma educativa del ministre José Ignacio Wert. En el moment de pujar a l'escenari a rebre el premi, tot d'estudiants es van negar a donar-li la mà i el van deixar palplantat amb la mà oberta.

dimecres, 19 de juny del 2013

LES MENTIDES DEL PP I LA DESUBICACIÓ DEL PSC.

Avui ens assabentem de noves mentides del PP. No ens referim a les d' ahir (de mentides), on diuen que ja "hem " (ells també?) tocat fons econòmicament i a partir d' ara s' anirà remuntant...
No comentarem les mentides d' ahir perquè sobren els comentaris.
Comentarem les mentides d' avui on torna a entrar (com sempre) la manipulació històrica i on l' objectiu (també com sempre) és Catalunya:

Si algú pensa que (encara) hi tenim cabuda en aquest estat té un problema i gros (Sr. Duran i Lleida, psc-PSOE amb aquest delirant argument sobre el dret de decidir ...) teniu un problema i no és un problema de pressió externa sinó un problema de DESUBICACIÓ INTERNA.
I sr. Duran, si no vol pols no vagi a l' era. Si no vol que el critiquin no digui el que diu als mitjans de Madrid (que aquí també ens assabentem del que diu allà, no vivim a l' altra part del món).

Com sempre els Ciudadanos (españoles) continuen amb la seva dèria i el PP amb les seves MENTIDES, la darrera té "tela". Com intenten reorientar la història, només cal llegir la noticia:


El valencià és un llenguatge iber, segons una proposició delirant del PP a les Corts

Vol aprovar una proposició no de llei de tramitació d'urgència per exigir a la RAE el reconeixement del valencià com a llengua no catalana

  • El Partit Popular continua la seva deriva contra la llengua al País Valencià i ho fa sense cap mena de raó acadèmica. Ara vol aprovar una 'proposició no de llei de tramitació especial d'urgència' que exigeix a la Real Academia Espanyola de la Llengua el reconeixement 'del valencià en la seva categoria de llengua o idioma propi dels valencians', amb una argumentació delirant. Afirma que el valencià és una evolució de l'ibèric que va tenir després aportacions fenícies, gregues i llatines fins a arribar a la forma actual.
En una exposició de motius plena de faltes d'ortografia, el PP diu que 'després de desenes de milers d'anys de vida durant la prehistòria, amb la cultura ibèrica en el territori de l'actual Comunitat Valenciana, des del Sènia fins al Segura, els valencians comencem a escriure un dels períodes més brillants de la història d'Espanya'.
'En la cultura ibèrica trobem els valencians el germen de la nostra actual, plasmada de manera fefaent en els documents arqueològics que es van descobrint: festes, costums, folklore, economia, religió, societat i llengua.'
I hi afegeix: 'La parla dels valencians, que parteix sens dubte de la més profunda prehistòria, s'escriu des del segle VI abans de Crist amb el llenguatge ibèric i, després de les aportacions successives fenícies, gregues i llatines, ha arribat als nostres dies en la forma en què la coneixem.'
I encara: 'Actualment, el nostre idioma valencià, després del fecund Segle d'Or de les lletres valencianes, el primer de la península, i després del cultiu posterior durant poc més de sis-cents anys, ha aconseguit una identitat i personalitat pròpies que permeten considerar-la, sens dubte, com a llengua o idioma, de manera que els valencians tenim tot el dret del món de denominar-la i regular-la com considerem convenient, tal com han reconegut i reconeixen els més reputats i independents filòlegs i lingüistes.'
I a continuació reclama a la RAE el retorn a la definició que va fer del valencià en ple franquisme, el 1959: 'La Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, en el seu diccionari de 1959, va definir el valencià com a "llengua parlada en la major part de l'antic Regne de València", segons acord acadèmic de la docta institució.' I denuncia el canvi d'aquesta definició el 1970, un canvi que atribueix a l'acadèmic Rafael Lapesa. Des d'aleshores, la RAE defineix el valencià com a varietat del català.
I resol: 'Les Corts insten el Consell a dirigir-se a la RAE, sol·licitant que en virtut dels acords del 1959, i de quant establix el vigent Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, es reconega al valencià la seua categoria de llengua o idioma propi dels valencians que es parla a la major part de la Comunitat Valenciana, i així ho faça constar en la pròxima edició del Diccionari.'

dissabte, 15 de juny del 2013

SOBRE LA COOFICIALITAT DE L' ESPANYOL A CATALUNYA.

Entenem la Catalunya del futur proper (i per tant independent d' Espanya) com un projecte no etnicista i on els catalans i catalanes visquem millor (políticament, econòmicament, deomocràticament ...) sense tenir en compte cap condicionant d' orígen.
Fa dies que ens revolta aquesta manera de veure les coses d' algunes persones en referència a la co-oficilaitat de l' espanyol a Catalunya.
Fa pocs dies hi ha haver a Vilaweb un article d' en Marc Belzunces, que pensem pot fer reflexionar molt a cadascú. En definitiva, quin país volem?
No ens podem abstenir de dir-ho. Nosaltres creiem que estem construint un nou país i hem d' anar definint quin país volem. Hi ha alguns que no pensen que estem construint un nou país? hi ha alguns que només busquen redits electorals a curt termini?

Marc Belzunces: La Catalunya irreal del cooficialisme: quan l'independentisme esdevé etnicista

  • Aquestes últimes setmanes, arran del debat sobre la cooficialitat de l'espanyol a la Catalunya independent, l'independentisme ha entrat en una versió catalana del llibre de Gustau Nerin 'Blanc bo busca negre pobre', que podríem reformular així: 'Catalanet independentista busca castellanoparlant perifèric'. Tant a l'Àfrica de les ONG occidentals com a la Catalunya dels barris de la immigració espanyola, el discurs paternalista i classista és el pa de cada dia.

De cop i volta, l'independentisme ha passat de ser un projecte integrador on comptava la destinació i no l'origen, a ser un projecte on compta l'origen de les persones i on es traça una línia a terra per dir 'tu ets castellanoparlant i tu catalanoparlant', ignorant, de passada, la resta d'immigrants, que aquests no voten. En vista d'aquesta deriva etnicista, jo prefereixo baixar del tren. No el trobo atractiu, un projecte d'aquestes característiques.

Els defensors d'aquesta concepció etnicista s'escuden en la Catalunya real. El problema dels realistes és que es tracta de catalanoparlants de classe mitjana que mai no han viscut als barris de la immigració espanyola. Quan creixes en un d'aquests barris i en surts per conèixer una mica Catalunya (alguns 'ciutadans' no n'han sortit mai, però) i tens uns mica de perspectiva històrica tant de Catalunya com del barri d'on véns, prens consciència d'una cosa: que on has crescut, més que no pas la Catalunya real, és una Catalunya irreal. Una Catalunya que no té res a veure amb el país, en el qual et vols integrar i ser considerat com un més. Ni millor ni pitjor; un igual. Ni paternalisme, ni classisme, ni tractes especials: un català més. Un català. Perquè, senyors catalanets, ser castellanoparlant a Catalunya no equival a ser idiota a Catalunya. La gent pot haver fugit de la misèria d'Espanya i pot no haver anat a l'escola, pot haver hagut de fer feines poc qualificades, pot ser pobre, pot fins i tot sentir-se megaespanyola i no sentir-se gens ni mica identificada amb Catalunya, però independentment d'això no és ximple: sap on viu.

Quan vaig fer els mapes de l'independentisme, van mostrar allò que molts d'aquests barris intuíem: l'origen es un factor clau per a l'explicació del vot. Ara, una cosa és l'explicació científica d'aquest fet i una altra de ben diferent fer-ne un projecte polític. Dit d'una altra manera, una cosa és acceptar acríticament aquest fet (amb totes les conseqüències, des d'una perspectiva històrica i social), la versió realista, i una altra tenir una intenció transformadora perquè tots els catalans, tinguin l'origen que tinguin, siguin tractats de la mateixa manera; amb el mateix nivell d'exigència.

Electoralisme i carreres personals en la proposta cooficialista

Més enllà del tracte ofensiu paternalista dels defensors mediàtics (i acadèmics) del cooficialisme, no ens hem d'enganyar; la raó és purament electoralista. La decisió es remunta a abans del 25-N. Deixeu-me explicar-ho breument.

El senyor Junqueras hauria d'explicar per quins motius va prendre ell tot sol la decisió d'optar per l'oficialitat de l'espanyol sense consultar la sectorial de Política Lingüística d'ERC, que s'hi va oposar, una qüestió que ni tan sols recollia el programa electoral d'ERC. El senyor Albert Rossich hauria d'explicar per què diu que l'oficialitat és un esquer electoral i no una realitat, i afegeix, textualment: 'para que se obre el efecto sin que se note el cuidado'. És que els castellanoparlants han de ser tractats d'imbècils? És que no se'ls pot explicar un projecte integrador sense haver-los d'enganyar? Tot s'hi val, en política? D'una altra banda, sou conscients que les implicacions legals i socials de l'oficialitat del castellà no les determinarà la vostra bona voluntat?

Tant ERC com CiU haurien d'explicar públicament el pacte secret que van fer per l'oficialitat del castellà abans del 25-N, pacte en el qual s'emmarca l'article de Junqueras a El Periódico de Catalunya i les declaracions del president Mas afirmant que l'espanyol no únicament seria oficial a Catalunya, sinó d'aprenentatge obligatori. La bilingüització general i obligatòria en espanyol és la mort del català, a banda una imposició per a aquells catalanoparlants que no ho vulguin (cal no oblidar que som en el domini lingüístic del català, no pas de l'espanyol). En canvi de què van pactar tot això? Per què no ho van fer públic?

I, tot seguit, ERC i CiU també haurien d'explicar que van anar a parlar amb les principals associacions del país sobre aquesta decisió. Cosa que no és innocent, perquè som en un país on la societat civil depèn de la subvenció, i els favors tard o d'hora es cobren. Potser aleshores contextualitzareu les declaracions, molt temps després, de la presidenta d'Òmnium (associació que hi era, pel que sé). Per què creen tensions dins les associacions que han mantingut viu aquest país en la defensa de la cultura i la llengua catalanes? Són conscients que si els partits ens rebenten aquestes associacions ens rebenten el país?

Com veieu, en tot aquest procés no sembla que, en cap moment, s'hagi demanat el parer dels castellanoparlants. Potser hi estan d'acord, potser no, no nego cap opció. No em consta que els partits polítics i la societat civil catalana hagin parlat amb representants dels castellanoparlants. De fet, els únics castellanoparlants organitzats, i neutres políticament (independents de qualsevol partit) que conec es manifesten obertament contra de l'oficialitat de l'espanyol. Parlen espanyol, sí, però també s'estimen el català. Ensenyament optatiu de l'espanyol a les escoles i no discriminació lingüística, sí; oficialitat, no. Ho vaig dir l'altre dia a un sociolingüista reconegut, emprant el símil (que vaig trobar profundament ofensiu) que 'els extraterrestres que venim del Planeta A que vivim al Planeta B (Catalunya) sabem que vivim al Planeta B i us diem que volem ser tractats igual i que no cal l'oficialitat'. Fins i tot hem d'aguantar la brometa en públic de titllar els castellanoparlants d'extraterrestres! Això sí, a aquest carro de la cooficialitat i el paternalisme s'hi ha apuntat tota la sociolingüística catalana. 9 sociolingüistes de cada 10, segons el nou president de la Societat Catalana de Sociolingüística. L'altre dia fins i tot vaig arribar a sentir, dit per un sociolingüista català, que els castellanoparlants són els febles de Catalunya. 'Blanc bo busca negre pobre'.

Com dic, allò que m'obliga a baixar d'aquest tren no és l'opció en si, sinó que s'hagi entrat en una espiral etnicista, on lluitadors per la llengua catalana d'origen castellanoparlant s'hagin d'identificar com a castellanoparlants gairebé diàriament (cosa inaudita fins ara) per contrarestar la suplantació a què són sotmesos per part de determinades persones, rere les quals hi ha motius electoralistes i d'ascensió personal política i econòmica.

dijous, 13 de juny del 2013

CAMERON, MARGALLO I LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.

Ahir mateix el primer ministre britànic (fidel a la tradició britànica) va dir que no es podia ignorar la pulsió dels pobles i se n' havia de parlar del referèndum i utilitzar el diàleg. Això deien les noticies als mitjans de comunicació:

 El primer ministre britànic David Cameron ha recomanat aquest dimecres al "primer ministre espanyol", Mariano Rajoy que escolti la "pulsió" del poble català en el procés sobiranista. Amb una mostra molt britànica de consell, Cameron, sense fer cap referència explícita -però sí clara- i deixat ben clar que no volia alliçonar ningú, ha dit la seva sobre el procés català, defensant la celebració del referèndum com a millor solució al conflicte.

En una trobada amb periodistes, Cameron ha assegurat que "no és bo ignorar qüestions de nacionalitat, o d'independència, és millor exposar els teus arguments i deixar que la gent decideixi, així ho fem al Regne Unit", en velada referència a la postura de l'Estat espanyol que no vol ni a sentir a parlar de consulta i marcant distàncies amb el posicionament de Downing Street amb el de la Moncloa.



Avui el ministre espanyol García -Margallo (també fidel a la tradició espanyola) ha dit que la sobirania resideix en TOTS (subratllem aquest TOTS, perquè sembla que molts partits no es volen assabentar del que diuen els espanyols) i no en una PART (refereint-se, evidentment, als catalans)
A això els espanyols en diuen "màs de lo mismo" i nosaltres "no hi ha res més a parlar". Ens sembla que queda molt clar. Si hem d' esperar que TOTS (si més no, la majoria) els espanyols estiguin d' acord en la independència de Catalunya, aquesta no serà MAI.
Per si no quedava prou clar, el tal Margallo (aquell poca-pena del no reconeixement de Kossove o de la negació que Gibraltar s' integri a la UEFA) comenta a la premsa que la constitució diu "indisolubilidad de España". Només els falta tornar a posar en marxa la Inquisición (ja ho deuen estar pensant...).
Entenem que CiU i ERC necessiten que els hi diguin més clar, necessiten carregar-se encara més de raons i probar també internacionalment que el Govern espanyol "no vol dialogar". Però no compartim que això sigui sense límit de temps, ara hem d' actuar nosaltres. La UE, o els estats del món no es pronunciaran més, si nosaltres (els interessats) no posem sobre la taula allò que volem.I la intervenció d' ahir de Cameron no és casual, el tema està en debat en les instàncies internacionals. Ara, ens hem d' anar movent nosaltres.

Mentre, a Espanya, "qui dia passa any empeny" pensen els espanyols i van treballant per veure si poden desmuntar alguna peça del trencaclosques independentista català, que els costa entendre. A veure si poden fer una contraoferta (econòmica, evidentment), ells saben que tot es compra i tot es ven (i si és amb els diners dels altres, millor).
Ens agradaria que no fossi així, però cada dia està més clar: Passarem el temps, per acabar amb una DUI.
O que us penseu que han fet la gran majoria d' estats independents que actualment hi ha al món ?      

divendres, 7 de juny del 2013

WERT VOL FORÇAR LA REOBERTURA DE LA MONUMENTAL.

El PP, amb el ministre Wert, la Conferència Episcopal Espanyola, el ministre Sòria , l' Aznar (a l' ombra), els mitjans de comunicació "addictes", una part important dels òrgans oficials i els delegats i representants "territorials" (la delegada Llanos de Luna o la Sanchez Camacho, per exemple), en tindrem un tip els següents mesos.
No parlem només dels recursos al constitucional, sinó l´empenta contra la llengua i pel retorn dels toros (que és el primer que ens trobarem, segons diu el mateix Wert, abans d' acabar  l' estiu o setembre).
El tema dels "toros" i forçar la reobertura de la Monumental, pot portar un pols de referència en les relacions Catalunya-Espanya.




No ens estranya l' article d' aquests dies de N. Digital:
   

Matar i arrossegar el catalanisme

És important començar a preparar l'estratègia per al pròxim acte de força que el nacionalisme espanyol anuncia per al mes de setembre. Si el ministre Wert compleix les pròpies previsions, abans que s'acabi aquest estiu l'estat espanyol es passarà la voluntat democràtica dels catalans, una vegada més, per on sempre i forçarà la reobertura de la plaça de toros Monumental. Serà una envestida autoritària contra el Parlament, l'Ajuntament de Barcelona i el conjunt de la ciutadania de Catalunya. Menyspreu i supèrbia.

En aquell moment, igual que quan la prohibició, la premsa internacional tindrà l'atenció posada a Barcelona. I amb més interès, passat un any de l'inici del procés i en unes dates a l'entorn del pròxim Onze de Setembre. A més, aquesta imposició dels toros a una societat que no els vol farà impossible de dissimular de quin cantó està la democràcia i el civisme i de quin altre l'abús i l'agressió. En qualsevol cas, una bona foto per a qualsevol portada.

Serà un context d'inflexió, de guanyar o perdre. Espanya necessita matar i arrossegar cinc toros a la Monumental per matar el procés i arrossegar el catalanisme. Així que de la reacció d'aquesta societat i de les seves institucions en dependrà el destí final dels catalans com a nació amb identitat política.

diumenge, 2 de juny del 2013

MEDIACIÓ INTERNACIONAL UE:NECESSITEM REPRESENTAR-NOS A L' EXTERIOR.

La notícia internacional d' avui en relació a Catalunya és l' entrevista de a l'ACN que surt a diferents mitjans.
No diu res que no sabem, només que es parla a la UE de Catalunya i d'Escòcia, confirma que el tema és sobre la taula, però els interessats som nosaltres i hem de fer propostes clares i (si cal) proposar mediadors de la UE o altres organismes internacionals.
La UE no mourà res si nosaltres no parlem clar i expliquem clarament el que volem i el govern espanyol es nega. No és la UE qui mourà fitxa, sinó nosaltres.
I és per això, encara amb més raó, reforcem la petició d' ahir en aquest bloc: Necessitem representar-nos nosaltres mateixos a l' exterior (és vital per guanyar aliances i explicar amb els arguments que tenim que volem la independència).


Proposen mediació internacional entre Catalunya i Espanya des de Brussel·les

El principal 'think tank' de Brussel·les considera que la UE o l'ONU podrien jugar aquest rol.
El principal 'think tank' de Brussel·les, el Centre for European Policy Studies (CEPS), proposa que Catalunya i Espanya nomenin un 'mitjancer o conciliador extern'. En una entrevista a l'ACN, el seu cap d'estudis de Política Internacional, Steven Blockmans, defensa que 'la UE o l'ONU podrien jugar aquest rol', però avisa que abans 'ambdues parts, Barcelona però també Madrid, haurien d'acceptar-ho voluntàriament'. Blockmans assegura que la consulta i la possibilitat que Catalunya o Escòcia s'independitzin es debat 'i surt sovint' a Brussel·les, 'tot i que 'la Comissió Europea no reconeixerà oficialment que es prepara' per a aquest escenari.
Blockmans recomana al govern català que si veu impossible negociar amb l'espanyol la celebració de la consulta o l'endemà d'una eventual secessió 'almenys l'intenti convèncer per convidar la UE a fer de mitjancera' i intentar superar així el 'blocatge polític'. L'investigador sènior del CEPS i professor de les universitats d'Amsterdam i Lovaina assegura que, si Madrid hi estigués d'acord, 'la sortida i reentrada' d'una Catalunya independent a la UE es podria fer 'per la via ràpida' i "n'hi hauria prou amb una cimera" a Brussel·les, amb "una simple reunió", per prendre la "decisió política".

'Lògicament, Catalunya ja compleix tots els requisits per formar-ne part, el respecte dels drets humans, les llibertats fonamentals i l'estat de dret i tota la legislació de la UE', recorda Blockmans. Però alhora alerta que sense acord, el govern espanyol podria vetar l'estat català a la UE. La legislació europea 'no diu res sobre la secessió de part d'un estat membre', però 'en dret internacional, la regla bàsica és que la independència és il·legal si no hi ha un acord entre les parts', diu Blockmans. 'Òbviament això tindria un cost molt alt per als catalans i les empreses: es tornarien a aixecar fronteres i es tallaria la lliure circulació de persones, béns i capitals', explica l'investigador flamenc del CEPS.

En declaracions a l'ACN, Blockmans admet que això seria inacceptable i preveu que Catalunya i Espanya haurien de negociar un acord de transició perquè els catalans no perdessin tots els drets i deures que ara tenen com a ciutadans europeus. 'Però si hi ha bloqueig polític d'un sol estat membre, com que es requereix unanimitat, no hi podria haver aquest acord transitori', avisa.

El responsable dels estudis de Política Internacional de la UE del CEPS reconeix que 'la UE té raons per evitar aquesta situació', però creu que la principal interessada és Catalunya. Per això, aconsella la Generalitat que vagi pensant en proposar un 'mediador o conciliador extern'.

dissabte, 1 de juny del 2013

NECESSITEM REPRESENTAR-NOS NOSALTRES MATEIXOS A L' EXTERIOR (NO PODEM CONTINUAR REPRESENTATS PER ESPANYA).

De la mateixa manera que una de les maneres de no perdre el temps amb discusions lingüistiques (i potenciar l' escola pública catalana) és tenir un estat independent i que l´ùnica manera de no haver d' anar a demanar engrunes econòmiques a Madrid, és tenir un estat independent.
També l'única manera de no fer el ridícul internacionalment és tenir un estat independent i ser nosaltres mateixos.
Amb el Garcia-Margallo es dona el mateix cas que amb gairebé tots els ministres espanyols anteriors, posen davant la ideologia (imperialista-liberal-espanyola) davant dels raonaments lògics. L' actuació de Garcia-Margallo en contra del govern de Veneçuela, de Cuba o ara dels kosovars, és senzillament redícul.
Una actuació ridícula darrera una altra: retirar de les competicions europees al Barça i al Madrid pel tema de Gibraltar. Sort en tenim que a Europa ja no se' ls prenen seriosament.

Necessitem no estar representats per elements d'aquest país veí.  

Espanya veta que metges kosovars vinguin a Barcelona

Quinze facultatius no podran participar en un congrés d'Anestesistes perquè l'amabaixada espanyola a Macedònia no els ha donat el visat


El govern espanyol no ha permès que quinze metges kosovars puguin participar al Congrés Europeu d'Anestesiologia, que se celebra de l'1 al 4 de juny a Barcelona. Espanya no reconeix Kosovo i l'ambaixada espanyola a Skopje (Macedònia) ha denegat el visat als quinze anestesiòlegs sense que la societat europea d'anestesiologia ni la societat catalana hagin pogut convèncer la cònsol, segons informa Catalunya Informació.   
El president de la Societat Catalana d'Anestesiologia, Jaume Canet, ha detallat que la cònsol de l'ambaixada espanyol a Macedònia ha justificat la denegació del visat perquè no es complia cap dels requisits: raons humanitàries, interès d'Espanya o compliment d'algun assumpte oficial.

Tot i insistir Canet que es tractava un congrés científic, l'ambaixada espanyola a Macedònia es va rentar les mans i va assenyalar que només podrien donar el visat si tenien l'ordre directa del ministeri d'afers estrangers a Madrid.

En declaracions a Catalunya Ràdio, el president de la Societat Catalana d'Anestesiologia i cap d'anestèsia de l'Hospital Germans Trias i Pujol ha afirmat que es van dirigir al ministeri però encara no han rebut resposta. "Per tant, aquests quinze anestesistes kosovars han perdut els diners de la inscripció i de tot plegat i no vindran", ha lamentat Canet, que també ha criticat la no implicació de la Societat Espanyola d'Anestèsia. "Va dir que no entrava dins de les seves obligacions i que preferien no ficar-s'hi", ha finalitzat el president de la Societat Catalana d'Anestesiologia.