dimarts, 24 de setembre del 2013

ADHESIÓ I CAIXA DE RESISTÈNCIA PER LA VAGA DE LES ILLES

Companys/es de Les Illes  i  també companys/es de l' ANC i d' altres entitats estan fent difussió del manifest de suport i de la caixa de resistència a la vaga.
"Catalunya, Nació, Independència" també
estem totalment d' acord amb els motius de la vaga.
Difoneu, si us plau.
Manifest de suport a la Vaga Indefinida del professorat de les Illes Balears
El grup de suport a la Vaga de les Illes del País Valencià ha decidit obrir el manifest a tots els Països Catalans per tal que es puguen adherir entitats de tots els territoris.
Per adhesions al manifestvicent.mauri@intersindical.org



Per això, fem una crida a la solidaritat activa amb la seua lluita, que també és la nostra, per una escola pública de qualitat i en català. En eixe sentit acordem:
Constituir una Comissió de Suport a la Vaga Indefinida, organitzar actes de suport amb les companyes i companys de les Illes Balears que servesquen per informar de la lluita i recaptar fons per a la seua continuïtat i animar a tots els claustres, consells escolars, entitats i plataformes a enviar escrits de suport i convocar accions de solidaritat als seus àmbits respectius d'intervenció.

https://scontent-a-ams.xx.fbcdn.net/hphotos-prn2/1238356_10201868360448957_721591713_n.jpgACTES DE SUPORT DEL CAP DE SETMANA SOLIDARI 27-29/S
Adjuntem un cartell mut que podeu fer servir per als actes del cap de setmana solidari del 27-29 de setembre. Recordam que la nostra proposta és obrir casals i ateneus i muntar actes els beneficis del quals es destinin a les caixes de resistència  i animar a tots els claustres, consells escolars, entitats i plataformes a enviar escrits de suport i convocar accions de solidaritat. Així mateix, pensam que aquests dies podem fer servir l'etiqueta #capdesetmanasolidari a més de la #vagaindefinidadocents. Vos demanam que ens ajudeu amb la difusió, tant de la iniciativa com del cartell mut. 
Gràcies.
Comitè de solidaritat amb la vaga de docents de les illes Balears - Nucli de Barcelona suportdocentsib@gmail.com


CORREUS DE SUPORT:

CAIXES DE RESISTÈNCIA PER A LA VAGA INDEFINIDA DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’EDUCACIÓ DE LES ILLES BALEARS.

Gestionada pel Sindicat de Treballadors de les Illes- Intersindical, i Enllaçats per la Llengua
STEI Intersindical, sindicat convocant de la vaga indefinida i del comitè negociador de la plataforma reivindicativa amb l’administració.
c/c 0081 0268 24 0001564159
 

·         Fons únicament destinats als treballadors i treballadores en vaga.
·          
PER UNA EDUCACIÓ DE QUALITAT, INCLUSIVA I EN CATALÀ.
DOCENTS EN LLUITA. PROU RETALLADES.
NO DECRET AL TIL!
DONAU-LI DIFUSIÓ! MOLTES GRÀCIES!!

dissabte, 21 de setembre del 2013

ALEX SALMOND (ESCÒCIA): "TENIM UNA OPORTUNITAT ÚNICA".

Mentre continua l' ofensiva internacional del Govern espanyol, que ha citat i "donat instruccions" espanyolistes als representants de les ambaixades de la UE a Madrid, i ha continuat amb algunes reunions puntuals i trucades. Els escocesos obren la temporada cap al referèndum (ells sí que tenen data i pregunta i el referèndum serà vinculant).
Avui, quan falta un any pel referèndum, han començat per una marxa a la capital, Edimburg. No volem comparar processos: les seves marxes són petites comparades a les nostres (però això passa normalment allà en qualsevol aspecte que es discuteixi) o el Govern escocés es posa al capdavant allà i aquí no, etc.etc.

Però el que sí que hauria de ser comú és fixar una data i una pregunta i exposar de quina manera podem fer un referèndum (o no el podem fer), però a hores d' ara ho hauriem de saber. No per enretirar-nos a casa (al contrari) sinó per saber de quin peu calcem.  

Us afegim una imatge de la nostra representació a la marxa escocesa i el text de la nota publicada a Vilaweb (on també han publicat la foto).



Alex Salmond: 'Tenim una oportunitat única' (Vilaweb).


A un any de la convocatòria del referèndum sobre la independènciad'Escòcia, Edimburg ha viscut avui una gran manifestació independentista amb més de vint mil participants, segons els organitzadors (el doble de la marxa que es va fer l'any passat). El primer ministre escocès, Alex Salmond, en un dels discursos que s'han fet al final de la marxa, ha assegurat que el referèndum és una 'oportunitat única' per aconseguir 'una cosa que cap generació prèvia d'escocesos ha pogut fer, i que pocs països mai faran'. 
Per Salmond, la consulta permetrà decidir sobre 'un nou futur de prosperitat i igualtat d'una manera totalment pacífica, cívica i democràtica'. També ha dit que la campanya pel 'sí' es basa en arguments sòlids i que la majoria de la població escocesa vol controlar els poders essencials per decidir sobre 'els recursos naturals, l'estat del benestar o les pensions'. 'I aquests poders, els poders de la gent, només es poden assolir votant sí', ha defensat. 

Segons el primer ministre escocès, la campanya pel 'no', en canvi es basa en el sistema de Westminster, que 'no representa l'opinió escocesa ni les aspiracions d'Escòcia'. Per Salmond, hi ha 'una majoria natural' pel 'sí' perquè la majoria del poble està d'acord que 'les decisions d'Escòcia es prenen millor a Escòcia que no a Westminster'. També han assistit a la marxa la vice-primera ministra Nicola Sturgeon, el cap de la campanya Yes Scotland, Blair Jenkins, la diputada independent Margo MacDonald, el diputat dels Verds Patrick Harvie, i Colin Fox, de l'Scottish Socialist Party, a més de Carolyn Leckie, deWomen for Independence, entre d'altres.
Jenkins ha assegurat que la quan els ciutadans s'aturin a examinar els fets decidiran votar a favor de la independència. 'Pensionistes, pares, estudiants, homes de negocis, dones, gent de tota la societat s'adonaran que un vot pel 'sí' té sentit per a nosaltres com a nació i com a individus', ha assegurat.

La manifestació ha transcorregut en un ambient festiu començant a High Street i acabant a Calton Hill, un turó a la capital escocesa considerat com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Allà, els participants lluït banderes blaves i blanques escoceses, conegudes com a 'Saltires' i també s'hi han vist força banderes i estelades catalanes. A Calton Hill s'hi han fet els parlaments i concerts. 


dilluns, 16 de setembre del 2013

ATAC MEDIÀTIC ESPANYOL I BON ARTICLE D' EN LÓPEZ TENA

Avui el Govern espanyol (via Margallo) ens ha demostrat que només pitjant una mica l' accelerador poden moure moltes tecles a la vegada i també en l' àmbit internacional. De moment no els cal pitjar l' accelerador a fons i molt menys utilitzar "artilleria mediàtica" de fons.
Només han fet una petita mostra: han cridat (i pressionat) als ambaixadors de Letònia i Lituània que semblava que podien donar-nos suport, al mateix temps que Almunia ens "recordava" que si ens fem independents "estarem fora de la UE" (paraules molt aplaudides pel PP català i reforçades per aquest personatge que es diu Duran). Al mateix temps, reforçaven la cridòria interior espanyola amb les declaracions de l' Ibarra i del Fiscal General apel.lant a la "indisoluble unidad de la nación española" (aquest tòpic que es repeteix des de fa segles). Tot això en un dia i després de dir que estan oberts al diàleg.

Ens han demostrat que poden moure fils internacionals, dintre de l' Estat i al mateix temps quedar bé amb la UE.
La realitat és que PSOE i PP estan totalment d' acord (mentre Navarro "divaga" amb la monarquia), tenen un potent sistema de pressió amb les seves ambaixades (ja ens ho van demostrar amb el no reconeixement de la Federació Catalana de Patinatge) i a més a més ens amenacen de que sortirem de la UE.
Només s' han equivocat en una cosa: a molts catalans no ens han assustat gens. 

Estava pensant que algú hauria de dir clarament que ningú ens pot fer fora de l' euro i que estar fora de la UE potser no és tan dolent. En això he llegit l' article d' en López Tena a Vilaweb, que deixa molt clar aquests dos punts.
Algú ho havia de dir.


Cap norma dels tractats de la Unió Europea no estableix expressament què passa quan una part d'un estat membre es constitueix en estat independent. Per tant, s'ha d'analitzar cada aspecte regulat en els tractats amb el mètode de Jack l'Esbudellador: anem per parts.

1. Euro

Cada estat pren com a pròpia la moneda que vol. Hi ha estats de fora de la UE que tenen l'euro (Montenegro, Kossove, Andorra, etc.), com hi ha estats de fora dels Estats Units que tenen el dòlar (l'Uruguai, Panamà, l'Equador, etc). Ningú no pot expulsar la Catalunya independent de l'euro; únicament no admetre-la al consell de direcció del Banc Central Europeu, on per cert Espanya no hi és: la seva plaça, la hi ha presa Luxemburg.

2. Mercat únic: la lliure circulació de mercaderies, capitals, serveis i persones 

Ara totes les empreses i ciutadans dels estats membres de la UE tenen aquests drets a Catalunya, que és part d'un estat membre. Certament, aquests drets els poden perdre, però tan sols si els vint-i-vuit estats membres prenen aquesta decisió per unanimitat. Si és el cas, les empreses alemanyes ja no podran exportar a Catalunya ni establir-s'hi lliurement, ni exportar a la resta de la UE allò que fabriquen a Catalunya; els treballadors romanesos necessitaraen permís de residència i de feina; les financeres britàniques no podran moure-hi capitals lliurement; ni els professionals italians prestar-hi serveis sense traves. 

Presa la decisió, per unanimitat dels estats membres, d'expulsar la Catalunya independent del mercat únic, l'estat català pot establir els requisits, imposts i aranzels que li plaguin, com ara gravar amb més imposts el BBVA que el Banc Sabadell, determinar que tota empresa a Catalunya ha de tenir un mínim del 51% de capital català, que per a vendre a Catalunya l'aranzel d'importació dels productes francesos és del 500% i els dels EUA o Rússia del 0%, expropiar sense indemnització com fan l'Argentina o Bolívia, etc. Si ens expulsen, mans lliures.

3. Institucions europees: la presència al consell, la comissió, el parlament, el TSJ, etc.

Per a integrar-hi la República de Catalunya cal una decisió dels vint-i-vuit estats membres per unanimitat. A parer meu, això no té gens d'importància, perquè hi tindríem un pes equivalent a Dinamarca, i ja se sap que la Unió Europea és com la granja d'Orwell: tots els estats són iguals, però els uns són més iguals que els altres.

4. Conclusions

L'endemà de la independència de Catalunya, tot continua igual quant a la moneda, i quant al mercat únic mentre no ens expulsin per decisió unànime dels vint-i-vuit estats membres; però els nostres president, ministres, directors generals, etc. no aniran a les reunions de la UE mentre no ho acordin per unanimitat els vint-i-vuit estats membres.

Els interessa a tots i cadascun dels vint-i-vuit estats membres d'arriscar les inversions i exportacions a Catalunya? Li interessa a França, amb més de 1.400 empreses a Catalunya? A Alemanya, amb més de 1.000? A Itàlia, amb més de 700? Al Regne Unit i els Països Baixos, amb més 500 empreses cadascuna? Només el 2012 van invertir 2.614 milions d'euros a Catalunya: els interessa que puguem blocar-los els capitals i beneficis? Volen un tracte privilegiat per a les 800 empreses americanes i 300 japoneses que hi ha a casa nostra, i discriminatori contra les empreses dels estats que no reconeguin la Catalunya independent?

Realment els interessa a tots els vint-i-vuit membres de la UE que un estat independent, amb 7,5 milions d'habitants i un PIB de 200.000 milions d'euros, sigui fora del mercat únic, amb plena llibertat fiscal, comercial, política i militar? Volen que siguem un 'free rider'? Volen un estat espanyol membre amb un deute del 100% del PIB i un estat català no membre amb un deute del 25% del PIB? 

No sembla que els altres vint-i-set hagin fet un pacte de suïcidi amb Espanya. Els estats no tenen amics permanents ni enemics perpetus: tenen interessos --aquests sí: permanents i perpetus--. No cal parlar de drets, democràcia i valors europeus. Parlem dels seus interessos, que és l'única cosa que els importa, i és l'única que ens hauria d'importar als catalans.

Per cert, ens interessa a nosaltres de continuar a la Unió Europea?
Per cert, ens interessa a nosaltres de continuar a la Unió Europea?

divendres, 13 de setembre del 2013

FELICITACIONS LETONES, ESCOCESES, GAL.LESES I ANGLESES AL PROCÉS CATALÀ.

Ja sabem que no ens podem refiar gens de les declaracions exteriors. Moltes vegades només són paraules.
Però volem destacar la bona predisposició a reconéixer Catalunya com a nou estat del Primer Ministre de Letònia o la moció per a felicitar Catalunya per part del Parlament  britànic.
Els nervis i la resposta espanyola no s' han fet esperar (la teniu adjuntada al final d' aquest post). VISCA LETÒNIA.

Ho destaquem, no perquè sigui més o menys important, sinó perquè ho fan sense saber què farà el govern català que encara no té DATA per un referèndum ni PREGUNTA. Per això valorem especialment el gest del Primer Ministre letó i d' alguns parlamentaris escocesos, galesos i anglesos.

A veure si el nostre Govern es decideix.

El parlament britànic felicita l'èxit de la Via Catalana

Diputats de tots els grups, excepte del partit conservador del primer ministre David Cameron, han signat la moció (VILAWEB).


El parlament britànic va aprovar dimecres una moció per felicitar Catalunya per la diada nacional. El text també reconeix 'l'esperit democràtic i pacífic de la iniciativa de la Via Catalana amb centenars de milers de persones creant una cadena humana de 250 milles per tot el país per reclamar la independència per víes democràtiques'. 

Diputats de tots els grups, excepte del partit conservador del primer ministre David Cameron, han signat la moció. Entre els signants hi ha membres del partit laborista i del partit liberal -democràtica, socis del govern de Cameron. La va presentar el 4 de setembre el diputat Jonathan Edwards de Plaid Cymru.
Alfred Bosch, portaveu d'ERC al congrés espanyol, va proposar l'aprovació d'aquesta moció en la seva recent visita a Londres. Bosch va reunir-se amb el president de la Comissió d'Exteriors del Parlament i amb diputats escocesos i gal·lesos. 
L'any passat també es va aprovar una moció semblant
L'any passat el diputat del parlament britanic Hywel Williams, també del partit gal.lès Plaid Cymru, va presentar una moció semblant a Westminster. S'hi expressava la preocupació perquè l'actual constitució espanyola 'no permet ni la independència d'una part del territori ni l'organització d'un referèndum que permetria al poble de Catalunya decidir democràticament la situació de la seva nació'.



El text de l'any passat també felicitava els catalans i assegurava que hi hauria una 'manifestació massiva a Barcelona sota l'únic eslògan de 'Catalonia, the next state of Europe'. La moció destacava el suport per la independència i per als 'mecanismes democràtics i pacífics' que s'adopten per aconseguir aquest objectiu.


Margallo convoca l'ambaixador de Letònia per la disposició a reconèixer una Catalunya independent

Li recriminarà les seves paraules sobre el procés sobiranista català
El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, ha convocat l'ambaixador de Letònia, Janis Eichmanis, dilluns vinent després de les declaracions del primer ministre letó Valdis Dombrovskis sobre el reconeixement d'una futura Catalunya independent. La reunió es farà dilluns a la seu del ministeri espanyol i també hi assistirà el secretari d'estat per a la Unió Europea, Íñigo Méndez de Vigo.
Margallo transmetrà la seva protesta a l'ambaixador per les declaracions del primer ministre i li demanarà explicacions sobre el context i les raons per les que s'ha pronunciat així. Margallo aprofitarà la reunió per recordar al diplomàtic letó la normativa europea sobre l'entrada de nous estats a la Unió i el marc constitucional espanyol.
Les manifestacions del primer ministre letó han provocat malestar a la Moncloa i al Ministeri d'Exteriors perquè poden donar peu a un reconeixement implícit del procés català per part d'estats membres de la UE. Valdis Dombrovskis assegura en una entrevista que el govern espanyol hauria de 'mirar opcions sobre com abordar' el clam independentista a Catalunya.
El govern de Letònia, disposat a reconèixer una Catalunya independent
El primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, membre del Partit Popular Europeu, diu que la Via Catalana cap a la Independència és 'un missatge molt poderós i cal prestar-hi atenció'. En una entrevista a l'ACN, Dombrovskis diu que el govern espanyol hauria de mirar com respondre al clam independentista després de l'Onze de Setembre, quan 1,6 milions de persones van unir les mans inspirant-se en la Via Bàltica del 1989. Quan li han demanat si Letònia reconeixeria una Catalunya independent, ha respost: 'Si hi ha legitimitat en el procés diria, teòricament parlant, per què no?' Dombrovskis ha afegit quela Via Bàltica va ser decisiva per a la independència perquè va atreure l'atenció del món.
'Si hi ha una clara voluntat del poble i una clara demanda d'un referèndum, val absolutament la pena de prestar-hi atenció i mirar opcions sobre com abordar-ho', remarca.
Valdis Dombrovskis és el primer ministre que ha estat més temps al càrrec des de la recuperació de la independència letona, el 1991, i viatja habitualment a Brussel·les per participar en les cimeres de caps d'estat i de govern, on es reuneix amb els seus homòlegs, inclòs l'espanyol Mariano Rajoy. 

Admet que és 'molt difícil de comentar els arguments legals de la constitució' que branda l'executiu del PP per negar als catalans la possibilitat d'una consulta, i subratlla que l'Onze de Setembre ha tornat a oferir un missatge molt ferm: 'A hores d'ara puc dir que és un missatge molt poderós, una cosa que hem experimentat en el nostre passat.'

Les paraules del primer ministre letó són el primer suport internacional clar a la possibilitat de crear un estat català, tot i l'oposició de la diplomàcia espanyola a parlar-ne en els fòrums internacionals. Les grans mobilitzacions ciutadanes de la Diada d'enguany i l'any passat, com també l'esforç diplomàtic del govern (que aquesta setmana ha publicat una desena d'articles a la premsa internacional) han situat la qüestió catalana sobre la taula dels caps d'estat i de govern.

Negociacions en marxa a la UE

Tot
amb tot, de moment res no fa pensar en una intervenció de la Unió Europea en el procés de Catalunya, ni en el d'Escòcia, que fins i tot ja té data de referèndum. Això sí, segons el primer ministre letó, el cas escocès ja ha fet que a Brussel·les es comencés a negociar què passaria si un territori d'un estat membre s'independitzés. 

'Encara no hi ha cap decisió final i fins ara no s'ha tractat del tema amb un sentit d'urgència', reconeix. Així i tot, creu que seria bo que escocesos i catalans poguessin votar si més no amb una indicació de què passaria en el marc de la UE: 'Seria bo de saber-ho perquè, quan la gent voti, sigui conscient de les conseqüències. Ara, si la UE serà capaç de donar una resposta clara abans del referèndum, encara no és clar.'

Dombrovskis argumenta que Riga voldrà veure l'opinió dels experts legals de les institucions de la UE amb les interpretacions dels tractats sobre què passaria en cas d'independència. 'El fet bàsic és marcar un escenari precís', remarca el cap de Nova Era, que forma part del grup del Partit Popular al Parlament europeu. 

Reconeixement internacional

Però més enllà de l'encaix d'una Escòcia o una Catalunya independents a la UE, Dombrovskis no veu cap dificultat en el reconeixement formal d'aquests hipotètics nous estats per part de Letònia: 'Francament, ara per ara no tenim cap posició oficial sobre aquests temes, però si hi ha una legitimitat del procés diria, teòricament parlant, per què no?' 

Segons ell, aquest procés legítim seria idealment com el d'Escòcia, on 'totes les parts estan d'acord i van endavant': 'Una declaració unilateral podria ser més complicada.'

dijous, 12 de setembre del 2013

LÓPEZ TENA I SANAÜJA RETINGUTS PER LA GUÀRDIA CIVIL.

Hi ha molts mitjans de comunicació que van dir que, ahir a la Diada, no hi havia hagut cap incident. No els ha de fer por de dir la veritat (encara que sigui un ex-diputat de SI, que sembla que "mai toca" palar de SI). La veritat és la nostra força.
Hi va haver un incident puntual, però prou significatiu del tarannà i la manera de fer de "les autoritats espanyoles" envers els "catalanistes".
La noticia la podeu veure a continuació. Des de quan es necessita permís governatiu per passar d' un poble fins al  poble veí en un territori de la UE? no serà que les reivindicacions catalanes els fan por perquè no saben com manipular-les?



El jutjat de Vinaròs imputa a López Tena i Sanaüja un presumpte delicte contra l'ordre públic

La guàrdia civil va retenir l'ex-diputat en el ramal valencià de la Via Catalana · López Tena: 'El tinent coronel no ens ha deixat passar i ens ha fet detenir'
  • El jutjat d'instrucció número 3 de Vinaròs (Baix Maestrat) ha pres declaració avui a l'ex-diputat de Solidaritat, Alfons López Tena, i al director del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Maiol Sanaüja, després de ser detinguts ahir a la cadena humana valenciana. Segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià, els dos han quedat encausats en una causa oberta per un presumpte delicte contra l'ordre públic. López Tena i Sanahüja varen ser detinguts després que els agents de la Guàrdia Civil els demanessin que no traspassessin els 500 metres autoritzats dins del terme municipal de Vinaròs per a la cadena humana.
Alfons López Tena va negar ahir haver agredit cap agent de la guàrdia civil, tal com sostenia la subdelegació del govern espanyol a Castelló, que l'acusava d'haver donat una empenta a un sergent del cos. Segons l'ex-diputat, en un moment determinat la guàrdia civil no va permetre el pas dels assistents de la cadena a Vinaròs, tot i tractar-se d'una manifestació 'absolutament avalada' després de la resolució del TSJPV d'ahir al matí que revocava la prohibició del govern valencià. Després de demanar els motius de la negativa per poder passar, un tinent coronel del cos en va ordenar la detenció i la del seu company de Solidaritat Maiol Sanaüja.
En concret, López Tena, que avui ha declarat davant el jutge per un presumpte delicte de desobediència greu a l'agent de l'autoritat, el tinent coronel va ordenar la detenció i després els va deixar en llibertat per tornar-los a detenir 'davant de tothom'. Després de passar tres hores a la comissaria, l'ex-diputat i Sanaüja van quedar en llibertat.

Tena va insistir que en cap moment hi havia hagut una agressió per part seva cap als agents en concret ni per part dels policies cap a ells. López Tena també va assegurar que en els propers dies presentaria una querella contra el tinent coronel de la Guàrdia Civil per detenció il·legal.



D'una altra banda, va recordar que l'autorització del TSJPV per fer la cadena feia referència al tram entre Alcanar i Vinaròs i va afirmar que darrere el punt on la guàrdia civil impedia el pas hi havia gent agafada de la mà i participant de la cadena.

dimecres, 11 de setembre del 2013

L' ATAC DE MADRID, PODRIA OBRIR UN CONFLICTE DIPLOMÀTIC ?

Segons Nació Digital i 8 TV, un dels atacats és un representant de l' ambaixada dels EUA:


El representant dels EUA, un dels ferits en l'atac feixista de Madrid

L'atemptat a la seu de la Generalitat a la capital de l'Estat, conflicte internacional

Especial: 11 de Setembre de 2013


El representant de l'ambaixada dels EUA hauria estat una de les víctimes de l'atac feixista espanyolista que aquest vespre s'ha registrat a la delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid. Així ho han informat testimonis presencials al programa 8aldia de 8tv. L'atac podria obrir ara un conflicte internacional.

dimarts, 10 de setembre del 2013

11-S: CAL LA PRESSIÓ DE TOTHOM CAP A LA INDEPENDÈNCIA.

Aquest 11 de setembre cal que donem suport a la formació de la Via Catalana i el suport als/les que en un territori difícil comencen la via al País Valencià.
Demà hem de fer entendre que definitivament estem deixant els conceptes "autodeterminació" "consulta"  o "lliures". Aquests conceptes la nostra població ja els té assumits i interioritzats. Ara cal un missatge clar per a Europa: "independència", "referèndum", "Data i pregunta".
Però, compte amb la pregunta i amb les "negociacions amb Madrid" (termes que s' utilitzen als mitjans de comunicació). Sembla que les "negociacions" van en el sentit de posar una pregunta amb tres (o més) respostes o diferents preguntes.
Compte¡ Els referèndums han de ser CLARS. Si hi ha moltes respostes no n' hi ha cap que passi els 50 %, qualsevol resposta guanyadora mai serà majoritària i això obrirà el pas als especuladors que diran que han guanyat, havent perdut.
Només remarquem una cosa: Els referèndums importants tenen preguntes clares i respostes clares (2 respostes), mireu els exemples que vulgueu. I segona qüestió: que no ens ensarronin, una altra vegada, només cal repassar la història recent de les relacions Catalunya-Espanya i veureu molts, MOLTS exemples de "solucions negociades". COMPTE ¡

Catalunya, Nació, Independència, participem en els actes unitaris que estan en aquest espai: Matí al Fossar de les Moreres, tarda a la Via Catalana i vespre a la Manifestació.

El Cartell del Fossar és aquest. Hi ha moltes persones que, amb molt bon sentit, han anat a l' Ebre, però mantenim els actes de Barcelona tal com estaven programats. Cal la participació de tothom, en els llocs on siguin. TOTHOM ÉS NECESSARI, ARA MÉS QUE MAI, al lloc on sigui cadascú.

   

dijous, 5 de setembre del 2013

SOLIDARITAT AMB LA VAGA INDEFINIDA A LES ILLES A PARTIR DEL DIA 13.

Uns companys i companyes ens envien aquest correu.
Veient l' atac frontal contra la llengua que es va perfilant en molts dels nostres territoris, la millor forma de solidaritat és difondre el seu missatge. Tots hem de saber que la dignitat de la nostra cultura i llengua, ara mateix, l' estan mantenint a les Illes.
No estaran sols.



  ADREÇAT ESPECIALMENT A DOCENTS I CENTRES ESCOLARS DE TOTS ELS TERRITORIS DE PARLA CATALANA.
ENLLAÇATS PER LA LLENGUA fa una crida específica a mestres de tots els territoris de parla catalana per tal que el dia 13 de setembre a les 12:00 h del migdia facin una aturada de 15 minuts en suport de les mobilitzacions i la vaga indefinida que hauran iniciat les companyes i companys de les Balears i Pitiüses.
Així mateix animem a penjar-nos llaços amb les quatre barres a les solapes, perfils de les xarxes socials així com a les façanes dels Centres Educatius.

Missatges de suport al sindicat STEI-i (Normalització Lingüística):catala@stei-i.org

més informació [+]

CRIDA D’ENLLAÇATS PER LA LLENGUA A LA SOLIDARITAT DELS PAÏSOS CATALANS
ENLLAÇATS PER LA LLENGUA es solidaritza i dóna suport a les companyes i companys de les Illes que aquesta tarda han votat per la vaga indefinida a partir del proper 13 de setembre.
Recordem que el procés que ha portat la comunitat educativa de Balears a la vaga indefinida ha estat la imposició per part del govern balear del decret del Tractament Integral de Llengües, que arracona el català, sumat a què tres directors de Maó quan es negaren a aplicar el programa seguint els acords sobirans de llurs Consells Escolars, foren expedientats i suspesos de feina i sou amb la negativa afegida de no permetre’ls-hi tant sols exercir com a docents.
ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, preocupats per la magnitud i la virulència de l’atac que sofreix la llengua tant a les Illes com al País Valencià - recordem les recents campanyes #Stopalavalencianofòbia i #Vullestudiarenvalencià - però també a la franja amb el LAPAO, reclamem la solidaritat de tots els territoris amb aquelles i aquells que amb la seva lluita dignifiquen la llengua pròpia dels Països Catalans.
Mentre esperem per demà al matí un comunicat des de les Illes,
ENLLAÇATS PER LA LLENGUA fa una crida al conjunt del Països Catalans a preparar-nos no només per fer costat de manera activa a les reivindicacions illenques amb comunicats, escrits, mobilitzacions i enllaçades arreu dels Països Catalans, sinó a organitzar-nos per fer-los arribar el nostre suport econòmic a través dels comptes que ens comuniqui el comitè de vaga.


diumenge, 1 de setembre del 2013

SUSPENEN EL COMPTE #VULLESTUDIARENVALENCIÀ

L' espanyolisme de sempre ens explica, dia sí i dia també, que 6 famílies no poden estudiar en castellà a Catalunya. Mireu que és fàcil el tema: quan siguem independents, poden obrir un Liceu espanyol (igual que el francès, l' alemany o l' italià a Barcelona) i poden decidir ells mateixos els criteris a seguir.
Però no, ni volen que siguem independents, ni volen deixar d' atacar la llengua i ens volen convéncer que la llei Wert (LOMQE) és pel nostre bé i per "la llibertat" de les famílies.

Si 6 famílies a Catalunya serveixen d' excusa de la Llei Wert. En el mateix pla, què hem de dir dels 126.000 nens/nenes que estudiarien en la nostra llengua si hi hagués oferta ?
Això no ho volen sentir, per això la piulada col.lectiva #vullestudiarenvalencià d' ahir i el tancament del twiter de l' impulsor:


Suspenen el compte de Twitter de l'impulsor de #vullestudiarenvalencià

La piulada col·lectiva pel dret d'estudiar en català al País Valencià es va fer ahir al vespre (Vilaweb).

Jaume Flor ja és tot un expert a promoure piulades col·lectives a Twitter en favor de causes relacionades amb llibertat del país i els drets lingüístics dels catalanoparlants. Ahir ho va tornar a demostrar amb la piulada en massa #vullestudiarenvalencià, a les vuit del vespre, que va inundar el Twitter. Però abans de la piulada, Twitter li va suspendre el compte i en va haver de crear un de nou que, obviament, no tenia el número de seguidors de l'anterior, però que també va ser blocat per Twitter al cap de pocs minuts.
'Estem a punt de començar el curs escolar i al País Valencià el govern del PP ha tornat a posar totes les traves possibles perquè més de catorze mil famílies no puguen matricular els xiquets en el programa plurilingüe d'ensenyament en valencià', explicava Flor, que animava tothom a expressar a Twitter 'el rebuig més ferm a la conculcació del dret d'estudiar en valencià a milers de xiquets valencians amb l'etiqueta #vullestudiarenvalencià i la menció @AlbertoFabra'.
La crida de Flor responia al fet que catorze mil famílies valencianes no podran escolaritzar enguany els seus fills en la línia en valencià per la falta de places i les traves que hi posa el govern, segons càlculs d'Escola Valenciana del mes de maig, quan es va aprovar l'avantprojecte de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE).

Segons dades de l’últim informe de matriculacions d’Escola Valenciana, un 61,2% de les famílies voldrien matricular els fills en valencià si la Generalitat els oferís aquesta possibilitat. Aquesta xifra, traduïda en alumnes, representa que uns 126.000 nens podrien estudiar en valencià i no ho fan per manca d'oferta.