Us pengem una noticia de Vilaweb d´avui, continuem pensant que va bé difondre noticies que aportin alguna cosa més sobre l´independentisme i l´actualitat (encara que no sigui nostra, cal que tothom estigui informat).
Sobre la noticia només estem en desacord en el terme "secessió" ja que Catalunya no stà fent un procés de "secessió" sinó d´alliberament, ja que està sota una jurisdicció especial dintre d´Espanya que és la conseqüent del Decret de Nova Planta de Felip V i que l´Estat espanyol mai ha derogat.
També som conscients de l´esforç que fan persones anònimes que busquen la informació i dediquen temps i esforç en divulgar informació, per això encapçalem la noticia amb la mateixa nota previa que hi trobareu a Vilaweb:
Aquesta notícia ha estat possible gràcies a la col·laboració de
diversos lectors que són membres de +VilaWeb. La seva implicació en la
informació i el seu suport econòmic fan millor el teu diari. Si vols
ajudar-nos informa-te'n ací.
El Departament de Justícia dels EUA ja disposa d'un informe sobre la independència de Catalunya
L'expert en legislació internacional
Christopher K. Connolly considera que la secessió és possible i troba
preocupant la posició d'Espanya
Christopher K. Connolly, un especialista en legislació internacional
que actualment és assessor del fiscal federal de Nova York, i que
treballa pel
Departament de Justícia
dels Estats Units, ha elaborat un informe que repassa exhaustivament
les possibilitats d'independència de Catalunya, Escòcia i Flandes. I
conclou que les lleis internacionals i de la UE es podrien reformar per
donar resposta a aquestes demandes d'independència.
Connolly s'ha posat en contacte amb VilaWeb per deixar clar que les
opinions que expressa en l'informe són només seves i que no expressen
necessàriament l'opinió del Departament de Justícia del govern dels EUA.
Aquest és un resum dels continguts més destacats de l'informe:
El concepte d'estat canvia
'Les lleis internacionals i les pràctiques dels estats dins la UE han
de donar resposta a noves realitats en què la concepció tradicional de
l'estat és desafiada tant des de dalt com des de baix', diu Connolly. En
l'estudi, propugna que s'estableixin els canals adequats per a atendre
aquests nous envits.
'L'autodeterminació existeix en tensió amb
els principis de sobirania i d'integritat territorial que formen el
sistema internacional dels estats. La comunitat internacional ha cercat
la manera de resoldre la tensió eliminant les circumstàncies en què el
dret d'autodeterminació equival al dret de secessió i d'independència.
Amb les concepcions actuals de la llei internacional, Flandes, Escòcia i
Catalunya manquen del dret de tenir un estat', diu Connolly.
Però, d'acord amb les nocions que es desprenen de l'era de la
post-sobirania, 'la naturalesa de la condició d'estat ha sofert canvis
profunds aquestes últimes dècades, sobretot a Europa. Aquests canvis
afegeixen una nova dimensió en l'anàlisi de les demandes
d'autodeterminació dels polítics separatistes de les nacions sense estat
d'Europa', afegeix.
El cas del Quebec hi aporta llum
'En l'era post-colonial, el dret d'autodeterminació mai no s'associa a
un dret de secessió unilateral.' I n'exposa la raó: 'El dret
internacional és, sobretot, un conjunt de regles fetes per estats i per
als estats que, com era previsible, són refractaris a aprovar un dret
que justifiqui el propi desmembrament.'
Destaca que aquests
darrers decennis hi ha hagut exemples comptats de secessió unilateral,
sense acord amb l'estat al qual pertany la nació que s'independitza (com
el cas de Kossove). És a dir, que no és el cas més habitual i no el té
en compte com a precedent. Però, en canvi, sí que dóna molt de valor com
a precedent al cas del Quebec i al significat que té per a fixar una
jurisprudència internacional molt valuosa. N'esmenta la solució
negociada i la sentència del Tribunal Suprem canadenc sobre
l'autodeterminació quebequesa.
D'acord amb la 'Clarity Act' del
Tribunal Suprem canadenc, 'una majoria clara de quebequesos en favor de
la secessió dóna legitimitat al procés de secessió que tots els membres
de la confederació han de reconèixer'. I, d'aquesta sentència, Connolly
en remarca 'les importants implicacions que té per a Flandes, Escòcia i
Catalunya'.
'La posició espanyola és preocupant'
Ara, la diferència entre el cas canadenc o el britànic i l'espanyol és
la negativa de les institucions espanyoles a reconèixer aquest dret. 'La
constitució espanyola no sols afirma l'existència d'una sola nació
espanyola, sinó que atribueix la competència exclusiva de convocar
referèndums al govern estatal i autoritza l'ús de la força militar per
combatre qualsevol intent de secessió.' El document fins i tot esmenta
el coronel Francisco Alamán Castro, que va amenaçar d'emprar la força en
cas d'independència de Catalunya, i el cita: 'La independència de
Catalunya? Per sobre del meu cadàver.'
De fet, avisa que si
Catalunya manté el propòsit de fer un referèndum, 'la dura posició
espanyola és preocupant', tant legalment --tenint en compte l'opinió
clarificadora del Tribunal Suprem canadenc-- com políticament
--comparant-ho amb la posició presa pel govern britànic en
circumstàncies semblants.
En canvi, 'el govern britànic, malgrat l'oposició a la independència
d'Escòcia, ha demostrat el desig de negociar amb els nacionalistes
escocesos', diu el professor.
La pertinença a la UE
El nou estat català i el nou estat escocès, segons Connolly, hauran de
demanar l'ingrés a la UE. L'estat espanyol i el Regne Unit que resultin
del procés de secessió continuaran a la UE, però amb una disminució de
la quota de representació que tenen a les institucions comunitàries.
'Amb tot, hi ha raons pràctiques i jurídiques que recomanen més
flexibilitat a l'hora de promoure una ampliació interna de la Unió. Els
ciutadans de Flandes, Escòcia i Catalunya tenen drets com a ciutadans
de la UE, i els requisits per a l'adhesió implicarien desposseir-los de
la ciutadania europea mentre en resti pendent la readmissió', observa
Connolly. Per això considera que la UE haurà de tenir flexibilitat per a
resoldre la situació.
I, com que aquests tres processos
(Catalunya, Flandes i Escòcia) s'hauran de resoldre a través de les
institucions europees, Connolly diu que la UE, 'que a la pràctica
funciona com un estat federal', haurà de donar solucions a les demandes
que hi pugui haver de catalans, escocesos i flamencs. I haurà de decidir
si les resol 'aplicant la llei o aplicant un compromís de resolució
política'