dilluns, 30 de desembre del 2013

MARGALLO ADOCTRINA LES AMBAIXADES CONTRA EL PROCÈS CATALÀ.

Fa uns dies que vam dir en aquest bloc que des del Govern espanyol ja havien començat la campanya (no pel "NO" al referèndum com fan els britànics en relació al referèndum escocès), sinó per no permetre fer el referèndum.
Aquest detall no és una cosa sense importància. Han començat la campanya, però no per que es voti NO, sinó per convéncer que NO CAL VOTAR.
Tampoc ens és estrany que el Ministre espanyol, Margallo, faci mesos que tingui preparats informes per convéncer als altres països. El dur nacionalisme espanyol de Margallo ja l' haviem comentat (també en aquest bloc).
Tampoc és estrany que diguin que els catalans adoctrinem (en llocs inversemblants com les escoles), mentre ells adoctrinen cada dia amb els seus mitjans "nacionals".
Ells saben ara, perfectament, que el refrèndum es farà (si no ho impedeixen), per tant la campanya és per impedir-ho. I el camp de batalla és l' internacional.
Ens quedem amb una frase del text:

'Han (els catalans) passat a una segona fase, la internacionalització, i no podíem quedar-nos de braços plegats', al·leguen fonts governamentals.
Quan l' informe feia mesos que el tenien elaborat. Us afegim el comentari del text que n' ha fet Vilaweb:


Margallo adoctrina les ambaixades contra el procés català

Els envia un informe de 210 pàgines sobre Catalunya que assegura que 'el separatisme trenca la convivència' i que 'NO EXISTEIX espoli fiscal, sinó solidaritat'
El ministre d'Afers Exteriors espanyol José Manuel García Margallo ha decidit mobilitzar tota la diplomàcia espanyola contra el procés sobiranista que viu Catalunya. Segons que informa el diari El País, Margallo ha enviat a les 129 ambaixades i 92 consolats que té Espanya arreu del món un document titulat 'Per la convivència democràtica' on s’hi exposen arguments per respondre, en reunions, trobades informals o en trobades amb els mitjans de comunicació, els arguments del procés català.


L'informe té 210 pàgines i en bona part és format per preguntes i respostes. També té un text introductori general i sis annexos, en els quals s’analitza des de diferents àmbits (polític, jurídic, cultural o econòmic) la qüestió catalana. La tesi fonamental del text és que el separatisme no és una opció democràtica i que 'trenca la convivència'.
Heus-ne ací alguns fragments:

'Mai, des de la recuperació de les llibertats, la societat catalana havia viscut episodis de esquinçament, fractura social i risc d'enfrontament com avui. [...] L'opció independentista provoca el desconcert i consternació del conjunt de la societat espanyola, inclosa gran part de la catalana. [...] La independència comporta un empobriment econòmic segur [...] La vocació europeista de Catalunya es veuria truncada [...] No hi ha cap emancipació en el fet que, a hores d'ara del segle XXI, com fan els separatistes, convertir en estranger al conciutadà sigui la solució per al seu benestar [...] Els que posen en risc la voluntat de concòrdia són aquells que fomenten un projecte polític que no vol comptar amb l'altre sinó prescindir-ne, un projecte que no pretén mantenir el bé de la convivència, sinó que persegueix la separació, entroncant amb els moments més greus de la nostra història recent […] el govern està convençut que junts guanyem tots i separats tots perdem.'
L'informe del ministeri d'Afers Exteriors s'inspira, en la forma, en la campanya 'Més forts junts' amb la qual David Cameron fa campanya pel 'no' al referèndum d'independència d'Escòcia. Amb la diferència, això sí, que en el cas anglès la campanya s'engegà un cop convocat el referèndum, amb el vist-i-plau del govern britànic.
Com rebatre l'estratègia dialogant de Mas
El document mira de dotar d'arguments els diplomàtics espanyols contra la independència de Catalunya i contra el dret de decidir dels catalans. Diu, per exemple, que per rebatre l'estratègia del president català Artur Mas de presentar-se com un capdavanter del diàleg en contraposició a la intransigència de Madrid, cal recordar la mà estesa de Mariano Rajoy , 'sense data de caducitat', amb l'únic límit de la lleialtat'És incongruent acusar el Govern de nul·la voluntat de diàleg amb els qui promouen un projecte que vol posar fi al diàleg', diu.
L'informe s'ha elaborat en els darrers quinze mesos. Margallo, però, ha decidit distribuir-lo després que els partits nacionalistes posessin data i pregunta a l'anunciat referèndum. 'Han passat a una segona fase, la internacionalització, i no podíem quedar-nos de braços plegats', al·leguen fonts governamentals.
Heus-ne ací alguns fragments més, repartits per temàtica:
La constitució: 'La Constitució no és un ídol ni un arcà [però] encarna el millor que hem fet tots junts. La ratificació popular de la constitució va arribar el 91,9 % dels sufragis a Catalunya, amb un 68% de participació.Mai els ciutadans de Catalunya han superat aquest grau de participació i suport a cap altra norma'.Reforma constitucional: 'Encara que evidentment és possible reformar la constitució, la via és complexa en tots els països, també a Espanya.[...] Una reforma constitucional que comporti un canvi substancial del model d'estat ha de ser el producte d'una decisió del poble espanyol, titular de la sobirania nacional, i d'acord amb els procediments previstos en la pròpia constitució'.Autogovern català: 'Es pot afirmar, amb tot rigor històric, que mai Catalunya , en la seva història democràtica, ha aconseguit major grau d'autogovern en tots els àmbits, polític, econòmic i cultural, [ ... ] com el dia en què, en virtut de la constitució i l'estatut, Catalunya va recuperar les seves institucions d'autogovern'.Espanya contra Catalunya: 'No hi ha cap enfrontament de l'estat espanyol amb Catalunya sinó la discrepància habitual en la vida política, com en qualsevol altra democràcia. [...] El moviment simètric a l'independentista és l'expulsionista, el d'aquells que volen trencar amb Catalunya, expulsar-la d'Espanya . Aquest és un moviment també en alça i així mateix empobridor i regressiu. [Però] tots dos són afortunadament minoritaris. La majoria aposta per la concòrdia'.Dret internacional: 'El principi d'integritat territorial de l'estat constitueix un element bàsic del dret internacional. El dret d'autodeterminació dels pobles només està permès quan es donin uns supòsits molt precisos: antigues colònies, pobles oprimits i violacions massives i flagrants dels drets humans. Davant aquestes prescripcions, els separatistes intenten presentar Espanya com un país colonial i totalitari, que només per la força manté presoners a alguns dels seus ciutadans. només si es persuadeix a la societat internacional que aquesta és la veritable realitat d'Espanya pot, segons la seva opinió, aconseguir l'autodeterminació conforme a dret'.Fora de la Unió Europea: 'Una Catalunya independent quedaria ipso facto fora de la Unió Europea. Seria, a tots els efectes, un nou estat que hauria de sotmetre's al procediment d'adhesió. El seu ingrés hauria de ser aprovat per unanimitat, és a dir, qualsevol dels actuals 28 estats membres tindria dret de veto. A la llum dels precedents, les negociacions podrien anys. Mentrestant, els ciutadans del nou estat, els seus nacionals, no gaudirien, excepte casos de doble nacionalitat, de la nacionalitat de cap Estat de la Unió i per tant tampoc l'estatut de ciutadania europea'.

divendres, 27 de desembre del 2013

EL SÍ A LA INDEPENDÈNCIA ARRIBA A TOTS ELS ESPAIS.

El clam independentista va entrant en tots els àmbits de la vida catalana, mentre el Govern espanyol anuncia que "impedirà el referèndum". És evident que els Rajoy, Montoro, Saenz de Santamaria, Margallo, Wert, de Cospedal, etc. no viuen en aquest món.

Imatge de Nació Digital

El sí a la independència i les estelades llueixen en el concert de Sant Esteve

Noticia de Vilaweb. El tradicional concert de l'Orfeó Català per Sant Esteve ha fet  cent anys. I, tal com va ocórrer l'any passat, el Palau de la Música s'ha omplert d'estelades entre els cantaires i el públic, entre el qual hi havia el president de la Generalitat, Artur Mas, durant la interpretació del 'Cant de la Senyera'. Ha estat el punt culminant del concert, en què el Palau ha vibrat amb crits d'independència. Un altre detall: els cantaires duien llaços amb la senyera en solidaritat amb les escoles de les Illes.
Com cada any, el concert ha comptat amb la participació de tota la família coral de l'Orfeó Català i per primera vegada s'hi ha afegit el Cor de Cambra del Palau.
L'espectacle ha estat ideat per Josep Vila i Casañas, director de l'Orfeó i del Cor de Cambra. S'hi han interpretat obres emblemàtiques de la literatura coral, des de música de l'època del barroc, com 'Hallelujah' de l'oratori 'El Messies' de Händel, fins a música contemporània amb l'estrena de 'Pau al cor', del compositor convidat del Palau Ramon Humet. Les nadales, que sempre han tingut un paper protagonista en el Concert de Sant Esteve, també han tingut aquesta vegada una presència especial. Els actors Pep Munné i Pep Anton Muñoz han estat els narradors que, seguint el guió de Francesc Orteu, han conduït l'audiència a través de la música interpretada pels cors.
Cent anys de concerts interromputs per la guerra
El primer Concert de Sant Esteve al Palau de la Música Catalana amb l'Orfeó Català va tenir lloc l'any 1913. En aquella ocasió va dirigir-lo el mestre Lluís Millet i la peça que va obrir el concert va ser 'El cant de la Senyera'. Fins al 1935, el concert va esdevenir una tradició. L'any 1933 la mort de Francesc Macià el dia de Nadal va fer adient suspendre el concert, però es va cantar el mateix repertori cinc dies després, el 31 de desembre.
Des de l'any 1936, en què va començar la guerra, fins al 1945 el concert es va deixar de fer. L'any 1946 es va recuperar i des d'aleshores fins a l'actualitat només s'ha interromput en dues ocasions: l'any 1962, a conseqüència de la gran nevada -es va traslladar al 30 de gener-, i l'any 1975, per un procés de reestructuració del cor.

dilluns, 23 de desembre del 2013

HOMENATGE A FRANCESC MACIÀ, EL DIA 25 A BARCELONA.


80è aniversari de la mort del President Macià

Monument a Francesc Macià a la Plaça de Catalunya, Barcelona
A 2/4 d' 11 del matí, a la Plaça de Catalunya de Barcelona.
El dia de Nadal commemorem el 80è aniversari de la mort del President Macià . Serem a l'homenatge que organitza la gent d'Estat Català

dijous, 19 de desembre del 2013

PORTUGAL, BOLIVIA I VENEÇUELA RECONEIXEN EL DRET D' AUTODETERMINACIÓ, ESPANYA NO.

L' espectacle d' ahir al Parlament de Catalunya de la Sra. Camacho i del Sr. Rivera (lerrouxisme pur) va ser penós.
El Sr. Rajoy ens té acostumats a lliçons d' història lamentables. Hauria de llegir alguna vegada algún llibre d' història. Ara la Sra. Camacho sembla que el vol superar i en un intent de treure memòria colonial espanyola perd el respecte a Veneçuela i Bolivia. I a sobre diu que cap país reconeix l' autodeterminació.

Mentides, com sempre. Diferents mitjans digitals avui recordaven que Veneçuela i Bolivia, a més a més de Portugal (més proper geogràficament) reconeixen el dret d' autodeterminació a les seves constitucions.
Potser el problema són les MENTIDES DEL PP i sobretot que ESPANYA NO RECONEIX EL DRET D' AUTODETERMINACIÓ.

 De Nació Digital:
 “Aquesta és la idea de democràcia que vostès tenen? Escolti’m, això no és Veneçuela ni és Bolívia, això és Espanya...”. Aquesta va ser la resposta de la cap de files del PPC, d’Alícia Sànchez Camacho, dirigida al president de la Generalitat, Artur Mas, quan durant la sessió de control parlamentari d’aquest dimecres per advertir que no es permetria la consulta sobiranista.

Ara bé la frase, potser expressada en el fragor de la batalla, era adient. Si bé la “democràcia espanyola”, segons la interpretació del PP, no permet el dret a l’autodeterminació, les constitucions de Veneçuela i de Bolívia sí que en reconeixen explícitament aquest dret.
 
En el cas de Veneçuela el preàmbul que justifica i determina la interpretació de la carta magna de l’Estat recorda que la Constitució es decreta  “sobre la base del recíproco respeto de las soberanías, la autodeterminación de los pueblos, la garantía universal de los derechos individuales y sociales de la persona humana, y el repudio de la guerra, de la conquista y del predominio económico como instrumentos de política internacional”.
 
Pel que fa a Bolívia, l’article 2 de la Constitució estableix: “Dada la existencia precolonial de las naciones y pueblos indígena originario campesinos y su dominio ancestral sobre sus territorios, se garantiza su libre determinación en el marco de la unidad del Estado, que consiste en su derecho a la autonomía, al autogobierno, a su cultura, al
reconocimiento de sus instituciones y a la consolidación de sus entidades territoriales, conforme a esta Constitución y la ley”.
 
Per tant, Alícia Sànchez Camacho té raó, la democràcia espanyola és substancialment diferent a les democràcies contemporànies de Veneçuela i Bolívia, aquestes reconeixen explícitament més drets.

dissabte, 14 de desembre del 2013

DATA, PREGUNTA I SUPORT PERQUÈ ES FACI EL REFERÈNDUM.

S' ha escrit molt aquests dies sobre la data i la pregunta. Nosaltres també.
Nosaltres havíem demanat una pregunta clara. Això no ha estat així.
L' única objecció que tenim sobre la data és que el referèndum d' Escòcia serà en campanya aquí i pot tenir una influència en la moral del votant, especialment si perden els escocesos.
Sobre la pregunta, només dir que normalment en un referèndum hi ha dues opcions Sí i No. Aquí, no tenim tres opcions amb algunes variants que fan que la lectura dels resultats sigui més difícil, especialment si despréss' ha d' explicar a l' exterior que nosaltres hem "guanyat" perquè el Sí i Sí és l' opció més votada, però que no arriba al 50 %.
La veritat, ens sap greu dir-ho, però aquest tipus de pregunta posa més difícil tenir una majoria clara i hi ha el perill que els perdedors també se sentin guanyadors. Compte ¡
Entenem que és una negociació (entre partits parlamentaris), que volen tenir una participació alta en la votació, que potser volien arrossegar al psc, etc. etc. etc. Però no entenem el cofoïsme de que "era la millor pregunta".
Havent explicat els nostres dubtes sobre la data i la pregunta, només ens queda mirar endavant i treballar, treballar i treballar perquè el referèndum es faci i perquè guanyem les votacions. Per tant, a partir d' ara, suport total a la feina  pel referèndum, el nostre país s' ho mereix.

Aprofitem per adjuntar l' acte d' ahir de la Campanya "Referèndum Si o Sí" a Girona:

    

Uriel Bertran: “La dura batalla pel 2014 serà la de vetllar perquè se celebri el referèndum”‏

Uriel Bertran: “La dura batalla pel 2014 serà la de vetllar perquè se celebri el referèndum”‏
Els impulsors de la iniciativa “Referèndum Sí o Sí” treballaran per l’opció Sí-Sí i per la celebració del referèndum tant sí com no
Aquest divendres 13 de desembre s’ha presentat a Girona la iniciativa “Referèndum Sí o Sí”, promoguda pels membres de la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència. Aquesta iniciativa persegueix dos objectius: per una banda, que el Parlament de Catalunya faci pública la pregunta i la data del referèndum, cosa que finalment dijous es va assolir. D’altra banda, que el referèndum se celebri l’any 2014 tant sí com no, amb o sense permís de l’estat espanyol.
El coordinador de Solidaritat Catalana (SI) a les comarques gironines, David Olmedo, ha presentat la conferència mostrant el suport i afinitat del seu partit polític envers aquesta iniciativa, per la qual cosa han organitzat l’acte i els han dut a Girona. Tot seguit, ha passat el torn de paraula a Elisenda Paluzie (Sobirania i Progrés i degana de la facultat d’Economia de la UB) i a Uriel Bertran (secretari general de SI i professor d’Economia a la UB), encarregats d’explicar aquest moviment als gironins.
Elisenda Paluzie ha iniciat la seva intervenció felicitant al poble català “ja que el Parlament preguntarà per fi i després de molts anys sobre la independència de Catalunya”. En aquest sentit, però, ha matitzat que “no és la pregunta única que es reclamava” i ha estat crítica amb el tipus de “pregunta arbre” que converteix el fet de ser una doble pregunta, cosa que suposa una divisió de vots superior a la que hagués existit en cas de pregunta única. Malgrat això, Paluzie creu que “la pressió social ha ajudat a que la pregunta no hagi estat tant ambigua com en un principi es dubtava que podia ser utilitzant terminologia de l’estil estat propi, sobirà o lliure”. Per aquest motiu, la ponent ha volgut animar a que la societat civil segueixi activa i mobilitzant-se per garantir que es faci el referèndum.
 Al seu torn, Uriel Bertran també ha mostrat la seva satisfacció pel fet de tenir ja data i una pregunta on s’hi esmenta “estat independent”. No obstant això, Bertran ha assenyalat el risc que suposen tres possibles respostes, poguent guanyar el Sí-Sí com a exemple, però amb un tant per cent insuficient. En un cas així, el secretari general de SI ha suggerit fer una segona volta entre les dues opcions més votades si no arriben al 50%. Per altra banda, ha volgut posar èmfasi en que “la dura batalla pel 2014 serà la de vetllar perquè se celebri el referèndum”. “Si actuem com a nació el món ens reconeixerà, però no si ho fem com una regió” ha assegurat. En aquesta línia ha manifestat que “el dret a l’autodeterminació dels pobles té empara internacional, i l’estat espanyol ha signat els tractats internacionals que ho contemplen, encara que aquest no ho faci. Espanya no trobarà aliats actuant en contra de la democràcia… Està a les nostres mans” ha conclós.

dimecres, 11 de desembre del 2013

LLISTAT D' ALGUNES DISPOSICIONS CONTRA CATALUNYA EL 1714.

Sembla que els del PP i els Ciudadanos estan una mica nerviosos veient el que els espera en els actes del tricentenari 1714-2014. Els  posa nerviosos que alguns debatin seriosament sobre història, després de manipular-la ells (els espanyolistes) durant tants anys.
Ara els ha agafat una forta dèria sobre el Simposi "Espanya contra Catalunya" com si això fossi una novetat.

Nosaltres podem estar-hi molt més enfadats que ells, si veiem el que va significar el Decret de Nova Planta.
Però ja n' hi ha prou de no dir les coses clares per no fer enfadar "els espanyols" (tàctica inútil, molt utilitzada per alguns partits catalans).

Per si cal recordem un llistat de veritats:

 Heus aquí algunes de les disposicions dictades pel Borbó, després de l'ocupació de Barcelona l'11 de setembre de 1714
  • Abolició de les Corts de Catalunya.
  • Abolició de tots els organismes de govern de la nació catalana.
  • Extinció del Consell de Cent i de tot el règim municipal de Catalunya.
  • Extinció de la Generalitat de Catalunya.
  • Extinció de la Universitat de Barcelona, que és traslladada a Cervera.
  • Clausura de les Universitats catalanes de Lleida, Vic, Girona i Tarragona.
  • Confiscació dels béns de tots els catalans que es distingiren en la defensa de les nostres llibertats, fins i tot dels que havien mort a la lluita.
  • Establiment a Catalunya de l'encara no coneguda càrrega dels allotjaments.
  • Obligació de tots els pobles de Catalunya de destinar un tros de llurs camps per a plantar-hi farratges per als cavalls de les tropes espanyoles..
  • Prohibició als professors de la ciutat de Barcelona d'ensenyar retòrica i gramàtica.
  • Empresonament dels vint-i-cinc principals dirigents de la defensa de Barcelona, els quals foren engrillonats i tancats per a tota la vida a llunyans castells, com Valladolid, La CorunyaSant Sebatià, malgrat haver estat promès a l'acta de capitulació de Barcelona el respecte al vençut.
  • Imposició a Catalunya de la contribució del paper segellat.
  • Imposició, com a oficial, de la llengua castellana en lloc de la catalana.
  • Despatxar, sense cap excepció, tots els empleats de la ciutat de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.
  • Prohibició als habitants de Barcelona d'anar pel carrer en grups de més de dos després del toc de retreta.
  • Creació de l'ominós "donativo" pel qual s'exigia als catalans un repartiment de més d'un milió de lliures catalanes.
  • A qui no volia pagar, li enviaven un escamot de soldats a casa seva amb l'ordre de mantenir-lo a la força, fins que hagués pagat l'impost.
  • Exili, per ordre del capità general, de molts canonges, religiosos, nobles, jutges, advocats, escrivans i individus d'altres estaments que es distingien per l'amor al país.
  • Ajusticiament a Barcelona el dia 27 de març de 1715 com a vulgars criminals, de l'il·lustre general català en Josep Moragas i els seus companys Francesc Solanic, Jaume Roca i Pau Macip, per haver defensat Barcelona.
  • Execució al garrot, el 5 d'abril de 1715, d'en Francesc Casllar i Tord, un dels més valents oficials del Regiment del Roser, que es va cobrir de glòria durant el setge.
  • Empresonament durant el febrer i l'abril de 1715, de 3.876 persones.. Moltes foren desterrades i les altres tancades a Montjuïc, Lleida, Tortosa i Tarragona.
  • Ajusticiament a la forca, a Girona, dels valents guerrillers catalans, Noi d'Avinyonet, Joan Oliver i Francesc Montfort.
  • Execució a Vic, de Bach de Roda. Els coronels Brichfens i Aniell pogueren escapar de la persecució dels soldats espanyols.
  • Modificació del règim municipal de Catalunya per a ficar-hi els corregidors, batlles i regidors de nomenament reial.
  • Ordre de que qui no fos català pogués ocupar càrrecs públics.
  • Ordre de que els regidors de la ciutat portessin banda i que les venerades gramalles dels nostres consellers fossin vestides pels porters de l'Ajuntament.
  • Supressió de la Junta de Sanitat de Barcelona.
  • Prohibició del Sometent a tota Catalunya.
  • Supressió dels càrrecs d'arxiver de la ciutat, mostassals, guaita de Montjuïc i cònsols de Barcelona a Nàpols, Sardenya i Palerm.
  • Prohibició de que els catalans poguessin tindre cap mena d'armes.
  • Recollida i destrucció dels "Anals de Catalunya", escrits per Feliu de la Penya, i de tots els escrits publicats durant la guerra
  • Enderrocament de tots els castells de Catalunya, la conservació dels quals no convenia a l'absolutisme reial. Són incalculables les joies arquitectòniques que van desaparèixer.
  • Abolició, el primer d'octubre de 1718, de tota la moneda catalana..
  • Supressió del Dret de Catalunya a encunyar la seva pròpia moneda, disposant-se que fos rebaixada a una tercera part del seu valor la moneda dita "ardits de Catalunya".
  • Prohibició de l'ús de l'espasa als catalans que tenien dret a portar-ne.
  • Ordre que cap català pogués tenir a casa seva més que un ganivet de llescar pa, i encara lligat la taula amb una cadena.
  • Ordre dictada pel propi Felip V que fos desguarnida la sala del Consell de Cent, de Barcelona.
  • Disposició manant que fossin trets del Palau de la Generalitat els quadres de Sant Jordi i els escuts de les creus i les barres catalanes. Al seu lloc s'hi posaren retrats de Felip V i escuts, torres, lleons i flors de lis.
  • Ordre disposant que cada dia a les dues de la tarda, per a recordar als barcelonins l'hora de llur rendició, la campana de la Catedral toqui "Oració del rei".
  • Ordre disposant que fos baixada del rellotge de la Seu de Barcelona i feta trossos la campana "Honorata" pel "delicte" d'haver tocat a sometent durant el setge.
  • Construcció d'un fort al carrer de Tallers i un altre a Santa Mònica.
  • Construcció de la Ciutadella de Barcelona. Per fes aquesta obra es van haver d'enderrocar més d'un miler d'edificis, sense cap compensació, i es va obligar els seus propietaris a fer l'enderroc i a portar les pedres a la Ciutadella que es començava a fer.
  • Obligació als barcelonins de treballar a la construcció de la Ciutadella.
  • Perquè es vegi de quina manera els pagaven, només direm que un carro estava obligat a fer deu viatges diaris, i si no els feia tots, perdia els 21 quartos que se li donaven de jornal.
  • Cremació per mà del botxí a la sala de Sant Jordi de la Generalitat, dels documents originals de gran nombre de títols i distincions que s'havien concedit a poblacions i particulars de Catalunya i a la seva Generalitat.
  • Violar més de cent mil dones



divendres, 6 de desembre del 2013

EL PSC SURT DE L' ARMARI.





Fa temps que el Sr. Navarro té desconcertats fins i tot als seus militants, és evident que ni ell ni el Sr. Lucena ni la seva direcció no són independentistes, això ja ens ho han explicat a tots i totes.
Però això és una cosa i l' altra que es faci la foto de celebració amb la Sra. Llanos de Luna, la Sra. Camacho i el Sr. Rivera.
A veure, li han demanat els seus amos del PSOE que s' ha de visualitzar més que no és independentista? Doncs, s' ha passat.
O és que realment ha sortir de l' armari. Nosaltres ens decantem més per la segona opció (potser lligada també a la primera).
Suposem que deu ser l' estartègia des de Madrid per tal d' articular finalment un "unionisme" espanyol ("dreta-esquerra" amb el lerrouxisme "ciudadano").

Us afegim l' editorial d' en Partal (a Vilaweb), que com molts mitjans ahir van publicar la foto política "del dia". Suposem que els seus amos

Em crida molt l'atenció el baix nivell professional de Pere Navarro. Vull dir com a polític. Per exemple, perquè qualsevol polític amb una experiència mínima sap que una fotografia té generalment un impacte inesborrable en la construcció de l'imaginari popular sobre un mateix. Raó per la qual la major part dels polítics vigilen tant com es fotografien i amb qui i fent què.


Pere Navarro, en aquest sentit, ahir va cometre un error monumental. Tots van veure la fotografia en la qual apareix del bracet de Llanos de Luna, Sànchez Camacho i Albert Rivera, tots quatre amb una copa de cava i un somriure d'orella a orella. El front espanyol, un front espanyol on el PSC és l'apèndix de la dreta més extrema –lectura inevitable quan es veuen les posicions que ocupen els uns i els altres.


No he vist mai una fotografia circular tant i tan ràpidament per Twitter. Per això supose que a hores d'ara Navarro ja ha de ser conscient que serà aquesta fotografia la que marcarà el seu pas per la direcció del socialistes catalana i que, a  més, tindrà un efecte demolidor sobre el seu intent de fabricar una tercera via que tinga cap credibilitat.


Ep! i això rebent per un costat i per un altre. Des del migdia Navarro era l'objecte de les crítiques, i de la mofa, del sector sobiranista. Però a la vesprada va rebre les crítiques dels altres, dels qui brindaven amb ell, més dures i tot. Perquè incomprensiblement el mateix PSC que al matí brindava per la constitució espanyola a la vesprada s'abstenia en una moció al parlament que la defensava. Només Navarro sap per què fa aquestes coses que em sembla que ja el deuen descol·locar a ell i tot. La resta assistim estupefactes a l'espectacle. Que és ben trist.


dimarts, 3 de desembre del 2013

CATALUNYA JA DECIDIRÀ SI VOL ESTAR A L' OTAN.

Ahir ens va sorprendre l' afirmació sobre la pertinença (difícil) de Catalunya a l' OTAN, en cas d' independència.
Nosaltres, francament, no hi haviem pensat que "cal" formar part de l' OTAN. Tot al contrari, recordem que l' única vegada que els catalans i catalanes vam votar sobre la pertinença a l' OTAN, vam dir que NO. A diferència dels espanyols que van dir que sí.
No necessitem cap avalador que decideixi per nosaltres. Ja decidirem nosaltres mateixos, igual que volem decidir si volem continuar a Espanya.
Coincidim amb en Partal, però nosaltres sí que donem la nostra opinió, que és radicalment democràtica: nosaltres decidim.

Extracte de l' editorial d' en Vicent Partal (a Vilaweb):

Ahir l'OTAN va aclarir que si Catalunya o Escòcia esdevenien estats independents, per a formar part de l'aliança atlàntica caldria que tots els estats membres n'aprovassen la candidatura. Una manera de no dir directament que seria vetada per Espanya –si bé no pel Regne Unit.

L'OTAN ha estat molt més clara que no pas la Unió Europea. La Unió diu i no diu, deixa entendre coses però no fixa doctrina. Siga com siga, em crida l'atenció en tots dos casos que ni la Unió Europea ni l'OTAN no pensen en la hipòtesi que escocesos o catalans decidim simplement de no ser-hi, de no demanar-hi l'entrada. Cosa que em resulta francament il·lustrativa.

En un procés d'independència, la cosa més fascinant és que el full es torna blanc. Immediatament després de la proclamació de la independència comença la redacció de la constitució. I la diferència, de fet l'única diferència radical, amb els estats ja fets és que en el cas dels independents d'entrada no hi ha res escrit. En un estat ja assentat de dècades, quan canvia la constitució, rarament canvia de dalt a baix. En un estat nou, acabat d'independitzar-se, no hi ha passat constitucional i per tant tot és subjecte de debat, tot es pot debatre.

O tot s'hauria de debatre, democràticament. No és escrit enlloc, per tant, que els catalans vulguen o no vulguen formar part de la Unió Europea o de l'OTAN –tot i que cal recordar com a precedent que l'única vegada que això es va sotmetre a votació, el 1986, el no a l'OTAN va triomfar clarament al Principat.

No parle de la meua preferència ni dic pas què voldria o votaria jo. Només recorde que exercir la sobirania significa decidir lliurement sobre totes les coses que afecten un país, no sobre unes quantes. I que per tant, en tot cas, ja serem nosaltres que direm si volem formar part o no d'aquesta institució o d'aquella, d'aquesta aliança o d'aquella. A Brussel·les farien bé de no perdre-ho de vista.