VISITA DEL GOVERN ESPANYOL A LES COLÒNIES DEL NORD-EST.

Bon article de l' Andreu Barnils aVilaweb, sobre la visita del Govern espanyol (gairebé en ple) a les colònies del nord-est. Descripció acurada que ens dóna una bona referència de la realitat d' aquells "4,5 milions de catalans que no van seguir les idees de Mas" (poc després ja eren 5 milions). Evidentment, amb tota la barra del món el PP s' apropia de l' abstenció de molts socialistes, anarquistes, etc. però també d' un sector d' UDC i de tots els Ciudadanos (C's). Sembla estrany que els abstencionistes no diguin res, potser ja donen per impossible la posició del Pp en relació a Catalunya.

RAJOY VISITA UN HOTEL DE CINC ESTRELLES.

Entro a l'hotel Grand Marina de Barcelona poc abans de les deu del matí per la porta de premsa. En aquest hotel per rics és on Rajoy parla per primera vegada després del 9-N en territori català. Parlem d' ahir dissabte. L'establiment, de cinc estrelles, ofereix l'habitació més barata a 132 euros la nit. L'habitació més cara, a 323 euros, és la Grand Marina Suite amb Vistas. Així, amb a. Fa 65 metres quadrats. Tot fent temps esperant Rajoy em trobo amb Josep Ramon Bosch i Juan Arza, de Societat Civil, al costat d'Alberto Fernández Díaz, el regidor del PP a l'Ajuntament de Barcelona. Vestits de gris marengo. Una mica més enllà Esperanza Aguirre. L'ex-presidenta madrilenya comenta amb una altra dona: 'Es veu que jo tinc la culpa de tot. Ara, de les targetes black!' i intueixo el moreno de sol etern del president valencià Alberto Fabra al seu darrere. Mentre, per la porta principal de l'hotel, entren les estrelles del PP: presidents autonòmics, ministres, alcaldes. Just a fora la cera, flaixos de càmeres i xofers de fosc. A molts dels dirigents del PP els brillen els rellotges quan entren. A elles, les cadenetes. Un plugim cau fora el carrer.

Per la porta lateral entren els convidats a l'espectacle. Són els militants i càrrecs locals del PP català. I aquest és tot un altre món. Recordo gotes de pluja a la muntura d'algunes ulleres.

Molts d'ells gent humil, alguns sembla que sense estudis, d'altres que sí, alguns regidors, d'altres que no, també en veig alguns, pocs, de benestants. Tots han vingut per escoltar al president d'Espanya des de molts racons del país. Lleida, Maresme, Barcelona. Els que em toquen dins la sala són una parella d'avis una mica antics. Ell, despentinat, es passeja amb un pin franquista a la solapa. L'únic que veig en tot el matí. Ella, amb una bandera constitucional espanyola que molesta als veïns de seient. Un dels moltíssims guardies de seguretat es mira l'escena. Una estructura d'ordre piramidal en un hotel de luxe. Els que entren per la porta lateral, vigileu-los. Això vam veure ahir. I la parella d'avis escoltant amatents i esperançats el discurs 'de la Alícia', també:

'Ens critiquen que només tenim solucions jurídiques. Doncs tenim solucions polítiques. Les tenim. La reforma de la constitució no és la solució. La solució és enfortir el pacte constitucional' Déu n'hi do el discurs que va fer ahir Sánchez Camacho. Sobretot per la part final. Cito textual: 'Des del Pp tenim les solucions. La primera, president, és que tu ets, a partir d'ara, l'interlocutor directe amb els set milions d'espanyols. En segon lloc: s'ha acabat la 'conllevancia', s'ha acabat el diàleg amb aquells que volen trencar Espanya. La unitat d'Espanya és innegociable. Per això et vull demanar més, president. En aquests moments crucials on vivim, més que mai, ets i has de ser el president de tots els catalans. Dels 4,5 milions que no van anar a votar. El president que supleixi la incapacitat, la incompetència del senyor Mas i del govern de Catalunya. En quart lloc s'ha d'enfortir l'estat a Catalunya. L'estat de les autonomies ha funcionat i ha estat el gran èxit, però l'han traïcionat els independentistes i els rupturistes. L'estat ha de tornar a Catalunya, i ha d'enfortir-se. Més presència del govern, però sobretot, més presència de la història d'èxit col·lectiva que és Espanya. Explicar-la millor, vendre-la millor, i fer-la molt més atractiva. President, acabo. No podem permetre la manipulació, mentida i tergiversació de les mentides de l'independentisme. Hem d'esforçar-nos més i millor en contrarestar (...) Els catalans que se senten espanyols, els que estan aquí, els que són gairebé cinc milions de catalans, se senten orfes i desemparats. Necessiten respostes, que expliquem millor el que fem, i empara davant la impunitat dels independentistes'.

 Una senyora, al meu costat, molt amable, m'explicava que al poble del Penedès d'on és hi ha 1.600 habitants. 'I només cinc som del PP. Cada vegada em miren més estrany'.

La resposta de Rajoy a la imploració d'Alícia de visitar més Catalunya va ser dir-li que l'acompanyava en la soledat i després va comptar les vegades que ja ens havia visitat. Literal: 'Des de que sóc president del govern he estat, amb aquesta, setze vegades a Catalunya. Des que presideixo el PP, ja són 117 vegades. Avui hi ha la ministra de Foment. En el que portem de legislatura ella ha vingut 36 vegades. El ministre de turisme, 25. El d'economia, 23'. Un té la sensació que si mai arriba el dia Mariano Rajoy, als seus, els abandonarà sense gaire pena. Ni els coneix. Com sempre passa en estructures tan piramidals. I si es queixen gaire els recordarà les vegades que ja ha visitat Catalunya. Ahir, rodejat de cúpula, ni els va veure quan entraven, alguns diria que amarats de pluja, per la porta lateral de l'hotel de luxe que el 'presidente' va visitar.

EL COL.LEGI DE PERIODISTES CONTRA LA RODA DE PREMSA DE LA FISCAL MAGALDI.

Ja no ens sorprenen gaires coses dels estaments del poder espanyols, però ens ha sorprés l'actitut de la Fiscal en Cap de Barcelona, Ana Magaldi, en una roda de premsa on ha llegit un paper (no ha pogut aixecar gaire estona els ulls del paper), sense preguntes dels periodistes i sense preguntes en català.
Encara no entenem com els periodistes poden anar a rodes de premsa d' aquesta mena.
És molt d' agrair la denúncia del Col.legi de Periodistes de Catalunya contra aquesta roda de premsa. és un toc de dignitat que calia en un moment en què sembla que ens volen demostrar qui mana.


 

El Col·legi de Periodistes, contra la roda de premsa sense preguntes de la fiscal Magaldi

Convida els professionals a rebutjar aquestes pràctiquesEl Col·legi de Periodistes de Catalunya ha reaccionat de forma fulminant amb una condemna de la roda de premsa de la fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, que ha ofert una roda de premsa sense admetre tot seguit cap mena de pregunta.

L'entitat que agrupa la majoria dels periodistes catalans ha denunciat "aquesta pràctica restrictiva del dret dels periodistes a fer preguntes dins les seves competències com actors, servidors públics i facilitadors del dret a la informació de la ciutadania".

"No admetre preguntes per part del convocant -afegeix la nota del col·legi- pertorba la naturalesa d’una roda de premsa i menysté l’exercici professional i compromès del periodisme en un estat democràtic de dret.

Finalment, l'entitat ha demanat que "davant l’ús i la proliferació d’aquest tipus de convocatòries impròpies, suggerim el seu rebuig generalitzat per part dels periodistes, en defensa de la dignitat professional".

EL GOVERN ESPANYOL VISITARÀ LES COLÒNIES.

Aquesta setmana representants del Govern espanyol (amb en Rajoy al capdavant) visitarà les colònies catalanes.
Cap sorpresa, qualsevol representant de la metròpoli pot visitar les seves colònies quan vulgui. La sorpresa és que visita les colònies en el moment més crític del seu mandat per a dir el de sempre ("ni quiero ni puedo"), per a tant a què vé si no ha de dir res de nou?
El Govern espanyol s' està col.lapsant, el passat dia 9 es va donar per tancat l'actual "estado de las autonomias" i també la "modélica transición española", estem més prop que mai de sortir d' Espanya (si no fem errades grosses).
Coincidim en bona part de l' anàlisi d' avui d' en Partal i per això us l' afegim. Estem atents, és molt important la posició dels fiscals de Catalunya (més del que pensem) i les coses poden anar ara més ràpides.

 L’oportunitat

De totes les coses que podíem pensar que veuríem arran del 9-N, n'hi ha una que crec que no havia passat pel cap de ningú: la rebel·lió històrica dels fiscals catalans contra l'ordre de processar el president de la Generalitat. Poca broma. És una decisió d'unes conseqüències polítiques incalculables. I al mateix temps és una mostra diàfana de tot això que passa a Catalunya, i que és molt gros: l'estat espanyol s'ha esfondrat. Cosa que, sorprenentment, veu amb molta claredat el cap del seu exèrcit.

El 9-N més de dos milions de ciutadans simplement vam negligir l'existència de l'estat espanyol. El govern de Catalunya també ho va fer, perquè en desobeí clarament les decisions, i ningú no pot negar que això era molt més complicat. A mi no em perseguiran per allò que vaig fer, però a ells sí. Va ser, doncs, un gest decidit que caldrà apuntar-se per al futur immediat. Un gest, una actuació política, que ha dinamitat l'estat de les autonomies i ha originat això tan gros que vivim ara.

Tot és molt senzill d'explicar: els fiscals tenen dependència orgànica. No es poden rebel·lar. De fet, no s'havien rebel·lat mai, no n'hi ha cap precedent, d'això que passa ara. Si un fiscal vol prosperar, sap que no pot desobeir. Pot discutir tan fort com ho crega convenient i argumentar fins a l'extenuació, però no pot plantar-se i sobretot no pot desobeir ordres directes del fiscal general. Així doncs, que els fiscals catalans —col·lectivament, a més— es planten davant Torres-Dulce té un valor polític immens i serveix per a explicar on som millor que no pas cap altre pronunciament o esdeveniment. Perquè aquesta gent no són precisament independentistes.

Si sumem la desobediència dels fiscals, alts funcionaris, a la desobediència en massa dels ciutadans durant el 9-N i a la desobediència del govern català, és fa visible que l'estat espanyol mostra signes de col·lapse a Catalunya, com ha captat perfectament el cap de l'estat major de l'exèrcit de terra espanyol: 'Quan la metròpoli esdevé feble es produeix la caiguda.' Bufa!

L'esfondrament de l'estat és una condició prèvia, de manual, de qualsevol independència. Condició que resulta que també es compleix. És obvi que el fiscal general imposarà el seu criteri, però també és obvi que l'esquerda que s'ha obert és immensa, sobretot tenint en compte que Mas ha de ser jutjat pel Tribunal Superior de Catalunya.

Em reafirme, doncs, en allò que dic ja fa dies: anem arribant a un punt ideal i només hi ha el perill de les nostres errades. Les setmanes vinents em sembla que són el moment clau, el punt perfecte, per a emprendre el final del procés d'independència. El desconcert de l'estat és impressionant, a causa de la seua incapacitat per a fer front a les decisions que s'han pres des de les nostres files. Especialment la de convocar el 9-N i portar-lo a terme assumint-ne les conseqüències.

El 9-N va ser el dia de la ruptura. I això, com més temps passe, més clar és veurà. Res no serà igual, ja. De manera que ara cal concretar el procés d'independència i fer-lo efectiu de seguida. Per a la qual cosa hi ha una condició que ningú no pot eludir ni inventant-se discussions bizantines: cal guanyar les eleccions amb una contundència enorme. Unes eleccions que em sembla molt més que probable que les farem abans no cremen les falles a Bétera.

HEM DE TREBALLAR EL RECONEIXEMENT INTERNACIONAL DE CATALUNYA.

Primer de tot, cal felicitar a tots/totes els que van votar el 9 N. Cal felicitar especialment als més de 40.000 voluntaris i a tot aquest país que va demostrar com es pot exercir la democràcia fins i tot quan és negada.

Ja pensàvem que els altaveus de Madrid dirien que el 9N no va tenir cap importància. Però TOTS tenim claríssim que es va desobeir massivament i això no deixa les coses com abans.
Només cal que continuem junts, alegres i combatius fins al final.
Hem pensat que va bé recordar l'entrevista (apareguda a Nació Digital) a Daniel Turp (exvicepresident del Partit Quebequès)

Daniel Turp: «No hi haurà simpaties internacionals per a Espanya»

El president de la delegació oficial del Partit Quebequès al 9-N augura que l'Estat català trobarà aliats internacionals: "Quan el poble català s'hagi expressat a favor d'exercir la sobirania, el suport internacional prendrà una altra dimensió, hi haurà estats que tindran el coratge"

Daniel Turp, amb la resta de la delegació oficial del PQ. Foto: Marina Bou/Nació Digital.

L'exvicepresident del Partit Quebequès (PQ) Daniel Turp va encapçalar la setmana passada una visita oficial del seu partit a Catalunya per conèixer de primera mà com es desenvolupava el "procés participatiu" del 9 de novembre. Torna a creuar l'Atlàntic "impressionat", assegura. Tant per la mobilització independentista com per l'obstruccionisme estatal. Un obstruccionisme que, augura, es girarà en contra de Madrid si Catalunya arriba a proclamar-se independent de manera unilateral: "L'Estat espanyol es veurà molt perjudicat per l'actitud que ha mostrat fins ara. No hi haurà moltes simpaties per l'Estat espanyol. És més, no n'hauria de tenir."

De cara a l'endemà de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) que ha apuntat Artur Mas, apunta: "Cal preparar el reconeixement internacional." I augura: "Quan el poble català s'hagi expressat a favor d'exercir la sobirania, la qüestió del suport internacional prendrà tota una altra dimensió."

- Vostè ja va venir a Catalunya el 2009 amb motiu de les consultes populars. Quines diferències hi veu?

- Estem a mig camí entre un referèndum formal i un referèndum organitzat solament per la societat civil, com va ser el cas el 2009-10. Constatem que la Generalitat de Catalunya, a despit de les ordres dels tribunals, estava associada a tots aquests processos. Hi havia la implicació governamental, a través de l'organització, la inscripció, la informació web... També hem vist que la societat civil hi ha estat molt implicada. Per tant, és un mig camí entre el 2009 i els nostres dos referèndums.

- Al Quebec, i a diferència d'Escòcia, els dos referèndums no van tenir un acord amb el Canadà, però tothom els atorgava validesa política.

- Hi va haver un acord implícit. Perquè el govern canadenc va participar al referèndum, va acceptar el procés. No hi va haver acord formal com a Escòcia, cert, però sí que hi va haver participació oficial del primer ministre canadenc, de primers ministres d'altres províncies que van venir al Quebec a donar suport al "no"...

- Com ha vist la no-mobilització del "No" català?

- Nosaltres vam tenir dues grans campanyes, amb els partidaris del "Sí" i del "No", grans debats entre uns i altres..., i era una manera de fer que els quebequesos es preguntessin si els valia la pena ser un país, quines raons tenien per continuar al Canadà... Però aquí els que no desitgen la independència no donen raons, no volen ni debatre... De fet, no estan ni d'acord amb el dret a decidir dels catalans... I tot això no ho comprenem, perquè en una veritable democràcia, caldria fer campanya per convèncer els catalans que continuessin a Espanya.

- Aquí, els partidaris del "no" confien que l'Estat ho resoldrà tot mitjançant prohibicions.

- Però és que no resolen res. Diumenge ho vam veure bé! Vam veure la gent fent cues llarguíssimes, vam veure la qualitat de l'organització... Tot plegat era impressionant. La gent venia a dir-nos que eren capaços d'organitzar-se, orgullosos. Personalment, penso que vaig veure una democràcia en acció, una democràcia viva. Vam veure una cosa essencial que hauria de tenir tota democràcia: una veritable cultura democràtica. I això ja forma part de la vostra manera de ser.

- Tothom pensava que si al Quebec hagués guanyat el "Sí", França reconeixeria el nou país immediatament. En tant que al PQ teniu relacions directes amb França, com creieu que actuarà França en cas d'independència de Catalunya?

- Cal preparar el reconeixement internacional. Nosaltres vam preparar l'endemà del vot. El primer ministre tenia enviats a diverses grans capitals que havien negociat amb els diversos governs. No tant perquè reconeguessin immediatament el Quebec, però sí perquè "prenguessin acta" de la decisió democràtica dels quebequesos. És públic que França, en les hores següents al referèndum, tenia previst adoptar per part de l'Assemblea Nacional una resolució prenent acta de la decisió democràtica dels quebequesos d'esdevenir un país. És clar que nosaltres estàvem compromesos a negociar amb el Canadà, i en aquestes negociacions s'hagués plantejat el reconeixement internacional. Cal preparar-ho. Suposo que Mas ja hi deu haver pensat, el CATN també... És una qüestió de preparació, crec que el govern català hi començarà a reflexionar.

- És evident que Catalunya no representa el mateix per a França que el Quebec.

- Després d'unes eleccions plebiscitàries, que donaran un mandat al Parlament d'exercir la sobirania, la qüestió que caldrà afrontar és com preparar el reconeixement. I veureu que quan el català s'hagi expressat a favor d'exercir la sobirania, la qüestió del suport internacional prendrà tota una altra dimensió. Fins que no t'has decidit, els estats es resisteixen sempre a prendre cap decisió. Però quan un poble ha decidit, hi haurà estats que tindran el coratge.

- L'Estat espanyol insisteix en què l'Estat català sortirà de la UE i, fins i tot, de l'espai sideral.

- Crec que l'Estat espanyol es veurà molt perjudicat per l'actitud que ha mostrat fins ara. No hi haurà moltes simpaties per l'Estat espanyol un cop els catalans hagin dit que "Sí" a la independència a través d'unes eleccions plebiscitàries i sol·licitin el suport d'altres països. No hi haurà moltes simpaties. I hi afegeixo: no n'hauria de tenir, de simpaties, un Estat que rebutja que una nació exerceixi el seu dret fonamental de decidir el seu futur polític. Un cop el Regne Unit ha autoritzat el referèndum d'Escòcia, la posició del govern espanyol, que no proposa res de res... Per tant, no hi haurà simpaties per l'Estat espanyol l'endemà del vot català.

- L'Estat espanyol nega en rodó que Catalunya sigui una nació.

- Però és que negar l'existència del poble català és negar la realitat! Sou catalans perquè heu decidit que ho sou, ser un poble és un procés d'autoafirmació, ningú no pot venir a dir-te que no ets un poble. Perquè és la vostra opinió la que compta a l'hora de dir què sou. I mai no heu renunciat a ser poble, no? El que es va viure diumenge a Catalunya va ser impressionant, creieu-me. I, des del PQ, és fonamental per a nosaltres reafirmar el nostre suport amb aquest dret fonamental, i que el poble català té tant de dret com el quebequès i l'escocès de decidir. I aquest missatge l'hem transmès de manera sistemàtica amb tots els actors amb què ens hem reunit. Considerem legítim i apropiat venir a Catalunya a dir la nostra solidaritat és aquí, i dir a l'Estat espanyol que no és normal, en una democràcia, no deixar decidir als pobles decidir el seu propi futur.

EL 9-N AL PUNT DE MIRA DELS MITJANS INTERNACIONALS.

Continua l' expectació internacional, la història passa pel nostre país. CAL  VOTAR MASSIVAMENT SI +  SI.
Hem de demostrar que podem fer les coses ben fetes i podem demostrar que podem independitzar-nos del país veí d' una manera natural.
Molts països del món estaran demà pendents informativament del que passi a Catalunya, tants com 200 mitjans acreditats:

  El 9-N, EN EL PUNT DE MIRA DELS MITJANS INTERNACIONALS.

Nació Digital. Més de 700 periodistes de 200 mitjans de comunicació diferents cobriran la jornada; superant el nombre de professionals que va aplegar el referèndum d'Escòcia

Especial: Referèndum d'independència de Catalunya 9 de novembre de 2014

El procés participatiu d'aquest diumenge ha despertat l'interès dels mitjans internacionals. Aquest fet queda demostrat en la gran quantitat de periodistes acreditats per cobrir la jornada del 9-N; uns 700 professionals de 200 mitjans diferents organització es xifren fins el moment en més de 700 professionals de 200 mitjans. Una dada rellevant si es té en compte que al referèndum del 18 de Setembre d'Escòcia, el nombre de professionals acreditats va ser d'uns 550. També destaca les diverses procedències dels acreditats, entre els que es troben països llunyans com Tailàndia, Rússia, Canadà o el Japó. La base d'operacions per a aquests professionals és el pavelló italià de Fira de Barcelona, a Montjuïc.

Des del País Basc, la Maria José i la Oiane Pérez envien cròniques per a Ràdio Euskadi. Asseguren que "se li ha fet molt de seguiment" al procés participatiu perquè sorgeix la hipòtesi que es pugui fer també un 9-N a la basca. Malgrat això, consideren que, ara per ara, aquesta possibilitat és llunyana. "No sé si ara mateix tindria tant de suport social com a Catalunya. La societat està més dividida", indica Pérez.

Una reflexió semblant, tot i que es visqui en unes circumstàncies diferents, és la que es plantegen des de Lapònia o 'Sami', com en diuen a Noruega. Una comunitat de poc més d'un milió d'habitants, amb llengua i cultura pròpies però dividida entre quatre països: Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia. Des del fred ha viatjat a Barcelona l'Stein Storger Svala, del diari 'Ságat'. "Som una nació sense estat, i hi ha interès per moviments polítics i ciutadans, com és el cas del que fareu aquest diumenge", explica.

El periodista nòrdic veu encara una "utopia" que a Lapònia puguin ni tant sols organitzar un procés participatiu com el del 9-N, i ha estat especialment crític amb l'actitud del govern espanyol. "És una tradició espanyola aquesta postura des de Madrid", ha dit en to enigmàtic. Preguntat sobre què volia dir exactament, Stein Storger Svala comenta que "basant-se en fets històrics, Espanya té tradició de ser un país colonialista", ha comentat. "Discutir com cedir més llibertats no és un tema que els hi agrada tractar a Madrid. És la meva impressió", ha conclòs.

Similituds són també les que traça l'Ewe Serzysko, de la publicació Kultura Libertaria Weekly, de Polònia. "Allà tenim força informació sobre el que està passant a Catalunya; ens mereix molta atenció", explica a l'ACN. Serzysco afegeix que el seu és, possiblement, un dels països d'Europa que més assabentats estan de l'actualitat catalana. "Per circumstàncies que hem viscut, ens sentim identificats", assenyala. Tal és així, que comenta que, en una ràdio on treballava abans, la corresponsal a l'estat espanyol estava establerta a Barcelona, i no pas a Madrid.

Aquesta periodista polaca, interessada en temes internacionals i en processos de participació com el de Catalunya i Escòcia, destaca el fet "inusual" que es materialitzarà aquest diumenge. I ho analitza en positiu: "Amb tanta gent participant, l'atmosfera és increïble", diu, recordant l'acte de final de campanya de l''Ara és l'Hora', a Montjuïc. Per contra, deplora l'actitud del govern espanyol. Defineix com a "molt dolenta" i "no gaire democràtica" la seva gestió. "Condemnaria qualsevol postura contra el dret d'expressar-se", ha dit en títol personal.

La 'TV3' de Tailàndia

I des de Tailàndia han arribat a Barcelona un càmera i un redactor de la TV3 tailandesa. Tot i la llunyania, hi ha interès vers el moviment ciutadà que ha envoltat el 9-N. "Havia de ser un referèndum i ara ho han canviat", ha analitzat. "Però he vingut aquí, no només per cobrir la notícia del 9-N en sí, sinó per explicar a la nostra audiència més sobre Catalunya", afegeix. "Es coneix Barcelona, però no tant Catalunya", certifica.