dissabte, 28 de març del 2015

CATALUNYA CONTINUARÀ ENDAVANT MALGRAT MONTORO.


El ministre d'Hisenda i Administracions Publiques, Cristóbal Montoro, assegurava que Catalunya creixeria més si la Generalitat "es dediqués al que s'ha de dedicar".
Faria riure una mica, si no fos que s' ho creu i tot quan ho diu i a més a més ens vol donar lliçons a nosaltres. Qui s' ha cregut qui és el Montoro?
Que vagi reflexionant en aspectes com: quins són els estats amb infraestructures més deficitàries del mon? quins són els estats amb un índex d'atur més disparat ? quins són els estats amb un frau fiscal més alt? I amb una percepció ciutadana més negativa sobre els polítics?  
PoTser també caldria pensar com és que alguns ajuntaments governats pel PP o pel PSOE tenen un endeutament tan alt i perquè "comunidades autónomas" governades pel PP estan tan endeutades (suposem que no cal dir els noms) o perquè la ciutat de Madrid (governada pel PP) està 7 vegades més endeutada que Barcelona. I sembla que a Madrid no tenen cap procés sobiranista al cap.
També caldria que fes una reflexió a veure de quin partit són el percentatge més alt de persones imputades en frau fiscal a Espanya? I amb quin partit tenen relació els majors defraudadors econòmics espanyols?
Que pensi també perquè han posat aquests marges d' endeutament i de com està tractant les administracions estatals, autonòmiques i municipals, potser s' adonarà que "todos NO somos iguales". I per si és poc, no hi ha cap intent de canviar l' espoli contra els catalans i catalanes.

Catalunya continuarà endavant, Sr, Montoro, malgrat vostè, malgrat el PP i malgrat els Governs espanyols (de qualsevol signe). 

dimecres, 25 de març del 2015

AFEGIM CONDOL ALS FAMILIARS

Afegim el nostre més sentit condol als familiars de les víctimes d' aquest accident als Alps. A TOTS i a TOTES.

diumenge, 22 de març del 2015

NO ÉS LAPAO

Ahir, 21 de març, Dia Mundial de la Poesia. 
La Plataforma per la Llengua posava un text curt i clau: "Portem els atacs que pateix la llengua catalana a Europa amb la teva ajuda: http://ow.ly/KzWS5 #noésLAPAO"



dimarts, 17 de març del 2015

LA UE I CATALUNYA (AVÍS).

Cal tenir en compte aquest avís nord-americà que ens comenta avui en Partal a Vilaweb. Cal tenir en compte que depenem de nosaltres i que ho anàvem fent prou bé fins el 9-N (ara la imatge que donem a l' exterior és de tacticisme i "emboirament").
Cal tenir en compte, però, que necessitem un reconeixement internacional i unes complicitats que s'han de treballar dia a dia, per quan donem un senyal a l' exterior de que volem ser un país independent no hi hagi cap dubte ( i el senyal no és convertir un referèndum en una consulta pactada, ni unes eleccions "autonòmiques" en plebiscitàries). Hem de començar la campanya ara i ens hem de treballar dos sectors difícils: la gent gran i els barris de grans ciutats votants del PP-PSOE i declarar la independència des del Parlament. Així ho veiem des de Catalunya, Nació.
Tenim en compte l' avís de Partal i per això us l' afegim, així com el comentari d' un lector de Vilaweb (a continuació) que també ens ha semblat prou interessant per al debat i reflexió de cadascú:

 Ahir a Washington hi hagué una jornada de debat molt interessant sobre el procés polític que viu Catalunya. Va ser organitzada pel Diplocat i la George Washington University i hi van participar experts catalans i nord-americans de molt pes.
Un d'aquests experts fou Paul Williams, professor de dret i relacions internacionals de l'American University i fundador del Public International Law & Policy Group. Williams va fer una sentència que em va deixar corprès, però que ja cal que tinguem ben en compte: el problema és a Brussel·les. (Vull remarcar que Williams és conegut des de fa anys per la seua activitat negociadora i diplomàtica a tot el món, especialment en processos de pau, però també en processos d'independència.)
  
Concretament, Williams va dir que Madrid no era cap problema, perquè la seua posició era ben previsible, que l'Haia (la Cort Internacional de Justícia) no era cap problema després de la sentència de Kossove, que Nova York no era cap problema, perquè la comunitat internacional no posaria cap impediment especial al reconeixement de Catalunya, i que el problema únic i real que tenim els catalans és la indefinició de Brussel·les, que ja fa massa que dura.
  
Com va explicar ben gràficament, el reconeixement diplomàtic d'un nou estat sempre és un no d'entrada, que més o menys ràpidament passa a ser un sí quan aquell qui pot fer el senyal adequat el fa. I això aquests darrers anys ha passat trenta-sis voltes, va dir, amb trenta-sis nous estats que ningú no volia reconèixer però que avui ja no discuteix ningú.

Seguint aquesta experiència, en el cas de la proclamació de la independència de Catalunya els estats restaran quiets fins que no vegen el senyal que cal actuar. I --pense jo que molt encertadament-- el professor Williams afirma que el senyal ha de venir de Brussel·les: en el moment que la Unió Europea reconega que Catalunya en continua formant part com a estat independent no hi haurà cap estat del món que s'hi opose, tret potser d'Espanya.

Ara, Williams mateix diu que Europa, de moment, es limita a fer l'estruç i a amagar el cap sota terra. I remarca, per tant, que haurem d'obligar Europa a mirar la realitat cara a cara. Aquesta, i no cap altra, és la batalla clau que ens espera. Batalla, per cert, en què Williams creu que tenim molts punts a favor, simplement perquè ara ja som membres de la Unió Europea i el projecte continental no podria resistir l'expulsió de set milions de persones només perquè no sap com resoldre's allò que, al capdavall, no és sinó una remodelació de les fronteres interiors.
 Recomane de no perdre de vista l'avís que ens arriba de Washington…
Vicent Partal.

Com més s'allargui el procés, més perill hi ha que acabi malament. La republica era més democràcia que l'actual monarquia i en 6 anys tot s'en anà en orris. Que vull dir?: si cal anar a Bruseles, doncs anem a Bruseles. Si l'11 de setembre som capaços d'anar-hi la meitat dels que ens varem mobilitzar en la via o la bebaixa, seria un èxit, poser definitiu. Posarem Europa potes
enlaire, serà impossible que no ens vegin.
Per curiositat: Resistiran els obstuccionistes no fer-ser la foto a Bruseles?
Post Data segona: Si no expliquem els números d'España de manera senzilla a les classes populars, votaran el 27 de setembre a favor d'aquesta España, inviable economicament, tal com ens explicaba amb
tanta claretat fa uns mesos en Edward Hugues al seu Blog. Caldrà ser molt contundents desmentint.
Ignasi de Y. (lector de Vilaweb)

dissabte, 14 de març del 2015

ELS VOTANTS DEL PSC I EL BLOC UNIONISTA.

Ahir treia un article "Nació Digital" (us el posem a continuació), però com que creiem que té més matisos dels que sembla, us posem un comentari posterior nostre:

Els votants del PSC són els que se senten més espanyols

El 40,4% dels que fan confiança als socialistes es consideren espanyols que viuen a Catalunya

 , Barcelona | Actualitzat el 14/03/2015 a les 01:02h
Miquel Iceta (esquerra), amb Josep Ramon Bosch (dreta) a l'acte de SCC de commemoració de la Constitució. Foto: Marina Bou/Nació Digital.


El darrer Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió publicat aquest divendres ha estrenat el nou format de pregunta sobre sentiment de pertinença. El CEO demana als enquestats amb quina frase se sent més identificat: si com un català que viu a Catalunya; com un català que viu a Espanya; com un espanyol que viu a Catalunya; o bé com un espanyol que viu a Espanya. Un posicionament que deixa els que diuen ser votants del PSC com els que se senten més espanyols.

Així el 40,4% dels votants socialistes asseguren que són "espanyols que viuen a Catalunya". Un percentatge que gairebé dobla el 22% dels votants de Ciutadans o del 22,7% de votants del PP que s'identifiquen amb aquesta fórmula. Un percentatge espanyolista que encara s'incrementa més si hi afegim el 12,6% que asseguren sentir-se espanyols a Espanya. És a dir, el 53% dels votants socialistes se senten espanyols. Una xifra inferior al 48,4% de PP que són espanyols que viuen a Espanya o espanyols que viuen a Catalunya.  Només el 14,4% dels fidels al PSC es considera un català que viu a Catalunya. 
Comentari de Catalunya. Nació, Independència:
1. El PSC està en caiguda lliure, i cada vegada és més PSOE i menys PSC-PSOE fruit de la direcció que han tingut els darrers anys: han hagut de posicionar-se en relació a l' enfrontament Catalunya- Espanya, han optat per situar-se al costat d' Espanya i han hagut d' apropar-se a PP, UPyD i Ciudadanos.
Aquesta situació els ha fet deixar l' eix "dreta-esquerra" on es trobaven molt còmodes, entenent que dreta era el PP i esquerra eren ells. Els nous companys de viatge no agraden a alguns votants. malgrat tot.

2. Malgrat la caiguda del PSC (ara PSOE- PSOE) hi ha molts votants socialistes que entenen que la independència de Catalunya no va amb ells i que si han d' anar a votar, votaran en contra. Però això no implica que siguin els votants més espanyolistes. No cal cap enquesta per saber que el nacionalisme espanyol més radical està en els votants de Ciudadanos, PP i UPyD. Per tant caldria convéncer a aquests votants PSOE que els és més beneficiós per la seva vida, la seva economia i el seu dia a dia un estat independent que comença de nou sense el llast espanyol (monarquia, exèrcit ultraconservador, constitució conservadora, dependència exterior, etc. etc) i tenir un nou marc jurídic-polític més obert, decisions sobre les pròpies infraestructures, decisions sobre internacionalització del nostre comerç, turisme, hisenda pròpia, millora dels transports, educació, etc.

3. Això ho podem fer, només cal que sortim del cul-de-sac on ens hem (i ens han) posat ara. On estem actuant mirant les enquestes que van sortint i que van argumentant que "el sobiranisme està baixant". Hi ha més vida més enllà de les enquestes amanides. Els votants PSC i d' altres poden entendre que viuran millor en una Catalunya independent. Les constitucions noves SEMPRE són i han estat més progressistes i han millorat totes les constitucions anteriors. Potser seria hora de començar a fer campanya electoral pel 27-S per convéncer l' electorat. La campanya no és sobre si seran unes eleccions "plebiscitàries" o no i tampoc sobre si "ens les deixaran fer plebiscitàries o no", la campanya és per tenir majories clares per la independència. I no badem perquè aquestes poden ser les eleccions més importants de Catalunya dels darrers cent anys.            

dimecres, 11 de març del 2015

RETORN DELS TOROS A CATALUNYA??

No ens podiem esperar una altra cosa del PP, de Wert i de les idees falsament culturals espanyoles.
Com no anem amb els ulls ben oberts, en poc temps tornarem a tenir toros a Catalunya. Ells continuen treballant, encara que nosaltres sembla que descansem.

 
Wert obre una via per al retorn dels toros a Catalunya

El PP fa ús de la majoria absoluta · Diu que la llei aprovada vol 'preservar i donar valor a la cultura comuna'

La comissió de cultura del congrés espanyol ha aprovat el projecte de llei per a la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. Segons els portaveus d'ERC, CiU el PNB, IU i PSOE, el text envaeix les competències de les comunitats autònomes i obre una via que l'executiu espanyol podria utilitzar per imposar el retorn dels toros a Catalunya.

La llei s'ha aprovat en comissió per 23 vots a favor (PP i UPN), 6 en contra (CiU, ERC, PNB i IU) i 11 abstencions (PSOE i UPyD). Prèviament, el PP ha rebutjat la majoria de la vuitantena d'esmenes presentades pels grups de l'oposició --ha acceptat simplement retocs tècnics. Ara passarà al senat, on els grups podran presentar més esmenes.

L'article problemàtic

La polèmica se centra en l'article 11 de la llei, que estableix això: 'Correspon a l'administració general de l'estat la garantia de la conservació del patrimoni immaterial espanyol, promoure'n l'enriquiment i fomentar i tutelar l'accés de tots els ciutadans a les seves diverses manifestacions.'

D'acord amb la llei, l'estat s'encarregarà d'elevar a la UNESCO les propostes per a la inclusió de béns culturals immaterials a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

L'oposició en destaca objectius amagats

Durant el debat en comissió, totes les formacions de l'oposició han denunciat els objectius ocults del govern espanyol.

El portaveu d'ERC Joan Tardà ha apuntat que amb aquesta llei l'executiu espanyol pretén fer una maniobra per acabar forçant el retorn dels espectacles taurins a Catalunya per la via del Tribunal Constitucional espanyol.

Segons Tardà, com que la mesura que la norma estableix que l'estat té competències per a la protecció i salvaguarda del patrimoni immaterial -- partint de l'aprovació al congrés, el 2013, de la llei que ja declarava els toros com a bé d'interès cultural--, la llei permetrà a l'estat de presentar un conflicte d'interessos davant el Tribunal Constitucional contra la llei del Parlament que prohibeix els toros.

'Apareixerà l'àrbitre d'un TC amb dotze magistrats comprats políticament que el govern espanyol vol que rematin la jugada', ha dit. Tardà ha recordat, a més, que les comunitats autònomes ja disposen lleis pròpies de salvaguarda del patrimoni immaterial.

La portaveu de CiU, Montserrat Surroca, també ha denunciat l'interès ocult del govern espanyol d'impulsar la tauromàquia a través d'aquesta norma: 'Una vegada més, el govern central fuig dels problemes reals de la cultura, presenta un projecte que en cap cas no era demanat, i a més incideix en un terreny com el del patrimoni immaterial que l'experiència ens diu que funcionava adequadament.'

El portaveu del PNB, Joseba Agirretxea, també ha acusat el govern espanyol de voler aprofitar la norma per envair les competències de les comunitats en una 'vocació hipercentralitzadora', igual com la portaveu d'IU, que ha afirmat que és una llei 'invasora' que pretén imposar una visió molt determinada de la 'marca Espanya' que 'no és la de tots els espanyols'.

El portaveu del PSOE, Guillermo Meijón, ha dit que la llei tenia 'zones de dubtes i ombres' sobre l'autèntica intenció del govern espanyol respecte dels toros, i ha demanat que en el tràmit al senat s'aclarissin les competències de la norma.

Per contra, la portaveu del PP, María Carreño, ha negat que el projecte de llei laminés o envaís competències de les comunitats autònomes. Tanmateix, no ha desmentit pas que la norma permeti d'obligar el Parlament de Catalunya a tornar a autoritzar els toros.

Segons Carreño, la norma es limita a 'perfilar un conjunt de línies mestres' perquè les comunitats puguin dictar les seves regulacions en aquesta matèria. L'únic objectiu, ha dit, és 'promoure i donar valor a la cultura comuna'.

Antecedents

L'any 2010 el PP --aleshores a l'oposició-- ja va presentar un recurs contra la prohibició dels toros a Catalunya. El tribunal el va admetre a tràmit i resta pendent de sentència.

El 2013 el ple del congrés va aprovar amb els vots del PP i UPN --i l'abstenció del PSOE-- la iniciativa legislativa popular per a declarar els toros com a bé d'interès cultural.


A diferència dels recursos interposats pels partits o altres administracions, els que interposa el govern espanyol davant el TC poden anar acompanyats d'una petició d'aplicació de l'article 161.2 de la constitució espanyola, perquè se suspengui per un termini mínim de cinc mesos qualsevol llei autonòmica impugnada. L'estat ja ha emprat aquest recurs quan ha actuat contra lleis catalanes com la de consultes o la d'acció exterior.

dijous, 5 de març del 2015

BARNILS I PODEMOS

Un article molt interessant de l' Andreu Barnils sobre  Podemos:


Benvolguda Gemma Galdón,

Som veïns al carrer de Ferlandina de Barcelona. Com que la teva empresa, Eticas Consulting, té grans finestrals, veig quan hi ets. Quan hi ets, passo per veure si puc parlar amb tu. Ho he provat unes quantes vegades, i no hi ha manera. No et va mai bé. Amb els de Podem, els de VilaWeb hi estem de pega. Si hagués pogut, m'hauria agradat demanar-te això que explico en aquesta carta pública:


Primer de tot, 'chapeau' per tu! Vas fer pública la teva declaració de béns. D'això, no en pot presumir tothom. S'hi pot veure que tens uns 300.000 euros en comptes bancaris i ja he vist que se t'han tirat al damunt perquè, amb aquestes xifres, et defineixes com a 'precària'. Doncs a mi em va sorprendre més que haguessis guanyat 10.000 euros gràcies als rendiments d'actius financers. La primera pregunta seria, doncs, si això és el que sembla: inversions en economia especulativa. Ho és? I, si ho és, si et sembla ètic de fer-ne, militant com milites a Podem.


Després he visitat la vostra pàgina web, que oferiu en espanyol i en anglès. La vostra empresa es dedica a assessorar. Feu informes, estudis, conferències, articles, centrats en l'impacte de la seguretat i les noves tecnologies sobre les persones. N'has escrits molts articles, comaquest al diari El País, on alertes del món de vigilants i vigilats on vivim. Estats i bancs que ho saben tot de nosaltres. Partint d'això, quan he anat a la llista d'empreses amb què ha treballat la teva, m'ha sobtat de trobar-hi aquestes: l'empresa Atomic Weapon Establishment PLC, l'espanyola Indra Systems, el Banc BBVA i PriceWaterhouse, a més dels ministeris d'Interior dels Països Baixos, Letònia i Suècia.


L'empresa Atomic Weapon Establishment PLC es dedica a fabricar armament nuclear al Regne Unit. Concretament, capçals nuclears. La segona, Indra Systems, també treballa en part per a la indústria militar espanyola. El BOE va ple de contractes entre l'exèrcit espanyol i Indra. El banc BBVA ha estat denunciat per Justícia i Pau arran de la implicació en la venda d'armes, i també per part de la PAH arran dels desnonaments. Pel que fa a PriceWaterhouse, podria dir que és una de les grans auditores mundials, 'casta' pura, segons el llenguatge Podem.


Veient la llista, seria fàcil de caure en la demagògia: la Galdón treballa per a la indústria de l'armament! Treballa per a BBVA! Treballa per a PriceWaterhouse! Seria fals. Potser treballes 'amb' la indústria de l'armament. Potser només heu coincidit en conferències. Potser treballes amb ells sense cobrar. Potser sí que en cobres. Potser treballes per a ells justament per fer-los estudis en què els alertes de l'impacte que poden tenir els seus productes en la societat.


Quant a Indra, per exemple, veig que hi has col·laborat amb un programa de control dels passaports en tot de països europeus. Control de passaports que, en comptes de fer persones, fan màquines. I com més harmonitzades, millor. En aquest programa hi treballeu unes quinze empreses. M'agradaria saber exactament quin paper hi has fet? Alertar els vigilats? Millorar la feina dels vigilants? I en la resta d'esmentats? Quines feines concretes has fet per a PriceWaterhouse, BBVA, l'empresa nuclear britànica o els ministeris d'Interior europeus?


No tens por, Gemma Galdón, que els vigilants aprofitin la teva feina per, simplement, rentar-se la cara? I si els informes d'Eticas Consulting serveixen perquè continuïn vigilant-nos d'una manera més efectiva, més neta, més democràtica, però igualment poc ètica? O potser no, ens tens enganyats a tots i fas informes perquè ens vigilin encara més? No hi veus incompatibilitat, entre ser de Podem i treballar per a Indra, PriceWaterhouse, BBVA o empreses d'armament britàniques, en cas que ho facis cobrant? On és el límit? No parlo --ben entès-- del límit des d'un punt de vista legal, sinó des d'un punt de vista polític i ètic.



Tot això et volia demanar. I crec que les teves respostes ajudarien molt a entendre què voleu dir els de Podem quan parleu de 'noves maneres de fer política'. Resto a la teva disposició, dues portes més avall de la teva empresa, i moltes gràcies per endavant.