ESPANYA NO VOL CANVIAR: LA MAJOR PART DE VOTANTS ESPANYOLS ESTAN D' ACORD AMB AQUEST GOVERN. NOSALTRES FA TEMPS QUE HAVíEM DE MARXAR.

El Govern espanyol no canviarà, n' ha sortit reforçat d' aquestes eleccions passades i previsibles (ja ho havíem dit nosaltres i altres partits, entitats i col.lectius). Què és el que no entenen o no volen entendre alguns catalans i catalanes?
Perquè és ben evident que l' electorat espanyol ho ha deixat clar (per tercera vegada consecutiva). Si hi ha algú que no ho acabava d' entendre, hi ha un percentatge alt de votants espanyols que hi estan molt còmodes en aquesta Espanya. Però nosaltres no, i només cal veure els resultats a Catalunya.
Però també han donat una estocada mortal a la proposta dels referèndums pactats. Només hi ha una via possible i això tothom ho sap. La DUI obre camí.

Clar, com sempre, l' article de Ramon Cotarelo, per si algú encara no ho entèn:

Només a mitges o potser res en absolut. Una cosa sí que ha quedat clar: els espanyols no volen canviar. Han donat la majoria a un partit de dretes, el PP, l'únic que ha augmentat en vots. Podien haver votat a un d'esquerres, el PSOE o Units Podem, però no ho han fet. Al contrari, els dos han baixat en vots i el PSOE també en escons. Podien haver votat a un partit que es diu de centre. Però ho han fet per un de la dreta amb un historial delictiu comprovat, un partit que és una associació de malfactors, imputat pels jutges, presidit per un sospitós d'haver cobrat sobresous il·legals, un partit corrupte, franquista, nacionalcatòlic, centralista i catalanòfob. No li han donat la majoria absoluta, com el 2011, però li han encomanat formar govern minoritari, cosa que farà en aliança amb Ciutadans i, segurament, comptant amb el suport de la minoria basca i el diputat nacionalista canari, és a dir, 175 escons. Podrien ser 176 i majoria absoluta si es donés un episodi de "tamayazo" hipòtesi gens desgavellada en un sistema polític tan opac i corrupte com l'espanyol.

Si l'electorat hagués donat majoria a l'esquerra, potser les coses s'haurien estat una mica diferents. Però no a Catalunya doncs, tant amb la dreta com amb l'esquerra dominada pel PSOE, les possibilitats que Espanya accedeixi a convocar un referèndum català (qualsevol tipus de referèndum) són inexistents. A dia d'avui hi ha 244 diputats en les Corts contraris al referèndum, més de dos terços.

Els espanyols no volen canviar i qui digui que és possible canviar Espanya està mentint deliberadament.

Quines són les opcions per a Catalunya? Si Podem no va poder fer el sorpasso al PSOE a Espanya, tampoc va poder fer-li-al bloc independentista a Catalunya, que, tot i que ha perdut vots (CDC), s'ha mantingut molt bé en escons. I ara correspon aplicar els ensenyaments de les eleccions generals.

Si a Espanya no hi ha cap possibilitat de referèndum, si no es pot parlar seriosament de reforma de la Constitució. Quin sentit té proposar un referèndum pactat amb l'Estat, com fa En Comú Podem?

També a Catalunya es necessita claredat. I es pot aconseguir. És clar que l'oferta del referèndum pactat és una via morta o un engany. I clar també que el bloc independentista manté el seu suport parlamentari al full de ruta. Falta per veure si la CUP segueix en la seva actitud erràtica pel que fa al govern independentista per la qual han demanat perdó però sense especificar què pensen esmenar. I setembre, quan augmenti la pressió del govern espanyol i calgui pronunciar-se sobre la qüestió de confiança de Puigdemont està a la volta de la cantonada.

El resultat del Brexit ha ajudat bastant a portar claredat. Ha deixat clar que amb un 52% cal prendre decisions transcendentals. És obvi que amb el 51% també i això clarifica molt. Cal afegir el més que probable nou referèndum d'autodeterminació a Escòcia i es veurà que a Catalunya correm perill de retardar-nos.

En el termini immediat, Catalunya haurà de decidir per una mesura de caràcter unilateral; un referèndum o una declaració unilateral d'independència (RUI vs DUI). I cada vegada està més clar que la més segura i més prometedora és la DUI perquè és institucional, legítima, no compromet la posició dels funcionaris a Catalunya, s'internacionalitza immediatament la qüestió i la sotmet a arbitri judicial internacional amb una perspectiva molt elevada de sortir triomfant.

I, sobretot, perquè és una decisió clara que obliga les forces polítiques de caràcter ambigu (els comuns) o erràtic (els cupaires) a aclarir la seva actitud.

CATALUNYA, PODEMOS I LES ELECCIONS ESPANYOLES.

Serem clars: aquestes eleccions espanyoles no ens serveixen de res als catalans /es. Els que diuen (PSOE) que l' objectiu es fer fora Rajoy, després apuntalaran el govern del PP perquè no tindran altra opció, els que no diuen res (Ciudadanos) perquè no tenen cap mena de programa pactaran amb qui sigui per estar al govern espanyol i fer mal a Catalunya i els que prometen referèndums (Podemos) ja han dimitit del que van dir i es presenten com la garantia de la unitat d' Espanya i tornen al corredor central.
Tot això ja ho sabem, res de nou. Que no ens tornin a enganyar més amb "la nova política" vella. El govern que governi a Espanya sempre anirà en contra perquè els convé mantenir una militància (la seva) que "no acepta privilegios para Catalunya". Estem perdent el temps.
Per una altra part, no entenem com hi ha vot independentista (percentatge petit) a Podemos. Malgrat aquest dualisme d' alguns votants catalans que voten diferent a les eleccions catalanes i espanyoles. Potser no veuen que no hi ha cap possibilitat de canvi a Espanya? No veuen que tornarà a guanyar el PP? I no veuen que no es voldran fer unes altres eleccions i PSOE i Ciudadanos apuntalaran el govern del PP per evitar noves eleccions espanyoles?
I els partits catalans no veuen que l' enemic no és Erc, la Cup o Cdc, sinó Podemos que guanyarà les eleccions espanyoles a Catalunya com va fer sempre el PSOE? I se situaran en una còmoda oposició a Madrid prometent-nos el que mai faran. En això coincidim amb l' Andreu Barnils (article a vilaweb que us afegim).
No podem esperar res de cap lerrouxisme, hem de fer el nostre camí.
ANDREU BARNILS A Vilaweb:

La Campanya d’En Comú Podem (ECP) a les eleccions catalanes és realment un bany de realitat: ja no volen els vots independentistes. No m’explico d’altra manera que no tractin el referèndum d’independència com una línia vermella, i que en cap cas defensin amb ungles i dents el grup propi a les Corts Espanyoles. A diferència de les eleccions passades, en aquesta ocasió no en fan cap bandera, d’això. O almenys això em sembla a mi. I per això arribo a la conclusió que la seva tàctica no és recollir el vot independentista. Vot que no era menor, per cert.

Així, segons aquest estudi del politòleg Jordi Muñoz, a partir de l’enquesta del CEO, un de cada cinc votants independentistes del 27-S, van acabar votant En Comú Podem les passades eleccions espanyoles. En diuen vot dual. A Catalunya voto una cosa, a Espanya, una altra. Ha passat tota la vida. La pregunta, evidentment, és quants votants d’ERC, CDC i CUP els votarà aquesta vegada. Un que sembla que no ho farà és Quim Arrufat, qui aquesta setmana ha deixat anar per Twitter un contundent ‘Vomito’ a una de les propostes de Podem. Recordem que el 20-D el mateix Arrufat va insinuar que els votaria. Això lliga amb persones del meu entorn immediat, que van votar ECP el 20-D, i aquesta vegada no ho pensen fer. En el seu cas, el pacte Colau-PSC els ha fet molt mal.

Sí aquest fet fos cert, cosa que està per veure, perquè una cosa són les enquestes i els entorns immediats, i l’altra la realitat, en cap cas vol dir que ECP no pugui millorar els resultats. És clar que poden augmentar de vot. Passa que el pescarien de PSC i C’s. I per tant ens podem trobar que el diumenge vinent tinguin més de 12 diputats. És el que diu aquesta enquesta de La Vanguardia. ECP puja. En canvi, no és el que diu aquesta enquesta de El Confidencial, on ECP s’estanca, i és Esquerra Republicana qui pot pujar.

Per cert, per mi, gran campanya d’ERC. Gran campanya. Els tornaré a votar. I, tot i ser eleccions espanyoles, ho faré amb ganes. Molta sort a CDC, també ho vull dir, tot i que no han vist, com els republicans, que el gran rival a batre és ECP. Els convergents tenen una setmana per a rectificar. Veurem què fan.

Sigui com sigui, per mi no és el mateix que ECP sigui, com el 20-D, la casa comuna d’independentistes i federalistes. Per què van realment aconseguir teixir un relat que anava en aquesta direcció. Aquesta vegada, però, el seu relat és un altre. Parlen de corredor mediterrani, però també de corredor central, de patriotisme espanyol, d’una Espanya que reconegui els drets dels catalans. I això, a mi, sí que no em preocupa gens. Però gens. És el relat del PSOE de tota la vida. Res de nou sota la capa del sol. De nova política, això no en té res. Això sí, pot recollir el vot del PSOE i C’s.

DEMÀ DIUMENGE: TOTS A LA MANIFESTACIÓ EN DEFENSA DE L' EBRE.

Catalunya, Nació, Independència exposa el seu suport total als referèndums que es faran aquest diumenge a Euskalherria i també suport total i assistència a la manifestació en defensa de l' Ebre, demà diumenge.
El referèndum-trampa de diumenge passat a Tortosa per un tema de memòria històrica no pot desviar l' atenció del que estem fent en aquest país. No ens aturaran.
Ni les terres de l' Ebre es redueixen als mínims percentatges que van votar en una ciutat (Tortosa), ni el projecte de país que estem fent ha de canviar gens el procés unitari, ni ha canviat gens la legitimitat de les propostes pel futur d' una part del nostre territori i la defensa del riu.
Com déiem abans, suport a la manifestació i assistència necessària de tots i totes.
Us pengem l' entrevista a un dels quatre portaveus, Manolo Tomàs, de la PDE. Bona lectura.

 La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) vol inundar els carrers de Barcelona de color blau per la manifestació que farà demà. Sota el lema ‘L’Ebre sense cabals és la mort del delta’ els organitzadors volen donar una imatge d’unitat i demostrar a Europa que es tracta d’un afer de país i no d’un tema residual. ‘El PP està dient per Brussel·les que és un tema local, insolidari i la punta de llança de l’independentisme català’, explica a VilaWeb Manolo Tomàs, un dels quatre portaveus de la PDE.

Està preocupat pel baix suport que pugui tenir la marxa arran de la consulta de monument franquista de Tortosa, dos esdeveniments diferents que molts han vinculat per una simple raó geogràfica. ‘La consulta de Tortosa no hauria de contaminar la imatge de les Terres de l’Ebre’, diu Tomàs, i demana el suport de la resta del país, un escalf que ha costat esforços aconseguir. També ens explica quines són les estratègies a curt termini de la PDE i amb les quals es pretén que Europa obligui l’estat espanyol a canviar el Pla Hidrològic de l’Ebre.

—La consulta de Tortosa sembla que ha enrarit l’ambient de cara a la manifestació de diumenge. Creieu que simpatia dels catalans per la defensa de l’Ebre ha quedat molt tocada?
—Bé, jo el que penso és que ha quedat molt tocada la imatge de Tortosa i de rebot, això ha tocat la imatge de les Terres de l’Ebre. En tot cas, jo voldria matisar que hi havia 28.000 persones cridades a votar en la consulta. Van votar vuit mil i d’aquestes, a cinc mil no els molestava el franquisme i a tres mil ens molestava molt. Per tant, és un tema local, molt concret que creiem que no hauria de contaminar la imatge de les Terres de l’Ebre. En part, a la manifestació també pretenem donar la visió real de les Terres de l’Ebre i no d’un nucli tan tancat i tan centrat en una cosa que no s’hauria d’haver fet.

—Què diríeu a aquelles persones que vinculen la consulta de diumenge amb la lluita contra el pla hidrològic de l’Ebre?
—Jo els diria que la consulta del monument feixista ha estat una mala gestió per part de determinats àmbits polítics de l’Ajuntament de Tortosa. Que uns polítics no gestionin correctament una matèria tan clara com la memòria històrica, no ha de contaminar una lluita que va començar durant el franquisme, l’any 1973, i que ja defensava el riu, la conservació del delta i la defensa d’un país equilibrat. Des de laPDE celebrem, saludem i agraïm el gest que es va fer el dia 7 de febrer per visualitzar la defensa de l’Ebre com un tema de país. Nosaltres no tenim cap intenció de menystenir el Parlament de Catalunya. Formem part de Catalunya, volem formar part del sentiment general de país i en aquest sentit demanem que es desvinculi la lluita de les Terres de l’Ebre d’un tema que en som totalment aliens.

—Us preocupa que es pugui produir un trencament entre el país i les Terres de l’Ebre?
—És que ens ha costat molt tenir el reconeixement de la resta de Catalunya amb la problemàtica del Delta de l’Ebre perquè és un tema difícil d’entendre. Perquè la problemàtica de l’aigua és complexa, hi intervenen molts factors i hi ha més rius de Catalunya que estan sobreexplotats i que tenen problemes molt similars als nostres. Per això hem intentat fer entendre que la lluita de les Terres de l’Ebre abans del pla hidrològic era una lluita que tenia valors mediambientals molt importants, que defensava un ecosistema que és patrimoni de tota la societat i sobretot, que feia falta un país on es tingui en compte tant la gent que vivim a la perifèria com la que viu a la metròpoli. Per tant, això ens ha costat molts anys i molta pedagogia perquè Catalunya ho entengui i seria una desgràcia que caiguem en aquesta provocació que diu que les Terres de l’Ebre volem ser la cinquena província, que vivim en un món a part, que enyorem un passat franquista… Demanem comprensió i que no es criminalitzi la manifestació.

—El febrer ja vàreu fer una manifestació dies abans que la comissió de peticions del Parlament Europeu vingués a les Terres de l’Ebre. Han de redactar un informe perquè la Comissió Europea (CE) prengui una decisió. Sabeu si us serà favorable?
—No coneixem l’informe perquè està en tràmit parlamentari i restringit, però per sensacions que hem rebut, creiem que no ens desagradarà. Entre la visita que van fer i la manifestació, crec que van entendre que no és una protesta menor. I és que el PP està dient que la lluita de la PDE és un tema local, insolidari i és la punta de llança de l’independentisme català. Això és el que estan dient a Brussel·les.

—Tanmateix, l’informe és preceptiu i per tant, no és d’obligat compliment. Quines estratègies més teniu preparades?
—Tenim diferents estratègies: una jurídica que és el recurs presentat al Tribunal Suprem; i una estratègia europea que té dues línies. A banda de l’informe, presentarem una queixa d’aquí a quinze dies a la CE. S’ha de tenir en compte que el govern espanyol s’ha de reunir amb la CE per revisar el Pla Hidrològic i validar-lo o no, una reunió que havia de ser abans de l’estiu però que Espanya està enrederint. Per tant, també volem que la manifestació de diumenge sigui la targeta de visita prèvia a la queixa i demostrem que és un moviment que té el suport de milers de persones i que no és un tema local, sinó de país.

—Què hi direu en aquesta queixa jurídica a la CE?
—Denunciarem un incompliment del pla hidrològic de l’Ebre respecte a directives europees i demanarem a la CE que es mantingui ferma i que faci aplicar les normatives ambientals de protecció del Delta de l’Ebre. L’objectiu és que Europa obligui el govern espanyol a modificar el pla hidrològic de l’Ebre i a dotar de cabal ambiental necessari a la desembocadura de l’Ebre.

—El vostre objectiu és obligar Europa a pronunciar-se.

—Exacte. Si ara la CE veu que no s’han aplicat aquestes indicacions que ha donat fins ara, pot obligar el govern espanyol a què les incorpori. Si no ho fa, llavors la CE sí que pot iniciar un procediment d’infracció contra el govern espanyol al Tribunal de Luxemburg. Fins ara tot això es resolia amb multes, però en cas que el procés es tiri endavant, es podrien embargar fonts europeus dedicats a matèries agrícoles i ambientals. Clar, això afectaria sectors sensibles del govern espanyol.