Bon article de l' Albert Pont del C. Català de negocis:
Fer
capital Madrid
Els
Franco, afavorits per una tercera gran requalificació de terrenys a Madrid, ara
per a fer un aeroport i un circuit de fórmula 1
És ben sabut que a final
del segle XVI, sota el regnat de Felip II, la cort de Castella es va traslladar
de Valladolid a Madrid. En aquella època les corts acostumaven a ser itinerants,
per la qual cosa ningú no va considerar que el trasllat a Madrid fos definitiu.
Però poca gent sap que uns trenta anys més tard la cort castellana es va tornar
a traslladar a Valladolid. En efecte, l’any 1601 el valido de
Felip III, Francisco de Sandoval y Rojas, més conegut per duc de Lerma, va
convèncer el rei de Castella de tornar a traslladar la seva cort de Madrid a
Valladolid. Un gest que hauria pogut passar desapercebut, per trivial, si no
fos que poc abans el duc de Lerma i la seva camarilla de nobles cortesans es
varen dedicar a adquirir nombroses propietats i finques del nucli urbà de
Valladolid, dels ravals i dels marges del Pisuerga: des de palaus i cases
nobles, fins a tavernes, hostals i finques de conreu i de cacera. Òbviament,
les varen poder adquirir a un preu de saldo perquè el trasllat de la cort a
Madrid, tres dècades abans, havia fet caure els preus d’aquells innombrables
immobles que, fins aleshores, havien acollit la noblesa cortesana, les principals
institucions de la corona i la munió de gent que s’aplegava a l’entorn. Una
vegada reinstal·lada la cort a Valladolid, el duc de Lerma va revendre tots els
immobles revalorats indecentment als mateixos cortesans a qui uns anys abans
els havia adquirit per quatre rals.
Però es veu que el duc no
en devia tenir prou. I va reinvertir part dels seus guanys substanciosos a
comprar a preu de saldo totes les propietats que el trasllat de la cort havia
deixat en sobtat desús a un Madrid en decadència. I, com no podia ser
altrament, pocs anys després, el duc de Lerma va persuadir el rei de tornar a
traslladar tota la cort a Madrid. En l’afer, també hi varen intervenir les
autoritats locals de Madrid, que feia temps que conspiraven en secret per
recuperar la capitalitat del regne. De manera que es varen avenir a recompensar
econòmicament el duc perquè els fes la gestió i convencés el rei de la
conveniència de tornar a traslladar-hi tota la Cort. El duc de Lerma mateix va
organitzar el trasllat i va revendre les seves noves propietats, finques
rústiques i palaus als antics propietaris a preus astronòmics, fins i tot al
rei a qui amb tanta astúcia i lleialtat aconsellava. Així és com el primer duc
de Lerma va esdevenir l’home més ric de tot l’imperi, amb una fortuna estimada
de més de quaranta milions de ducats de l’època.
Aviat, l’interès d’estat
i la desacomplexada corrupció del duc varen començar a córrer de boca en boca.
Les seves gestes financeres omplien els debats de les places, les tertúlies de
les tavernes, les festes dels tablaos, els tractes dels mercats i
el safareig dels banys públics, fins que una nit de ball va arribar a palau i a
oïda del rei. A fi d’evitar una dura condemna més que probable, el duc de Lerma
va sol·licitar a l’Església d’ordenar-se de cardenal, perquè aleshores el
clergat gaudia de plena immunitat. Aquest va ser l’origen d’una cobla satírica
que feia: ‘…y para no morir ahorcado, el mayor ladrón de España se vistió de
colorado.’ De resultes d’aquella experiència especuladora, els nobles cortesans
i els alts funcionaris de la corona varen decidir de no tornar a traslladar mai
més la cort i centralitzar a Madrid totes les institucions de l’estat. I així
va ser com el 1606, fruit de la conspiració, la corrupció i l’especulació
urbanística, Madrid va esdevenir la capital del país del costat, en un galdós
auguri de tot allò que havia de venir.
Han passat els segles i
els cortesans encara recorren als mateixos enginys per fer capital Madrid. A
principi de la tardor del 1981, mig any després del cop d’estat del 23-F, la
jove democràcia va saber recompensar la família Franco pels quaranta anys de
desinteressat servei del seu cap. Es va començar a construir l’autovia A-5, que
havia d’unir Madrid i Extremadura. El traçat penetra directament en la finca que
els Franco tenen a Valdefuentes, entre Móstoles i Navalcarnero. Al vorals s’hi
va poder aixecar l’exclusiva urbanització Parque Coímbra i un centre comercial
amb un Corte Inglés i una pista d’esquí coberta. Al tombant de segle, fidels al
seu model de negoci, els Franco varen repetir la proesa. Foment va projectar
les R-5 i AP-41 –actualment fallides– per la mateixa propietat dels Franco per
on dues dècades abans havien fet passar l’autovia A-5. De fet, l’AP-41 neix a
la mateixa finca dels Franco. Normalment la construcció d’autopistes implica
l’expropiació de 75 metres
d’amplada. En el cas de les radials de Madrid, es varen expropiar 150 metres d’amplada de
cap a cap de l’itinerari. I es varen pagar a 3.161 €/m2 per decisió judicial,
malgrat que, inicialment, Foment les havia pagades a 28 €/m2. Els Franco, els
Serrano Suñer i unes poques famílies més, les finques dels quals són
convenientment situades als vorals de les autopistes radials, es varen repartir
1.800 milions d’euros en sobrecostos que va assumir l’estat. Tot dins la
legalitat més escrupolosa.
El cas és que la
construcció de la R-5 i l’AP-41 va permetre als Franco d’obtenir la
requalificació de bona part dels terrenys de la seva finca, inclosos en un parc
natural, on ara s’alcen tres mil nous habitatges d’alt nivell a la urbanització
Valdeluz, a Arroyomolinos. Tanmateix, a hores d’ara només hi ha edificat un 40%
del total d’habitatges projectats.
Però la història no
s’acaba pas aquí. Actualment, la comunitat de Madrid planeja de construir un
circuit de fórmula 1 en uns terrenys situats a Navalcarnero, just al llindar de
la finca dels Franco. Dins la finca dels Franco es projectava de construir-hi
un nou aeroport privat que havia de donar servei als VIP assistents al circuit,
seguint l’infructuós model de l’aeroport de Ciudad Real. De moment, sembla un projecte
congelat, tot esperant millors temps. Tanmateix, ja s’han començat a requalificar més de 13 milions de metres
quadrats de la finca dels Franco, cosa que servirà per a construir un camp de
golf, una zona d’oci amb hotels (un dels quals de set estrelles), un districte
financer i un gran centre comercial. En total, una volta reactivat el sector
immobiliari, es preveu que a la finca dels Franco hi acabaran vivint més de
300.000 persones.
Quan encara no s’havien
construït les radials –avui en fallida– d’aquest nou projecte vinculat al
circuit de fórmula 1 i a l’aeroport del sud-oest, es calculava que el valor del
patrimoni dels Franco era de més de 600 milions d’euros. Abans de deu anys
hauran triplicat aquesta quantitat. Per fer capital Madrid només calen bons
contactes i un bon pla d’infrastructures públiques, encara que no siguin
econòmicament viables i s’hagin d’acabar rescatant i ampliant les concessions
de les autopistes de Foment a Catalunya amb trams amortitzats centenars de
vegades.
Albert Pont
President del Cercle Català de Negocis
