EL COMITÈ DE VENÈCIA NO AVALA LA REFORMA ESPANYOLA DEL TC.

Coincidim bastant amb l' article de Vicent Partal ahir a Vilaweb sobre la resposta del Comitè de Venècia del Consell d' Europa. Ja sabem que qualsevol posició de qualsevol organisme internacional té una interpretació àmplia i que moltes vegades cada part agafa la part del text que més li convé i amaga l' altra.
El Govern espanyol pot dir el que vulgui per acontentar els seus votants, però el cert és que els advertiments sobre el funcionament del TC i les reformes que n' ha fet el Govern espanyol deixen poc dubtes.
I més quan serà aquest TC qui deixarà el referèndum inhabilitat i un càrrec actiu de diputada del Parlament de Catalunya inactiu (Irene Rigau).
Sentirem moltes interpretacions, especialment de la part espanyola, però la complicitat de la UE amb les estrategies espanyoles no hi és i això és bon senyal. Us deixem el text de l' article perque també hi ha un enllaç amb el text original en anglès que és la millor manera de fer una lectura correcta:

  La notícia que acabem de saber és d’aquelles que marquen un abans i un després. El Comitè de Venècia, del Consell d’Europa, ha adoptat un dur informe contra la reforma del Tribunal Constitucional espanyol que li atribueix el poder d’inhabilitar càrrecs públics, reforma que com tots sabem és pensada per al cas català. Amb això, Europa deixa clar, per primera vegada, que Espanya ha travessat una línia vermella que no s’ha de tolerar. (Ací teniu la nota oficial, en anglès, del Consell d’Europa)

Tot i que la intervenció de l’estat espanyol en les darreres hores sembla que ha aconseguit de rebaixar el to inicial del document, les crítiques del redactat final són tan encertades com dures i impossibles de dissimular. L’informe diu que no hi ha estàndards europeus sobre la matèria, argument al qual s’agafarà Espanya com a un clau roent, però al mateix temps remarca que l’actuació espanyola és excepcionalment única. Que el Constitucional execute les seues pròpies sentències va en contra del que es fa a Europa i només es pot comparar amb el model d’Albània, Armènia, Moldàvia i Ucraïna. Més gràfic, impossible.

Per això, la Comissió de Venècia demana a Espanya que reconsidere l’atribució d’aquests poders al Tribunal Constitucional, i li adverteix que no fer-ho afectarà greument la percepció del tribunal com a àrbitre de la constitució. És especialment important que l’informe deixe clar que el fet que el Tribunal Constitucional espanyol puga aplicar mesures de multa o inhabilitació contra parlamentaris afecta el mandat democràtic que els ha atribuït la sobirania popular. Argument que és la base lògica de la defensa del parlament de Catalunya i que ara troba un eco ja constatable en les altes instàncies europees.

És evident que, als efectes del consum intern, Espanya manipularà això tant com vulga. Però que l’organisme del Consell d’Europa que ha de vetllar pel compliment dels afers constitucionals li demane de ‘reconsiderar’ això que fa no es pot interpretar sinó com un advertiment en tota la regla. Per quina raó Espanya hauria de reconsiderar res si allò que fa fos correcte? Quan algú et demana que reconsideres una cosa, el que fa és advertir-te de les conseqüències de no fer-ho. I això, Europa, per primera vegada, ho ha posat en negre sobre blanc. I confirma, per cert, que denunciar el comportament autoritari i demofòbic de l’estat espanyol com a causant i responsable de la crisi entre Catalunya i Espanya és el camí més encertat possible.

(Anècdota: l’ordre del dia de la Comissió de Venècia incloïa l’anàlisi d’actuacions irregulars de Turquia, Hongria, Armènia, Geòrgia, Casaquistan, Moldàvia, Polònia i Espanya. Una llista que, per si sola, ja ho diu tot.)

L' OPINIÓ DEL CONSELL DE GARANTIES NO INVALIDA EL REFERÈNDUM.

L' alegria dels Ciudadanos, el PP i els PSc ha estat poc dissimulada amb l' opinió del Consell de Garanties estatutaries. Però això no és més que agafar-se al que poden per veure si poden fer trontollar el procés independentista. Tothom ho sap. Res més.
Per això potser cal recordar que suposa exactament aquesta opinió del Consell, a Vilaweb ens ho recordaven ahir de manera clara:

 Per què l’opinió del Consell de Garanties no invalida el referèndum?

La disposició addicional 31ena no forma part de l'articulat central del pressupost, sinó que, ras i curt, és una informació addicional que acompanya les partides pels processos electorals

Avui el Consell de Garanties Estatutàries ha publicat un dictamen –sol·licitat pel PP, Ciutadans i el PSC– que considera inconstitucional la disposició addicional 31ena del projecte de pressupost del 2017. Sorprenentment però, no considera inconstitucional cap de les partides pressupostàries que fan referència a processos electorals i consultes populars. El dictamen no les invalida ja que segons diu, troben empara en l’estatut i no són contràries a la constitució espanyola.

La disposició addicional 31ena no forma part de l’articulat central del pressupost, sinó que, ras i curt, és una informació addicional que acompanya les partides pels processos electorals. Així ho ha expressat Puigdemont: ‘Les partides estan perfectament avalades. Per tant el referèndum es farà’.  

Si ens fixem en el text de la disposició, aquest especifica el govern ha d’habilitar una partida pressupostària pel referèndum ‘en el marc de la legislació vigent en el moment de la seva convocatòria’. Aquesta última frase té un caire interpretatiu, ja que segons els plans del govern, la ‘legislació vigent’ en el moment de la convocatòria no serà l’espanyola, sinó la catalana, que entraria en vigor a través de l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica prevista pel juny.

Sense valor ‘vinculant’
L’Estatut de Catalunya no atorga al Consell de Garanties resolucions vinculants. Així ho diu el text de l’estatut: ‘El dictamen no té valor vinculant i pot fer recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar les normes que consideri incompatibles’.

Irònicament, el caràcter no vinculant de les resolucions del CGE es deu a la sentència de l’Estatut de l’any 2010. Aleshores, el TC va derogar el caràcter vinculant de les resolucions de l’òrgan, que des de llavors és només consultiu i pot emetre recomanacions al parlament o al govern.