POLITIQUES ESPANYOLES A CATALUNYA FRACASSADES.

Aquesta setmana hem vist indicis clars de que a Espanya sobra la xuleria dels governants,

 l’ excés de manipulació política i que hi ha possibilitats nul.les d’ arribar a cap acord entre espanyols i catalans.

El dilluns va ser perillosa la entrada de la diputada valenciana Mònica Oltra en el contrast País Valencià-Catalunya. Oltra (diputada brillant en moltes ocasions) s’ equivoca d’ enemics  com els passa a tants d’ altres i així només es pot errar la diana.

El cap de setmana anterior les mentides del President del Govern espanyol, Sr. Rajoy, van ser penoses. Per una part, perquè va parlar d’ unes inversions a Catalunya que mai es compliran (i no és que nosaltres siguem futuròlegs), només cal mirar l’ augment del deute, les pensions o les promeses d’ inversions que ha fet a altres “comunitats” per veure que els números no “quadren” gens. I per una altra part la intervenció del Govern espanyol a Barcelona va ser penosa perquè dóna la impressió que ens tenen per molt poca cosa, ens venen a dir mentides i es queden tan amples.

Això sí, mentides  convenient difoses per El Periódico i La Vanguardia, com sempre.

Dos dies més tard d’ aquesta “campanya” a Catalunya, Montoro deia una altra versió molt diferent a Madrid, que no ha fet canviar de parer ni ha obert cap dubte a PSOE i Ciudadanos que van a la roda del que digui el Govern espanyol.

Entre mig, la “xuleria”.  La compareixença de l’ ex-Ministre Fernandez Diaz i l’ ex-cap antifrau De Alfonso a la Comissió del Congrès, va ser impresentable. Qualsevol persona que els va veure i va contemplar com els acusats deien que eren les víctimes, com responien altres coses diferents de les que demanaven els diputats, com menystenien els periodistes i les informacions aparegudes  o com marcaven ells (els acusats) el ritme i el joc de la compareixença, entendrem que mai ningú és culpable als governs espanyols, però a més a més parlen a les Comissions  amb una “xuleria” que no es veu en cap altre estat europeu.  

I la hipocresia de molts diputats espanyols afegida, criticant al diputat d’ ERC, Rufian, pel to de les preguntes i no fent cap crítica als acusats que volien “destrossar el sistema sanitari català” (es veu que això no té cap importància).     

El dijous vam poder llegir que a Norwegian Airlines el veten per operar els vols Barcelona-Tòquio perquè hi ha una acord del Govern espanyol i el rus, segons  diuen, i els vols han d’ aterrar a Madrid.  

No han faltat els nervis de personatges  procedents de l’ antiga CDC i d’ UDC que tenen por de la independència, només cal veure les “opinions” de personatges com Duran i Lleida, Roca o Fernandez Teixidó (aquest darrer creant un nou partit “centrista”). No fa por la independència el que fan por són ells des de fa molt temps.

Amb això hem arribat al cap de setmana. Divendres Patxi López, l’ alternativa a la Susana Diaz (la Susana volen que sigui la veu de la vella guàrdia Gonzalez-Guerra i el López l’ alternativa) va dir que a Catalunya hi havia una societat dividida i que això es veia al carrer. Alguns tertulians van riure preguntant “en quin carrer?”.

S’ han acostumat a dir tantes mentides que al final se les creuen ells i tot. I aquest és l’ alternativa de l’ altra. Cada vegada costa més saber si el que parla és del PP o del PSOE, diuen el mateix.

Només ens calia arribar avui dissabte i veure que l’ Assemblea Constituent els Comuns a Catalunya rebutgen l’ esmena sobre l’ independentisme i proposen una República Catalana dins d’ Espanya. El “colmo” del deliri. No sabem si per riure o per plorar. On s’ ha vist una república dins d’ una monarquia? I com la pensen fer? reformant la Constitució espanyola? Com pensen fer cabre una república dins d’ una monarquia i per majoria de 2/3 de diputats?

Per acabar-ho d’ adobar, llegim que congressistes nord-americans es reuniran amb el President Puigdemont. Tot normal. Però també es reuniran amb el delegat del Govern espanyol, Millo, tot normal perquè voldran saber les dues versions (que a hores d’ ara estan tant lluny com la nit i el dia), el més sobtant és que el Millo es farà acompanyar d’ un General de Divisió de la Guàrdia Civil i un Cap Regional d’ Operacions del C.N de Policia. Les representacions espanyoles ja ens diuen les possibilitats d’ entesa.

Diguin el que diguin, la tercera via es va enfonsar (per molt que Fdez. Teixidó intenti aixecar una bandereta), el PSOE, IC i Podemos no tenen cap alternativa, qualsevol reforma de la Constitució espanyola es inviable, i només queda “más de lo mismo” (un regionalisme encara més aigualit de la mà del PP i els ciudadanos) o el camí independentista amb la desconnexió i no hi ha més. I no hi ha cap proposta viable que es pugui posar damunt d’ una taula de negociació més que la independència de Catalunya.