Catalunya viu en aquestes hores difícils un cop de l'Estat contra
les seves institucions i la democràcia. Un cop tou que té diferents
fronts i que pretén per la via dels fets liquidar l'autonomia catalana,
assetjar el president i el conjunt del Govern, instaurar un estat de
terror i de por en la ciutadania i, finalment, impedir el referèndum del pròxim
1 d'octubre. La repressió és de tal magnitud que en aquests moments l'Estat de
dret a Catalunya i les llibertats civils -de manifestació, d'opinió, de premsa,
d'empresa- estan seriosament en risc, amenaçades. I, així, amb aquestes dures
paraules, i per què no dir-ho, amb tristesa i preocupació profunda, s'ha de
dir.
L'Estat
ha fet un pas molt perillós, segurament, sense valorar prou bé el moviment que
duia a terme. El microclima colpista de Madrid, sempre
disposat a solucionar les coses per la força. L'Estat ha
dut a terme un moviment a la desesperada de qui sap que només per la força pot
impedir el normal funcionament de la democràcia a Catalunya, important-li poc
el fet de posar en risc la convivència a Catalunya teixida durant generacions i
que la dictadura franquista lluny d'esquerdar va ajudar a cohesionar. Amb
tota seguretat, no serà diferent en aquesta ocasió, més enllà de governants i
partits que, en comptes d'acceptar que el 80% dels catalans volien votar, han
optat per mesures coercitives sense base legal i impròpies d'una
democràcia occidental. Però això, també ho saben ells.
A aquesta provocació, perquè, al cap i a la fi, no és cap altra
cosa, s'ha de respondre amb serenitat i amb fermesa. Amb la
mateixa serenitat que el poble de Catalunya ha fet gala des de l'any 2010, en
què el Tribunal Constitucional va liquidar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i
que després, a través de mobilitzacions milionàries als carrers, ha reivindicat
primer el pacte fiscal, més tard l'estat propi i finalment la independència de
Catalunya. La revolució dels somriures, com ha estat conegut el moviment
català, que ha admirat Europa, ha de seguir igual sense moure's ni un
mil·límetre del seu hàbitat natural i no caure en les provocacions que està
rebent. El somriure i els clavells. Contundència i serenitat. Aquest ha de ser
el marc de la rèplica que impulsin les entitats sobiranistes.
Però la
resposta també ha de ser ferma i inequívoca per part del Govern i de les
institucions catalanes. La democràcia només es pot defensar amb més
democràcia i d'aquest camí no ha d'apartar-se en aquesta hora difícil davant de
la repressió i les amenaces que està rebent. El referèndum
de l'1 d'octubre és avui més necessari que mai i els
demòcrates, siguin independentistes o no, estan cridats a respondre amb el
seu vot al cop de l'Estat que s'està produint a Catalunya. Les urnes han
d'omplir-se de paperetes i l'aïllament del Partit Popular ha de fer-se evident
amb sis, amb nos i amb vots nuls. Són els ciutadans els que estan convocats
a donar aquesta resposta més enllà del que decideixi o pensi aquest o un altre
partit polític.
Fa
ja molt temps que al Partit Popular el conflicte català se li
va escapar de les mans i ha portat Espanya a un atzucac. Els seus
socis, Ciutadans i Partit Socialista, en són igual de responsables. Sobretot,
els segons, que han renunciat a la seva història i han perdut la seva
identitat. L'envit no és fàcil i els temps de l'equidistància i de les zones de
confort han desaparegut. És el preu que han de pagar per deixar la política en
mans de la justícia i de la policia. Per renunciar a l'acord i al pacte. Pel
pensament únic i l'atac a la democràcia. Per tot això, cal ser al costat de les
institucions catalanes, del Govern i del Parlament. Perquè només així els catalans
podrem defensar la democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada