Esperem que tothom estem a l' alçada del moment històric i contribuim en el desenvolupament de les lleis catalanes. Amb calma, serenor i sense cap violència.
En aquest camí, tenim molt més a guanyar que a perdre, malgrat la manca de realisme de l' Estat espanyol actual. Cada dia que passi com a República Catalana, més consolidat.
L' article del Vicent Partal avui a Vilaweb, ens agrada perquè va en el sentit que nosaltres entenem de camí de futur. malgrat els atacs del Govern espanyol al Mossos, no ens posem nerviosos, cada dia és una passa més.
Proclamada
la República, Catalunya ha fet aquestes darreres hores els primers passos com a
estat independent. Aquestes hores són sempre les més difícils. La normalitat no
arribarà de seguida i ens l’haurem de guanyar. Ningú no ens posarà fàcil res.
La resta dels estats europeus o bé han callat (i els silencis cal apreciar-los
molt, un dia com avui) o bé s’han manifestat en contra del reconeixement
diplomàtic del nou estat. Això és normal. Abans de fer cap pas que els
enemistarà segurament durant anys amb Espanya, necessiten l’assegurança que la
República és una entitat real, forta i que camina per si sola. Només en la
mesura que siga visible la capacitat de controlar el territori i que siga
efectiu el govern del país, les declaracions en contra d’avui mateix es
tornaran reconeixements, com ha passat en totes les proclamacions
d’independència. Que ningú no espere, però, cap reconeixement ni aquest cap de
setmana ni els dies vinents. Abans ens miraran amb lupa i hauran de passar
moltes coses encara.
Sense que et
reconeguen els altres estats, no hi ha una independència efectiva. Però per a
ser un estat independent no és necessari que et reconeguen els altres estats,
en un primer moment. Per això, la cosa més important, i en la qual ens hem de
concentrar ara mateix, és superar aquest cap de setmana, primer, i la setmana
vinent, després. I l’altra i l’altra i l’altra. Pas a pas.
L’estat
espanyol ha reaccionat amb més prudència que no era previsible. Sens dubte,
l’avís de Donald Tusk i la Unió Europea en el sentit que no acceptaran una
reacció violenta ha fet efecte. Però sense violència, sense una acció violenta,
es fa difícil d’entendre de quina manera pensen imposar les decisions que ells
opinen que estan emparades pel 155. Diuen que Puigdemont ja no és president,
que el govern està destituït, que el parlament ha quedat dissolt i que hi haurà
eleccions no sé quin dia de desembre. Però què faran si el president de la
República, Carles Puigdemont, continua manant des de palau? Si el govern de la
República, el que van triar els ciutadans en les eleccions del 27-S, continua
treballant? Si dilluns el parlament legítim de Catalunya es reuneix al palau de
la Ciutadella? La decisió de fer aquesta convocatòria tan peculiar d’eleccions
al mes de desembre és també un detall molt interessant. Han passat de dir que
controlarien la comunitat autònoma de Catalunya durant sis mesos com a mínim a
convocar eleccions literalment en el menor temps possible. Alguna cosa es meu
que no sabem què és
Nosaltres,
mentrestant, ens hauríem de posar al cap ara mateix una sola fita: cada hora és
una victòria per a la nova República. Així que la normalitat del pas de les
hores, simplement, és el millor que ens pot passar. Que no passe res és,
realment, el millor senyal. Que el govern de la República governe i que el
parlament de la República legisle és el millor que ens pot passar. I deixem,
mentrestant, que Espanya intente fer eleccions no sé quin dia laborable (?!)
del mes de desembre. A veure si poden posar urnes, a veure si poden obrir col·legis,
a veure quanta gent hi va a votar. Perquè si no les poden fer amb unes mínimes
garanties o si vota molt poca gent, aleshores és quan demostrarem al món, eixe
dia, que el govern de Madrid ja no controla el territori de la República
Catalana. I és a partir d’ací, no crec que abans, que començaran a passar coses
en l’àmbit internacional.
PD. Jo tampoc
no entenc què fa la bandera espanyola encara onejant dalt de Palau.
L’única explicació que se m’acut és un tecnicisme: el govern de la república
encara no s’ha reunit de manera oficial i no ha pogut aprovar, per això, els
decrets corresponents.
Pel que fa a
la dimissió del director general de la policia, que ningú no faça cap drama. No
sé si els he comptat bé però em sembla que Mariano Rajoy ha dit que cessava 140
persones en els seus càrrecs. 139 segueixen on eren i l’únic que ha fet cas del
president espanyol es substituirà de seguida. 139 contra un sembla un bon
resultat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada